Armeni oriental

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaArmeni oriental
արևելահայերեն arevelahayeren
Tipus dialecte
Parlants
4.341.000 [1]
Parlants nadius 4.300.000
Parlat a Altiplà d'Armènia, Cilícia, Turquia, Líban, Síria
Dialectes armenis Adjarian 1909.png
Mapa dels dialectes de la llengua armènia a l'inici del segle XX
Classificació lingüística

Indoeuropea

Armeni
Codis
Glottolog east2283
IETF hy
Modifica les dades a Wikidata

L'armeni oriental (armeni: արևելահայերեն arevelahayeren) és una de les dues formes estandarditzades de l'armeni, sent l'altra l'armeni occidental. Els dos estàndards formen una llengua pluricèntrica.

L'armeni oriental es parla a la República d'Armènia, l'Alt Karabagh així com com a Geòrgia, i els armenis d'Iran. Tot i que l'armeni oriental parlat pels armenis d'Armènia i de l'Iran és semblant, hi ha diferències de pronunciació amb inflexions diferents. El armeni d'Iran tenen també algunes paraules que els són pròpies. A causa de la migració de parlants d'Armènia i d'Iran a la diàspora armènia, el dialecte és ara molt prominent a països i regions on sols s'usava l'armeni occidental. Es va desenvolupar a principis del segle XIX i es basa en el dialecte d'Erevan.

Distinció de les dues formes d'armeni[modifica]

L'armeni oriental i l'armeni occidental són fàcilment intel·ligibles mútuament.[cal citació] Comparteixen al mateix codi ISO 639-11 hy. El codi ISO 639-3 per a ambdues llengües és hye. La Viquipèdia armènia té el codi hy i està majorment en armeni oriental. Les traduccions comercials generalment es fan a l'armeni oriental, la llengua oficial de la República d'Armènia.[2]

Fonologia[modifica]

Vocals[modifica]

Monoftongs[modifica]

L'armeni oriental té sis sons monoftong de vocals.

Anterior Central Posterior
No arrodonida Arrodonida No arrodonida Arrodonida
Tancada i
ի
i
    u
ու
u
Mitjana ɛ
ե, է[3]
e, ē
ə
ը
ë
  ɔ
ո, օ[3]
o, ò
Oberta       ɑ
ա
a
 

Consonants[modifica]

Aquest és el sistema de consonants de l'armeni oriental usant símbols de l'Alfabet fonètic internacional (International Phonetic Alphabet, IPA), seguits de la lletra armènia entre parèntesis.

  Bilabial Labiodental Alveolar Post-
alveolar
Palatal Velar Uvular Glotal
Nasal m   (մ)   n   (ն)      
Oclusiva Aspirada    (փ)      (թ)        (ք)    
sorda[4] p   (պ)   t   (տ)     k   (կ)    
sonora b   (բ)   d   (դ)     ɡ   (գ)    
Africada aspirada     tsʰ   (ց) tʃʰ   (չ)        
sorda     ts   (ծ)    (ճ)        
sonora     dz   (ձ)    (ջ)        
Fricativa sorda   f   (ֆ) s   (ս) ʃ   (շ)     χ   (խ) h   (հ, յ)[5]
sonora   v   (վ, ւ, ու, ո)[6] z   (զ) ʒ   (ժ)     ʁ   (ղ)  
Aproximant     ɹ~ɾ   (ր)[7]   j   (յ, ե, ի, է)[8]      
Bategant              
Sibilant     r   (ռ)          
Lateral     l   (լ)          
Notes

La fonologia de l'armeni oriental preserva la distinció de tres vies de l'armeni clàssic en oclusives i africades: una sonora, una sorda i una aspirada. Compareu això amb la fonologia de l'armeni occidental, que ha mantingut únicament una distinció de dues vies: una sonora i una aspirada. (Vegeu l'article armeni occidental per als detalls.)

Una parell de paraules excepcionals de l'armeni oriental contenen lletres oclusives sonores pronunciades com a oclusives sordes aspirades, com l'armeni occidental. Per exemple, թագավոր (rei) és [tʰɑɑˈvɔɾ], no [tʰɑɡɑˈvɔɾ]; altres exemples són ձիգ, ձագ, կարգ, դադար, վարագույր.

Ortografia[modifica]

L'armeni oriental s'escriu usant tant l'ortografia armènia clàssica com l'ortografia armènia reformada. La reforma ortogràfica, subjecte a controvèrsia a la diàspora armènia, va ser desenvolupada durant la dècada de 1920 a l'Armènia Soviètica i s'usa àmpliament pels parlants de l'armeni oriental avui en dia a la República d'Armènia. Els parlants de l'armeni oriental a l'Iran continuen usant l'ortografia tradicional. Els escrits entre les dues ortografies són tanmateix mútuament intel·ligibles, atès que les diferències entre les dues ortografies no són grans.

Morfologia[modifica]

Pronoms[modifica]

L'armeni té fórmules de tractament, amb դու, քո, քեզ com a tractament informal i les majúscules Դուք, Ձեր, Ձեզ com a les formes respectuoses.

Substantius[modifica]

Els substantius de l'armeni oriental tenen set casos, un més que l'armeni occidnetal. Són: nominatiu (subjecte), acusatiu (objecte directe), genitiu (possessiu), datiu (objecte indirecte), ablatiu (origen) i instrumental) (mitjans) i locatiu (posició). Dels set casos, el nominatiu i l'acusatiu són els mateixos, amb excepcions, i el genitiu i el datiu són els mateixos, el que significa que els substantius tenen cinc formes diferents per cas. Els substantiu a l'armeni també es declinen per nombre (singular i plural), però no es declinen pel gènere (o sigui masculí o femení).

La declinació a l'armeni es basa en la manera com es forma el genitiu. Hi ha diverses declinacions, però hi ha dos que són les més usades (genitiu en i i genitiu en u):

Ablatiu դաշտից
/dɑʃˈtit͡sʰ/
դաշտերից
/dɑʃtɛˈɾit͡sʰ/
/ɡɑˈɾut͡sʰ/ /ɡɑɾinɛˈɾit͡sʰ/
Instrumental դաշտով
/dɑʃˈtɔv/
դաշտերով
/dɑʃtɛˈɾɔv/
/ɡɑˈɾɔv/ /ɡɑɾinɛˈɾɔv/
Locatiu դաշտում
/dɑʃˈtum/
դաշտերում
/dɑʃtɛˈɾum/
/ɡɑˈɾum/ /ɡɑɾinɛˈɾum/

Dues notes:
Primer, noteu que la forma ablativa de l'armeni oriental és /-it͡s/, mentre que és a l'armeni occiental:

Abl.sg WA karê/EA /ɡɑɾut͡sʰ/

Segon, noteu que l'armeni occidental les formes plurals segueixen la declinació u, mentre que a l'armeni oriental les formes plurals segueixen la declinació i:

Gen.pl WA karineru/EA /ɡɑɾinɛˈɾi/

Articles[modifica]

Així com altres llengües com ara el català, l'armeni té articles definits i indefinits. L'article indefinit de l'armeni oriental és /mi/, que precedeix el substantiu:

mi ɡiɾkʰ («un llibre», Nom.sg), /mi ɡɾkʰi/ («d'un llibre», Gen.sg)

L'article definit és un sufix annexat al substantiu, i adopta una de dues formes, o bé /-ə/ o /-n/, depenent de si el so final és una vocal o una consonant, i si una paraula precedent comença amb una vocal o una consonant:

/mɑɾdə/ («l'home», Nom.sg)
/ɡɑɾin/ («l'ordi», Nom.sg)
but:
/sɑ mɑɾdn ɛ/ («Aquest és un home»)
/sɑ ɡɑɾin ɛ/ («Això és l'ordi»)

Adjectius[modifica]

Els adjectius a l'armeni no es declinen per cas o nombre, i precedeixen el substantiu:

/lɑv ɡiɾkʰə («el bon llibre», Nom.sg)
/lɑv ɡɾkʰi («del bon llibre», Gen.sg)

Verbs[modifica]

Els verbes a l'armeni es basen en dues sèries bàsiques de formes, una forma «present» in una forma «imperfecta». A parir d'aquí es formen tots els altres temps i modes amb diverses partícules i construccions. Hi ha una tercera forma, el pretèrit, que a l'armeni és un temps per si mateix, i no agafa cap partícula o construcció. (Vegeu també Verbs armenis per a més detalls.)

El temps present a l'armeni oriental està basat en dues conjugacions (a, e). A l'armeni oriental les conjugaciones diferent en e i i s'han fusionat a e.

  /linɛl/


'to be'

/siɾɛl/


«estimar»

/kɑɾdɑl/


«llegir»

participi present /siɾum/ /kɑɾdum/
/jɛs/ (I) /ɛm/ /siɾɛm/ /kɑɾdɑm/
/du/ (you. sg) /ɛs/ /siɾɛs/ /kɑɾdɑs/
/nɑ/ (he/she/it) /ɛ/ /siɾi/ /kɑɾdɑ/
/mɛnkʰ/ (we) /ɛnkʰ/ /siɾɛnkʰ/ /kɑɾdɑnkʰ/
/dukʰ/ (you.pl) /ɛkʰ/ /siɾɛkʰ/ /kɑɾdɑkʰ/
/nɾɑnkʰ/ (they) /ɛn/ /siɾɛn/ /kɑɾdɑn/

El temps present (com el coneixem al català) es fa afegint la forma present de linel després de la forma de participi present del verb:

jɛs kɑɾdum ɛm ɡiɾkʰə/ (Estic llegint un llibre)
jɛs siɾum ɛm ɑjd ɡiɾkʰə/ (M'agrada aquest llibre)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ethnologue14|arm|Armenian
  2. Pipoyan
  3. 3,0 3,1 L'elecció del símbol armeni depèn del context de la vocal a la paraula. Vegeu la secció Ortografia més a baix per a detalls.
  4. «En algunes publicacions, les plosives sordes també es defineixen com a ejectives o glotalitzades. Les plosives glotalitzades ocorren en diversos dialectes armenis i es poden trobar també al vernacular de l'armeni oriental basat en dialecte d'Erevan, però d'acord amb les gramàtiques normativs l'armeni oriental estàndard no té plosives glotalitzades soreds»Jasmine Dum-Tragut. Armenian: Modern Eastern Armenian. London Oriental and African Language Library, 2007, issn 1382-3485; p. 17
  5. A l'ortografia armènia clàssica, /h/ s'escriu d'una de dues maneres, depenent del context. A l'ortografia armènia reformada, /h/ s'escriu sols d'una manera հ
  6. A l'ortografia armènia clàssica,/v/ s'escriu d'una de quatre maneres, depenent del context. A l'ortografia armènia reformada, /v/ s'escriu sols d'una manera, վ
  7. En la pràctica, sols els Armenis d'Iran diuen [ɹ]; els armenis orientals de la República d'Armènia han desplaçat la [ɹ] (ր) de l'armeni clàssic a [ɾ]
  8. A l'ortografia armènia clàssica,/j/ s'escriu de diverses maneres, depenent del context. A l'ortografia armènia reformada, /j/ s'escriu sols d'una manera, յ

Bibliografia[modifica]

  • Dora Sakayan. (2007) Eastern Armenian for the English-speaking World. A Contrastive Approach (with CD-ROM). Yerevan State University Press. ISBN 5808408903

Enllaços externs[modifica]

Diccionaris en línia de l'armeni oriental