Aristide Gromer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 abril 1908  Dunkerque (França) |
| Mort | 6 juliol 1966 (58 anys) Plouguernével (Bretanya) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  França |
| Formació | Liceu Chaptal |
| Activitat | |
| Ocupació | jugador d'escacs |
| Nacionalitat esportiva | França |
| Esport | escacs |
| Participà en | |
| 1939 | Olimpíada d'escacs de 1939 |
| 1933 | Championnat de France d'échecs 1933 (fr)  |
| 1931 | Olimpíada d'escacs de 1931 |
| 1930 | Olimpíada d'escacs de 1930 |
| Família | |
| Parents | Nebot de Jacques Gromer |
Aristide Gromer (Dunkerque, 11 d'abril de 1908 - Plouguernével, 6 de juliol de 1966)[1][2] fou un jugador d'escacs francès. Fou un nen prodigi, que feia partides simultànies a tretze anys, i guanyà tres cops el campionat d'escacs de França. Era nebot de Jacques Grommer, també mestre d'escacs.[3]
Biografia i resultats destacats en competició
Gromer va estudiar al lycée Chaptal de París.
Es va proclamar tres cops campió de França d'escacs (els anys 1933, 1937, i 1938).[3]
Empatà als llocs 5è-6è a París el 1923 (el guanyador fou Victor Kahn), fou 3r a Biarritz el 1926 (guanyaren André Chéron i Frédéric Lazard), fou segon rere Chéron a Saint-Claude (Jura) el 1929. El 1930, va compartir el segon lloc amb Xavier Tartakover rere Eugène Znosko-Borovsky a París, fou segon rere Amédée Gibaud a Rouen.[4] Fou novè a París el 1933 (el guanyador fou Alexandre Alekhine), fou sisè a Sitges el 1934 (el vencedor fou Andor Lilienthal), acabà vuitè rere Baldur Hönlinger a París (L’Échiquier) el 1938.[5] En tant que campió de França, va disputar i guanyar un matx contra el campió de Bèlgica, Alberic O'Kelly de Galway, (2.5:1.5) el desembre de 1938.[6]
Gromer va representar França en tres Olimpíades d'escacs:
- El 1930, al tercer tauler a la III Olimpíada a Hamburg (+4 –6 =1);
- El 1931, al segon tauler a la IV Olimpíada a Praga (+3 –9 =4);
- El 1939, al segon tauler a la VIII Olimpíada a Buenos Aires (+6 –4 =7).[7]
L'esclat de la Segona Guerra Mundial al setembre de 1939, va fer que Gromer i molts altres participants de la vuitena Olimpíada (Najdorf, Stahlberg, P. Frydman, E. Eliskases, P. Michel, Engels, Becker, Reinhardt, J. Pelikan, Skalička, Luckis, Feigins, Raud, Rauch, Winz, Czerniak, Sulik, Seitz, de Ronde, Kleinstein, Sonja Graf, Paulette Schwartzmann, etc.) decidissin de restar a l'Argentina.[8] El 1940 guanyà el torneig de Buenos Aires (Bodas de Plata), per davant de Franciszek Sulik, Carlos Guimard i altres.[9] Fou 7è a Águas de São Pedro-São Paulo el 1941 (Erich Eliskases i Guimard foren els vencedors).[10]
Posteriorment va retornar a França, i va participar en el Campionat de França a Rouen el 1947, on hi va compartir la segona plaça amb Amédée Gibaud i Nicolas Rossolimo (el campió fou Maurice Raizman).[11] Va morir el 1966 en un centre psiquiàtric de Plouguernével.
Bibliografia
- Edward G. Winter Chess Facts and Fables, McFarland, 2006, p. 175-177.
Notes i referències
- ↑ Còpia de la seva fitxa d'emigració al Brasil
- ↑ Dominique Thimognier, Aristide Gromer al lloc Héritage des échecs français.
- ↑ 3,0 3,1 «Nota biogràfica de Aristide Gromer» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 12 febrer 2016].
- ↑
PDF Name Index to Jeremy Gaige’s Chess Tournament Crosstables
- ↑ http://www.rogerpaige.me.uk/index.htm
- ↑ Nieuwe pagina 3
- ↑ OlimpBase :: the encyclopaedia of team chess
- ↑ «Llista de jugadors que restaren a l'Argentina el 1939 (notes en castellà)» (en anglès).
- ↑ http://www.geocities.com/colosseum/mound/7762/jag/base4049.htm. Archived.
- ↑ http://www.brasilbase.pro.br/tb1941sp.htm
- ↑ «Quadre de creuaments, 23è Campionat de França d'escacs, Rouen 1947» (en francès). Héritage des échecs français. [Consulta: 12 febrer 2016].
Enllaços externs
- Dominique Thimognier, Nota biogràfica d'Aristide Gromer al lloc "Héritage des échecs français".
- Aristide Gromer a ChessGames.com (anglès)
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Maurice Raizman |
Campió de França 1933 |
Succeït per: Victor Kahn |
| Precedit per: Maurice Raizman |
Campió de França 1937 i 1938 |
Succeït per: Amédée Gibaud |