Calendari lunisolar

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Un calendari lunisolar és un calendari que indica el temps prenent en consideració tant les fases del Sol com les fases de la Lluna. Si l'any solar es defineix com un any tropical, llavors un calendari lunisolar donarà una indicació de l'estació; si es pren com un any sideral, llavors el calendari serveix per a predir la constel·lació prop de la qual passarà la lluna plena. Generalment, també es requereix que l'any tingui un nombre enter de mesos. La majoria dels anys tenen 12 mesos, però cada segon o tercer any cal afegir un mes embolismal per ajustar la datació amb el calendari solar. L'any lunar de tretze llunes és anomenat any embolismal.[1]

Calendaris lunisolars[modifica]

El calendari hebreu, el calendari budista, el calendari hel·lènic, el calendari hindú, el calendari birmà, el calendari tibetà, el calendari xinès, el calendari vietnamita, el calendari mongol, el calendari coreà, el calendari islàmic, el primer calendari coligny gal·lès i el calendari babiloni, són tots lunisolars, com també ho va ser el calendari japonès fins a 1873.

El xinès, el coligny i l'hebreu[2] són calendaris lunisolars que segueixen més o menys l'any tròpic, mentre que el budista i l'hindú són calendaris lunisolars que fan el seguiment de l'any sideral.

Calendari babiloni[modifica]

Article principal: Calendari babiloni

Tenien un calendari lunisolar amb 12 mesos lunars de 30 dies cadascun, al qual afegien mesos extra quan necessitaven mantenir el calendari en línia amb les estacions.

Calendari àtic[modifica]

Article principal: Calendari àtic

Emprat a Grècia, constava de 354 dies, al qual s'intercalaven mesos extra sobre una base científica, afegint mesos a intervals específics en un cicle d'anys solars.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Figueras, Marc. Diccionari d'astronomia de posició. lulu.com, març 2010, p. 11. ISBN 978-1-4475-1851-8 [Consulta: 15 setembre 2014]. 
  2. El modern calendari hebreu, pel fet que es basa en regles en lloc d'observacions, no és exactament un seguiment de l'any tròpic, i de fet la mitjana de l'any hebreu de # 365,2468 dies és intermedi entre l'any tròpic (~365,2422 dies) i l'any sideri (~365,2564 dies)
  • Dershowitz, Nachum; Reingold, Edward M. Calendrical Calculations. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 9780521885409. 

Enllaços externs[modifica]