Ariel Sharon
.jpg)  | |
| Nom original | (he) אריאל (אריק) שרון |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (he) אריאל שיינרמן 26 febrer 1928 Kfar Malal (Israel) (en)  |
| Mort | 11 gener 2014 (85 anys) Ramat Gan (Israel) |
| Causa de mort | Causes naturals (Hemorràgia cerebral ) |
| Sepultura | Giv'at ha-Kalaniyot (en) |
| Ministre de Serveis Religiosos | |
| 28 febrer 2003 – 31 desembre 2003 | |
| Ministre de Comunicacions d'Israel | |
| 28 febrer 2003 – 17 agost 2003 | |
| Ministre de Sanitat d'Israel | |
| 23 maig 2002 – 3 juny 2002 | |
| 11è Primer ministre d'Israel | |
| 7 març 2001 – 14 abril 2006 ← Ehud Barak – Ehud Olmert → | |
| Ministre d'Afers Exteriors d'Israel | |
| 13 octubre 1998 – 6 juny 1999 ← David Lévy | |
| Ministre d'Infraestructura Nacional, Energia i Aigua | |
| 8 juliol 1996 – 6 juliol 1999 | |
| Ministre sense cartera d'Israel | |
| 14 febrer 1983 – 13 setembre 1984 | |
| Ministre de Defensa d'Israel | |
| 5 agost 1981 – 14 febrer 1983 | |
| Ministre d'Agricultura i desenvolupament rural d'Israel | |
| 20 juny 1977 – 5 agost 1981 | |
| Membre de la Kenésset | |
| 13 juny 1977 – 17 abril 2006 | |
| Membre de la Kenésset | |
| 21 gener 1974 – 23 desembre 1974 | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Ariel Scheinermann |
| Nacionalitat |  Israel |
| Religió | Judaisme |
| Formació | Universitat Hebrea de Jerusalem Universitat de Tel Aviv |
| Es coneix per | Matança de Sabra i Xatila |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Jerusalem Havat Shikmim (en) |
| Ocupació | polític, oficial |
| Partit | Kadima Likud Shlomtzion |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Haganà |
| Rang militar | general major |
| Conflicte | Crisi de Suez, Guerra dels Sis Dies, Guerra del Yom Kippur, Guerra arabo-israeliana de 1947-1949 i Guerra de desgast |
| Altres | |
| Cònjuge | Margalit Sharon (en) (1954–1962) Lily Sharon (en) (1963–2000), mort |
| Fills | Omri Sharon (  Lily Sharon (en) )Gilad Sharon ( Lily Sharon (en) ) |
| Condemnat per | malversació |
| Cronologia | |
| 16 setembre 1982-18 setembre 1982 | Matança de Sabra i Xatila |
| 15 octubre 1953 | Qibya massacre (en) |
| Papers de Panamà
| |
Premis | |
Signatura  | |
  | |
Ariel Sharon[1][2] (hebreu: אריאל שרון; AFI / aʁiˈ(ʔ)el ʃaˈʁon/ (
? i escolteu-ne la pronunciació en hebreu), (Kefar Malal, Jaffa, Palestina, 26 de febrer de 1928 - Tel Aviv, Israel, 11 de gener de 2014[3]) fou un militar i polític israelià, Primer Ministre d'Israel entre el març de 2001 i l'abril de 2006, quan fou rellevat del seu càrrec per un atac de feridura que patí el 4 de gener de 2006. L'abril de 2006 les seves competències van ser assumides per Ehud Olmert.
Va morir després de vuit anys d'estar en estat vegetatiu a causa d'un accident vascular cerebral.[4]
Biografia[modifica]
Sharon va néixer amb el nom Ariel Scheinermann del matrimoni de Xemuel i Dvora (anteriorment Vera) a Kefar Malal. La seva família va migrar al Mandat Britànic de Palestina procedent de l'Imperi Rus fugint de l'Exèrcit Roig. El pare de Sharon parlava jiddisch i la seva mare rus fet que va permetre que Sharon aprengués a parlar la llengua de sa mare des de molt petit.
La família va arribar a Israel durant la Segona Aliyà i van establir-se en una comunitat socialista i secular de seguidors del Partit Laborista Israelià, de la qual n'eren uns ferms detractors.
El 1942 a l'edat de 14 anys Sharon entra al Gadna, un batalló juvenil paramilitar, i posteriorment a la Haganà,[3] la força paramilitar clandestina i la precursora del Tsahal, l'exèrcit israelià. Serví com a militar durant la Guerra d'Independència d'Israel (1948)[3] Amb la proclamació d'Israel i la transformació de la Haganà en el Tsahal Sharon va ser nomenat comandant de brigada. En aquest període, va ser ferit greument a l'engonal per la Legió Àrab Jordana a la Segona Batalla de Latrun en un intent d'alliberar del setge la comunitat hebrea de Jerusalem. Sharon tingué seqüeles de les ferides durant tota la vida. El juny de 1972 es llicencià de l'exèrcit lluitant en la Guerra del Sinaí i la Guerra dels Sis Dies.[3]
Durant la seva llarga carrera Sharon ha estat una figura que ha suscitat gran controvèrsia entre molts sectors, tant a dins com a fora d'Israel. Els seus seguidors el veuen com un líder capaç d'establir la pau sense sacrificar la seguretat d'Israel. D'altra banda, molts israelians el consideren un heroi de guerra perquè va defensar el país en la majoria de guerres decisives. Però al mateix temps, ha estat criticat per haver comès crims de guerra, com per exemple els relacionats amb la Matança de Sabra i Xatila durant la Guerra del Líban de 1982, per la qual la Comissió Kahan, creada per la Kenésset, el va assenyalar com a responsable "indirecte" i "personal". Encara que els israelians no van participar en la massacre, la investigació va acusar Sharon de la seva responsabilitat personal per negligència i complaença amb els fets que van succeir. El resultat de tot plegat va ser la destitució de Sharon com a ministre de Defensa. Tanmateix, Sharon va continuar sent un dels líders del seu partit, el Likud, i va continuar ostentant diferents càrrecs al govern i al partit, arribant a ser el líder del partit el 1999 i Primer Ministre el 2001.
.jpg)
Durant el mandat de Primer Ministre les polítiques de Sharon van provocar enfrontaments amb el Likud, fins que Sharon va abandonar-lo per formar un nou partit anomenat Kadima esdevenint el primer Primer Ministre d'Israel que no pertanyia a cap dels dos partits que tradicionalment havien dominat la política del país, el Partit Laborista i el Likud. El nou partit creat per Sharon, amb Olmert com a líder accidental per la malaltia del primer va ser el més votat a la Kenésset a les eleccions de 2006. amb 29 escons.
El gener del 2006 va entrar en coma a causa d'un infart cerebral i ja no va recuperar més la consciència. El novembre de 2010 fou traslladat des de l'hospital de Tel Aviv on estava ingressat cap al seu ranxo prop de Sederot[5] Va morir el gener de 2014 després que les seves funcions vitals es deterioressin significativament durant els dies anteiors. Va tenir un funeral d'estat al que van acudir diverses personalitats polítiques estrangeres com el vicepresident dels Estats Units Joe Biden, l'exprimer ministre britànic Tony Blair, l'exprimer ministre dels Països Baixos Wim Kok, el ministre rus d'Afers Exteriors Serguei Lavrov, el primer ministre de la República Txeca Jiří Rusnok i el ministre alemany d'Afers Exteriors Frank-Walter Steinmeier, entre d'altres. Va ser enterrat al costat de la seva segona esposa Lily al seu ranxo.
Referències[modifica]
- ↑ «Ariel Sharon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ésadir. «Ariel Sharon». esadir.cat. [Consulta: 11 gener 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Ariel Sharon (1928- )» (en anglès). jewishvirtuallibrary.com. [Consulta: 12 novembre 2010].
- ↑ Ariel Sharon, el militar implicat en totes les guerres d'Israel a 324.cat, 11/1/2014
- ↑ «Ariel Sharon, en coma des de fa gairebé cinc anys, traslladat a casa». Tel Aviv: 3cat24, 14:51 h 12/11/2010. [Consulta: 12 novembre 2010].
Enllaços externs[modifica]
- Ariel-Sharon-Life-Story.com - Lloc web dedicat a la memòria. Arxivat 2018-08-15 a Wayback Machine.
- William Pierce. «Sharon, Rape, and the Wizard of Oz» (en anglès). Hillsboro (Virgínia de l'Oest) USA: National Vanguard Books, 2000. Arxivat de l'original el 12 de juny 2011. [Consulta: 12 novembre 2010].
- «Ariel Sharon Timeline» (en anglès). Camera.org (Committee for Accuracy in Middle East Reporting in America), 07-01-2006. [Consulta: 12 novembre 2010].
- «Ariel Sharon, Likud» (en anglès). Yedioth Internet, 04.14.05, 10:26. [Consulta: 12 novembre 2010].
- Avi Yaffe. «Excerpts from original recordings from the Yom Kippur War, 1973» (en anglès i hebreu). Arxivat de l'original el 12 de març 2019. [Consulta: 12 novembre 2010].
- «Ariel Sharon - The Eleventh Prime Minister» (en anglès). Oficina del Primer Ministre d'Israel. [Consulta: 12 novembre 2010].
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ehud Barak |
Primer Ministre d'Israel 2001 – 2006 |
Succeït per: Ehud Olmert |