Black Swan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaBlack Swan
Black Swan Film.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Darren Aronofsky
Protagonistes
Producció
Guió
Música Clint Mansell
Fotografia Matthew Libatique
Muntatge Andrew Weisblum
Productora Phoenix Pictures i RatPac-Dune Entertainment
Distribuïdora Fox Searchlight Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 2010
Durada 108 min
Idioma original anglès, italià i francès
Lloc de rodatge Nova York
Color color
Format 2.35:1
Temàtica
Gènere Thriller dramàtic
Lloc de la narració Nova York
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor pel·lícula (2010)
Oscar a la millor actriu ()
Oscar al millor director ()
Oscar a la millor fotografia ()
Oscar al millor muntatge ()
Premis Oscar a la millor actriu ()
Tromsø International Film Festival's audience award (2011)
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Black Swan (coneguda en català com El cigne negre) és una pel·lícula estatunidenca de suspens psicològic dirigida l'any 2010 per Darren Aronofsky. Està protagonitzada per Natalie Portman, Vincent Cassel, Mila Kunis i Winona Ryder. Portman va guanyar l’Òscar, el Globus d'Or i el premi de l'Associació de Crítics i Guionistes estatunidencs per la seva actuació en aquest film. A més a més, la pel·lícula va obtenir nominacions als BAFTA, als Globus d'Or i als premis Òscar en la categoria de millor pel·lícula.

Aronofsky va concebre la premissa al connectar la seva visió d'El llac dels cignes amb un guió incomplet sobre actors reemplaçants i la noció de ser assetjat per un doble. El director també va considerar Black Swan com una peça acompanyant del seu film anterior El lluitador. Portman i Aronofsky van discutir el projecte per primera vegada l'any 2000 i després d'un curt compromís amb Universal Pictures, Black Swan va ser produïda a Nova York el 2009 sota Fox Searchlight Pictures. Portman i Kunis van tenir entrenament de ballet durant mesos. Figures notables del món de la dansa van ajudar a producció a formar la presentació del ballet. La cinta es va presentar com l'obertura del 67è Festival Internacional de Cinema de Venècia l'1 de setembre de 2010. La pel·lícula va tenir un llançament limitat l'1 de desembre del 2010.

SINOPSI ARGUMENTAL DETALLADA[modifica | modifica el codi]

El film comença amb Nina, una jove ballarina que somia que és la protagonista del famós ball “El llac dels cignes”. En el moment en el qual la seva mare va a posar-li el jersei, s’adona d’unes rascades que té a l’esquena. Tot i això, no li donen importància. Nina marxa cap a les proves de dansa per al nou festival.

Arriba Thomas Leroy, director artístic de la companyia, i comença a parlar sobre la història del Llac dels cignes. Després de la seva introducció, afegeix que aquesta serà la temàtica amb la qual iniciaran la temporada, i tot i que sap que està molt vista, ell vol transmetre una essència visceral i real. Comenta que necessita una nova reina cigne, que sàpiga encarnar tant el cigne blanc com el negre.

Nina és una de les seleccionades; mentre està estirada al terra dels passadissos, repassant mentalment les coreografies, sent crits i soroll de vidres trencats. És la Beth destrossant, cridant i llençant coses en el seu camerino. Un cop Beth marxa, Nina entra al camerino i li roba el pintallavis vermell. Nina realitza la primera prova, i ballant com a cigne blanc no té cap problema. Quan li toca realitzar la coreografia del cigne negre li costa deixar-se anar i ser passional.

Thomas Leroy presenta a Lily, ve de San Francisco a ocupar una vacant. Nina demana si pot repetir altre cop la seva actuació, la resposta és negativa. Al arribar a casa la seva mare, que encara estava desperta, li pregunta que com li ha anat. Nina arrenca a plorar als braços de la seva mare.

De manera obsessiva i disciplinada, Nina assaja una i una altra vegada les coreografies a casa seva, fins que es fa mal a l’ungla del peu. La seva mare li cura el dit del peu a l’habitació. Mantenen una conversa mare i filla, on Nina deixa molt clar que es veu capacitada per obtenir el paper, raó per la qual pensa anar a parlar amb Thomas.

Un cop Nina es fica dins del llit, la seva mare encén una capsa melòdica amb una ballarina ballant i li diu que no es preocupi. Li acaricia el cabell dient: “mi dulce niña”. L'endemà, utilitza el pintallavis robat de Beth per maquillar-se en el metro de camí a parlar amb Thomas. Aquest li diu que Verònica és la seva candidata com a reina dels cignes. Decebuda decideix marxar però, abans de sortir per la porta, Leroy ho impedeix.

Thomas s'insinua i ella contesta que vol el paper. Ell diu que com a cigne blanc és perfecte, ja que està obsessionada en que tot li surti correcte i disciplinat, però com a cigne negre, no es deixa anar i és molt difícil saber ballar tots dos papers. Nina respon “solo quiero ser perfecta”. De cop, Thomas la besa, però Nina l’acaba mossegant i marxa. Més tard, tothom comença a felicitar Nina per ser la nova reina cigne. Plena d’emoció, es tanca al lavabo i truca a la seva mare per anunciar-li la noticia. Al sortir del lavabo, es troba escrit amb pintallavis vermell al mirall, “ZORRA”.

Quan arriba a casa es troba que la seva mare no hi és. Buscant-la, entra en una habitació on estan els quadres que la seva mare dibuixa (ballarines, retrats de la seva filla...), i és allà on sent una rialla malèfica provocada per la seva pròpia ment. Va a dutxar-se i, en sortir, es veu altre cop ferides per l’esquena. La Nina bloqueja la porta del lavabo per tal que la seva mare no entri. Es cura la ferida posant-s’hi aigua i va cap a la cuina. Allà la seva mare li té preparat un pastís que ha comprat per celebrar el seu nou paper. Nina no vol menjar pastís i això provoca una petita discussió, que solucionen ràpidament mare i filla.

Mentre Leroy anuncia la retirada de Beth, a la festa de presentació de la nova temporada Nina es descobreix una nova ferida al dit.

Nina va al lavabo a curar-se la ferida, s’estira la pell del dit i comença a sagnar de manera considerable, però de sobte, la ferida marxa. Obre la porta del lavabo i es troba que era Lily la que volia entrar. Lily, de manera amable es presenta a Nina, ho fa mentre es treu les calces, les fica dins de la bossa demà i s’asseu a la pica de manera insinuant. Nina diu que marxa, però Lily li demana que es quedi fent-li companyia. Ella somriu tímidament, diu que no i marxa. En acabar la festa, Thomas Leroy convida Nina al seu apartament. Abans que ella pugui contestar, el criden per anar a saludar altres convidats.

Nina l’espera al hall. Mentre observa una estàtua amb rostres malignes, es topa amb Beth borratxa. Aquesta comença a acusar-la i a insultar-la fins que arriba Leroy. Beth s’insinua a Thomas Leroy, però ell no vol res amb ella i marxa juntament amb Nina. Un cop arriben a l'apartament, el primer que pregunta Thomas és si té nòvio, si és verge, si li agrada fer l’amor... Nina, davant d’aquesta situació, es posa nerviosa i es mostra tímida i vergonyosa. Leroy li posa deures, “ve a casa y mastúrbate”. Quan Nina arriba a casa, la seva mare l’ajuda a desvestir-se. Just en aquell moment, s’adona de les rascades que té a l’esquena. La porta al lavabo per tallar-li les ungles i li diu que utilitzi jaquetes per tapar-se les ferides. La mare, preocupada, li diu: “¿Es por el papel, verdad? Por toda la presión... Sabia que te influiria, lo sabia.”

L'endemà al matí, dins del llit, decideix masturbar-se però s’atura en el moment en què veu a la seva mare dormida en una cadira al costat seu. Després, a meitat de la classe de dansa, entra una ballarina plorant anunciant que Beth és a l’hospital perquè ha tingut un accident. Nina va a veure Beth a l’hospital, li aixeca el llençol per veure la ferida, s’angoixa i marxa. Després plora en el seu camerino, i deixa les seves coses (entre elles el ganivet per rascar les puntes i un pintallavis).

Quan arriba a casa seva, va a llençar les escombraries. Després agafa un pal i entra cap a casa. Es tanca a la seva habitació i intenta col·locar el pal per bloquejar la porta, però la seva mare la crida abans que pugui fer-ho. Ràpidament amaga el pal i es fica dins del llit.

L'endemà Thomas, després d'assaig, acomiada tots els ballarins menys Nina. Es posen a assajar la coreografia junts. Comença a haver-hi passió i entre els moviments i carícies, acaben besant-se. Finalment diu: “He sido yo el que te he seducido y necesito que sea al revés”. Leroy marxa i Nina es posa a plorar, és llavors quan arriba Lily i s’asseu amb ella al terra. Lily intenta consolar-la dient-li que Leroy és molt exigent amb ella; tot i així, Nina es rebota dient que no el coneix. Lily insinua que Nina està coladeta per ell. Això provoca que Nina marxi cabrejada.

Quan arriba a casa es dona un bany, i allà mateix es comença a masturbar. De sobte, s’enfonsa dins de la banyera i al obrir els ulls es troba amb una al·lucinació d’ella mateixa mirant-la i la sang de les ferides comença a brollar. Es torna perversa.

La seva mare li pregunta si Thomas Leroy ha intentat alguna cosa amb ella, ja que té fama d’haver-ho fet amb altres noies i sempre es queda fins tard assajant. Ella no contesta. La mare afegeix:” espero que no se aproveche de ti, nada más”. Nina contesta dient que no ho fa. La seva mare li diu que simplement no vol que les coses li surtin tal com li van sortir a ella, que va haver d'abandonar la seva carrera de ballarina quan es va quedar embarassada. I és aquí on comencen a discutir mare i filla, fins que la mare li demana per les ferides. Nina no vol ensenyar-li com ho té. I just en aquest moment truquen a la porta. La seva mare va a obrir:demanen per Nina, diu que no hi és i tanca. Nina s’aixeca i va a obrir, és Lily. Ha vingut a disculpar-se.

Lily la convida a sopar o a prendre una copa. Mentre sopen, Lily diu que ha de deixar-se anar més, i li ofereix una pastilla d’èxtasi. Nina es nega a prendre-la. Al sortir del lavabo, veu que Lily està amb dos nois. A més a més, veu com tira droga a les begudes. Un dels nois li pregunta què estan preparant per al pròxim festival, Nina li explica la historia del llac dels cignes. Afegeix que no té un final feliç però que és preciós igualment. De sobte, es comença a veure les ferides altra cop i comença a fer efecte la droga.

Surt a la pista a ballar. Es petoneja amb un dels nois. Comença a tenir al·lucinacions i se li va repetint al cap la frase de la seva mare “mi dulce niña”. Segueix ballant. Es torna a enrotllar amb un altre noi al lavabo, s'adona del que està fent, para i marxa. Mentre marxa, se li repeteix al cap la frase de la seva mare diverses vegades de manera al·lucinògena. Quan surt fora al carrer, Lily li pregunta que on va.

Puja al taxi i l’acompanya Lily. Es comencen a acariciar dins del vehicle, Lily li toca l’entrecuix fins que Nina li aparta la mà. Arriben totes dues a casa, entrant per la porta rient i molt col·locades. La seva mare, enfadada, comença a fer-li preguntes, a les que Nina respon dient tonteries, i afirmant que ha begut i que s’ha enrotllat amb dos nois. Just en aquell moment, la seva mare li tapa la boca i li diu cridant: “Cierra la boca!!” Nina marxa corrents cap a la seva habitació, agafa el pal i bloqueja la porta. La seva mare intenta obrir-la però no li permet, diu que ja no es una nena de 12 anys i que necessita intimitat. Comença a enrotllar-se amb Lily, es desvesteixen i practiquen sexe. De sobte, pateix una al·lucinació i veu el seu rostre reflectit en el de Lily. S’espanta, però Lily la tranquil·litza. Observa el tatuatge que té Lily a l’esquena, de dues ales negres. Segueixen practicant sexe, fins que Lily s’aixeca i li diu “mi dulce niña”, torna a veure’s reflectida en ella. Lily li llença un coixí.

Al mati següent,no entén perquè hi ha el pal col·locat a la porta, ni perquè està la seva habitació tant desordenada. Li recrimina a la seva mare el fet de no haver-la despertat i la culpa de que ara arribi tard. Quan arriba a l'assaig, sent la seva música. L'està ballant Lily. Aquesta li demana disculpes i li explica que ha estat Leroy qui li ha demanat que ballés. Parlant amb Lily, descobreix que no va practicar sexe ahir amb ella i que tot va ser una fantasia.

L'endemà, la modista li pren les mesures. De sobte, entra Lily per demanar que li prenguin mesures, serà la substituta de Nina. Marxa corrents angoixada en busca de Thomas per dir-li que Lily no pot ser la substituta. Està obsessionada en que Lily va a per ella, que vol el seu paper. Comença a plorar. Leroy la tranquil·litza.

Ella no fa cas, i es queda assajant sola les coreografies. De sobte, la seva imatge al mirall de la classe cobra vida per si mateixa sense correspondre als moviments de la pròpia Nina. S’apaguen els llums. Veu passar algú. Crida que encenguin els llums, que ella necessita seguir assajant. Sent sorolls. Segueix caminant fins que es troba a Thomas Leroy i a Lily practicant sexe. Es veu a ella reflectida en la cara de la Lily i un cigne negre en el rostre de Leroy. S’angoixa i comença a córrer.

Va a l’hospital on és Beth. De cop Beth li agafa la mà. Nina es disculpa dient que només volia ser igual de perfecta que ho és ella. Beth li contesta que ella no és perfecta, agafa el ganivet de sobre la taula amb el que es rasquen les puntes i se’l comença a clavar per tota la cara. Nina es torna a veure a ella mateixa reflectida en la cara de Beth. Marxa corrents, arriba a l’ascensor i s’adona que té les mans plenes de sang i el ganivet.

Arriba a casa seva, apaga els llums i sent una veu que diu “dulce niña”. Apareix Beth de manera sobtada en un racó. Marxa corrents al lavabo, vomita. Tot els quadres comencen a moure’s i a parlar dient “dulce niña”. Ella, angoixada, crida: “¡¡BASTA!!!” Comença a arrancar-los tots de la paret i a estripar-los. Veu a Beth plena de sang caminant cap a ella, fins que s’adona que és la seva mare. Aquesta li pregunta: “Qué estás haciendo, cielo..?” Nina es tanca a la habitació i bloqueja la porta.

Comença a transformar-se en cigne negre, té els ulls vermells i li comencen a sortir plomes de les ferides de l’esquena. La seva mare crida volent entrar, ella no li ho permet. Es transforma de manera descontrolada. La mare tomba la porta, però Nina la fa fora de la habitació. La mare plorant li diu que està malalta. Ella, li clava una empenta i li agafa els dits de la mà a la porta diverses vegades. Finalment, se li dobleguen les cames i cau a terra. Apareix la capsa melòdica de la ballarina, donant voltes, amb la ballarina tota trencada sense cames ni cap.

Al mati següent s’aixeca amb les mans cobertes amb uns guants. La mare tanca l’habitació i li diu que no la deixarà marxar fins que no es trobi millor. A més a més, diu que ha trucat al teatre dient que no es trobava bé i que no hi anirà. Nina pega i insulta la seva mare fins que troba el pany de la porta i marxa. Crida que ella és la reina cigne i que la seva mare mai va arribar a res. La seva mare, a terra, plora dient que Nina no està bé.

Mentre es prepara per sortir a ballar, pateix una al·lucinació, es troba amb els dits dels seus peus junts. Se’ls separa angoixada. Surt a l’escenari a ballar, es mostra angoixada, comença a perdre la noció de l’espai i cau a terra. Està malament. Es posa a plorar en mig de la actuació.

Al arribar al camerino pateix una al·lucinació on es troba a Lily vestida de cigne negre preparant-se per sortir ella a ballar. Es barallen, l’empaita contra el mirall, cauen a terra i acaba matant-la clavant-li un tros de vidre. Amaga el cos de Lily en el lavabo del camerino. Surt a escena com a cigne negre, totalment transformada i passional. De sobte, li comencen a sortir plomes com si d’una metamorfosi al propi cigne es tractes. En acabar, tothom l'aplaudeix amb força.

Fa un petó a Leroy. Torna al camerino, es troba amb tot ordenat i sense sang. Lily ve a felicitar-la pel seu número. No té cap ferida. Es descobreix en ella mateixa la ferida amb el tros de vidre clavat. S’adona del que ha fet. Es maquilla plorant.

Surt a ballar l’escena final.

Mentre balla, s’obre més la seva ferida, deixant visiblement una taca vermella. Mira a la seva mare abans de suïcidar-se fictíciament. Es llença al matalàs, acaba l’espectàcle i tothom va a felicitar-la. Leroy li demana que vagi a saludar, descobreixen que està plena de sang i criden a una ambulància. Ella diu: LO HE SENTIDO, PERFECTO, HA SIDO PERFECTO. I mor.

REPARTIMENT[modifica | modifica el codi]

Aronofsky va parlar amb Portman sobre la possibilitat d'una pel·lícula sobre ballet l'any 2000 i es va trobar que ella estava interessada en interpretar el paper de ballarina. Portman va explicar: "Estic intentant trobar papers que demanin més adultesa de la meva part perquè et pots quedar aturada en un horrible estereotip com una bonica dona en el cinema, especialment sent una persona tan petita. "2 Ella també va presentar a Aronofsky i Kunis, a qui coneixia des de la pel·lícula de 2008 Forgetting Sarah Marshall.[1] Kunis va comparar Lily amb Nina, "el meu personatge és molt solt ... no és tan bona tècnicament com el personatge de Natalie, però té més passió, naturalment. Això és el que li falta a Nina."[2] Els personatges femenins són dirigits a El llac dels cignes per Thomas Leroy, interpretat per Cassel. Ell va comparar el seu personatge amb George Balanchine, qui va co-fundar el Ballet de la Ciutat de Nova York i era "un obsessiu del control, un veritable artista usant la sexualitat per dirigir als seus ballarins".[3]

Portman i Kunis van començar un entrenament de sis mesos abans de començar a filmar per tal de donar una imatge física de ballarines.[4] Portman feia cinc hores diàries de ballet, exercici físic i natació. Uns mesos abans del rodatge va començar entrenament coreogràfic. Kunis va fer el mateix amb exercicis aeròbics i Pilates. Va dir, "Vaig fer ballet quan era nena com qualsevol ho fa. Uses un tutú i puges a escena lluint molt bonica i simpàtica. Però això és molt diferent perquè no pots simular-ho. No pots simplement aturar-te allà i fer veure que saps el que fas. Tot el teu cos ha de tenir una estructura diferent."[5] Georgina Parkinson, una professora de ballet de l'American ballet Theatre, va entrenar als actors en aquesta disciplina.[6] Per a escenes específiques, les ballarines professionals de l'American ballet Theatre Sarah Lane i Maria Riccetto van ser les" dobles de ball" de Portman i Kunis respectivamente.[7] Aronofsky va dir, durant la filmació, de l'actuació de Portman," va ser capaç d'aconseguir-ho. Excepte les preses en què havia d'estar "en puntes" molta estona, sempre és ella a la pantalla. No vaig fer servir gaire la seva doble."[4]

Benjamin Millepied, un ballarí principal del New York City Ballet, va debutar a Black Swan com actor i com coreògraf. A més de les interpretacions de solista, membres del Pennsylvania Ballet van ser elegits com a cos de ball. També apareixen Kristina Anapau,[8] Toby Hemingway,[9] Sebastian Stan i Janet Montgomery.

Intèrpret Personatge
Natalie Portman Nina
Winona Ryder Beth
Mila Kunis Lilly
Vincent Cassel Thomas Leroy
Barbara Hershey Erica

PRODUCCIÓ[modifica | modifica el codi]

 CONCEPCIÓ[modifica | modifica el codi]

Darren Aronofsky es va interessar en el ballet per primera vegada quan la seva germana estudiava dansa a la High School of Performing Arts a Nova York. La idea bàsica per a ell va començar quan va contractar guionistes per rearmar un guió anomenat The Understudy (L'actor suplent), que tractava sobre actors d'off-Broadway, i va explorar la noció de ser assetjat per un doble. Aronofsky va dir que el guió tenia elements dels films All About Eve de Joseph L. Mankiewicz i L'inquilí de Roman Polanski, i de la novel·la El doble, de Fiodor Dostoevski. El director també havia vist nombroses produccions d'El llac dels cignes i va connectar en el seu guió la dualitat del cigne blanc i el cigne negre. En investigar per a la producció de Black Swan es va trobar que el ballet és "un món molt aïllat" en què als ballarins "no els impressionaven les pel·lícules". No obstant això, va trobar ballarins actius i inactius que compartissin amb ell les seves experiències. A més va estar entre bastidors per veure el ballet del Teatre Bolshoi en una presentació al Lincoln Center.

Aronofsky va anomenar Black Swan una peça companya del seu film anterior El lluitador, recordant un dels seus primerencs projectes sobre el romanç entre un lluitador i una ballarina. Eventualment va separar els dos móns en ser "massa per a una sola pel·lícula". Va comparar els dos films: "Alguns consideren la lluita com l'art més baix –si és que en diuen art– i al ballet alguns el consideren l'art més elevat. Però era sorprenent per a mi la similitud que tenen els intèrprets en cadascun d'aquests móns. Tots dos fan un ús increïble dels seus cossos per expressar-se. L'actriu Natalie Portman va comparar la naturalesa de thriller psicològic amb el film La llavor del diable (1968) de Polanski, mentre que Aronofsky va dir que Repulsió (1965) i L'Inquilí ( 1976), ambdues de Polanski, van ser "grans influències" a la cinta. Vincent Cassel també va comparar Black Swan amb els primers treballs de Polanski i més amb els de David Cronenberg.[10] Igualment, el film té moltes semblances amb la pel·lícula d'animació japonesa Perfect Blue de Satoshi Kon. Aronofsky va comprar els drets de la pel·lícula japonesa per poder prendre-la com a inspiració per a les seves obres, com Réquiem por un sueño

 DESENVOLUPAMENT I RODATGE[modifica | modifica el codi]

Aronofsky i Portman van discutir sobre un film de ballet l'any 2000, encara que el guió encara no estava escrit. Ell li va explicar sobre l'escena d'amor entre les ballarines competidores i Portman recorda, "Vaig pensar que això era molt interessant perquè aquesta pel·lícula és, en molts sentits, una exploració de l'ego d'un artista i aquesta mena d'atracció narcisista per si mateix que és al mateix temps repulsió".[11] En la dècada en la qual la producció esperava, ella va dir que "El fet que hagi esperat tant de temps amb aquesta idea... em va deixar madurar una mica abans de filmar."[12] Black Swan va començar a desenvolupar-se l'any 2007, quan Aronofsky li va proposar alguna cosa detallada a Universal Studios després d'haver llançat La fuente de la vida, i van planejar esgotar el projecte. Quan va acabar amb El lluitador l'any 2008, li va proposar a Mark Heyman, amb qui havia treballat en el film, si podia escriure Black Swan. Al juny de 2009, Universal havia posat en venda els drets generant l'atenció d'altres estudis i divisions especials, particularment amb Portman involucrada .Black Swan va començar, llavors, a desenvolupar-se sota Protozoa Pictures i Overnight Productions, sent l'última la finançadora. Al juliol de 2009, Mila Kunis va ser contractada en el paper principal de la rival de Portman.

Al novembre de 2009, quan Overnight Productions ja no hi estava embolicada, Fox Searchlight Pictures va ingressar com la co-finançadora i distribuïdora de Black Swan. El film va obtenir l'aprovació d'un pressupost de 10-12 milions de dòlars estatunidencs i la filmació va començar a Nova York cap al final de 2009. Aronofsky va filmar Black Swan amb pocs recursos i estil granulós perquè fos similar a El lluitador[13].Part del rodatge es va desenvolupar al Centre Artístic de la Universitat Estatal de Nova York, a Purchase. La banda sonora va ser composta per Clint Mansell, col·laborador durant anys d'Aronofsky, que la va armar usant elements del Llac dels cignes.

BANDA SONORA [modifica | modifica el codi]

 LLANÇAMENT[modifica | modifica el codi]

Black Swan va tenir la seva estrena mundial en l'obertura del 67è Festival Internacional de Cinema de Venècia, l'1 de setembre de 2010. Va rebre una ovació dempeus que, segons la revista Variety, va ser "una de les més fortes de les que es recorden a Venècia" . El director artístic del festival, Marc Mueller, havia triat Black Swan per sobre The American (protagonitzada per George Clooney) com film d'obertura dient, "era la millor opció ... Clooney és un meravellós actor i sempre serà benvingut a Venècia. però va ser tan simple com això".[14] Black Swan es va exhibir en la competència i és el tercer film consecutiu d'Aronofsky al festival, després de La fuente de la vida i El luchador[15]. A més, Black Swan va ser una de les set cintes nominades per al premi Queer Lion, que es lliura al millor film amb "temàtica i cultura homosexuals"[16]

Black Swan va ser presentada com a avançament al Festival de Cinema de Telluride, Colorado, el 5 de setembre de 2010.[17] També va tenir una projecció de gala al 35è Festival Internacional de Cinema de Toronto més tard aquell mateix mes.[18] A l'octubre de 2010, Black Swan formarà part de la selecció per al Festival de Cinema de Nova Orleans.[19] Durant el mateix mes el film serà projectat al Festival de Cinema d'Austin.[20]

La pel·lícula tindrà un llançament limitat en ciutats selectes dels Estats Units i Canadà el 1r de desembre de 2010.[21] Farà el mateix al Regne Unit l'11 de febrer de 2011. D'acord amb el diari The Independent, el film és un dels "més esperats "de finals de 2010. El va comparar amb la cinta de ballet de 1948 Les sabatilles vermelles en tenir una qualitat aclaparadora ... d'una ballarina consumida pels seus desitjos de ballar".[20]

 RESPOSTA DE LA CRÍTICA[modifica | modifica el codi]

Al lloc web Rotten Tomatoes posseeix un 87% d'acceptació per part dels crítics, basat en 266 comentaris, mentre al lloc Metacritic, la seva aprovació arriba al 79%, basat en 42 comentaris. Entertainment Weekly va escriure, basant-se en les crítiques de la projecció al Festival de Venècia, "Black Swan ja és una de les pel·lícules de l'any que més causarà amor / odi".[22] Reuters va descriure la primerenca resposta al film com "altament positiva" i l'actuació de Portman va ser molt elogiada.

Mike Goodridge, de Screen Daily, va dir que Black Swan era "alternativament pertorbadora i excitant" i la va descriure com un híbrid entre The Turning Point i les pel·lícules de Polanski Repulsió i La llavor del diable. Goodridge va qualificar l'actuació de Portman, "Ella és captivadora com Nina ... captura la confusió d'una joveneta reprimida en ser llençada a un món de perills i temptacions, amb una veracitat esgarrifosa". El crític també va elogiar Cassel, Kunis i Hershey en els seus rols secundaris, particularment comparant Hershey amb Ruth Gordon en el paper de la "mare gelosa i desesperada". Goodridge va lloar la fotografia de Libatique en les escenes de dansa i en les psicològicament "alteradores": "És un viatge psicològic hipnòtic que s'alça a llocs gloriosos amb l'intent de Nina per donar una performance perfecta."[23]

Kirk Honeycutt, de The Hollywood Reporter, va tenir menys elogis per al film. Va escriure, "Black Swan és un instantani plaer, bellament filmada, una pel·lícula visualment complexa: la part dolenta és justament allò que la fa bona. L'espectador pot lloar la fina audàcia de barrejar malalties mentals amb el desgastant rigor físic i mental del ballet, però les seves morboses imatges i l'agressiva competència entre dues ballarines rivals són bastant irresistibles ". Honeycutt va comentar sobre la sumptuosa coreografia de Millepied i l'"agut i teixit" treball de càmera de Libatique. El crític va dir de la barreja temàtica, "Aronofsky ... mai aconsegueix maridar els elements del gènere al món del ballet ... La dinàmica de cigne blanc / cigne negre gairebé funciona, però el sense sentit de pel·lícula de terror ho arrossega tot al pou del ridícul."[24]

 REACCIONS A L'ÒSCAR DE NATALIE PORTMAN[modifica | modifica el codi]

Sarah Lane, la ballarina que va exercir com a doble de cos de Portman, treu importància a l'Oscar de l'actriu perquè diu que tan sols el 5% de les escenes de ball eren de Portman: «És impossible que en un any s'aprengui el que jo vaig fer durant vint-i-un[25]». S'especula que aquestes declaracions de Lane no són més que per captar atenció mediàtica, i el director de la pel·lícula, Darren Aronofsky, no només defensa Portman, sinó també aporta proves palpables: va comptar les vegades que l'actriu es veu ballant a la pel·lícula. Al final, la seva conclusió és que l'actriu va fer entre el 80 i el 90 per cent de les rutines de ball, i la resta, els moviments més complicats, van ser realitzats per Lane. «Aquesta és la realitat. Vaig demanar al meu editor que comptés les preses. Hi ha 139 preses de ball a la pel·lícula; 111 són només de Natalie Portman; 28 són el seu doble de ball Sarah Lane. Si fas un càlcul, el 80% és de Natalie Portman », diu Aronofsky en una declaració per EW. «Pel que fa a la durada: les preses que compten amb la doble són preses àmplies i poques vegades apareixen més d'un segon. Hi ha dues seqüències més llargues de ball complex en què reemplacem la cara. Tot i així, des del punt de vista de la durada, més del 90% del temps era Natalie Portman », explica.

El director també contradiu les afirmacions de Lane, que diu que Portman no era una ballarina perquè ella no podia ballar amb les sabates de punta. «Estic responent a això per aclarir les coses i defensar la meva actriu. Natalie va fer moltíssims esforços per oferir una interpretació espectacular, tant des del punt de vista emocional com físic. I vull que ningú pensi que no és ella a qui estan veient. A més, les escenes dramàtiques i de suspens amb l'estil, tendresa, pànic, tristesa i interpretació de Natalie, van ser les que van donar origen a la nominació i impacte de la pel·lícula, no tant les escenes de ball, ja que no va ser la doble qui va haver de besar a una altra dona, ni enfrontar-se al dilema de ser reemplaçada, dominada per la seva mare i tots aquests dilemes que el personatge requeria, aquesta màgia no podia donar-la més que la talentosa Natalie Portman, només recordin el paper en el Professional, els seus gestos i bellesa són els que captiven el públic. És ella», afegeix.[26]

PREMIS I NOMINACIONS[modifica | modifica el codi]

Diversos són els premis que va recollir aquesta cinta, sobretot en les categories més importants del cinema com les de millor pel·lícula, millor director i millor actriu. Destaquen entre tots:[27]

Premis Oscar[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Receptor/s Resultat
2010 Millor pel·lícula Candidata
Millor director Darren Aronofsky Candidat
Millor actriu Natalie Portman Guanyadora
Millor fotografia Matthew Libatique Candidat
Millor muntatge Andrew Weisblum Candidat

Premis Globus d'Or[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Receptor/s Resultat
2010 Millor pel·lícula dramàtica Candidata
Millor director Darren Aronofsky Candidat
Millor actriu dramàtica Natalie Portman Guanyadora
Millor actriu secundària Mila Kunis Candidata

Premis BAFTA[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Receptor/s Resultat
2010 Millor pel·lícula Candidata
Millor director Darren Aronofsky Candidat
Millor actriu Natalie Portman Guanyadora
Millor actriu secundària Barbara Hershey Candidata
Millor guió original Mark Heyman
Andrés Heinz
John McLaughlin
Candidats
Millor fotografia Matthew Libatique Candidat
Millor muntatge Andrew Weisblum Candidat
Millor disseny de producció Therese DePrez
Tora Peterson
Candidates
Millor vestuari Amy Westcott Candidata
Millor so Ken Ishii
Craig Henighan
Dominick Tavella
Candidats
Millors efectes visuals Dan Schrecker Candidat
Millor maquillatge i perruqueria Judy Chin
Geordie Sheffer
Candidates

Festival Internacional de Cinema de Venècia[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Receptor/s Resultat
2010 Lleó d'Or per la millor pel·lícula Candidata
Premi Marcello Mastroianni Mila Kunis Guanyadora
Lleó Queer Candidat

REFERÈNCIES[modifica | modifica el codi]

  1. «'Black Swan' Director Darren Aronofsky On Ballet, Natalie Portman And Lesbian Kisses» (en en). MTV News.
  2. «Mila Kunis Talks Black Swan - ComingSoon.net» (en en-us). ComingSoon.net, 13-12-2009.
  3. «Exclusive: Vincent Cassel Back for Eastern Promises 2 - ComingSoon.net» (en en-us). ComingSoon.net, 08-08-2010.
  4. 4,0 4,1 «'Black Swan' stars step deftly into roles - USATODAY.com». [Consulta: 21 maig 2017].
  5. Wolf, Jeanne «Mila Kunis: 'Who Wants To Be Normal?'» (en en). Parade.
  6. Kisselgoff, Anna «Georgina Parkinson, Star at the Royal Ballet, Dies at 71». The New York Times, 18-12-2009. ISSN: 0362-4331.
  7. «Call Board - Pointe Magazine» (en en-us). Pointe Magazine, 01-12-2016.
  8. «http://web.archive.org/web/http://www.fearnet.com/news/b17636_behold_latest_swan.html» (en en). [Consulta: 21 maig 2017].
  9. «Taylor Swift Dishes On 'Mine' Video Love Interest» (en en). MTV News.
  10. Buchanan, Kyle. «Vincent Cassel on Mesrine, Black Swan, and Acting: 'You Need a Hard-On, Perpetually'», 26-08-2010. [Consulta: 21 maig 2017].
  11. «Natalie Portman takes a dark turn in Venice film». Reuters, 01-09-2017.
  12. «First look: Ballet thriller 'Black Swan' from Darren Aronofsky - USATODAY.com». [Consulta: 21 maig 2017].
  13. «'Black Swan' opens Venice Film Festival». [Consulta: 21 maig 2017].
  14. «Venice Fest looks to re-energize» (en en). The Hollywood Reporter.
  15. «Aronofsky's 'Black Swan' to open Venice fest» (en en). The Hollywood Reporter.
  16. «'Black Swan' vying for Venice's Queer Lion» (en en). The Hollywood Reporter.
  17. Scott, A. O. «At Telluride Film Fest, ‘Black Swan’ and ‘127 Hours’». The New York Times, 06-09-2010. ISSN: 0362-4331.
  18. «Toronto Sets Over 50 Titles For 2010 Fest | Indiewire», 09-03-2016. [Consulta: 21 maig 2017].
  19. «'Welcome to the Rileys' to open 2010 New Orleans Film Festival» (en en-us). NOLA.com.
  20. 20,0 20,1 «Darkness and despair: that's dance on screen» (en en-gb). The Independent, 27-08-2010.
  21. «Aronofsky's Black Swan Gets a Release Date - ComingSoon.net» (en en-us). ComingSoon.net, 30-07-2010.
  22. «Is Darren Aronofsky's 'Black Swan' a masterpiece? Early buzz from the Venice Film Festival», 02-09-2010. [Consulta: 21 maig 2017].
  23. «Black Swan». .
  24. «Black Swan -- Film Review» (en en). The Hollywood Reporter.
  25. «http://web.archive.org/web/http://www.cinemania.es/actualidad/noticias/6681/la-bailarina-de-cisne-negro-destapa-a-natalie-portman» (en en). [Consulta: 21 maig 2017].
  26. «Darren Aronofsky defiende a Natalie Portman en el escándalo de Cisne negro: ella hizo la mayor parte del baile - Softpedia en español», 03-11-2012. [Consulta: 21 maig 2017].
  27. «'Black Swan' Director Darren Aronofsky On Ballet, Natalie Portman And Lesbian Kisses» (en en). MTV News.

ENLLAÇOS EXTERNS[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Black Swan Modifica l'enllaç a Wikidata