Llengua sioux

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llenguaSioux
Parlants
Estats Units Estats Units 18.616 (2010)[1]
Canadà Canadà 4.425 (2011)[2] principalment a Dakota del Nord, Dakota del Sud, Montana, Nebraska, Manitoba i Saskatchewan
Parlat a Estats Units d'Amèrica, Canadà
Classificació lingüística

macro-sioux (incerta)
  Llengües siouan
   Llengües sioux occidentals

   Dakota
Codis
ISO 639-2 dak
lkt
ISO 639-3 dak
lkt
Glottolog dako1257
Modifica les dades a Wikidata

La llengua sioux o també dakota (lato sensu)[3] és el continu dialectal de les majors llengües de la família siouan de llengües ameríndies, parlada pels pobles sioux i assiniboine/stoney.[4]

La paraula dakota és un autònim sioux que significa[5] "amics" o "aliats" i s'aplica particularment al grup santee (dakota oriental), un dels tres als quals es coneix col·lectivament com a dakota, essent els altres dos els yankton-yanktonai (dakota occidental) i els teton (Nació Lakota).[6]

Nombre de parlants[modifica]

Els sioux viuen avui dia a Dakota del Nord, Dakota del Sud, Montana, Nebraska, Manitoba i Saskatchewan. Hi ha uns 23.000 parlants de la llengua, 5.000 d'ells al Canadà i 18.000 als Estats Units.[6]

Varietats sioux[modifica]

Dictionary of the Sioux Language, 1866

Les varietats de la llengua sioux són les següents:

  • Assiniboine (nakota, nakoda o nakona) - Codi SIL (ISO 639-3): asb (anglès)
  • Dakota (stricto sensu) - Codi SIL (ISO 639-3): dak (anglès)
    • Dakota Occidental
      • Yankton (Iháŋktȟuŋwaŋ)
      • Yanktonai (Iháŋktȟuŋwaŋna) (dialecte sovint anomenat erròniament "nakota"[7])
    • Dakota Oriental (també Santee-Sisseton o Dakhóta)
      • Santee (Isáŋyáthi: Bdewákhathuŋwaŋ, Waȟpékhute)
      • Sisseton (Sisíthuŋwaŋ, Waȟpéthuŋwaŋ)
  • Lakota - Codi SIL (ISO 639-3): lkt (anglès)(també Lakȟóta, Teton, Teton Sioux)
  • Stoney (nakoda o nakota) - Codi SIL (ISO 639-3): sto (anglès)

Gramàtica[modifica]

L'accent tònic és fonètic, usualment cau a la segona síl·laba, en moltes paraules a la primera.

La llengua dakota té formes primàries i derivades nominals;[8] primària seria maka terra, peta foc, ate pare, ina mare. Exemples de noms derivats s'aconsegueixen mitjançant altres noms, verbs i adjectius. Els prefixs i-, wa-, wo-, ta-, wa-. L'idioma no disposa d'articles,[9] pel plural es fa distinció entre noms animats i inanimats; el primer pren -pi; els inanimats no canvien. Els pronoms demostratius són de (això), plural dena; he (això), plural hena. L'interrogatiu és tuwe (qui?), plural tuwepi, taku (què?). Les preposicions són per exemple, ahna (amb), en (dins), ekta (cap a).

Diferències fonètiques[modifica]

La següent taula mostra algunes de les principals diferències fonètiques entre les varietats regionals de la llengua sioux. La taula també proporciona la comparació amb les dues llengües estretament relacionades nakota (assiniboine i stoney), que no obstant això ja no són mútuament intel·ligibles amb la llengua sioux.[10][11]

Sioux Assiniboine Stoney significat
Lakota Dakota occidental Dakota oriental
Yanktonai Yankton Sisseton Santee
Lakȟóta Dakȟóta Dakhóta Nakhóta Nakhóda autodesignació
lowáŋ dowáŋ dowáŋ nowáŋ cantar
afirmació
čísčila čísčina čístina čúsina čúsin petit
hokšíla hokšína hokšína hokšída hokšína hokšín noi
gnayáŋ gnayáŋ knayáŋ hnayáŋ knayáŋ hna enganyar
glépa gdépa kdépa hdépa knépa hnéba vomitar
kigná kigná kikná kihná kikná gihná calmar
slayá sdayá sdayá snayá snayá engreixar
wičháša wičháša wičhášta wičhášta wičhá home
kibléza kibdéza kibdéza kimnéza gimnéza Desembriagar-se
yatkáŋ yatkáŋ yatkáŋ yatkáŋ yatkáŋ beure
žé žé això

Diferències lèxiques[modifica]

També hi ha nombroses diferències lèxiques entre els dialectes sioux, així com entre els sub-dialectes. El lèxic yankton-yanktonai és de fet més a prop de la llengua lakota que el Santee-Sisseton. La següent taula mostra alguns exemples:[12]

Significat Santee-Sisseton Yankton-Yanktonai Lakota
Lakota septentrional Lakota meridional
Noi šičéča wakȟáŋyeža wakȟáŋyeža
Genoll hupáhu čhaŋkpé čhaŋkpé
Ganivet isáŋ / mína mína míla
Ronyons phakšíŋ ažúŋtka ažúŋtka
Barret wapháha wapȟóštaŋ wapȟóštaŋ
Encara hináȟ naháŋȟčiŋ naháŋȟčiŋ
Home wičhášta wičháša wičháša
Famèlic wótehda dočhíŋ ločhíŋ
Matí haŋȟ’áŋna híŋhaŋna híŋhaŋna híŋhaŋni
Afeitar kasáŋ kasáŋ kasáŋ glak’óǧa

Sistemes d'escriptura[modifica]

La vida per als dakota va canviar significativament en el segle XIX quan es produí un major contacte amb els colons blancs, particularment missioners cristians. L'objectiu dels missioners era introduir els dakota a les creences cristianes. Per aconseguir això, les missions van començar a transcriure l'idioma dakota. En 1836, els germans Samuel i Gideon Pond, rev. Stephen Return Riggs, i el Dr. Thomas Williamson es va disposar a traduir himnes traduint i històries de la Bíblia al dakota. Abans de 1852, Riggs i Williamson havien completat una Gramàtica i un Diccionari Dakota (Saskatchewan Indian Cultural Center). Amb el temps, es va traduir tota la Bíblia.

Avui dia, és possible trobar una gran varietat de textos en dakota. S'han traduït històries tradicionals, llibres per a nens, fins i tot jocs com Pictionary i Scrabble. Malgrat aquest progrés, escriure en dakota no està exempt de dificultats. Els germans Pond, rev. Riggs, i el Dr. Williamson no van ser els únics missioners que documentaren la llengua dakota. Per la mateixa època, altres missioners estaven desenvolupant les seves pròpies versions de la llengua escrita en altres bandes dakota. Des de la dècada de 1900, lingüistes professionals han estat creant les seves pròpies versions de l'ortografia. El dakota també han estat fent modificacions. "Tenir tants sistemes d'escriptura diferents està causant confusió, conflicte entre els nostres [els], causant la inconstància en el que s'ensenya als estudiants, i fer l'intercanvi de materials d'instrucció molt difícil" (SICC).

Abans de l'escriptura de l'home blanc els dakota tenien un sistema d'escriptura propi: un representació pictogràfica. En l'escriptura pictogràfica, un dibuix representa exactament el que significa. Per exemple, un dibuix d'un gos significa literalment un gos. Palmer escriu que,

"Com a llenguatge escrit, les [pictografies] eren prou pràctiques per permetre als lakota mantenir un registre dels anys en els seus recomptes d'hivern que encara es pot entendre avui dia, i va ser en aquest ús comú que les pictografies van ser reconegudes i acceptades pels funcionaris del cens en la dècada de 1880, que rebrien juntes o pells adornades amb el nom del cap de la família representat gràficament." (Pàg. 34).

Per als missioners, però, la documentació de la Bíblia a través de pictogrames era poc pràctica i presenta importants reptes.

Taula comparativa de les ortografies dakota i lakota[13]
Alfabet fonètic internacional Buechel &
Manhart

(pronunciació)
Ullrich Brandon
University
Deloria
& Boas
Dakota
Mission
Rood &
Taylor
Riggs Williamson Universitat
de
Minnesota
White Hat Txakini
Practical
[14]
ʔ ´ ´ ʾ ´ cap ʼ ´ ´ ´ cap '
a a a a a a a a a a a a
a (á) á a a a a a a a a 'a 3
ã an, an' (aη) an̄ ą an ą an
p~b b b b b b b b b b b b
c č c c c č ć c c c
tʃʰ c (c, c̔) čh ć c čh ć̣ c ċ ¹ ch
tʃʼ c’ č’ c’ c čʼ ć c c’ ċ’ ¹ c'
t~d cap cap d d d d d d d d d
e~ɛ e e e e e e e e e e e
eː~ɛː e (é) é e e e e e e e e 'e 3
k~ɡ g g g g g g g g g g g
ʁ~ɣ g (ġ) ǧ ǥ ġ g ǧ ġ ġ g ġ gx
h h h h h h h h h h h h
χ ȟ ħ r ȟ x
χʔ~χʼ h’ (h̔’) ȟ’ ħ̦ ḣ’ r ȟʼ ḣ’ ḣ’ x'
i i i i i i i i i i i i
i (í) í i i i i i i i i 'i 3
ĩ in, in' (iη) in̄ į in į in
k k (k, k̇) k k k k k k k k k k
kʰ~kˣ k kh k‘ k kh k k k kh
qˣ~kˠ k (k̔) k‘ k kh k k kx
k’ k’ ķ k’ q k’ k’ k'
l l l cap l cap l l l cap l l
l' cap cap cap cap cap cap cap cap cap cap
m m m m m m m m m m m m
n n n n n n n n n n n n
ŋ n n n n n ň n n n n ng
o o o o o o o o o o o o
o (ó) ó o o o o o o o o 'o 3
õ~ũ on, on' (oη) un̄ ų on ų un
p ṗ (p, ṗ) p p p p p p p p p
p ph p‘ p ph p p p ph
pˣ~pˠ p (p̔) p‘ p ph p p px
p’ p’ p’ p p’ p’ p'
s s s s s s s s s s s s
s’ s’ ș s’ s s’ s’ s’ s’ s'
ʃ š š š x, ś š ś ṡ ² sh
ʃʔ~ʃʼ š’ š’ ș̌ ṡ’ x, ś š ś’ ṡ’ ṡ’ ṡ’ ² sh'
t t (t, ṫ) t t t t t t t t t t
t th tʿ t th t t t th
tˣ~tˠ t (t̔) tʿ t th t t tx
t’ t’ ţ t’ t t’ t’ t'
u u u u u u u u u u u u
u (ú) ú u u u u u u u u 'u 3
õ~ũ un, un' (uη) un̄ ų un ų un
w w w w w w w w w w w w
j y y y y y y y y y y y
z z z z z z z z z z z z
ʒ j ž ž z j ž ź ż ż j zh
¹ Saskatchewan usa c̀ per White Hat's ċ
² Saskatchewan usa s̀ per White Hat's ṡ
3 Marca una síl·laba inicial tònica

Referències[modifica]

  1. Llengües ameríndies segons el cens de 2010
  2. Cens del Canadà de 2011
  3. també dakotan o sioux-assiniboine-stoney
  4. (anglès) Ethnologue
  5. així com lakota i nakota
  6. 6,0 6,1 Atlas of languages of intercultural communication in the Pacific, Asia and the Americas (en anglès). Walter de Gruyter, 1996, p.1125-1126. ISBN 3110134179. 
  7. també pel SIL International (Ethnologue); vegeu: Parks & Rankin, p. 97; Ullrich, p. 2
  8. Riggs, Stephen Return; Dorsey, James Owen. Dakota grammar: with texts and ethnography (en anglès). Minnesota Historical Society Press, 2004. ISBN 0873514726. 
  9. Atwater, Caleb. Remarks made on a tour to Prairie du Chien, thence to Washington City, in 1829 (en anglès). Ayer Publishing, 1975, p.140-172. ISBN 0405068514. 
  10. Ullrich, Jan. New Lakota Dictionary (Incorporating the Dakota Dialects of Yankton-Yanktonai and Santee-Sisseton). Lakota Language Consortium, 2008, p. 4. ISBN 0-9761082-9-1.  Per ser precisos, Ullrich afirma que l'assiniboine "no és intel·ligible als parlants lakota i dakota llevat que n'hagin estat força exposats ", mentre que el stoney "és completament inintel·ligible" (p. 2).
  11. Parks, D. R.; DeMallie, R. J. «Sioux, Assiniboine, and Stoney Dialects: a Classification». Anthropological Linguistics, 34, 1-4, 1992.
  12. Ullrich, Jan. New Lakota Dictionary (Incorporating the Dakota Dialects of Yankton-Yanktonai and Santee-Sisseton). Lakota Language Consortium, 2008. ISBN 0-9761082-9-1. 
  13. Riggs, p.13
  14. Una ortografia lliure de diacrítics ideada per la lingüista natiua Violet Catches

Bibliografia[modifica]

  • Riggs, Stephen Return; Dorsey, James Owen. Dakota grammar: with texts and ethnography (en anglès). Minnesota Historical Society Press, 2004. ISBN 0873514726. 
  • Lewis, M. Paul (ed.), 2009. Ethnologue: Languages of the World, Sixteenth edition: SIL International (anglès)
  • (anglès) Parks, Douglas R. & Rankin, Robert L. (2001). "The Siouan languages", en Raymond J. DeMallie (ed.), Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 94-114), William C. Sturtevant (ed. general), Washington, D.C., Smithsonian Institution, 2001 ISBN 0-16-050400-7.
  • (anglès) Ullrich, Jan, New Lakota Dictionary : Lakhótiyapi-English / English-Lakhótiyapi & Incorporating the Dakota Dialects of Santee-Sisseton and Yankton-Yanktonai, Bloomington,Lakota Language Consortium, 2008 ISBN 0-9761082-9-1
  • Bismarck Tribune. (2006, March 26). Scrabble helps keep Dakota language alive
  • Catches, Violet (1999?). Txakini-iya Wowapi. Lakxota Kxoyag Language Preservation Project.
  • DeMallie, Raymond J. (2001). "The Sioux until 1850". In R. J. DeMallie (Ed.), Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 718–760). W. C. Sturtevant (Gen. Ed.). Washington, D.C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-050400-7.
  • de Reuse, Willem J. (1987). One hundred years of Lakota linguistics (1887–1987). Kansas Working Papers in Linguistics, 12, 13-42
  • de Reuse, Willem J. (1990). A supplementary bibliography of Lakota languages and linguistics (1887–1990). Kansas Working Papers in Linguistics, 15 (2), 146-165. (Studies in Native American languages 6).
  • Eastman, M. H. (1995). Dahcotah or, life and legends of the Sioux around Fort Snelling. Afton: Afton Historical Society Press.
  • Howard, J. H. (1966). Anthropological papers number 2: the Dakota or Sioux Indians: a study in human ecology. Vermillion: Dakota Museum.
  • Hunhoff, B. (2005, November 30). "It's safely recorded in a book at last". South Dakota Magazine: Editor’s Notebook
  • McCrady, D.G. (2006). Living with strangers: the nineteenth-century Sioux and the Canadian-American borderlands. Lincoln: University of Nebraska Press.
  • Palmer, J.D. (2008). The Dakota peoples: a history of the Dakota, Lakota, and Nakota through 1863. Jefferson: McFarland & Company, Inc., Publishers.
  • Robinson, D. (1956). A history of the Dakota or Sioux Indians: from their earliest traditions and first contact with white men to the final settlement of the last of them upon reservations and the consequent abandonment of the old tribal life. Minneapolis: Ross & Haines, Inc.
  • Rood, David S.; & Taylor, Allan R. (1996). "Sketch of Lakhota, a Siouan language". In Handbook of North American Indians: Languages (Vol. 17, pp. 440–482). Washington DC: Smithsonian Institution.
  • Saskatchewan Indian Cultural Center. Our languages: Dakota Lakota Nakota.

Enllaços externs[modifica]