Concreció
Una concreció és una acumulació seguida d'enduriment de substàncies transportades en dissolució per l'aigua i després abandonades en el si d'una roca.[1] Les concrecions calcàries sobretot estan constituïdes per la calcita o l'aragonita, que són les dues formes cristal·lines que pot adoptar el carbonat de calci. Els seus exemples més comuns són les estalactites i estalagmites de les cavitats càrstiques. L'aigua saturada de calci que brolla de les fonts petrificants forma una capa calcària en la superfície dels objectes que mulla durant un temps prou prolongat. Els nuclis de sílex que es formen en el si de la creta no són sinó concrecions de sílice. També hi ha grànuls i nòduls de distints compostos de ferro, fòsfor, etc. En certes parts el fons dels oceans es troba esguitat de nòduls polimetàl·lics, particularment rics en manganès
Referències[modifica]
- ↑ Glossary of terms in soil science. Ottawa: Agriculture Canada, 1976, p. 13. ISBN 0662015339.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Concreció |