Vés al contingut

Central Line

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

logo

Color al mapa Vermell
Obertura 1900
Tipus de línia Profunda
Material rodant Sèrie 1992
Estacions 49
Longitud 74 (km)
Cotxeres i tallers Ruislip
Hainault
White City
Viatges fets (per any)
Línies de Transport for London
Metro de Londres
 Bakerloo
 Central
 Circle
 District
 Hammersmith & City
 Jubilee
 Metropolitan
 Northern
 Piccadilly
 Victoria
 Waterloo & City
Altres línies
 Docklands Light Railway
 Tramlink
 London Overground

Central Line és una línia de ferrocarril de trànsit ràpid del Metro de Londres (en anglès London Underground), que apareix al mapa de color vermell. La línia circula de l'estació d'Epping a West Ruislip i el traçat de la línia és soterrat a gran profunditat, a Londres aquesta mena de línies són conegudes com el tub (en anglès the tube) per la forma que tenen els túnels. Ttambé té alguns trams en superfície. Té un recorregut est-oest travessant el centre de Londres, i és la línia més llarga. Abans que tanquessin el tram Epping- Ongar, l'estació Ongar era la més allunyada de tota la xarxa.

Història

[modifica]

Inicis

[modifica]

L'origen de la línia està relacionat amb el Central London Railway, que el 1891 pretenia unir Shepherd's Bush i Bank, amb una extensió fins a Liverpool Street (aprovada el 1892). Però, la construcció es va allargar en el temps dos cops, el 1894 y 1899. Finalment, el 27 de juny de 1900 es va inaugurar la línia fins a Bank, malgrat que els trens no van començar a circular fins a 30 de juliol. Els trens originals eren arrossegats per locomotores elèctriques. Les estacions originals, algunes de les quals encara existeixen, van ésser dissenyades per l'arquitecte Harry Bell Measures.

La història d'aquest ferrocarril ha passat per mants problemes. Encara que els túnels tinguessin un diàmetre inhabitual (3,56 metres), no van ser correctament anivellats; els trens, més petits que l'amplada del túnel, no hi cabien. Es pensaque els enginyers es van descomptar, oblidant l'alçada dels rails. La solució va ser retallar una mica l'alçada dels rails i la part superior dels túnels.

Els trens de la línia no poden servir en altres línies de la xarxa, ja que treballen en mode automàtic (Automatic Train Operation), no tenen trip-cock (sistema de frenat d'emergència en les vies), això podria interferir en el sistemes de seguretat de les altres línies.

Quan la línia va ser construïda, la secció sota el barri financer City es va dissenyar seguint la forma dels carrers, sense passar sota edificis. Com a resultat, aquesta secció presenta moltes corbes tancades entre Chancery Lane, Bank y Liverpool Street, per això, aquest tram és propens als descarrilaments. Un dels casos més extrems és l'estació de Bank, amb una forma tan corbada que no és possible veure el final de l'andana, i per això posen el famós missatge «mind the gap», que vol dir «compte amb la bretxa» (entre el tren i l'andana).

Des de la inauguració, la tarifa aplicada als bitllets durant molt de temps va ser de dos penics, independentement de la llargada del trajecte per això, la línia es coneixia com a Twopenny Tube. Des de juny de 1907 es van utilitzar bitllets de dos i tres penics; el 1909 s'his va afegir un altre bitllet d'un penic.

Extensions de la línia

[modifica]
  • 1908: extensió fins a l'oest amb un bucle que donava servei a una única andana fins a l'estació de Wood Lane, per a l'exposició franco-britànica de 1908.
  • 1912: extensió cap a l'est fins a Liverpool Street.
  • 1920: construcció cap a l'oest d'un petit ramal per a unir la línia a l'Ealing and Shepherd's Bush Railway, de la Great Western Railway (GWR), permetent als trens arribar a l'estció d'Ealing.
  • 1935: la London Transport va proposar les següents actuacions per a ampliar la línia Central construir i electrificar dues vies de la GWR entre North Acton i West Ruislip, el que permetria que els trens de la línia Central, partint des de Wood Lane, n' utilitzaren les vies.
    • una extensió entre West Ruislip i Denham (es va arribar a posar als plànols de la xarxa en aquells temps), però es va abandonar per les mateixes raons (relacionades amb les zones verdes, anomenades Green Belt) que el pla de Northern Heights pensat per a la línia Northern.
    • construir un ferrocarril subterrani que continués la línia Central London des de Liverpool Street cap a l'est, arribant a punts on connectaria amb les estacions de Loughton i Grange Hill (probablement a prop de Leyton i Newbuty Park), permetent així que els trens passessin per les estacions del 'West End' Londinenc, estalviant-se la congestionada ruta de Stratford.
    • Malgrat que els treballs en aquest tram ja van ser completats abans de la Segona Guerra Mundial, l'obertura al públic es va endarrerir, perquè el tram era replet de munició per la guerra. Finalment, al desembre de 1946 el ramal es va obrir fins a Stratford. Els trens de la British Railways accedíen a les vies per la línia Central mitjançant un enllaç que unia Temple Mills East i Leyton. Entre aquests trens estaven els que cobríen el trajecte entre Epping i Ongar.
  • 1949: extensió fins a Epping, incorporant una línia que pertenia a British Rail.
  • 1957: extensió des de Epping fins a Ongar, incorporant una línia de British Rail.
  • Ramal de Richmond

Uns plans per a l'extensió de la línia foren publicats el 1912 per a allargar la línia des de Shepherd's Bush via Goldhawk Road, Stamford Brook Road i Bath Road fins a Turnham Green i Gunnersbury, incloient-hi estacions a Hammersmith Grove, Paddenswick Road, Rylett Road, Stamford Gardens, Turnham Green and Heathfield Terrace. Això hauria deixat inutilitzat els trens de la Central Railway Line que passaven per l'estació de Richmond i més lluny. La ruta va ésser autoritzada el 1913[1] però no va ser posada en marza un any després de la I Guerra Mundial.

El 1919 una ruta alternativa va ser proposada, que comprenia un tunel connectant amb les vies del London and South Western Railway (L&SWR), Shepherd's Bush station via Hammersmith (Grove Road) station i Turnham Green. Per bé que es va autoritzar,[2] la connexió no es va realitzar mai, i aquest tram va ser posteriorment utilitzat per la Piccadilly line quan s'estenia fins a l'estació de Hammersmith el 1932.[3] La proposta s'ha tornat a examinar.[Quan?][4]

Un 1992 stock apropant-se a Roding Valley a la Central line.

Ampliacions de la línia al llarg dels anys

[modifica]
Plànol de la Central Line amb els trams en colors en relació amb els anys en què van ser oberts.

Combois actuals

[modifica]

Igual que passa amb tota la xarxa, la línia Central utilitza un únic tipus de comboi. Entre abril de 1993 i el 17 de febrer de 1995 s'hi va introduir la sèrie de 1992 que actualment es utilitza. Aquesta sèrie va ser la primera a utilitzar un sistema automàtic per a anunciar la pròxima estació i les connexions. Tots els trens, que tenen 8 vagons en els clàssics colors vermell, blanc i blau del Metro de Londres.

El 1996 es va introduir a la línia el Automatic Train Operation, un sistema de control automàtic, el qual s'ha anat posant en servei gradualment al llarg dels diferents trams de la línia.

Mapa

[modifica]
Mapa geogràfic de la línia Central.

Estacions

[modifica]

En ordre d'oest a est. Les estacions en cursiva actualment no son part de la línia Central.

Ramal West Ruislip

[modifica]

El ramal s'uneix en North Acton al de Ealing Broadway."

Ramal Ealing Broadway

[modifica]

Aquesta fou la secció principal fins a les ampliacions posteriors a la guerra.

El ramal s'uneix en North Acton al de West Ruislip, utilitzant antiguas vies de la GWR.

La línia es divideix en dos rames.

Ramal Woodford

[modifica]

El límit entre el Gran Londres y Essex es troba a Grange Hill.

El ramal finalitza a Woodford (excepte en hores punta).

Ramal Ongar (actualment ramal Epping)

[modifica]

El límit entre el Gran Londres i Essex es troba entre Woodford i Buckhurst Hill.

La resta de les estacions fins a Ongar eren servides per un servei de llançadora des de Epping.

Ramal de West Ruislip
EstacióImatgeAperturaInformació addicional
West Ruislip West Ruislip21 de novembre, 1948Final de línia Oberta com a West Ruislip (per Ickenham); el sufix va ser elidit.
Ruislip GardensRuislip Gardens21 de novembre, 1948
South Ruislip South Ruislip21 de novembre, 1948
NortholtNorthholt21 de novembre, 1948
Greenford Greenford30 de juny, 1947
PerivalePerivale30 de juny, 1947
Hanger LaneHanger Lane30 de juny, 1947
Ramal es fusiona amb el tram central a North Acton
Ramal d'Ealing Broadway
Ealing Broadway ( Trains to Heathrow)Ealing Broadway3 d'agost, 1920Final de línia
West ActonWest Acton5 de novembre, 1923
Ramal es fusiona amb el tram central a North Acton
Tram Central
North ActonNorth Acton5 de novembre, 1923
East ActonEast Acton3 d'agost, 1920
White CityWhite City23 de novembre, 1947
Shepherd's BushShepherd's Bush30 de juliol, 1900Renovada al 2008
Holland ParkHolland Park30 de juliol, 1900
Notting Hill GateNotting Hill Gate30 de juliol, 1900
QueenswayQueensway30 de juliol, 1900Oberta com a Queens Road; reanomenada a l'1 de setembre, 1946
Lancaster GateLancaster Gate30 de juliol, 1900
Marble ArchMarble Arch30 de juliol, 1900
Bond StreetBond Street24 de setembre, 1900
Oxford CircusOxford Circus30 de juliol, 1900
Tottenham Court RoadTottenham Court Road22 de juny, 1907Oberta com a Oxford Street; reanomenada al 9 de març, 1908
HolbornHolborn25 de setembre, 1933Oberta com a Holborn (Kingsway); el sufix va ser elidit.
Chancery LaneChancery Lane30 de juliol, 1900Reanomenada Chancery Lane (Grays Inn) 25 de juny, 1934; el sufix va ser elidit.
St. Paul'sSt. Paul'sJuly 30, 1900Oberta com a Post Office; reanomenada 1 de febrer, 1937
BankBank30 de juliol, 1900
Liverpool Street ( Trens a Stansted)Liverpool Street28 de juliol, 1912
Bethnal GreenBethnal Green4 de desembre, 1946
Mile EndMile End4 de desembre, 1946
Stratford London Overground Accessible PMRStratford4 de desembre, 1946
LeytonLeyton5 de maig, 1947
LeytonstoneLeytonstone5 de maig, 1947
El tram Central es desdobla en els ramals Epping i Hainault Loop
Ramal Epping
SnaresbrookSnaresbrook14 de desembre, 1947
South WoodfordSouth Woodford14 de desembre, 1947Oberta com a South Woodford (George Lane); reanomenada 1947
Woodford Accessible PMRWoodford14 de desembre, 1947Final del Hainault Loop
Buckhurst HillBuckhurst Hill21 de novembre, 1948
LoughtonLoughton21 de novembre, 1948
DebdenDebden25 de setembre, 1949
Theydon BoisTheydon Bois25 de setembre, 1949
Epping Accessible PMR,Epping25 de setembre, 1949Final de línia
Hainault Loop
WansteadWanstead14 de desembre, 1947
RedbridgeRedbridge14 de desembre, 1947
Gants HillGants Hill14 de desembre, 1947
Newbury ParkNewbury Park14 de desembre, 1947
BarkingsideBarkingside31 de maig, 1948
FairlopFairlop31 de maig, 1948
HainaultHainault31 de maig, 1948
Grange HillGrange Hill21 de novembre, 1948
ChigwellChigwell21 de novembre, 1948
Roding ValleyRoding Valley21 de novembre, 1948Actualment, l'estació menys utilitzada de la xarxa
Els trens passen al ramal d'Epping a Woodford i acbaen el seu recorregut (excepte hores punta)

Final a Woodford [vegeu Ongar Branch] (excepte hores punta)

Estacions del Ramal d'Ongar

[modifica]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Central London Railway Act, 1913
  2. Central London and Metropolitan District Railway Companies (Works) Act, 1920
  3. «Central line facts». Transport for London. Arxivat de l'original el 2010-12-02. [Consulta: 30 juny 2008].
  4. «Bakerloo from Queen's Park to Ealing and Central Line from Shepherd's Bush to Richmond». Transport Plans for the London Area, 14-06-1999. Arxivat de l'original el 2009-10-25. [Consulta: 30 juny 2008].

Enllaços externs

[modifica]
  • Central Line - Lloc oficial del Metro de Londres
  • Clive's Underground Line Guide (anglès)
  • Epping Ongar Railway - Lloc web de la companyia propietaria del ramal entre Epping i Ongar, i que ofereix serveis en ella.