Vés al contingut

Circle Line (Londres)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

logo

Color al mapa Groc
Obertura 1884
Tipus de línia Sota superfície
Material rodant Sèrie C
Estacions 27
Longitud 22'5 (km)
Cotxeres i tallers Hammersmith
Neaden
Viatges fets 68.450.000 (per any)
Línies de Transport for London
Metro de Londres
  Bakerloo
  Central
  Circle
  District
  Hammersmith & City
  Jubilee
  Metropolitan
  Northern
  Piccadilly
  Victoria
  Waterloo & City
Altres línies
  Docklands Light Railway
  Tramlink
  London Overground

Circle Line (antigament Inner Circle de MR) és una línia de ferrocarril de trànsit ràpid del Metro de Londres (en anglès London Underground), que apareix al mapa (the Tub map) de color groc. Com el seu nom indica és una línia circular i algunes de les estacions per les que passa són l'estació de Victoria i King's Cross St. Pancras. El traçat de la línia és soterrat de baixa profunditat.

Les infraestructures de la línia fa anys que existeixen però no es va inaugurar fins al 1949, quan es va separar de les línies originals: la Metropolitan Line i la District Line. Es pot considerar una línia ‘virtual', ja que comparteix tota l'estona el seu recorregut amb les línies abans esmentades, però hi ha dos trams en què la línia discorre sola: des de High Street Kensington i Gloucester Road, i entre Tower Hill i Aldgate. La línia té correspondències directes. Per exemple, hi ha estacions que la National Rail de la Gran Bretanya està junt a l'estació. Però no totes tenen un enllaç tan directe com és el cas de:

Com el nom indica, la línia és un cercle, és a dir, que és un circuit continu. Un complet viatge per aquesta línia es trigaria 45 minuts, però els horaris diuen que s'ha de parar 2 minuts a High Street Kensington i Aldgate, ampliant el temps del recorregut en 4 minuts. Això permet que s'operi amb 7 trens en cada direcció amb un interval d'espera de 7 minuts. Hi ha rutes més ràpides quan anem de sud al nord o al revés. De les 27 estacions que té, les següents estan parcialment sota terra o a pocs metres del carrer: Edgware Road, Farringdon, Barbican, Aldgate, Sloane Square, South Kensington, High Street Kensington, Notting Hill Gate i Paddington.

Història

[modifica]

La ruta que ara es coneix com a Circle Line va ser autoritzada quan ‘The Act of Parliament' el 1853 i 1854 promovia el Metropolitan Railway (MR) i el Metropolitan District Railway (MDR) per a construir el primer metropolità subterrani al centre de Londres entre les estacions de Farringdon and Paddington per després ser ampliades.

Però hi va haver dificultats financeres a la secció que travessava la City de Londres, com també per les dues companyies que endarrerien la finalització del cercle viari fins al 6 d'octubre de 1884, encara que es coneixia com a ‘Inner Circle' des del 1870.

Els trens a la ruta eren moguts per locomotores de vapor, però l'electrificació va començar el 1900 com una prova. Un malentès entre les dues companyies sobre l'electrificació va endarrerir la prova, però finalment es va introduir el 1905.

Els trens a la ruta eren moguts per locomotores de vapor, però l'electrificació va començar el 1900 com una prova. Un malentès entre les dues companyies sobre l'electrificació va endarrerir la prova, però finalment es va introduir el 1905.

Altres rutes en cercle

[modifica]

L'èxit de la Circle Line (en aquells temps eren moltes línies juntes, no hi havia una que fes tot el cercle) va portar l'execució de tres rues en cercle més, però cap d'elles feia un complet cercle:

Aquestes rutes fallaren, perquè no hi havia els passatgers esperats. El cercle exterior només va durar 2 anys, però les altres dues duarren més però al final també van caure. Però avui en dia hi ha parts del cercle exterior que formen part del London Overground a la North London Line. Hi ha plans per fer una nova línia en cercle més gran sota el nom d'Orbirail.[1]

Combois

[modifica]

Tots els trens de la línia són els Circle line trains i tenen els colors tradicional: vermell, blau i blanc. Són els més grans de tota la xarxa. Són els C stock, introduïts el 1969-70, i està previst que es reemplacin pel S Stock el 2012.

‘'Mira Combois del Metro de Londres

Garatges

[modifica]

El principal garatge és a Hammersmith, però també hi ha a Barking i a Farringdon.

Futur de la Línia

[modifica]

La Circle Line podria deixar d'existir el 2011 i fusionada amb la Hammersith & City Line per a formar una ruta en espiral. La nova ruta aniria des de Hammersmith fins a Paddington donant la volta de la Circle line fins a Edgware Road. Però per què? Doncs perquè les rutes orbitals tenen un problema d'organització de temps, d'horaris. Els trens de la línia estan constantment en òrbita, llavors si hi ha un petit endarreriment no ho pot recuperar. Un endarreriment pot tindre un efecte domino en tota la línia, i això podria reduir la freqüència de pas. La ruta espiral solucionaria el problema.[2][3][4]

Mapa

[modifica]

Mapa de la línia

Estacions

[modifica]
Estació de Barbican

en ordre, en sentit de les agulles del rellotge des de Paddington

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «London Overground & Orbirail». Always Touch Out, 07-09-2006. Arxivat de l'original el 2014-07-18. [Consulta: 24 abril 2007].
  2. «Subsurface network (SSL) upgrade». Always Touch Out. Arxivat de l'original el 2006-10-29. [Consulta: 12 abril 2007].
  3. "District Dave". «Proposals for the Upgrade of the Sub-surface lines». [Consulta: 12 abril 2007].
  4. "District Dave" & "Tubeprune". «Proposals for the Upgrade of the Sub-surface lines». The Tube Professionals' Rumour Network (TUBEPRUNE). [Consulta: 12 abril 2007].

Enllaços externs

[modifica]