Arcadio María Larraona y Saralegui
  | |
| Nom original | (es) Arcadio María Larraona Saralegui |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 12 novembre 1887 Oteiza (Navarra) |
| Mort | 7 maig 1973 (85 anys) Roma |
| Bisbe titular | |
| 5 abril 1962 – 19 abril 1962 Diòcesi: bisbat de Diocesarea d'Isàuria | |
| Cardenal | |
| 14 desembre 1959 – | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana |
| Activitat | |
| Ocupació | Cardenal prevere del Sacro Cuore di Maria |
| Ocupador | Universitat Pontifícia Lateranense |
| Orde religiós | Fills del Cor de Maria |
| Consagració | Joan XXIII |
| Proclamació cardenalícia | 14 de desembre de 1959 per Joan XXIII Cardenal diaca dels Santi Biagio e Carlos ai Catinari (1959-1969) |
| Altres ocupacions | 5 d'abril de 1962 per Joan XIII Arquebisbe de Diocaesarea in Isauria |
| Participà en | |
| 19 juny 1963 | conclave de 1963 |
| 11 octubre 1962 | Concili Vaticà II |
| Premis | |
 | |
Dilexit Tradidit | |
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org |
 | |
Arcadio María Larraona y Saralegui, C.M.F. (Oteiza de la Solana, 12 de novembre de 1877 — Roma, 7 de maig de 1973), religiós i jurista navarrès.[1][2][3]
Biografia
[modifica]L'any 1889 ingressa a la congregació claretiana d'Alagó (Saragossa), on cursa els estudis d'humanitats, completats a Cervera (Lleida). L'any 1903 fa la seva professió religiosa a Vic (Barcelona). L'any 1911 és ordenat sacerdot. Aquest mateix any, comença a Roma els estudis de dret canònic i civil a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu, on es doctora en tots dos. Des de 1919 a 1959, ensenya dret romà a la Universitat Pontifícia Lateranense. L'any 1943 és nomenat sotssecretari de la Congregació de Religiosos i, l'any 1950, secretari. L'any 1959 és nomenat cardenal diaca dels Santi Biagio e Carlos ai Catinari pel papa Joan XXIII i, l'any 1961, penitenciari major de la Penitenciaria Apostòlica. L'any 1962 és nomenat prefecte de la Congregació de Ritus i president de la Comissió Preparatòria de Litúrgia del Concili Vaticà II. Aquest mateix any, és consagrat bisbe, amb el títol d'arquebisbe de Diocesarea in Isauria, a la catedral de Sant Joan del Laterà (Roma). L'any 1969 el papa Pau VI ho nomena cardenal prevere del Sacro Cuore di Maria i, l'any 1973, camarlenc del Sacre Col·legi i prefecte emèrit de la Congregació de Ritus. És sepultat a la capella de Sant Josep Artesà de la basílica del Sagrat Cor Immaculat de María (Roma), de la qual era titular. Un carrer de Pamplona porta el seu nom.
Honors i distincions
[modifica]- Gran Creu d'Alfons X el Savi (1946)
- Gran Creu d'Isabel la Catòlica (1961)
- Gran Creu de Sant Ramon de Penyafort (1965)
- Fill Predilecte de Navarra (1965)
Vegeu també
[modifica]- Alfredo de Saralegui y Casellas
- Antonio de Saralegui y Zarandona
- Francisco Saralegui y Arrizubieta
- Leandro de Saralegui y Fernández-Núñez
- Leandro de Saralegui y López-Castro
- Leandro de Saralegui y Medina
- Manuel de Saralegui y Medina
- Martín de Saralegui y de la Colina
- Miguel de Saralegui y Zarandona
- Villa Saralegui
Referències
[modifica]- ↑ Biografia d'Arcadio María Larraona y Saralegui per Hugo Rovira de Saralegui a l'article «Saralegui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Arcadio María Larrona y Saralegui» Arxivat 2016-05-29 a Wayback Machine.. Gran Enciclopedia Navarra.
- ↑ Frisón, B. (1979): Cardenal Larraona. Madrid: Publicaciones Claretianas.