Danse macabre (Camille Saint-Saëns)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióDanse macabre
Forma musical composició musical
Tonalitat Sol menor
Compositor Camille Saint-Saëns
Llibretista Henri Cazalis
Lletra Henri Cazalis
Llengua original francès
Composició 1874
Estrena
Data 20 de gener de 1875
Més informació
Allmusic mc0002357945
Modifica dades a Wikidata
«Dansa de la Mort», de Michael Wolgemut

La Danse macabre —'Dansa macabra'— opus 40, és un poema simfònic de Camille Saint-Saëns compost el 1874 tot inspirant-se d'un poema de Henri Cazalis recreant l'antiga superstició de la Dansa de la Mort.[1] És una de les composicions més populars del seu autor. L'obra, estrenada a París el 24 de gener de 1875, descriu la Mort tocant el violí a mitjanit. Al seu ritme, els esquelets ballen al voltant d'una tomba. A l'alba, amb el cant del gall, els morts tornen a les seves tombes. La primera vegada que Danse macabre es va estrenar al públic no va tenir bona recepció. El crític musical Roger Nichols esmenta les novetats musicals de Saint-Saëns van produir reaccions adverses amb acusacions de ser "una versió deformada del Dies irae" i de ser "un horrible Solo esgarrapat de violí". Segons Nichols, l'ús del xilòfon i les hipnòtiques repeticions van constituir un avanç del posterior Bolero de Ravel.

Instrumentació[modifica | modifica el codi]

La Danse macabre s'interpreta principalment per un concertino executant un obbligato de violí, acompanyat per una orquestra, la secció de vent de la qual està composta per un flautí, dues flautes, dos oboès, dos clarinets soprano, dos fagots, quatre trompes, dues trompetes, tres trombons i una tuba. La secció de percussió inclou timbal de concert, xilòfon, bombo, platerets i triangle. La secció de corda ha de comptar amb un concertino acompanyat per violins, violes i un arpa.

El poema original de Henri Cazalis[modifica | modifica el codi]

El poema original de Henri Cazalis (en francès) és el següent:

« Zig et zig et zag, la mort en cadence

Frappant une tombe avec son talon,
La mort à minuit joue un air de danse,
Zig et zig et zag, sur son violon.
Le vent d'hiver souffle, et la nuit est sombre,

Des gémissements sortent des tilleuls ;
Les squelettes blancs vont à travers l'ombre
Courant et sautant sous leurs grands linceuls,

Zig et zig et zag, chacun se trémousse,
n entend claquer les os des danseurs,
Un couple lascif s'assoit sur la mousse
Comme pour goûter d'anciennes douceurs.

Zig et zig et zag, la mort continue
De racler sans fin son aigre instrument.
Un voile est tombé ! La danseuse est nue !
Son danseur la serre amoureusement.

La dame est, dit-on, marquise ou baronne.
Et le vert galant un pauvre charron – Horreur !
Et voilà qu'elle s'abandonne

Comme si le rustre était un baron !

Zig et zig et zig, quelle sarabande!
Quels cercles de morts se donnant la main !
Zig et zig et zag, on voit dans la bande
Le roi gambader auprès du vilain!

Mais psit ! tout à coup on quitte la ronde,
On se pousse, on fuit, le coq a chanté
Oh ! La belle nuit pour le pauvre monde!
Et vive la mort et l'égalité

»
— Henri Cazalis

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. "Dansi of death", Grove Music Online, Oxford University Press, retrieved 6 octubre 2015.