Casino de l'Arrabassada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casino de la Rabassada
Casinoarrabassada.jpg
Una imatge antiga anterior al 1912
Dades bàsiques
Tipus casino
Arquitecte Andreu Audet i Puig
Acabament 1911
Ubicació
Localització carretera de la Rabassada

41° 25′ 41″ N, 2° 07′ 16″ E / 41.42805556°N,2.12111111°E / 41.42805556; 2.12111111
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El Casino de la Rabassada pren el nom de de la serra de la Rabassada al vessant vallesà de Collserola, perquè el complex de luxe burgès de principis del segle XX es va ubicar en aquesta zona. Es pot veure encara escrit en la toponímia, i en llocs derivats del topònim, amb la grafia Arrabassada perquè inicialment es va prendre l'origen de la paraula com d'arrabassar un indret, però segons el Nomenclàtor Oficial de la Toponímia Major de Catalunya (2005) prové de rabassa perquè en aquella zona (com a tot Collserola) estava coberta de vinya.

L'inici del complex de luxe fou un hotel i casino situat a la carretera de la Rabassada, al terme de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).[1]

Actualment està en ruïnes i només en queden algunes restes dispersades aleatòriament pel terreny, que poc recorden la magnificència de les instal·lacions pensades per a l'oci burgès de principis del XX.

El Casino de la Rabassada es troba inserit en una finca de deu hectàrees, que els seus propietaris conserven com a reserva forestal.

L'hotel i el casino[modifica | modifica el codi]

Restes del mirador del casino

L'any 1899 es va construir el Gran Hotel de Rabassada decorat pel taller del pintor francès Edmon Lechavallier Chevignard, que s'amplià el 1911 amb la construcció d'un casino, projectat per l'arquitecte Andreu Audet i Puig, i una zona d'atraccions.

Va ser una obra faraònica que va comptar amb un pressupost de 2,5 milions de pessetes, insòlit a l'època. Més de 300 convidats van assistir a la seva inauguració el 15 de juliol de 1911, deu anys després que s'hagués inaugurat el Tibidabo.

Aquest majestuós casino va ser el símbol del luxe d'una ciutat en plena expansió econòmica. No li faltava de res i fins i tot tenia el seu propi parc d'atraccions, restaurant amb amplis menjadors i xefs vinguts de París, orquestra, hotel amb habitacions de luxe, salons recreatius, oratori públic i grandiosos jardins amb vegetació exòtica procedent de diversos llocs del planeta.

Interior del casino

Els fulletons de l'època en feien la següent propaganda:

«Establecimiento de primer orden, a 400 metros sobre el nivel del mar y rodeado de frondosos bosques. La situación topográfica, desde el punto de vista pintoresco y sano, no tiene rival en Europa. Hospedaje desde 8 pesetas sin desayuno. Restaurante a la carta y cubiertos desde 5 pesetas.»

El Casino va aconseguir un gran renom com a centre de joc de la ruleta, on sembla que es van perdre grans fortunes fins a provocar diversos suïcidis. La llegenda popular explica que fins i tot hi havia una sala reservada per a aquests propòsits, però ni els suïcidis ni la sala exprès han estat comprovats documentalment.

El parc d'atraccions[modifica | modifica el codi]

La zona d'atraccions era inspirada en altres parcs de Londres, Nova York o París, com ho demostra el nom que rebien algunes de les seves atraccions: Scenic Railway, Cake Walk Building, Palais du Rire, Feu de Boules, etc.

La muntanya russa discorria, en gran part del trajecte, per llargs túnels soterrats, alguns dels quals encara es conserven força bé, en concret, tres. Dos tenen quatre metres d'amplada per cinc d'alçada i conserven la sortida. El tercer, en canvi, va ser tapiat i no té sortida possible.

Al llarg del temps es van fer servir per fer passar les vagonetes i guardar-les i més tard com a bodegues i magatzems. A poc més de cinquanta metres d'aquests túnels hi havia el llac que era al mig d'on discorria la muntanya russa. Al llac anava a parar una barqueta que baixava per un pendent fins a l'aigua amb gran divertiment dels que hi pujaven. La muntanya russa era una atracció que causava molta expectació pel recorregut que tenia i els pendents "de vertigo" que tenia.

Llegat ecològic[modifica | modifica el codi]

La urbanització i construcció del Casino de la Rabassada i d'altres indrets emblemàtics de la Serra van afavorir al seu ajardinament, amb introducció d'espècies exòtiques ara com plataners d'ombra, castanyers, garballó de jardí, cedres de l'Atles i de l'Índia, o la palmera excelsa i pitòspors.

El declivi[modifica | modifica el codi]

Detall del que sembla una figura d'un jòquer

El seu declivi va començar a perfilar-se el 1912 quan el governador va prohibir el joc, fet que va provocar la fallida de la societat al cap d'un any. El complex va seguir funcionant com a hotel, restaurant i parc d'atraccions. Va agafar una certa embranzida amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929, però el general Primo de Rivera va tornar a prohibir el joc aquell mateix any, la qual cosa va provocar el tancament progressiu de totes les activitats fins que el 1930 es clausurava definitivament el restaurant.

L'edifici s'anà deteriorant i durant la guerra civil es va fer servir primer com a refugi contra els bombardejos i després com a quarter de carrabiners. Les instal·lacions es van enderrocar l'any 1940 i avui tan sols queden dempeus restes de parets i columnes, algunes habitacions mig destruïdes, escultures amagades entre la vegetació, entrades i túnels, fosses tancades amb ferro forjat, arcs, fonts, fragments sencers d'escalinates i altres petits racons.

Protecció legal[modifica | modifica el codi]

Les restes del Casino de la Rabassada tenen la consideració legal d'element del patrimoni históric-artístic català,d'acord amb l'apartat 17 del segon anexe del Pla Especial per a la Protecció del Parc Natural de Collserola (PEPCO), página 233, essent per tant protegides contra el seu espoli, detriment o alteració, pels articles 321,323,324 y 338 del Codi Penal.

Actuals propietaris[modifica | modifica el codi]

Actualment, la propietat de la finca i del casino ha passat, per successió, a dues famílies catalanes, residents a Barcelona, amb les quals ès possible contactar a través de l'administració del Parc Natural de Collserola.

Activitats[modifica | modifica el codi]

Les activitats  col.lectives de caràcter esportiu,recreatiu, pedagògiques o culturals, així com les filmacions i d'altres activitats que utilitzen el Casino de la Rabassada com entorn, necessiten d'autorització expressa de l'Ent Gestor del Parc de Collserola i dels propietaris (Ordenances del Parc de Collserola, articles 19 i 27)

Acampar al Casino està prohibit (Ordenança del Parc de Collserola,article 20)

El transport[modifica | modifica el codi]

Els jugadors hi arribaven amb funicular o amb els automòbils de la mateixa societat de l'hotel que sortien de Barcelona. El 19 de juliol de 1911 es va inaugurar la línia de tramvia de la Rabassada responent a la necessitat de crear una comunicació fàcil entre la ciutat i el casino i parc d'atraccions. La línia anà estretament lligada a les vicissituds del casino i passà per moments molt lànguids i per diverses suspensions del servei, atès l'objectiu que servia. Per a la inauguració es llogaren 4 tramvies de Marsella que hagueren de tornar-se uns anys més tard, ja que eren poc aptes per al servei que havien de fer. Es reprengué el servei en règim de lloguer per la companyia Les Tramways de Barcelone que hi assignà cotxes de la sèrie 200 i la línia sortia de la plaça de Catalunya.

La línia va estar en servei fins a finals de l'any 1938 quan fou utilitzada pels barcelonins que fugien dels bombardeigs i pel personal de la caserna en què s'havia reconvertit el casino. El material i les instal·lacions romangueren inactius i intactes fins al 1956, quan es decidí la seva supressió definitiva i es vengueren 3 dels cotxes

Exposicions[modifica | modifica el codi]

El 25 d'abril del 2012 es va inaugurar al Claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès una exposició temàtica sobre el Casino, amb el títol El Gran Casino de la Rabassada. Història d'un somni burgès.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Marimon, Sílvia «Quan els parcs d'atraccions eren cosa d'adults». Diari Ara [Barcelona], 27-12-2011, p.26-27. ISSN: 2014-010X.
  2. El Gran Casino de la Rabassada al Museu de Sant Cugat

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BROTONS, Ròmul. Parcs d'atraccions de Barcelona des de 1853 fins a l'actualitat. Barcelona: Albertí Editor S.L., 2011, p. 85-102. ISBN 978-84-7246-091-1. 
  • Fàbregas, Pere; Giménez, Carlota. El Gran Casino de la Rabassada. Hitòria d'un somni burgès, Edicions Viena, Barcelona, 2011

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casino de l'Arrabassada Modifica l'enllaç a Wikidata