Cultura del riu Dismal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La cultura del riu Dismal es refereix a un conjunt d'atributs culturals vistos per primera vegada a la zona del riu Dismal a Nebraska en la dècada de 1930 pels arqueòlegs William Duncan Strong, Waldo Rudolph Wedel i A. T. Hill. També coneguda com a aspecte riu Dismal i complex riu Dismal, fou datat entre el 1650 i el 1750, és diferent de les altres tradicions prehistòriques de les planures occidentals, com les de les planures centrals i silvícola.[1][2][3][4]

Planures occidentals[modifica]

S'ha trobat jaciments de la cultura del riu Dismal a Nebraska, Kansas, Colorado i Dakota del Sud.[3] S'ha trobat 18 jaciments als comtats de Hayes, Hooker, Cherry, Thomas i Lincoln a les Sand Hills de Nebraska.[5]

Entre els jaciments destacats hi ha:

Altres cultures del de les planes occidentals inclouen la Fase Apishapa, la Fase Purgatoire i el complex Alt Purgatoire.[7]

Apatxe[modifica]

Distribució dels atapascans, inclosos els apatxes i navahos, després que emigressin al sud de les planes

Els apatxes evolucionaren a partir dels atapascans que van emigrar a Amèrica del Nord a través de l'actual Alaska i el nord-oest de Canadà. Hi ha dues teories sobre com els avantpassats dels apatxes van emigrar a les Planes i al sud-oest dels Estats Units. És possible que haguessin viatjat a través de les muntanyes, romanent en un clima al que estaven acostumats, o podien haver migrat al llarg de les planes.[6] Llurs descendents, els navahos i apatxes, parlen llengües atapascanes meridionals.[2]

Les bandes apatxes als que generalment s'atribueix la cultura del riu Dismal són els apatxes Paloma i Quartelejo (o Cuartelejo). S'ha trobat també terrissa dels jicarilles en alguns dels llocs complexos riu Dismal.[8]

Alguns d'ells s'uniren als kiowes a les Black Hills de Dakota del Sud. A causa de la pressió dels comanxes a l'oest i dels pawnees i francesos a l'est, els pobles que restaven de la cultura de riu Dismal emigraren al sud on actualment s'hi troben els lipans i jicarilles.[8]

No s'han trobat llocs fins a la data del període en què els atapascans meridionals eren nòmades, començant al voltant de 1500.[8]

Arquitectura[modifica]

Les viles del riu Dismal generalment tenien 15-20 estructures i estaven situades prop dels rierols.[3] Construïen cases rodones amb forma de hogans lleugerament sota terra o a nivell de terra d'uns 7,6 metres de diàmetre.[6] Les estructures eren suportades per pals de fusta i cobertes amb cuir o altres materials.[2] Al centre hi havia la llar. També s'hi havia trobat pous per coure en forma de campana que de vegades contenien restes d'enterrament humà.[3]

Cultura[modifica]

La gent de la cultura del riu Dismal caçava, principalment bisó,[2] usant osques laterals petites, puntes lítiques triangulars o sense osca de pedra.[3]

Complementaven la seva dieta amb blat de moro i carbassa i recollien núcules i Baies. Les pedres i els ossos van ser utilitzats per fer a eines, i van fer ceràmica, anomenada ceràmica de riu Dismal, que clarament era gris-negre.[2] Gran part de la terrisseria eren bols plans, però també hi van fer olles o flascons, que van ser estampades amb dissenys simples i tenia els llavis puntuats o incidits.[8]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Cassells, E. Steve. (1997). The Archeology of Colorado, Revised Edition. Boulder, Colorado: Johnson Books. pp. 234. ISBN 1-55566-193-9.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 The Dismal River Culture.. Nebraska Studies. Retrieved November 26, 2011.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Gibbon, Guy E.; Ames, Kenneth M. (1998) Archaeology of Prehistoric Native America: An Encyclopedia. p. 212. ISBN 0-8153-0725-X.
  4. Gibbon, Guy E.; Ames, Kenneth M. (1998) Archaeology of Prehistoric Native America: An Encyclopedia. pp. 213, 768. ISBN 0-8153-0725-X.
  5. Koch, Amy. (1999).Sand Hills Archaeology Nebraska History. Joint effort by the State Historic Preservation Office and the Archeology Division of the Nebraska State Historical Society. p.13. Retrieved November 26, 2011.
  6. 6,0 6,1 6,2 Cassells, E. Steve. (1997). The Archeology of Colorado, Revised Edition. Boulder, Colorado: Johnson Books. pp. 236. ISBN 1-55566-193-9.
  7. Gibbon, Guy E.; Ames, Kenneth M. (1998) Archaeology of Prehistoric Native America: An Encyclopedia. p. xlix. ISBN 0-8153-0725-X.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Gibbon, Guy E.; Ames, Kenneth M. (1998) Archaeology of Prehistoric Native America: An Encyclopedia. p. 213. ISBN 0-8153-0725-X.