Arquebisbat de Filadèlfia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaArquebisbat de Filadèlfia
Archidioecesis Philadelphiensis
Flag of the Roman Catholic Archdiocese of Philadelphia.svg Roman Catholic Archdiocese of Philadelphia.svg
2013 Cathedral Basilica of Saints Peter and Paul from across the Benjamin Franklin Parkway 2.jpg
La Catedral de Filadèlfia

Localització
Archdiocese of Philadelphia map 1.jpg
 39° 57′ 26″ N, 75° 10′ 04″ O / 39.957222222222°N,75.167777777778°O / 39.957222222222; -75.167777777778
Estats Units Estats Units
Pennsylvania Pennsilvània
(Ciutat i comtat de Filadèlfia, comtats de Bucks, Chester, Delaware i Montgomery)

Parròquies 267
Conté la subdivisió
Població
Total 3.892.194
• Densitat 688,64 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de III (NJ, PA)
Superfície 5.652 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació 8 d'abril de 1808
Patrocini Sant Pere i Sant Pau
Catedral Sant Pere i Sant Pau
Organització política
• Arquebisbe metropolità Charles Joseph Chaput, O.F.M.Cap.
Altres

Lloc web archphila.org/home.php
Modifica les dades a Wikidata


L'arquebisbat de Filadelfia (anglès: Archdiocese of Philadelphia; llatí: Archidioecesis Philadelphiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Estats Units, que pertany a la regió eclesiàstica III (NJ, PA). Al 2010 tenia 1.464.938 batejats sobre una població de 3.892.194 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Charles Joseph Chaput, O.F.M.Cap.

Territori[modifica]

L'arxidiòcesi comprèn cinc comtats de l'estat de Pennsilvània, als Estats Units: Bucks, Chester, Delaware, Filadelfia i Montgomery.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Filadèlfia, on es troba la catedral de Sant Pere i Sant Pau. Al territori de l'arxidiòcesi, a més, es troben quatre santuaris nacionals:

El territori s'estén sobre 5.652 km², i està dividit en 267 parròquies, reagrupades en 12 arxiprestats.

Provincia ecclesiastica[modifica]

La província eclesiàstica de Filadèlfia, instituïda al 1875, s'estén íntegrament sobre l'estat de Pennsilvània, i comprèn les següents diòcesis sufragànies:

Història[modifica]

La història de l'Església Catòlica a la zona es remunta a William Penn i quan la missa es deia públicament ja el 1707.[1] El 8 d'abril de 1808, les diòcesis sufragànies de Boston, Nova York, Filadèlfia i Bardstown (traslladada a Louisville el 1841) van ser erigits pel Papa Pius VII amb el breu Ex debito, prenent el territori de la diòcesi de Baltimore, que va ser promoguda al mateix temps al rang d'arxidiòcesi metropolitana.[2] Michael Egan va ser nomenat com el primer bisbe[3] i va ser consagrat com a bisbe el 28 d'octubre de 1810, per l'arquebisbe John Carroll.[4] Inicialment la diòcesi s'estenia a través de Pennsilvània, al llarg del Delaware i en set comtats de Nova Jersey.

L'11 d'agost de 1843 i 29 de juliol de 1853 va cedir part del seu territori per a la creació, respectivament, de les Diòcesis de Pittsburgh i Newark (avui arxidiòcesi).

John Nepomucene Neumann va ser el primer bisbe que organitzà un sistema d'escola diocesana i va augmentar el nombre d'escoles catòliques a la diòcesi de una a dues-centes. Acollí al Nou Món les Germanes de les Escoles de la Nostra Senyora perquè ajudessin en la tasca en l'educació i orfenats religiosos. Neumann no era un bisbe molt popular, i va rebre crítiques. Es va haver d'enfrontar amb el Know Nothing, un grup polític xenòfob i anticatòlic que va cremar convents i escoles.

El 3 de març de 1868, les diòcesis de Harrisburg, Scranton i Wilmington es van erigir a partir de territori presos ala diòcesi.[1]

Filadèlfia va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana el 12 de febrer de 1875,[1] amb Harrisburg i Scranton com diòcesis sufragànies. El 28 de gener de 1961, els cinc comtats del nord de Berks, Carbon, Lehigh, Northampton, i Schuylkill es van separar de la diòcesi, per crear la diòcesi d'Allentown.

El 1969, l'arxidiòcesi havia crescut fisns a 1.351.704 feligresos, preveres diocesans 1.096, 676 sacerdots dels instituts religiosos i 6.622 religioses les dones.[1]

A partir de 2005, els membres de la diòcesi i de la seva jerarquia han estat fortament afectats per escàndols d'abusos sexuals. Dos informes del Gran Jurat, declaracions de culpabilitat i condemnes indiquen mal maneig administratiu de casos i altres qüestions.

Al febrer de 2012, la diòcesi va anunciar la major reorganització del seu sistema d'educació primària i secundària, amb nombrosos recomanacions de tancaments i / o fusions d'escoles.

Al juny de 2012, William Lynn, secretari per al clergat de l'arxidiòcesi de Filadèlfia entre 1992 i 2004, va ser condemnat per no haver advertit feligresos ni a la policia dels sacerdots abusadors que coneixia. Aquesta és la primera vegada que, en els casos d'abús de menors dins de l'Església Catòlica dels Estats Units, un funcionari diocesà era condemnat personalment d'aquest crim.[5]

El 23 de d'agost de 2012 en un article online sobre les escoles de l'Arxidiòcesi de Lou Baldwin al Catholic News Service (CNS), es va anunciar que la Fundació "Fe en el futur" (Faith in the Future Foundation) assumiria la gestió de les disset escoles secundàries de l'arxidiòcesi i les quatre escoles d'educació especial.[6]

Cronologia episcopal[modifica]

Escut de l'arxidiòcesi

Estadístiques[modifica]

A finals del 2010, la diòcesi tenia 1.464.938 batejats sobre una població de 3.892.194 persones, equivalent al 37,6% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1910 525.000 2.712.708 19,4 582 474 108 902 89 2.565
1950 1.058.058 3.721.786 28,4 1.893 1.221 672 558 828 6.819 398
1966 1.346.095 3.813.000 35,3 1.764 1.075 689 763 1.149 6.324 312
1970 1.352.633 3.901.000 34,7 1.670 1.004 666 809 1.008 6.534 316
1976 1.377.469 3.901.000 35,3 1.614 1.002 612 853 948 6.053 311
1980 1.379.168 3.602.495 38,3 1.515 962 553 910 1 876 5.884 307
1990 1.402.753 3.961.022 35,4 1.379 890 489 1.017 95 713 4.638 302
1999 1.411.256 3.217.000 43,9 1.215 796 419 1.161 157 141 3.873 287
2000 1.418.575 3.708.226 38,3 1.173 769 404 1.209 173 548 3.764 286
2001 1.430.161 3.707.238 38,6 1.165 758 407 1.227 190 550 3.711 283
2002 1.488.316 3.849.647 38,7 1.133 741 392 1.313 197 530 3.547 282
2003 1.494.883 3.861.648 38,7 1.083 717 366 1.380 212 511 3.428 282
2004 1.486.058 3.872.783 38,4 1.078 706 372 1.378 213 503 3.366 279
2010 1.464.938 3.892.194 37,6 988 619 369 1.482 234 481 2.763 267

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 A Brief History of the Archdiocese of Philadelphia. Retrieved 2010-03-11.
  2. Veure: Arquebisbat de Baltimore#Història.
  3. Fitxa a catholic-hierarchy.org
  4. Fitxa a catholic-hierarchy.org
  5. Rachell Zoll, «Priest's conviction is a first, will more follow?», The Seattle Times, 23 de juny de 2012.
  6. «CNS STORY: Philadelphia Archdiocese, foundation sign pact on school management». [Consulta: 6 octubre 2014].

Fonts[modifica]