Carlota O'Neill

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCarlota O'Neill de Lamo
Dades biogràfiques
Naixement Carlota Alejandra Regina Micaela O'Neill y Lamo
27 de març de 1909
Madrid
Mort 20 de juny de 2000(2000-06-20) (als 95 anys)
Caracas Veneçuela
Àlies Carlota O'Neill,
Carlota Lionell,
Laura de Noves
Nacionalitat Espanya Espanya - Mèxic Mèxic
Activitat professional
Ocupació Escriptora
Gènere Romantic fiction, drama, novel·la i biografia
Nom de ploma Carlota Lionell
Laura de Noves
Llengua Castellà
Dades familiars
Cònjuge Virgilio Leret Ruiz
Germans
Modifica dades a Wikidata

Carlota O'Neill de Lamo (Madrid, 27 de març de 1909-Caracas, 20 de juny de 2000) va ser una escriptora i periodista feminista espanyola. Esposa del capità Virgilio Leret Ruiz, executat després d'oposar-se a la revolta de 1936 a Melilla, que va donar origen a la Guerra Civil, va passar cinc anys a la presó, partint posteriorment a Veneçuela amb el coneixement de les autoritats franquistes per motius de treball (no exiliada) [1]També va escriure sota els pseudònims de Carlota Lionell i Laura de Noves.

Biografia[modifica]

Primers anys[modifica]

Carlota Alejandra Regina Micaela O'Neill y Lamo va néixer el 27 de març de 1905 a Madrid, filla d'Enrique O'Neill Acosta, un diplomàtic mexicà amb ascendència irlandesa, i de l'espanyola Regina Lamo y Jiménez (àlias Nora Avante), una escriptora, pianista i apassionada defensora del sindicalisme i del cooperativisme i col·laboradora de Lluís Companys.[2] Va tenir una germana Enriqueta O'Neill (àlias Regina Flavio), també va ser escriptora, a més de diversos germanastres d'un matrimoni anterior del seu pare. El seu oncle Carlos Lamo y Jiménez, fou el company sentimental de l'escriptora i periodista Rosario de Acuña. Fou tia de la política i escriptora Lidia Falcón O'Neill.

Més tard, la seva família es va traslladar a Barcelona, on va conèixer al militar Virgilio Leret Ruiz,[3] amb ell va tenir dues filles, María Gabriela (Mariela) i Carlota (Loti).[4] Carlota i Virgilio es van casar quan estaven esperant a la seva segona filla, amb la fi exclusiva de protegir l'estatus legal dels seus fills. Feminista i d'esquerres, Carlota O'Neill va escriure obres dramàtiques (amb la Central de Teatro Proletario, Nosotros, estrenà a Madrid la seva obra Al Rojo, l'11 de febrer de 1933) i fundà i dirigí la revista Nosotras en 1934.[4]

Guerra civil espanyola[modifica]

Al juliol de 1936 es trobava a Melilla amb el seu marit i les seves filles, ja que Leret era el Cap de les Forces Aèries Zona Oriental del Marroc i de la base d'hidroavions de l'Atalayón, Melilla. Els revoltats van acabar amb la resistència de Leret a la base i el van assassinar, encara que la seva esposa no ho sabria fins temps després. Després de l'atac, Carlota O'Neill va ser detinguda el 22 de juliol de 1936 i separada de les seves filles, Carlota i Mariela. Va ser jutjada per un tribunal militar divuit mesos després de la seva detenció i al no haver-se acreditat els fets del que se l'acusava, el 19 d'agost de 1936 el jutge va decretar el sobreseïment de la causa, decisió que li va ser notificada el 21 d'agost de 1936; no obstant això, mai li van donar la llibertat, ja que, segons consta a les 42 fulles de l'expedient, per resolució del 26 d'agost de 1936, dictada pel jutge Luis Anel y Ladrón de Guevara, «a proposta de la Comissió Depuradora he acordat quedin ara com ara detingudes governativament.». Se li va sotmetre a Consell de Guerra i va ser condemnada a sis anys de presó pel delicte d'injúries a l'Exèrcit.[4]

El 18 de març de 1938, estant a la presó de Victoria Grande, a Melilla, i en assabentar-se que a les seves filles petites se les enduien a la península, va cridar: “assassins, canalles, pocavergonyes; heu matat al meu marit i ara us emporteu les meves filles.” Aquestes expressions van fer que se li obrís un segon Consell de Guerra, pel delicte d'injúries a l'Exèrcit, del que finalment va ser absolta.La família de Virgili va traslladar a les filles a la península amb permís de Carlota.[5] El seu sogre, el coronel republicà Carlos Leret Úbeda internà les nenes en col·legi per a orfes de militars.

El 12 de juliol de 1940, el Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Melilla va obrir una nova causa a Carlota O'Neill (expedient 4017, Llei del 9 de febrer de 1939), on assenyalen que el seu influx predominant sobre el seu espòs, el capità Leret, i en els escrits dels quals va ser autora, van contribuir a fomentar la situació anàrquica i desastrosa que va fer necessària la iniciació del moviment nacional, sobre la base d'això la fallada del tribunal la va inhabilitar durant cinc anys per exercir càrrecs públics de l'estat, província i municipi i al pagament d'una sanció econòmica.

Però, gràcies a la seva col·laboració al setmanari redempció, només va complir 3 anys i 9 mesos de presó[6]

Llibertat i marxa a Veneçuela[modifica]

Després de la seva sortida de la presó, Carlota O'Neill va haver de fer grans esforços per recuperar la custòdia de les seves filles, mentre escrivia sota el pseudònim de Laura de Noves per mantenir-se amb la publicitat del régim franquista. José Bernabé Oliva, màxim responsable de la censura a la Provincia de Barcelona,[7] i el règim van promoure a Carlota i la seva germana mitjançant la publicitat de les seves llibres.[8][9][10] Gràcies a Bernabé Oliva va portar a les seves filles a l'escola Cristo Rey de Barcelona[11] i la seva germana, Enriqueta O'Neill ,va treballar com censora[12]

Després d'obtenir la custòdia de les seves filles, decideix partir a Veneçuela i després a Mèxic.[2]

A Mèxic va escriure, anys després d'aquests successos, un llibre en el qual narra la seva experiència en la guerra civil espanyola, el seu pas per la presó de Victoria Grande, on va estar fins a 1940, els judicis militars al fet que va estar sotmesa, la seva lluita per recuperar la custòdia de les seves filles una vegada que va sortir de la presó, i el viatge a Venezuela.[3] Publicat originalment en 1964 a Mèxic sota el títol Una mexicana en la guerra de España, a Espanya no es publicaria fins a 1979 sota el títol: Una mujer en la guerra de España. D'aquest llibre s'han publicat set edicions; l'última edició és d'OBERON, Grup ANAYA S.A., Madrid, 2006. <Ha estat traduït a l'anglès, amb el títol de Trapped in Spain (Dumont Press, Torontó,1978) i al polonès, amb el títol de Spojrzenie zza kr (S. W. Czytelnik, Warsaw, 1968).

Reivindicació del treball del seu marit[modifica]

El seu marit Virgilio Leret Ruiz dissenyà un motor turbocompressor de reacció contínua.[13] Aquest invent va ser patentat en el Registre de la Propietat Industrial de Madrid, el 28 de març de 1935, amb el n. 137.729. El president de la república, Manuel Azaña, va nomenar Virgilio Leret professor de l'Escola de Mecàniques de Cuatro Vientos i va encarregar a la Hispanosuiza d'Aviació la construcció d'un prototip per a setembre de 1936. Leret no va arribar a exercir de professor i el prototip no es va construir. El disseny ideat per Virgili Leret estava a l'altura dels avanços aeronàutics que es registraven a Europa.

Carlota va mantenir viva la memòria del seu espòs i va difondre la seva història que està recollida en el seu llibre Una mujer en la guerra de España. El que explica en el seu llibre és que, després de l'afusellament de Virgilio Leret, li van enviar les seves pertinences, mentre que ella estava a la presó. Segons l'autora, aquestes incloïen tres còpies dels plànols del motor, que va aconseguir que traguessin clandestinament i que fossin guardades a la casa del pare d'una altra de les recluses.[14] En 1940 va lliurar els plànols i la memòria de l'invent al comandant James Dickson, agregat aeri del Regne Unit a Madrid, amb l'esperança que el treball de Virgilio Leret fora d'ajuda als aliats en la Segona Guerra Mundial.

En 1971 Carlota va preguntar al govern britànic què n'havia estat dels plànols del motor lliurats 30 anys enrere en la seva ambaixada a Madrid i no va obtenir resposta.[15]

Obres[modifica]

Com Carlota O'Neill[modifica]

Novel·les romàntiques[modifica]

  • ¡No tenéis corazón! (1924)
  • Eva Glaydthon (1924)
  • Historia de un beso (1925)
  • Pigmalión (1925)[16]

Altres obres[modifica]

  • ¿Qué sabe usted de Safo?: amó a las mujeres y a los hombres (1960)
  • "Amor": diario de una desintoxicación (1963)
  • La verdad de Venezuela (1968)
  • Los muertos también hablan (1973)
  • Teatro (1974)
  • Romanza de las rejas: prosa poética (1977)
  • Cinco maneras de morir: diálogos (1982)
  • Circe y los cerdos; Cómo fue España encadenada; Los que no pudieron huir (1997)

Autobiogràfica[modifica]

  • Una mujer en la guerra de España = Una mexicana en la guerra de España (1964)

Com Carlota Lionell[modifica]

Biografia novel·lada[modifica]

  • La triste romanza de amor de Franz Schubert (1942)

Com a Laura de Noves[modifica]

Biografies novel·lades[modifica]

  • E. D'araquy (1942)
  • El amor imposible de Gustavo Adolfo Bécquer (1942)
  • Elisabeth Vigée-Lebrun: pintora de reinas (1944)

Novel·ls romàntiques[modifica]

  • Rascacielos (1942)
  • Beso a usted la mano señora (1943)
  • Esposa fugitiva (1943)
  • Al servicio del corazón (1945)
  • En mitad del corazón (1949)
  • …y la luz se hizo
  • ¿Quiere usted ser mi marido?
  • La señorita del antifaz
  • Las amó a todas
  • No fue vencida
  • Patricia Packerson pierde el tren
  • Vidas divergentes[17]

Chiquita[modifica]

  • Chiquita modista: manual de modistería práctico (junto con Elena Ramos) (1955)
  • Chiquita en sociedad: guía y orientación para comportarse en el trato social (1955)
  • Chiquita se casa (1955)

Bibliografia[modifica]

  • Carlota O'Neill, Una mujer en la guerra de España, OBERON, Madrid, 2006, pp. 168-170.
  • Ramos Mesonero, Alicia. Memoria De Las Presas De Franco. Huerga Y Fierro Editores, 2012. ISBN 9788483749555. 

Referències[modifica]

  1. «Document tribunal de menors», 29-03-1950. [Consulta: 11 juny 2018].
  2. 2,0 2,1 Carlota O'Neill escribió la primera crónica de la Guerra Civil Española. 17 de juliol de 1936.
  3. 3,0 3,1 «Un documental rescata la figura del militar e ingeniero pamplonés Virgilio Leret Ruiz». Noticias de Navarra [[[Pamplona]]], 15-03-2011.
  4. 4,0 4,1 4,2 Preston, Paul. El holocausto español. Odio y exterminio en la Guerra Civil y después. Barcelona: Random House Mondadori, 2011, p. 196. ISBN 978-84-8306-852-6. 
  5. «Carlota Leret O'Neill: Golpe de Estado a la Memoria Colectiva». Anexo V del documento.
  6. «Documento histórico», octubre 1940. [Consulta: 11/0672018].
  7. «Ha muerto José Bernabé Oliva». ABC, 03-01-1960.
  8. Imperio : Diario de Zamora de Falange Española de las J.O.N.S.: Año IX Número 2205, 04-02-1944.
  9. Pensamiento alavés : Año XII Número 3124, 06-04-1943.
  10. Hoja oficial de la provincia de Barcelona : Época Tercera Número 166, 04-05-1942.
  11. «Documento Misioneras de Cristo Rey» (en castellà), 19-10-1940. [Consulta: 11 juny 2018].
  12. «Documento Tribunal Tutelar de Menores Ministerio de Gobernación, firmado por Gimenez Arnau», 01-09-1940. [Consulta: 11 juny 2018].
  13. ETB presenta el documental 'Virgilio Leret, El Caballero del Azul
  14. La memoria dolorida de Carlota O'Neill. El País, 12 de diciembre de 2004
  15. Mikel Donazar Jaunsaras, Victoria Alfonso Seminario Virgilio Leret, el caballero del azul rtve.es, 6 de desembre de 2012
  16. Carlota O'Neill en BiblioRomance
  17. Laura de Noves en BiblioRomance