Vés al contingut

Micologia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ciència de la micologia)
Dibuixos de diferents bolets.

La micologia (del grec, mýkes "fong, bolet" + lógos "tractat"), és la ciència que estudia els fongs, les seves propietats genètiques i bioquímiques, la seva taxonomia, i la seva utilitat per l'home com a font de medicaments (vegeu penicil·lina) i aliment (cervesa, vi, formatge, bolets), així com els seus perills, com ara emmetzinaments o infeccions. La micologia és molt pròxima a la botànica i està relacionada estretament, junt amb la microbiologia i la parasitologia, amb la fisiopatologia: l'estudi de les malalties. Els llevats són els fongs més estudiats.

Un biòleg especialitzat en micologia s'anomena micòleg.

Visió general

[modifica]

Tot i que històricament es va considerar que la micologia era una branca de la botànica, el descobriment [1] l'any 1969 de l'estreta relació evolutiva dels fongs amb els animals va donar lloc a la reclassificació de l'estudi com a camp independent.[2] Els micòlegs pioners van incloure Elias Magnus Fries, Christiaan Hendrik Persoon, Heinrich Anton de Bary, Elizabeth Eaton Morse i Lewis David de Schweinitz. Beatrix Potter, autora de The Tale of Peter Rabbit, també va fer importants contribucions al camp.[3]

Pier Andrea Saccardo va desenvolupar un sistema per classificar els fongs imperfectes pel color i la forma de les espores, que es va convertir en el sistema primari utilitzat abans de la classificació mitjançant anàlisi d'ADN. És famós pel seu Sylloge Fungorum,[4] que era una llista completa de tots els noms que s'havien utilitzat per als bolets. Sylloge segueix sent l'única obra d'aquest tipus que va ser alhora completa per al regne botànic Fungi i raonablement moderna.[5]

Història de la micologia

[modifica]
Elias Magnus Fries

Els antics no varen deixar cap document veritablement científic sobre els fongs. En el cas de Plini el Vell resta la seva Historia naturalis i en Dioscòrides Pedaci la menció d'ús terapèutic de diversos fongs recollida en la seva obra De re medica. Aquests texts només mencionen una vintena d'espècies però van deixar els termes que han perdurat fins avui com Myco, Amanita, Boletus o Tuber.

L'estudi dels bolets es remunta al segle xvi amb la classificació publicada el 1526, per l'humanista italià Hermolaus (1454-1493); les obres de botànics com Matthiole (1569), que comentaren Dioscòrides; la descripció, el 1564, de Phallus impudicus recollit a Holanda per Junius[a]; la descripció de Fistulina hepatica per Reiner Solenander (°1524-+1601); la descripció i Il·lustració de Clathrus cancellatus per l'acadèmic italià Fabi Columna[b] (1599); l'afirmació de l'italià Porta[c] que els bolets es reprodueixen per llavors, el 1592; i la tasca de Clusius (1526-1609), que va fer pintar 86 aquarel·les representant 42 espècies de bolets comestibles repartits en 22 gèneres, 58 espècies de bolets verinosos en 25 gèneres i 5 espècies noves.

L'estudi científic dels bolets comença amb el suec Linaeus (1707-1778) i la seva obra Species plantarum (1753), encara que els bolets no ocupen un lloc veritablement separat de la resta de plantes. El botànic francès Paulet (1740-1826) va ser el primer a proposar (el 1795) la paraula «micologia», terme que es va imposar davant de «fungologia».

La primera obra consagrada totalment als bolets va ser publicada el 1801 pel sud-africà Persoon (1755-1837) (Synopsis methodica fungorum), però és més important l'obra d'un altre suec, Fries (1794-1878), que va publicar Systema Mycologicum entre 1821 i 1832; després, el treball de Saccardo (1845-1920), que va publicar una monumental classificació científica a finals del segle xix: Sylloge fungorum omnium hucusque cognitorum.

Taxonomia i sistemàtica dels fongs

[modifica]
Régis Courtecuisse

La taxonomia és la ciència que té per objecte descriure i definir les espècies i reagrupar-les en entitats anomenades tàxons, gèneres, tribus, famílies, etc, a fi de poder-les donar nom i classificar-les.

La sistemàtica és la ciència que té per objecte donar nom i classificar els tàxons en un cert ordre.

La sistemàtica de la micologia està privada d'un gran nombre de mitjans que sí que tenen altres branques de la història natural, ja que a més de trobar-se els bolets de forma gairebé capriciosa exigeixen l'observació in vivo i poques espècies es poden cultivar.

Categoria taxonòmica dels fongs

[modifica]

La taxonomia dels fongs està sotmesa a una jerarquia similar a la de les plantes, els diversos sufixos permeten visualitzar la categoria taxonòmica. El cim de la jerarquia és el domini (eucariotes), seguit del regne (Fungi o fongs), la resta de la nomenclatura es fa segons les terminacions llatines següents:

  • -mycota: divisió;
  • -mycotina: subdivisió;
  • -mycetes: classe;
  • -mycetidae: subclasse;
  • -ales: ordre;
  • -ineae: subordre;
  • -aceae: família;
  • -oideae: subfamília;
  • -ieae: tribu;
  • -inae: subtribu (les nocions de tribu i subtribu s'utilitzen rarament).

Segueix el gènere i l'espècie (amb possibles subespècies, varietats, subvarietats, formes, subformes, forma especial, raça).

Fins als anys 1990, es classificava els fongs en quatre divisions: Gymnomycota, Deuteromycota, Mastigomycota, Mastigomycota. Avui dia hi ha quatre divisions però no són les mateixes: Chytridiomycota, Zygomycota, Ascomycota, Basidiomycota.

Sistemàtica

[modifica]

La sistemàtica actual dels fongs reconeix les següents divisions: Ascomycota, Basidiomycota, Entorrhizomycota, Blastocladiomycota, Chytridiomycota, Mucoromycota, Zoopagomycota, Aphelidiomycota i Rozellomycota.[6][7]

Micologia mèdica

[modifica]

La micologia mèdica sorgeix com una de les àrees de la medicina, amb la necessitat de tractar malalties provocades a l'ésser humà i alguns animals a partir del consum o interacció amb els fongs. Les afeccions micològiques més comunes són:[8]

  • Al·lèrgias. Reaccions d'hipersensibilitat secundàries al contacte del fong amb la pell o les mucoses de persones susceptibles.
  • Micotoxicosi. Intoxicació ocasionada per la ingestió de grans de cereals que han estat parasitats per micomicets tòxics.
  • Micetismes. Intoxicació ocasionada per la ingestió de macromicets tòxics o verinosos que són confosos amb fongs comestibles.
  • Micosi superficial. Infecció provocada per la invasió de teixits superficials (pell i mucoses), com la dermatofitosi i la pitiriasi versicolor.
  • Micosi subcutània. Infecció per invasió de teixit subcutani solen ser molt agressives. Exemples d'aquesta són esporotricosi, cromoblastomicosi i eumicetoma.
  • Micosi sistèmica. Difusió hematògena de fongs ([fungemia]]) i invasió a diversos òrgans. Algunes són histoplasmosi, paracoccidiomicosi i coccidiomicosi.
  • Infecció oportunista. Infecció que s'intensifica en pacients amb càncer, immunodeprimits o diabètics. Tal és el cas de candidiasi, criptococosi i aspergilosi.

Malgrat els grans avenços en l'estudi de la micologia mèdica i l'ús d'antifúngics o antimicòtics, la incidència d'infeccions fungals és molt elevada.

Micologia i descobriment de fàrmacs

[modifica]

Durant segles, certs bolets s'han documentat com a medicina popular a la Xina, el Japó i Rússia.[9] Tot i que l'ús dels bolets en la medicina popular se centra principalment al continent asiàtic, s'ha documentat que persones d'altres parts del món com l'Orient Mitjà, Polònia i Bielorússia utilitzen bolets amb finalitats medicinals.[10]

Els bolets produeixen grans quantitats de vitamina D quan s'exposen a la llum ultraviolada (UV).[11] La penicil·lina, la ciclosporina, la griseofulvina, la cefalosporina i la psilocibina són exemples de fàrmacs que s'han aïllat de floridures o altres fongs.[12][13]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Hadrianus Junius (°1512 - +1575), metge i naturalista holandès, autor de la primera monografia micològica amb l'estudi del Phallus impudicus.
  2. ↑ Fabio Colonna (1567–1650), napolità i acadèmic del Lincei, autor de nombroses obres cèlebe per l'impuls que donà a la sistemàtica botànica. Al seu llibre Ekphrasis (1606) presenta sis espècies de bolets, però amb precisió inigualada : el Cardoncello (Pleurotus eryngii), Pezicae Plinii, Pleurotus ostreatus, la Lepiota procera i Clathrus cancellatus
  3. ↑ Giovanni Battista Porta (1540-1615), tracta dels bolets als capítol 70 del llibre X de la Villa (1592). El seu gran mèrit va ser el primer a afirmar que els bolets es reproduïen per llavors invisibles a ull nu (espores), dos segles abans que Micheli en fes la demostració experimental.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Whittaker, R. H. «New Concepts of Kingdoms of Organisms: Evolutionary relations are better represented by new classifications than by the traditional two kingdoms.» (en anglès). Science, 163, 3863, 10-01-1969, pàg. 150–160. Arxivat de l'original el 2023-03-29. DOI: 10.1126/science.163.3863.150. ISSN: 0036-8075 [Consulta: 15 juliol 2024].
  2. ↑ Woese, C R; Kandler, O; Wheelis, M L «Towards a natural system of organisms: proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya.» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 87, 12, 6-1990, pàg. 4576–4579. Arxivat de l'original el 2023-09-16. DOI: 10.1073/pnas.87.12.4576. ISSN: 0027-8424. PMC: PMC54159. PMID: 2112744 [Consulta: 15 juliol 2024].
  3. ↑ Breedlove, Byron «Beatrix Potter, Author, Naturalist, Mycologist». Emerging Infectious Diseases, 25, 9, 9-2019, pàg. 1786–1787. DOI: 10.3201/eid2509.AC2509. ISSN: 1080-6040. PMC: PMC6711238.
  4. ↑ Saccardo, P. A.. Sylloge fungorum omnium hucusque cognitorum. Patavii: sumptibus auctoris, 1882.  Arxivat 2023-06-26 a Wayback Machine.
  5. ↑ Bolman, Brad «What mysteries lay in spore: taxonomy, data, and the internationalization of mycology in Saccardo's Sylloge Fungorum». The British Journal for the History of Science, 56, 3, 9-2023, pàg. 369–390. DOI: 10.1017/S0007087423000158.
  6. ↑ Hibbett, David S.; Blackwell, Meredith; James, Timothy Y.; Spatafora, Joseph W.; Taylor, John W. «Phylogenetic taxon definitions for Fungi, Dikarya, Ascomycota and Basidiomycota». IMA fungus, 9, 7-2018, pàg. 291–298. Arxivat de l'original el 2024-05-05. DOI: 10.5598/imafungus.2018.09.02.05. ISSN: 2210-6340. PMC: 6317587. PMID: 30622884 [Consulta: 15 juliol 2024].
  7. ↑ Spatafora, Joseph W.; Chang, Ying; Benny, Gerald L.; Lazarus, Katy; Smith, Matthew E.; Berbee, Mary L.; Bonito, Gregory; Corradi, Nicolas; Grigoriev, Igor «A phylum-level phylogenetic classification of zygomycete fungi based on genome-scale data». Mycologia, vol. 108, 5, 2016, pàg. 1028–1046. DOI: 10.3852/16-042. ISSN: 0027-5514. PMC: 6078412. PMID: 27738200. Arxivat 2023-12-16 a Wayback Machine.
  8. ↑ López Martínez, Rubén. Principios de Micología Médica (en castellà). Mendéz Editores. ISBN 9786077659075.  Arxivat 2024-07-15 a Wayback Machine.
  9. ↑ Sullivan, Richard. Medicinal Mushrooms: Their therapeutic properties and current medical usage with special emphasis on cancer treatments (en anglès), 2002, p. 5.  Arxivat 2023-07-29 a Wayback Machine.
  10. ↑ Shashkina, M. Ya.; Shashkin, P. N.; Sergeev, A. V. «Chemical and medicobiological properties of chaga (review)» (en anglès). Pharmaceutical Chemistry Journal, 40, 10, 10-2006, pàg. 560–568. Arxivat de l'original el 2024-07-15. DOI: 10.1007/s11094-006-0194-4. ISSN: 0091-150X [Consulta: 15 juliol 2024].
  11. ↑ Cardwell, Glenn; Bornman, Janet F.; James, Anthony P.; Black, Lucinda J. «A Review of Mushrooms as a Potential Source of Dietary Vitamin D» (en anglès). Nutrients, 10, 10, 13-10-2018, pàg. 1498. Arxivat de l'original el 2024-06-27. DOI: 10.3390/nu10101498. ISSN: 2072-6643. PMC: PMC6213178. PMID: 30322118 [Consulta: 15 juliol 2024].
  12. ↑ «Fungal Bioactive Metabolites of Pharmacological Relevance» (en anglès). Frontiers Research Topics. Arxivat de l'original el 2023-02-26. [Consulta: 1r febrer 2021].
  13. ↑ «Aspergillus alliaceus - an overview» (en anglès). ScienceDirect Topics. Arxivat de l'original el 2023-07-09. [Consulta: 1r febrer 2021].

Vegeu també

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Micologia&oldid=34018169»