Bombeta elèctrica
Una bombeta d'incandescència produeix un llum format per una ampolla de vidre, a l'interior del qual hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè. Produeix llum per incandescència en circular-hi corrent elèctric. Altres noms pel fenomen són llum d'incandescència i làmpada d'incandescència, amb formes vulgars i curts com bombeta, pera (o, en valencià, pereta, per la forma de fruita[1]).
El 1845 el nord-americà John Wellington inventà una làmpada incandescent que resultà ser de massa curta durada. El 1860, l'anglès Joseph Swan reprengué la recerca amb un filament de carboni, emplaçat dins d'un recipient de vidre, però el problema seguí sent el mateix: el buit creat dins la bombeta resultava insuficient i el filament es cremava en pocs minuts.[2] Aquesta invenció va permetre resoldre el problema de la divisió de la llum elèctrica, tal com era descrit en aquella època, i que consistia en la impossibilitat de tenir encesos alhora diversos punt de llum en un únic circuit.[3]
El 1879 va ser patentada per Thomas Edison qui, després d'experimentar amb més de mil materials diferents, aconseguí industrialitzar-la amb filament de bambú carbonitzat. El 1879, Thomas Alva Edison va millorar-la i presentà la seva bombeta, que podia restar encesa tretze hores i mitja, però encara era insuficient. L'èxit arribà en substituir el filament per un altre de més resistent que comercialitzà a partir de 1880.[2]
Parts d'una bombeta
Una bombeta elèctrica és una font de llum que està formada pel cos de vidre o plàstic, un culot metàl·lic i un filament també metàl·lic:
- El vidre o plàstic pot ser de diferents colors per a filtrar els colors.
- El culot fa de contacte amb el dispositiu que administra el corrent d'alimentació. El culot consta d'un nucli i una vora, també anomenats pols positiu i negatiu.
- El filament és un fil prim, habitualment de tungstè. En passar-hi el corrent, la resistència del material en provoca l'escalfament. L'elevada temperatura del filament fa que aquest emeti energia en forma d'irradiació de calor segons la llei de Joule. Aquesta irradiació apareix en tot l'espectre electromagnètic, del qual els éssers humans només n'aprofiten l'espectre visible per a veure-hi.
Bombetes de baix consum
Les bombetes de baix consum, utilitzen la tecnologia dels fluorescents per a generar llum amb un millor rendiment energètic que les bombetes d'incandescència, però amb una aparença de bombeta. Algunes de les bombetes de baix consum, incorporen a més una rosca compatible amb la de les bombetes d'incandescència.
La potència lumínica de les bombetes se sol expressar en watts (i el flux lluminós en lumens). Les bombetes de baix consum generen la mateixa llum que les bombetes d'incandescència amb menys consum, malgrat que durant l'arrancada el consum és molt més alt del que consta en funcionament real.
La potència consumida per les bombetes d'incandescència domèstiques sol variar entre els 40 W (poca llum) fins a 100 W (més llum), mentre que les de baix consum consumeixen només entre 7 i 23 W i fan la mateixa llum que les d'incandescència.
Altres tipus de bombetes
Per a la il·luminació de vies públiques, se solen utilitzar altres tipus de bombetes. Totes elles es poden considerar de baix consum;
- Bombetes de vapor de sodi de baixa pressió (VSBP) (menor consum)
- Bombetes de vapor de sodi d'alta pressió (VSAP) or de mercuri (major consum)
Les proves maza
El 1927 es van realitzar a Hollywood un seguit de proves per incorporar la il·luminació incandescent, o de tungstè, a la indústria cinematogràfica. Aquestes proves es van realitzar per la necessitat de trobar una il·luminació que funciones amb les pel·lícules pancromàtiques, que s'estaven popularitzant al moment.[4]
Abans de les proves es feien servir làmpades de vapor de mercuri o làmapdes d'arc. Les primeres il·luminaven amb una llum blava i verda, la qual cosa fins llavors havia estat suficient ja que les pel·lícules ortocromàtiques que s'utilitzaven només eren sensibles als tons blaus i violetes. Però amb l'arribada de la pel·lícula pencromàtica, sensible a tota la gamma cromàtica, es van haver de buscar alternatives com la il·luminació incandescent o de tungstè.[5]
Referències
- ↑ «pereta». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ 2,0 2,1 Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 39-41. ISBN 978-84-7246088-1.
- ↑ van der Kooij, B. J. G.. «The Invention of the Incandescent Light». A: The Invention of the Electric Light (pdf) (en anglès), Abril 2015, pàgina 100. ISBN 978-1503185364 [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ Bordwell, David. El cine de Hollywood. Estilo cinematográfico y modo de producción hasta 1960. Ediciones Piadós Ibérica, 1997, p. 327. ISBN 84-493-0129-7.
- ↑ Revault d'Allonnes, Fabrice. La luz en el cine. Cátedra, 2003, p. 44-45-46. ISBN 978-84-376-2077-0.
Enllaços externs
- Una bombilla en California bate récord mundial al llevar 107 años encendida a El País, 10/5/2008 (castellà)
Fonts d'il·luminació | |
|---|---|
| Naturals: | |
| Basades en la combustió: | Espelma · Foc · Guspira · Enllumenat de gas · Kudlik (llàntia esquimal) · Làmpada de querosé · Làmpada · Làmpada Davy · Llàntia · Carburer · Palmatòria · Torxa · Xinxeta (espelma) |
| Elèctriques: | |
| Descàrrega d'alta intensitat: | |
| Altres fonts lluminoses elèctriques: | |
