Diplúrids

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Dipluridae)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuDiplúrids
Dipluridae
Euagrus spiderlings (Marshal Hedin).jpg
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
SubfílumChelicerata
ClasseArachnida
OrdreAraneae
SubordreOpisthothelae
FamíliaDipluridae
Simon, 1889[1]
Diversitat
24 gèneres, 185 espècies[2]
Distribució
Distribution.dipluridae.1.png
Modifica les dades a Wikidata
Patró d'ulls de Masteria petrunkevitchi

Els diplúrids (Dipluridae) són una família d'aranyes migalomorfes. Són taràntules que fabriquen la teranyina en tub o embut, i sovint té una forma bastant desordenada.[3] Alguns exemplars fan caus recoberts de seda en comptes de teranyina.

Descripció[modifica]

Són aranyes d'una mida entre mitjana i petita, des d'uns 3 mm fins a uns 15 mm.[4] Com altres migalomorfs, tenen els quelícers ortognats i es caracteritzen per no tenir rastellum en cada un dels seus quelícers. La regió cefàlica no és més alta que la toràcica, i presenten un solc toràcic que és un forat circular. Posseeixen dos parells de pulmons en llibre, i les seves fileres, amb els òrgans de secreció de seda al final de l'abdomen, són molt llargues; dels dos parells de fileres, les anteriors són molt més curtes que les posteriors, que tenen tres segments de la mateixa mida.

Distribució i hàbitat[modifica]

És una família d'aranyes pròpia de l'hemisferi sud del planeta, molt estesa a Amèrica (des del sud dels EUA fins a la part més meridional), Àfrica central i meridional, i diverses zones del sud d'Àsia i d'Oceania.

Els diplúrids poden ser molt comuns en bancs de sora i talls de carreteres als tròpics, com a Trinitat. El gènere més comú als Estats Units, Euagrus, construeix les seves teranyines sota pedres en canyons i congostos humits. És bastant abundant en zones com les Muntanyes Chiricahua d'Arizona.

No se sap el grau de perillositat del seu verí per a l'ésser humà, però és assenyat evitar el contacte directe amb els exemplars més grans. El gènere Atrax, altament verinós, se solia incloure en aquesta família, però actualment es considera un hexatèlid.

Sistemàtica: gèneres[modifica]

El juliol de 2018, segons el World Spider Catalog, existien els següents 24 gèneres de diplúrids:[1]

Gèneres extints[modifica]

Els gèneres extints, amb data a 2017, són:[5]

Antigues classificacions[modifica]

Anteriorment, s'havien considerat el següents gèneres, categoritzats en subfamílies d'acord amb la proposta de Joel Hallan en el seu Biology Catalog. Per a les espècies, vegeu la Llista d'espècies de diplúrids.

Diplurinae

Simon, 1889

  • Cretadiplura ceara Selden, 2005
  • Dinodiplura Selden, 2005 (fòssil, Cretaci inferior)
  • Dinodiplura ambulacra Selden, 2005
Euagrinae

Raven, 1979

Ischnothelinae

F. O. Pickard-Cambridge, 1897

Masteriinae

Simon, 1889

incertae sedis

Superfamília Dipluroidea[modifica]

Els diplúrids (Dipluridae) van ser l'única família de la superfamília dels dipluroïdeus (Dipluroidea).

Les aranyes, tradicionalment, foren classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació per sobre del nivell familiar.[9][10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Family: Dipluridae Simon, 1889». World Spider Catalog. [Consulta: 29 octubre 2016].
  2. «Currently valid spider genera and species». World Spider Catalog. Arxivat de l'original el 2015-11-03. [Consulta: 29 octubre 2016].
  3. Raven, R.J. «The spider Infraorder Mygalomorphae (Araneae): cladistics and systematics». Bulletin of the American Museum of Natural History, 182, 1985, pàg. 1–180.
  4. Murphy & Murphy 2000
  5. Dunlop, J.A.; Penney, D.; Jekel, D. «A summary list of fossil spiders and their relatives, version 18.0». World Spider Catalog, 2017. [Consulta: 8 juliol 2017].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Robert J. Raven, Peter A. Jell and Robert A. Knezour «Edwa maryae gen. et sp. nov. in the Norian Blackstone Formation of the Ipswich Basin—the first Triassic spider (Mygalomorphae) from Australia». Alcheringa: An Australasian Journal of Palaeontology, 39, 2, 2015, pàg. 259–263. DOI: 10.1080/03115518.2015.993300.
  7. Jörg Wunderlich. «On the evolution and the classification of spiders, the Mesozoic spider faunas, and descriptions of new Cretaceous taxa mainly in amber from Myanmar (Burma) (Arachnida: Araneae)». A: Jörg Wunderlich. Beiträge zur Araneologie, 9: Mesozoic spiders and other fossil arachnids, 2015, p. 21–408. 
  8. Jörg Wunderlich. «New and rare fossil spiders (Araneae) in mid Cretaceous amber from Myanmar (Burma), including the description of new extinct families of the suborders Mesothelae and Opisthothelae as well as notes on the taxonomy, the evolution and the biogeography of the Mesothelae». A: Jörg Wunderlich. Beiträge zur Araneologie, 10, 2017, p. 72–279. 
  9. Coddington, 2005, p. 24.
  10. World Spider Catalog, 2018.

Bibliografia[modifica]

  • Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders» 
  • World Spider Catalog. «World Spider Catalog version 19.0». Natural History Museum Bern, 2018. [Consulta: 11 juliol 2018].
  • Selden, P. A.; da Costa Casado, F.; Vianna Mesquita, M. (2005): "Mygalomorph spiders (Araneae: Dipluridae) from the Lower Cretaceous Crato Lagerstätte, Araripe Basin, North-east Brazil". Palaeontology 49(4): 817-826.

Enllaços externs[modifica]

Vegeu també[modifica]