Vés al contingut

Consell General d'Andorra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:13, 2 maig 2019 amb l'última edició de Alexeinikolayevichromanov (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Consell General d'Andorra
VIII legislatura
Tipus
TipusParlament unicameral
Líders
Síndica generalRoser Sunyé Pascuet,
des del dia 2 de maig de 2019
Subsíndica generalMeritxell Palmitjavila Naudi,
des del dia 2 de maig de 2019
Estructura
Membres28
Grups polítics
  DA (11)
  PS (7)
  LA (4)
  Tercera via (4)
  CC (2)
Elecció
Sistema de votacióRepresentació proporcional amb mètode de Hamilton i llistes per majoria
Última elecció7 d'abril del 2019

Modifica el valor a Wikidata
Casa de la Vall;
Nou Parlament d'Andorra
Lloc web
consell.ad

El Consell General d'Andorra és el nom que rep el parlament unicameral d'Andorra, sovint anomenat pel nom històric Consell General de les Valls. D'acord amb la constitució andorrana de 1993, la població nacional i les set parròquies hi tenen representació mixta i paritària.[1] El Consell General exerceix la potestat legislativa segons la doctrina de la separació de poders.

La Casa de la Vall ha estat la seu històrica del consell, tant de l'època constitucional com preconstitucional i a la sisena legislatura entra en funcionament la nova seu.[2][3]

Història

El Consell de la Terra

El Consell General és una de les institucions més antigues del país, que té els seus orígens en les reunions celebrades, de mitjans del segle XIV al porxo de les esglésies andorranes per tractar el govern i l'organització de les Valls.[4] El consell es va legitimar l'11 de febrer de 1419 a partir d’un privilegi signat pel bisbe Francesc de Tovià a petició d’Andreu d’Alàs, i es ratificà el 17 de novembre del mateix any pel lloctinent del comte Joan I de Foix.[5] Així doncs, El Consell, per tant, és un dels parlaments més antics d'Europa.[6]

Davant la necessitat de disposar d’un òrgan que representés tots els habitants d’Andorra quan es presentava la necessitat de defensar els interessos del conjunt de parròquies de la Vall, es va optar per a regular una pràctica ja existent en aquell moment, consistent en l’elecció de representants de cada parròquia, els quals sovint eren els caps de les cases més poderoses,[6] amb el consegüent desequilibri d’interessos i representativitat que això comportava.[5]

Inicialment, el Consell de Terra era presidit per dos síndics electes anualment i es reunia un cop l'any.[4] Els síndics —escollits pel mateix consell— rebien l'encàrrec de vetllar pel compliment de les decisions preses pel consell, al qual representaven durant tot un any. A mitjan segle XV, però, el nombre de membres del Consell es va estabilitzar en 24, de tal manera que aquesta institució també es coneix com el Consell dels Vint-i-quatre.[7] Fou en aquesta època —el 1446—[7] quan es redactà el primer document de caràcter legislatiu que es té constància a Andorra.[7]

Inicialment, no hi havia cap seu fixa per a la celebració de les reunions del Consell; aquestes sovint es celebraven al cementiri, al porxo o a la plaça d'Andorra la Vella.[8] La documentació generada pel Consell s'arxivava en una arca de fusta que era dipositada a l'Església de Sant Esteve d'Andorra la Vella. Temps després, es va adquirir un edifici com a seu permanent del Consell i del Tribunal de Corts, tot i que no es coneix amb precisió quin era.[cal citació]

Amb el pas dels segles i ja en època moderna, el Consell de la Terra va esdevenir l’eix vertebrador del govern d’Andorra, car intervenia en l’elecció de batlles i notaris —proposant als consenyors del país el nom dels candidats—, en l’elecció de càrrecs de justícia i arbitrava en conflictes entre parròquies i particulars. A més, el Consell de la Terra d’època moderna també vetllava per l’ordre públic, la sanitat i l’estat dels camins, i era el responsable de fixar el preu dels productes de primera necessitat i controlar els pasos i les mesures.[9] L’any 1702, la seu del Consell es va instal·lar a la casa pairal de la família Busquets, a Andorra la Vella,[a] que va passar a ésser coneguda com la Casa de la Vall. Els consellers dormien a aquest immoble mentre se celebraven les sessions, a les quals assistien vestits amb una capa negra (“gambeto”) i tocats amb un bicorni —en el cas dels síndics– o amb un tricorni —els consellers—, indumentària que cercava mostrar públicament la igualtat entre tots els membres del Consell i que encara avui s’utilitza en cerimònies solemnes.[9]

Reunions del Consell de la Terra

Ordinàriament, el Consell de la Terra es reunia sis cops a l’any, en reunions anomenades “consells”:[7]

  • Consell de Setmana Santa (abril)
  • Consell de Sancogesma o Cinquagesma (juny)
  • Consell de l’Afor (a l’estiu o la tardor)
  • Consell de Tots Sants (en anys alterns)
  • Consell de Sant Andreu (novembre)
  • Consell de Sant Tomàs (desembre)

Si era convenient, se celebraven sessions extraordinàries, convocades pels síndics (personatges escollits pel mateix Consell, que n’esdevenien delegats i representants), pels mateixos consellers o per un particular amb prou ingressos per cobrir les despeses de la reunió. En el cas que calgués tractar un tema de gran transcendència, es convocava l’assemblea magna, on es reunien els membres del Consell de la Terra, els cònsols de les parròquies i els majors contribuents de cada parròquia, específicament designats pels comuns.[7]

El Consell General

El 1866, Guillem d'Areny i Plandolit noble terratinent andorrà, encapçalà la Nova Reforma que reformava l'organització del Consell. El "Consell General", quedava integrat per 24 consellers, electes pels "síndics", i en què participaven tots els caps de casa. El 1933 es va efectuar una segona gran reforma que permetia el sufragi universal masculí i el 1970, una d'altra que permetia el sufragi universal femení.

En no haver-hi cap distinció entre el poder legislatiu i el poder executiu, el 1981, les transformacions econòmiques, socials i demogràfiques d'Andorra van conduir a la creació del primer govern, amb el nom del Consell Executiu. Les reformes van continuar i van culminar amb la promulgació de la primera constitució del país, el 1993, la qual va donar al Consell la seva estructura actual.

Estructura i organització consitucional

Medalla de Conseller General del Principat d'Andorra (Col·lecció particular)

El Consell General és un parlament unicameral que ostenta la potestat legislativa d'Andorra. Constitucionalment, el Consell ha de compondre's d'un mínim de vint-i-vuit i d'un màxim de quaranta-dos consellers generals, electes per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret per un termini de quatre anys, tot i que el seu mandat pot acabar abans si es dissol el Consell General.[1] En l'actualitat se n'elegeixen vint-i-vuit. La meitat dels consellers s'elegeixen mitjançant l'escrutini proporcional plurinominal (és a dir, la representació proporcional) en què l'Estat sencer conforma una sola circumscripció. L'altra meitat s'elegeix a raó d'un nombre igual per cadascuna de les set parròquies.

Les reunions del Consell General poden ser sessions tradicionals, ordinàries i extraordinàries, totes les quals han de ser públiques, llevat que una majoria absoluta dels membres acordi el contrari. Hi ha dos períodes de reunions ordinàries per any. El Consell General nomena una Comissió Permanent per vetllar pels poders legislatius quan aquest estigui dissolta o en període no actiu entre sessions. La Comissió Permanent és presidida pel Síndic General de les Valls d'Andorra. El síndic general, alhora, encapçala la Sindicatura, l'òrgan rector del Consell General.

Composició del Consell General

I Legislatura (1994-1997)

Les eleccions van tenir lloc l'any 1994, i la composició va ser la següent:[10]

II Legislatura (1997-2001)

Les eleccions van tenir lloc l'any 1997, i la composició va ser la següent:[11]

III Legislatura (2001-2005)

Les eleccions van tenir lloc l'any 2001, i la composició va ser la següent:[12]

La Sindicatura del Consell General estava formada pels següents membres:

IV Legislatura (2005-2009)

Les eleccions van tenir lloc l'any 2005, i la composició va ser la següent:[13]

La Sindicatura del Consell General estava formada pels següents membres:

V Legislatura (2009-2011)

Composició del Consell General de la V legislatura

Els resultats de les eleccions al Consell General d'Andorra de 2009 van suposar que el Consell General de la V legislatura tingués la composició següent:

La Sindicatura del Consell General estava formada pels següents membres:

VI Legislatura (2011-2015)

Composició del Consell General de la VI legislatura
Article principal: Consellers generals d'Andorra (VI Legislatura)

Els resultats de les eleccions al Consell General d'Andorra de 2011 van suposar que el Consell General de la VI legislatura tingués la composició següent:

Els consellers de DA i UL van incorporar-se al Grup Parlamentari Demòcrata. Els consellers del PS van incorporar-se al Grup Parlamentari Socialdemòcrata.

La Sindicatura del Consell General estava formada pels següents membres:

VII Legislatura (2015-2019)

Article principal: Consellers generals d'Andorra (VII Legislatura)

Els resultats de les eleccions al Consell General d'Andorra de 2015 van suposar que el Consell General de la VII legislatura tingués la composició següent:

VIII Legislatura (2019-2023)

Els resultats de les eleccions al Consell General d'Andorra de 2019 van suposar que el Consell General de la VIII legislatura tingués la composició següent:

Notes

  1. ↑ El Consell va adquirir l'edifici per 1650 lliures.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 La Constitució del Principat d'Andorra. Casa de la Vall, 28 d'abril de 1993. Data d'accés: 13 de setembre, 2008
  2. ↑ El Periòdic d'Andorra: El nou Consell General podrà ser una realitat el 14 de març del 2011.
  3. ↑ Andreu, Iago «El síndic obre el nou Consell 15 anys després d'iniciar el procés». El Periòdic d'Andorra, 11-03-2011 [Consulta: 6 abril 2011].
  4. ↑ 4,0 4,1 El Consell General. Pàgina oficial del Consell General del Principat d'Andorra. Data d'accés: 13 de setembre, 2008
  5. ↑ 5,0 5,1 Guillamet (coord), Jordi. Andorra: nova aproximació a la història d'Andorra. 1. ed.. Barcelona: Altair, 2009, p. 88-89. ISBN 978-84-936220-4-6 [Consulta: 5 març 2016]. 
  6. ↑ 6,0 6,1 History of the Principality of Andorra. Andorramania. Data d'accés: 13 de setembre, 2008
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Valls Oliva, Alvar. Diccionari Enciclopèdic d'Andorra. Andorra la Vella: Fundació Crèdit Andorrà, 2006, p. 133. 
  8. ↑ La Casa de la Vall. Creació i anècdotes. La Casa de la Vall. Data d'accés: 13 de setembre, 2008
  9. ↑ 9,0 9,1 Guillamet (coord.), Jordi. Andorra : nova aproximació a la història d'Andorra. 1. ed.. Barcelona: Altair, 2009, p. 102-103. ISBN 978-84-936220-4-6. 
  10. ↑ «Primera legislatura d'Andorra».
  11. ↑ «Segona legislatura d'Andorra».
  12. ↑ «Resultats Globals 2001». Eleccions.ad. Govern d'Andorra, 2001. [Consulta: 6 abril 2011].
  13. ↑ «Resultats Globals 2005». Eleccions.ad. Govern d'Andorra, 2005. [Consulta: 6 abril 2011].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consell General d'Andorra
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Consell_General_d%27Andorra&oldid=21057055»