Enchelynassa canina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Enchelynassa)
Infotaula d'ésser viuEnchelynassa canina Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN195699 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAnguilliformes
FamíliaMuraenidae
GènereEnchelynassa
EspècieEnchelynassa canina Modifica el valor a Wikidata
(Quoy i Gaimard, 1824)
Nomenclatura
Sinònims
  • Enchelycore canina (Quoy & Gaimard, 1824)
  • Enchelynassa conina (Quoy & Gaimard, 1824)
  • Muraena canina (Quoy & Gaimard, 1824)[1]
ProtònimMuraena canina Modifica el valor a Wikidata

Enchelynassa canina és una espècie de peix de la família dels murènids i l'única del gènere Enchelynassa.

Etimologia[modifica]

Enchelynassa prové dels mots grecs enchelys (anguila) i nassa, nessa (illa).[2]

Morfologia[modifica]

Els mascles poden assolir els 250 cm de longitud total. És de color marró vermellós durant el dia i gris a la nit. L'origen de l'aleta dorsal es troba entre les comissures de la boca i les obertures branquials. Aletes dorsal i anal sense espines ni radis tous. 141-147 vèrtebres. Anus situat a prop, si fa no fa, de la meitat del cos. Mandíbules primes i en forma de ganxo. Dues fileres de dents a les mandíbules (esmolades i petites les de la filera exterior). Presència visible de grans dents semblants a ullals entre les mandíbules encara que tingui la boca tancada. 3 dents canines a la part davantera de la mandíbula superior. Línia lateral contínua.[3]

Alimentació[modifica]

Es nodreix de peixos i polps a la nit.[4] El seu nivell tròfic és de 4,5.[5]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix marí, bentònic,[6] associat als esculls (entre 1 i 30 m de fondària)[6] i de clima tropical (25°N-24°S),[7] el qual viu a la conca Indo-Pacífica:[8] les àrees de fort onatge[4] des de les illes Txagos[9][10] i l'illa de la Reunió[11] fins a Panamà,[12] les illes Hawaii[6] i Tonga,[9] incloent-hi l'illa Christmas,[13] les illes Cocos,[14] l'Índia[15] (incloent-hi Lakshadweep),[16] el Vietnam,[17] Indonèsia,[18] el Japó,[19] el corrent de Kuroshio,[9] Austràlia,[20][21] el mar del Corall,[22][23] la Gran Barrera de Corall,[22][23] Guam,[24] les illes Marshall,[25] la Micronèsia,[9] la Polinèsia Francesa[4] (incloent-hi les illes Tuamotu),[26][4] les illes Cook,[27] Samoa,[28] la Samoa Nord-americana[28] i les illes Pitcairn.[29][25][30][31][32][7]

Observacions[modifica]

Pot mossegar per accident o quan se li provoca,[7] s'amaga durant el dia[7] i el seu índex de vulnerabilitat és d'alt a molt alt (74 de 100).[33]

Referències[modifica]

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
  3. ↑ Morphology Data of Enchelynassa canina - FishBase (anglès)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
  5. ↑ Sea Around Us (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Mundy, B. C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704. Pàg. 115.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Enchelynassa canina» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  8. ↑ Taquet, M. i A. Diringer, 2007. Poissons de l'Océan Indien et de la Mer Rouge. Éditions Quæ, Versalles, França. 527 p. Pàg. 53.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Myers, R. F., 1991. Micronesian reef fishes. Segona edició. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p. Pàgs. 41 i 42.
  10. ↑ Winterbottom, R. i R. C. Anderson, 1997. A revised checklist of the epipelagic and shore fishes of the Chagos Archipelago, Central Indian Ocean. Ichthyol. Bull. Smith. Inst. (66):1-28. Pàg. 3.
  11. ↑ Letourneur, Y., P. Chabanet, P. Durville, M. Taquet, E. Teissier, M. Parmentier, J.-C. Quéro i K. Pothin, 2004. An updated checklist of the marine fish fauna of Reunion Island, south-western Indian Ocean. Cybium 28(3):199-216. Pàg. 208. [1]
  12. ↑ List of Marine Fishes reported from Panama - FishBase (anglès)
  13. ↑ Allen, G. R. i R. C. Steene, 1988. Fishes of Christmas Island Indian Ocean. Christmas Island Natural History Association, Christmas Island, Indian Ocean, 6798, Australia. 197 p. Pâgs. 22 i 178.
  14. ↑ Allen, G. R. i W. F. Smith-Vaniz, 1994. Fishes of the Cocos (Keeling) Islands. Atoll Res. Bull. 412:21 p. Pàg. 6.
  15. ↑ Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources, Lucknow, l'Índia. 775 p. Pàg. 51.
  16. ↑ Kumaran, M. i S. Jones, 1980. Fishes of the Laccadive Archipelago. Kerala Mathrubhumi Press. Pàg. 91.
  17. ↑ Nguyen, N. T. i V. Q. Nguyen, 2006. Biodiversity and living resources of the coral reef fishes in Vietnam marine waters. Science and Technology Publishing House, Hanoi. Pàg. 50.
  18. ↑ Allen, G. R. i M. Adrim, 2003. Coral reef fishes of Indonesia. Zool. Stud. 42(1):1-72. Pàg. 22.
  19. ↑ List of Marine Fishes reported from Japan - FishBase (anglès)
  20. ↑ Hoese, D. F., D. J. Bray, J. R. Paxton i G. R. Allen, 2006. Fishes. A: Beasley, O. L. i A. Wells (editors). Zoological Catalogue of Australia. Vol. 35.2 Australia: ABRS & CSIRO Publishing, 1472 p. Pàg. 247.
  21. ↑ Paxton, J. R., D. F. Hoese, G. R. Allen i J. E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p. Pàg. 128.
  22. ↑ 22,0 22,1 Hardy, J. D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Els Estats Units. 537 p. Pàg. 26.
  23. ↑ 23,0 23,1 Randall, J. E., G. R. Allen i R. C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p. Pàg. 35.
  24. ↑ Kami, H. T., 1971. Check-list of Guam fishes, supplement I. Micronesica 7(1-2):215-228. Pàg. 223.
  25. ↑ 25,0 25,1 Myers, R. F., 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia. 3a edició revisada i ampliada. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 330 p. Pàg. 46.
  26. ↑ Goo, F. C. C. i A. H. Banner, 1963. A preliminary compilation of Tuamotuan animal and plant names. Hawaii Marine Laboratory, Honolulu. Pàg. 14.
  27. ↑ List of Marine Fishes reported from Cook Islands - FishBase (anglès)
  28. ↑ 28,0 28,1 Wass, R. C., 1984. An annotated checklist of the fishes of Samoa. Natl. Ocean. Atmos. Adminis. Tech. Rept., Natl. Mar. Fish. Serv., Spec. Sci. Rept. Fish. (781). Pàg. 5.
  29. ↑ Irving, R. A., J. J. Jamieson i J. E. Randall, 1995. Initial checklist of fishes from Henderson Island, Pitcairn Group. Biological Journal of the Linnean Society 56:329-338. Pàg. 334
  30. ↑ Allen, G. R. i M. V. Erdmann, 2012. Reef fishes of the East Indies. Perth, Austràlia: Universitiy of Hawai'i Press, Volumes I-III. Tropical Reef Research. Pàg. 80.
  31. ↑ McCosker, J. E. i R. H. Rosenblatt, 1995. Muraenidae. Morenas. P. 1303-1315. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K. E. Carpenter i V. Niem (editors). Guía FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma. Pàg. 1308.
  32. ↑ Rensch, K. H., 1988. Fish names of Eastern Polynesia. A Special Number of the Pacific Linguistics Series, C-No. 106, Department of Linguistics, Research School of Pacific Studies, The Australian National University, Canberra, 364 pp.
  33. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 1998. Base de dades de la col·lecció de peixos del Bernice P. Bishop Museum (BPBM). Bishop Museum, 1525 Bernice Street, Honolulu, Hawaii, els Estats Units.
  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del Gulf Coast Research Laboratory (GCRL). The Gulf Coast Research Laboratory (GCRL), Ocean Springs, Mississipi, els Estats Units.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontario. Museu Reial d'Ontario.
  • Charter, S. R. i H. G. Moser, 1996. Muraenidae: morays. P. 88-91. A: H. G. Moser (ed.). The early stages of fishes in the California Current region. California Cooperative Oceanic Fisheries Investigations (CalCOFI) Atlas No. 33. 1505 p. Pàg. 88.
  • Eschmeyer, W.N., 1990. Catalog of the genera of recent fishes. California Academy of Sciences, San Francisco, els Estats Units. 697 p. ISBN 0940228238.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (editors), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan. 1028 pàgines.

Enllaços externs[modifica]

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enchelynassa_canina&oldid=32993958»