Chichén Itzá

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Castillo, o piràmide de Kukulkan, l'edifici principal de Chichén Itzá

Chichén Itzá (grafia espanyola del maia Chich'en Itza, literalment «vora el pou dels itzàs») és una zona arqueològica de Mèxic a l'estat de Yucatán. Una de les ciutats més importants de la civilització maia, Chichén Itzá és molt visitada pels seus excepcionals exemples arquitectònics i ha estat considerada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. Des del 2007, és considerada una de les set noves meravelles del món.

Història[modifica | modifica el codi]

La presència d'una ciutat maia en aquest indret és deguda a l'existència de dos pous naturals (cenotes) que constituïen un tresor inestimable en aquesta regió desproveïda d'aigua. Chichén Itzá deu el seu nom a aquests dipòsits d'aigües subterrànies: en maia chi significa «boca» i ch'en «pou». Itzà (Itza) és el nom del poble que va fundar la ciutat entre els anys 435 i 455 i que l'abandonà un segle més tard per raons encara desconegudes. A partir del segle X, Chichén Itzá va esdevenir el centre religiós de les civilitzacions maia i tolteca i probablement era un lloc d'iniciació per als sacerdots que des d'allà eren enviats a la resta de la península de Yucatán.

L'elit governant de Chichén Itzá era formada per guerrers, sacerdots i comerciants. Van introduir el culte al déu Kukulkan («la serp emplomallada»), l'equivalent al Quetzalcóatl de l'altiplà mexicà. Van aixecar construccions amb talussos i murs verticals i representacions del déu ocell-serp. El militarisme va ser el fonament indubtable d'aquesta cultura, cosa que s'evidencia en el monument anomenat la Plataforma de les Calaveres, on s'exhibien, clavats en estaques, els cranis de centenars d'enemics.

L'Observatori

La ciutat, que al principi era tan sols un petit poblat de barraques de fusta i palla, va prosperar amb els anys i els seus habitants van començar a erigir edificacions monumentals prop del cenote anomenat Xtoloc. Pel que sembla, va créixer de manera dispersa en els primers temps, per a posteriorment ser dissenyada curosament deixant grans espais entre els temples. Les distàncies entre els edificis es cobrien d'àmplies calçades o vies principals, elevades sobre el terra, anomenades sacbeob (en singular sacbe, «camí blanc» en maia). El temple dels Guerrers, l'Observatori (el Caracol), el Cenote Sagrat dedicat al deu Chaac, el temple de Las Monjas o el Joc de Pilota són tan sols una part de la grandesa d'aquesta civilització, antiga metròpoli dels maies.

L'any 1900, el cònsol nord-americà al Yucatán Edward H. Thompson va adquirir l'hacienda on s'aixecava Chichén Itzá per 75 dòlars un cop identificada la zona arqueològica, hi va dur a terme alguns estudis i al mateix temps va saquejar una gran quantitat d'objectes en el decurs de les seves exploracions, incloent-ne d'or i de jade, alguns dels quals posteriorment van ser lliurats al govern mexicà. Els espanyols Francisco de Montejo i Diego de Landa foren els primers europeus que a mitjan segle XVI van visitar la zona i van adonar-se de l'existència de la ciutat.

Cenote sagrat[modifica | modifica el codi]

És un cenote a cel obert de 60 m de diàmetre, amb parets verticals d'aproximadament 15 m des del nivell de l'accés a la superfície de l'aigua i de 13 m de profunditat, que és aproximadament el primer pis freàtic en aquesta zona de la península del Yucatán.

En aquest cenote anomenat sagrat, s'hi realitzaven ofrenes al déu Chaac, senyor de les pluges, que consistien en objectes valuosos i la tradició diu que també s'hi realitzaven sacrificis humans, generalment de donzelles nobles, abillades amb robes cerimonials i enjoiades. Al cenote també se sacrificaven presoners d'alt rang, també com ofrena religiosa.

A principis del segle XX un cònsol nord-americana, Edward Herbert Thompson (1857-1935), la cobdícia del qual va ser despertada per aquestes referències tradicionals, va fer dragar el cenote i extreure nombrosos objectes que va enviar al seu país, venent-los principalment al Museu Peabody de Massachusets. Aquest museu, després de diverses gestions del govern mexicà, va retornar a Mèxic, el 1970 i el 2008, una bona quantitat de les invaluables peces arqueològiques.

Altres cenotes coneguts propers a les ruïnes són l'Ik Kil i el de Yokdznonot.

El Castillo (piràmide de Kukulkan)
Temple dels Guerrers i les Mil Columnes

La piràmide de Kukulkan[modifica | modifica el codi]

Article principal: Temple de Kukulkán

Els monumentals edificis de la Gran Esplanada de Chichén Itzá estan presidits per la Piràmide de Kukulkan, també anomenada el Castillo, un dels edificis més alts i notables de l'arquitectura maia. És una piràmide de quatre costats que culmina en un temple rectangular.

S'assenta sobre una plataforma rectangular de 55,5 metres d'amplada i té una altura de 24 metres. Cada costat de la piràmide té una gran escalinata que porta al temple superior. Balustrades de pedra flanquegen cada escala, i a la base de l'escalinata nord s'assenten dos colossals caps de serps emplomallades, efígies del déu Kukulkan.

La piràmide és objecte d'un curiós fenomen que té lloc al capvespre dels dies 21 de març i 22 de setembre, els equinoccis de primavera i de tardor respectivament: és l'anomenat descens de Kukulkan, una projecció solar de forma serpentina que s'observa a l'escala nord, consistent en set triangles de llum, invertits, com a resultat de l'ombra que projecten les nou plataformes d'aquest edifici, en pondre's el sol.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Les edificacions de Chichén Itzá mostren un gran nombre d'elements arquitectònics i iconogràfics que alguns historiadors han volgut anomenar mexicanitzats.

És visible la influència de les cultures provinents de l'altiplà mexicà, i la barreja de l'estil Puuc, provinent de la zona alta de la península, de l'arquitectura clàssica maia. La presència d'aquests elements procedents de les cultures de l'altiplà van ser concebudes fins fa uns anys com un producte d'una migració massiva o conquesta de la ciutat maia per part de grups tolteques. Tot i això, els estudis més recents suggereixen que podien haver estat expressió cultural d'un sistema polític molt extens i prestigiós durant el post-clàssic primerenc en tota Mesoamèrica.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chichén Itzá