Blanqueta de la col

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaBlanqueta de la col
Pieris rapae
Pieris.rapae.mounted.jpg
Femella
Pieris.rapae.caterpillar.jpg
Eruga
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaPieridae
GènerePieris
Espècie Pieris rapae
(Linnaeus, 1758)
Modifica dades a Wikidata

La blanqueta de la col (Pieris rapae)[1] és un lepidòpter (papallona diürna) que s'alimenta de brassicàcies, entre aquestes de la col, per això rep, com també la blanca de la col (Pieris brassicae), el nom de papallona de la col.

Etimologia[modifica]

Parella copulant.
  • Pieris: de la regió grega de Pièria, lloc on nasqueren les muses i Orfeu.
  • rapae: del llatí rapa, nap, una de les plantes nutrícies de les larves.[2]

Distribució[modifica]

Europa,al nord d'Àfrica i a l'Àsia, i s'ha introduït a llocs tan llunyans com Nova Zelanda.[3] Des del nivell del mar fins a 2000 metres d'alçada.

Descripció[modifica]

L'imago té uns 32-47 mm d'envergadura alar.[4] La cara superior de les ales és de color blanquinós amb taques negres: dues a les ales anteriors i una de costal a les posteriors. Té el marge apical de les ales superiors de color negre. La cara inferior de les ales posteriors és de color groguenc i la de les anteriors és blanca amb només el marge superior tacat de groc. La divergència sexual es troba en els dos punts negres que tenen les femelles a les ales superiors; el mascle no les té o només en té una. Les femelles dipositen grups de 20-50 ous grocs, d'1,5 mm de longitud, a l'anvers de les fulles. Els ous desclosen en 6-10 dies. L'eruga mesura 25-30 mm de llargària. És verdosa amb un fi puntejat negre, línia dorsal groguenca i latero-ventral de punts blancs o groguencs separats entre si. No són gregàries i es poden trobar exemplars de diverses femelles o de diferents postes en la mateixa planta. Sovint es camuflen bé al revers de les fulles. La crisàlide és d'uns 23-25 mm de mida. Penja de parets, pedres o troncs mitjançant un fil de seda toràcica. Presenta un aspecte angulós i de color verd o ocre amb sortints i arestes marrons.[5] És en aquesta última forma com passa l'hivern.

Diferenciació amb altres espècies[modifica]

Es pot confondre fàcilment amb altres "blanquetes" molt afins com Pieris napi, reconeixible per les patents nervacions verdoses al dors de les ales posteriors, Pieris brassicae, molt més gran i amb taques negres majors, Euchloe crameri, amb un foradat estampat verdós al dors de les ales posteriors, les femelles d'Antocharis cardamines amb un altre bigarrat estampat gris verdós, o Leptidea sinapis, més xicoteta i fràgil i amb la taca negra apical arrodonida.[6]

Ecologia[modifica]

Polivoltina, vola en un seguit de 4 o 5 generacions des a la primavera i es manté fins ben entrada la tardor. Molt freqüent arreu, prefereix les zones agrícoles i ruderals, suportant alts graus de degradació de la vegetació natural. Habita un variat zones sempre i quan hi hagen brassicàcies. S'apropa molt a les zones antropitzades. Mostra tendències migratòries acusades. Les plantes nutrícies principals són brassicàcies de diferents espècies del gènere Brassica i també d'altres plantes com les del gènere Capparis i Atriplex.[7] És una coneguda plaga dels cultius de brassicàcies. Al clima mediterrani l'hàbitat on es troba amb més freqüència és a les màquies d'oliveró i llentiscle.

Agronomia[modifica]

Enemics naturals[modifica]

Eruga alimentant-se de caputxina.

Els enemics naturals que s'han trobat més sovint associats a les papallones de la col són els himenòpters Cotesia rubecula i Hyposoter ebeninus, que parasiten les larves, i Pteromalus puparum, que parasita les crisàlides. Altres parasitoides són dels gèneres Diadegma, Telenomus i Trichogramma. Per tal d'afavorir la presència d'aquests cal tenir presència de flors dins dels cultius, sobretot asteràcies, lamiàcies i brassicàcies, perquè els adults s'alimenten de pol·len i nèctar.[8]

Plantes esquer[modifica]

La caputxina (Tropaeolum majus) és una planta esquer formidable per a aquesta espècie, ja que la blanqueta de la col la prefereix abans que a les brassicàcies cultivades, així plantar aquesta enfiladissa entre o prop d'on es cultiven les cols, raves o similar atraurà a la blanqueta de la col, allunyant-la dels conreus. També existeixen altres plantes esquer com la bàrbara.[9]

S'ha demostrat que la presència d'anet augmenta la taxa de parasitisme en l'eruga de la blanqueta de la col en menys d'una temporada,[10] així com deixar una banda floral de flora adventícia.[11] Bones plantes companyes per a les brassicàcies cultivades, tant per fer bandes com per associar cultius, són; sàlvia, clavell de moro, crisantem tricolor, ceba i calèndula.[12]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes» (en català). Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 4 febrer 2014].
  2. http://www.xtec.cat/~eescutia/especies/pierids/prapae.htm
  3. RR Scott & RM Emberson (compilers). Handbook of New Zealand Insect Names. Entomological Society of New Zealand, 1999. ISBN 0-959-76635-9. 
  4. Canada, Agriculture and Agri-Food Canada;Government of. «Butterflies of Canada - Cabbage White» (en en). [Consulta: 25 desembre 2017].
  5. http://turismenatural.obsam.cat/wp-content/uploads/papallones/ca/pi-pieris-rapae.pdf
  6. http://papallonesialtres.blogspot.com/2013/07/blanqueta-de-la-col-pieris-rapae.html
  7. http://www.sqvnatura.org/pieris-rapae/
  8. http://ruralcat.gencat.cat/migracio_resources/DLFE-19022.pdf/1.0.pdf
  9. https://www.researchgate.net/profile/Jaime_Pinero/publication/301544078_Effects_of_increased_crop_diversity_using_trap_crops_flowering_plants_and_living_mulches_on_vegetable_insect_pests/links/5721fd8408aef9c00b7c4318/Effects-of-increased-crop-diversity-using-trap-crops-flowering-plants-and-living-mulches-on-vegetable-insect-pests.pdf
  10. https://www.researchgate.net/publication/235443218_The_impact_of_companion_planting_on_the_parasitism_rate_of_the_small_white_butterfly_Pieris_rapae_Lepidoptera_Pieridae
  11. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3930038/
  12. https://pdfs.semanticscholar.org/bc89/cbe7d40d8544f5593849796880e49e230568.pdf

Bibliografia[modifica]

  • Asher, Jim et al.: The Millennium Atlas of Britain and Ireland. Oxford University Press.
  • Evans, W.H. (1932): The Identification of Indian Butterflies (2nd Ed.). Bombay Natural History Society, Mumbai, India.
  • Gaonkar, Harish (1996): "Butterflies of the Western Ghats, India (Including Sri Lanka) - A Biodiversity Assessment of a Threatened Mountain System." Journal of the Bombay Natural History Society.
  • Gay, Thomas; Kehimkar, Isaac & Punetha, J.C. (1992): Common Butterflies of India. WWF-India and Oxford University Press, Mumbai, India.
  • Kunte, Krushnamegh (2005): Butterflies of Peninsular India. Universities Press.
  • Pieris rapae (TSN 188541) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
  • Wynter-Blyth, M.A. (1957): Butterflies of the Indian Region. Bombay Natural History Society, Mumbai, India.

Enllaços externs[modifica]

  • Cabbage White, Butterflies of Canada
  • Pieris rapae on the University of Florida/Institute of Food and Agricultural Sciences Featured Creatures website