Bòrax
Bòrax | |
---|---|
Cristalls de bòrax procedents de Kramer, Califòrnia, Estats Units | |
Fórmula química | Na₂[B₄O₅(OH)₄]·8H₂O |
Epònim | blanc |
Classificació | |
Categoria | borats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 6.DA.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 6.DA.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/B.05 |
Dana | 26.4.1.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Color | incolor, blanc, gris groguenc |
Exfoliació | perfecta |
Fractura | concoidal |
Duresa | 2 a 2,5 |
Lluïssor | vítria, grassa |
Color de la ratlla | blanca |
Densitat | 1,7 a 1,8 |
Solubilitat | aigua |
Magnetisme | diamagnètic |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Brx |
Referències | [1] |
El bòrax (de l'àrab buraq, blanc) és un mineral de la classe dels borats compost d'aigua gairebé en un 50%. És una de les principals menes de bor. Va ser descobert el 1546 a Ladakh, Jammu i Caixmir, India. També és conegut pel nom que defineix la seva composició química: Borat de sodi o tetraborat de sodi ; i també és anomenat de vegades tincal, nom que prové del sànscrit.[2]
Característiques
[modifica]És un cristall blanc i suau que es dissol fàcilment en aigua. Si es deixa reposar a l'aire lliure, perd lentament la seva hidratació i es converteix en tincalconita: (Na₂B₄O₇·5H₂O). El bòrax comercial generalment es deshidrata en part.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el bòrax pertany a «06.DA: Nesotetraborats» juntament amb els següents minerals: tincalconita, hungchaoïta, fedorovskita, roweïta, hidroclorborita, uralborita, borcarita, numanoïta i fontarnauïta.
Comportament químic
[modifica]El bòrax té un comportament amfòter en solució, el que permet regular el pH en dissolucions i productes químics en base aquosa. La dissolució d'ambdues sals en aigua és lenta i a més a baixa concentració (6%). El bòrax té la propietat de dissoldre òxids metàl·lics quan aquest compost es fusiona amb ells. Té un millor comportament dissolt si el pH està entre 12 i 13, formant-se sals de BO2- en ambient alcalí.
Formació
[modifica]El bòrax s'origina de manera natural en els dipòsits d'evaporites produïts per l'evaporació contínua dels llacs estacionaris. Els dipòsits més importants es troben prop de Boron, Califòrnia i d'altres llocs del sud-oest americà, en les llacunes salines a Bolívia, el Desert d'Atacama a Xile, i el Tibet. El bòrax també es pot sintetitzar a partir d'altres compostos del bor. Es troba associat comunament a ulexita, trona, thenardita, nitratina, hanksita, halita, guix, glauberita, gaylussita, calcita i aftitalita.
Usos
[modifica]El Bòrax és el nom comercial de la sal de bor i se serveix en forma pentahidratada o decahidrada (5-10 mols d'aigua). Aquest producte és usat en manufactures de vidre, components de pintures, soldadures, preservant de fustes, desoxidant i com a ingredient en adobs foliars. El bòrax s'utilitza àmpliament en detergents, suavitzants, sabons, desinfectants i pesticides. S'utilitza en la fabricació d'esmalts, vidre i ceràmica. També es converteix fàcilment en àcid bòric o en borat, que tenen molts usos. Una barreja de clorur de bòrax i amoni s'utilitza com a fundent (flux) en soldar ferro i acer. La seva funció és baixar el punt de fusió de l'òxid de ferro.
El bòrax també s'utilitza barrejat amb aigua com a fondent en soldar or, plata, etc. en joieria. Permet que el metall fos flueixi uniformement sobre el motlle, i conserva la brillantor i el polit de la peça a soldar. Ataca cert tipus de pedres semiprecioses com tota la família de les zirconites, destruint-se aquestes al contacte amb el bòrax i una alta temperatura, necessària per fondre el metall.
També és habitual el seu ús per adulterar l'heroïna.
Referències
[modifica]- ↑ «Borax» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 març 2014].
- ↑ «Borax (Na2B4O7. 10H2O) - Sodium Borate - Occurrence, Discovery and Applications». Amoz.com.