T de Teatre: diferència entre les revisions

T de Teatre
	;
Dades
Tipus	grup de teatre
Història
Creació	1991
Fundador	Carme Pla i Font, Mamen Duch, Àgata Roca i Maragall, Míriam Iscla i Aragonès, Rosa Gàmiz i Daniel López Parada
Lloc web	tdeteatre.com

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 16:48, 17 feb 2021

T de Teatre és una companyia de teatre català fundada per cinc actrius: Carme Pla, Mamen Duch, Àgata Roca, Míriam Iscla i Rosa Gàmiz. Totes cinc es van conèixer quan estudiaven a l'Institut del Teatre i van triar el nom basant-se en les dues passions que compartien: el teatre i el te.

Han protagonitzat obres de molt èxit com Petits contes misògins, Homes!, Criatures o Això no és vida!. i Delicades, entre d'altres, i l'èxit televisiu Jet lag, emès per TV3.^[1]

Des de 2008, formen part de la companyia Pla, Duch, Roca i l'actriu Marta Pérez, que es va unir quan Gàmiz va deixar el grup. T de Teatre ha protagonitzat dotze espectacles teatrals, sis temporades de la sèrie de televisió Jet Lag, més de 2.800 funcions i ha convocat l'assistència de més d'un milió d'espectadors.^{[cal citació]}

Trajectòria

El maig de 1991 quan cinc joves actrius acabades de graduar-se a l'Institut del Teatre de Barcelona creen la companyia per presentar en societat el que serà el seu primer espectacle Petits contes misògins de Patricia Highsmith i la bategen amb el nom T de Teatre.^[2] Les primeres funcions d'aquest espectacle es poden veure al circuit alternatiu (La Cuina, Sala Beckett, Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega). L'interès que desperta entre els espectadors provoca que la producció iniciï un pelegrinatge per diverses sales de Barcelona (Mercat de les Flors, La Villarroel) i una gira per gran part de la Península, participant en diversos festivals i actuant en nombroses ciutats espanyoles. Obtenen una excel·lent acollida de crítica i públic i reben el Premi de la Crítica de Barcelona a la Revelació Teatral de la Temporada.

La segona peripècia teatral fou Homes!, dirigida per Sergi Belbel, estrenada el 1994 al Mercat de les Flors. Disseccionen irònicament el sexe oposat a partir de creacions pròpies i d'alguns relats encarregats a quatre dramaturgs. L'èxit de públic manté l'espectacle sis mesos en cartell i posteriorment engega una gira per Catalunya i per diverses ciutats espanyoles. Rosa Gàmiz decideix iniciar una carrera en solitari i l'actriu Marta Pérez entra a formar part de la companyia.^[3] Marxen a Madrid el 1995 per representar l'espectacle durant un mes i mig, però l'èxit les sorprèn i Homes! es manté un any seguit en la cartellera del Marquina. Aquest triomf a la capital és decisiu per a la companyia i els permet accedir als circuits de gira comercials. Se’n van cap a les Amèriques, on al teatre La Plaza de Buenos Aires acollirà durant tres mesos les últimes funcions d'Homes! el 1997.

Història

Una aventura original i singular comença el maig de 1991 quan cinc joves actrius acabades de graduar-se a l'Institut del Teatre de Barcelona opten per no consumir-se al costat del telèfon esperant la trucada d’un director que les sol·licitin i prenen la iniciativa de volar pel seu compte. Pere Sagristà, un company de les cinc protagonistes, els proposa llegir Petits contes misògins de Patricia Highsmith, publicat per primera vegada el 1977. Fascinades per la hilaritat i la ironia d’aquests relats, decideixen posar-se a treballar amb el material de l'autora nord-americana.^{[cal citació]}

Creen la companyia per presentar en societat el que serà el seu primer espectacle i la bategen amb el nom T de Teatre, per la debilitat que tenen totes elles al te. És un amic comú, Daniel López-Orós, qui a partir d’aleshores s’encarregarà de la producció executiva. En aquest primer muntatge, la companyia aposta per la senzillesa escènica: dos tamborets, una taula, una cadira de fòrmica i una butaca són els únics elements escenogràfics. El pes de l'espectacle recau, doncs, en el text i en la interpretació de Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca. T de Teatre continuarà fidel durant uns quants anys a aquesta puresa escenogràfica, convertint-la en una de les seves constants.^{[cal citació]}

Les primeres funcions d'aquest espectacle es poden veure al circuit alternatiu (La Cuina, Sala Beckett, Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega). L'interès que desperta entre els espectadors provoca que la producció iniciï un pelegrinatge per diverses sales de Barcelona (Mercat de les Flors, La Villarroel) i una gira per gran part de la Península, participant en diversos festivals i actuant en nombroses ciutats espanyoles. Obtenen una excel·lent acollida de crítica i públic i reben el Premi de la Crítica de Barcelona a la Revelació Teatral de la Temporada.^{[cal citació]}

La segona peripècia teatral té nom masculí: Homes!, dirigida per Sergi Belbel, arriba el 1994 al Mercat de les Flors. Disseccionen irònicament el sexe oposat a partir de creacions pròpies i d’alguns relats encarregats a quatre dramaturgs. L’èxit de públic fa que s’exhaureixin les localitats de totes les funcions. Finalitzada la temporada la companyia engega una gira per Catalunya i per diverses ciutats espanyoles. Rosa Gàmiz decideix iniciar una carrera en solitari i l'actriu Marta Pérez entra a formar part de la companyia. Marxen a Madrid el 1995 per representar l’espectacle durant un mes i mig, però l'èxit les sorprèn i Homes! es manté un any seguit en la cartellera del Marquina. Aquest triomf a la capital és decisiu per a la companyia i els permet accedir als circuits de gira comercials. Se’n van cap a les Amèriques, on al teatre La Plaza de Buenos Aires acollirà durant tres mesos les últimes funcions d'Homes! el 1997. La companyia promet estrenar el seu proper espectacle en aquesta ciutat.^{[cal citació]}

Així és com a l'abril de 1998 viatgen de nou a Buenos Aires per estrenar Criatures, una creació sobre l’imaginari infantil, co-dirigida per T de Teatre i David Plana. Per primer cop són quatre les actrius que trepitgen l’escenari. L’Àgata Roca assumeix en aquest muntatge les tasques d'ajudant de direcció. Amb un ull que mira als nens i l’altre que observa als adults, Criatures arriba a Barcelona el setembre i s'instal·la al Teatre Poliorama novament amb gran èxit de crítica i de públic. Inicien una gira per tot Catalunya, i també s’estan al Teatro Lara de Madrid durant vuit mesos. Continua un llarga gira per Espanya i retornen al Poliorama per finalitzar l’espectacle.^{[cal citació]}

Criatures és nominat als Premis MAX com a millor espectacle teatral i rep un Premi Butaca en la categoria de Millor Text Teatral de la Temporada.^{[cal citació]}

La primera experiència en el terreny televisiu té lloc l’any 2000 amb la sèrie Jet Lag per a la Televisió de Catalunya. Juntament amb el director de cinema Cesc Gay, la companyia crea una comèdia de situació que reflecteix la vida quotidiana de cinc amigues i els reptes que comporta la vida moderna, amb gran dosis d’humor i sensibilitat. L’acollida és excel·lent, amb una mitjana de 691.000 espectadors, i permet seguir treballant per crear nous capítols que s’emetran durant els anys 2002 i 2003.^{[cal citació]}

El quart espectacle s’estrena a Artà (Mallorca) al setembre de 2003. Això no és vida!, novament dirigit per David Plana, planteja situacions obsessives i compulsives contemporànies tenyides de sarcasme. Després de fer una llarga temporada al Teatre Poliorama de Barcelona, les espera una gira per Catalunya.^{[cal citació]}

La primavera del 2004, Jet Lag engega els motors de la quarta temporada, i es pot veure a TV3, Canal Satélite i Vía Digital. El bon resultat possibilita que al 2005 s’estrenin nous capítols.^{[cal citació]}

I coincidint amb el desè aniversari de la seva estrena a Madrid, Homes! torna a representar-se al Teatro Príncipe de Madrid el febrer del 2005. Per a la reposició, es forma una segona companyia: M de Misògines. T de Teatre crea un nou repartiment on no es busquen dobles, sinó actrius amb capacitat per crear els seus propis personatges, sense perdre el segell personal de la companyia.^{[cal citació]}

El 2006 la companyia estrena al Teatre Auditori de Granollers 15, un espectacle que recull una antologia dels millors esquetxos de T de Teatre amb la intenció de celebrar el seu quinzè aniversari. L'espectacle realitza una llarga gira per més de 40 ciutats de Catalunya, València i Balears, i s’acomiada fent una temporada al Teatre Poliorama. Aquest mateix any, la companyia rep la Butaca Honorifica a la Trajectòria Professional (Premis Butaca). Coincidint amb l’aniversari de la companyia s’edita un llibre-DVD amb l’enregistrament de l’espectacle 15, i material totalment inèdit com imatges de la primera funció, entre d’altres.^{[cal citació]}

Com pot ser que t’estimi tant és el títol del sisè espectacle de la companyia. Una comèdia terrorífica en forma de thriller escrita i dirigida per Javier Daulte, estrenat el mes d’octubre de 2007 al Teatre Nacional de Catalunya. L’espectacle obté una excel·lent acollida i empren una gira per Catalunya i Balears. A finals d’agost de 2008, l’espectacle torna a Barcelona, aquest cop al Teatre Poliorama, on s’estarà dos mesos. Un cop finalitzada la temporada a Barcelona, l’actriu Míriam Iscla deixa la companyia.^{[cal citació]}

El canal de TV Paramount Comedy estrena les primeres tres temporades de Jet Lag, doblades al castellà per les mateixes actrius.^{[cal citació]}

El setembre de 2009, T de Teatre estrena un petit musical que duu per títol Nelly Blue, a la Fira de Teatre Tàrrega. Aquest nou espectacle és dirigit i cocreat per Marta Pérez. I, a diferència dels anteriors, les actrius de la companyia no hi actuen, ho fan Xavi Mira i Albert Ribalta (Los Tigres), els protagonistes masculins de la sèrie Jet Lag. L’espectacle és rebut amb entusiasme pel públic i per la crítica.^{[cal citació]}

Delicades, una història d’històries on personatges delicats viuen oblidant-se de la fragilitat i la delicadesa escrita i dirigida per Alfredo Sanzol, s’estrena al Teatre Poliorama de Barcelona en el marc del Festival Grec 2010, posteriorment realitza una temporada al Teatro Español de Madrid, una llarga gira que l’ha portat per teatres de tot el territori Espanyol, i actuacions a festivals internacionals de Colòmbia, Equador, República Dominicana i Paris. Delicades aconsegueix un èxit total de crítica i públic.^{[cal citació]}

El novembre de 2012, arriba la segona col·laboració amb Sanzol, Aventura!, una comèdia arriscada, divertidíssima i tristíssima sobre l’estat de crisi,l’estrena té lloc al Teatre Municipal de Girona, dins del programa del Festival Temporada Alta. Posteriorment es presenta a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Barcelona i als Teatros del Canal de Madrid. Realitza una gira visitant més de 35 ciutats de tot l’estat.^{[cal citació]}

A primers de 2014 s’estrena al Teatre Romea de Barcelona, Dones com jo un retrat en clau de comèdia negra de tota una generació de dones que, a tocar de la cinquantena i en aquest món en crisi, es neguen a caure a l’abisme. L’espectacle escrit i dirigit per Pau Miró és rebut amb una gran acollida pels més de 30.000 espectadors que el veuen. Finalitzada la temporada empren una gira per Catalunya i Balears, on recau a prop de 25 teatres del territori.^{[cal citació]}

Després de la gratificant experiència que va significar Nelly Blue, T de Teatre i Los Tigres (Xavi Mira i Albert Ribalta) tornen per presentar una nova comèdia musical que duu per títol Operació Moldàvia sota la direcció de Marta Pérez. L’espectacle s’estrena al Teatre La Sala de Rubí, a l’estiu de 2014.^{[cal citació]}

El 2015 T de Teatre presenta l'espectacle Premis i càstigs de l'autor i director argentí Ciro Zorzoli. Coproduït entre la companyia, Teatre Lliure i Grec 2015, el muntatge pretén desxifrar el misteriós tramat sobre el qual es borda la veritat escènica. Premis i càstigs es va poder veure a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure i al Teatro La Abadía de Madrid. ^{[cal citació]}

L’onzè espectacle es titula E.V.A., i es tracta d’una comèdia sobre el dolor escrita per Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique, dirigida pel mateix Manrique, i que commemora els vint-i-cinquè aniversari de la companyia. E.V.A. s’estrena al Teatre Romea al juny del 2017 en el marc del Festival Grec de Barcelona, i a continuació inicia una llarga gira per els principals teatres del país i una temporada al Teatro Kamikaze Pavón de Madrid. L’espectacle s’acomiada al Teatre Romea de nou.^{[cal citació]}

Al març de 2018 i després de més de 20 anys de la darrera vegada que la companyia va visitar l’Argentina, tornen al Paseo La Plaza de Buenos Aires per presentar Delicadas, l’espectacle és rebut amb un gran èxit de crítica i públic.^{[cal citació]}

Amb la companyia Dagoll Dagom coprodueix la versió catalana de la aclamadíssima comèdia d’Alfredo Sanzol La tendresa. L’actriu de la companyia Marta Pérez interpreta el personatge de la Reina Maragda. La tendresa s’entrena al gener de 2019 al Teatre Poliorama on fa una llarga temporada. Al setembre de mateix any empren una gira per Catalunya.^{[cal citació]}

Novament dins del marc de Grec Festival de Barcelona 2019, s’estrena a la Sala Beckett de Barcelona el dotzè espectacle de la companyia, Cançó per tornar a casa. Una proposta fantasiosa amb humor i pinzellades de drama escrita i dirigida per Denise Despeyroux una de les veus més singulars de la dramatúrgia contemporània del país. A primers de 2020 el muntatge realitza una gira per nombrosos teatres de Catalunya i la resta de l’estat.^{[cal citació]}

Després l’experiència amb Dagoll Dagom tornen a coproduir plegats - en aquesta ocasió s’uneix també La Brutal- T’estimo si he begut d’Empar Moliner, un espectacle amb cançons a partir dels relats de l’autora adaptats al teatre per ella mateixa. Històries esbojarrades i contradictòries que fascinen per la seva singularitat. L’espectacle s’estrena el setembre de 2020 al Teatre La Sala de Rubí, posteriorment realitza una gira per Catalunya, País Valencià i Balears.^{[cal citació]}

Teatre ^{[cal citació]}

Petits contes misògins (1991), de Patricia Highsmith; direcció: Pere Sagristà-Ollé
Homes! (1994), de diversos autors; direcció: Sergi Belbel
Criatures (1998), de diversos autors; direcció: David Plana i T de Teatre
Això no és Vida! (2003), de diversos autors; direcció: David Plana
15 (2006), de diversos autors; direcció: Sergi Belbel i T de Teatre
Com pot ser que t'estimi tant? (2007), de Javier Daulte; direcció: Javier Daulte
Delicades (2010), d'Alfredo Sanzol; direcció: Alfredo Sanzol
Aventura! (2012), d'Alfredo Sanzol; direcció: Alfredo Sanzol
Dones com jo (2014), de Pau Miró; direcció: Pau Miró^[4]
Premis i càstigs (2015), de Ciro Zorzoli; direcció Ciro Zorzoli^[5]
E.V.A. (2017), de Julio Manrique, Marc Artigau i Cristina Genebat; direcció Julio Manrique^[6]
Cançó per tornar a casa (2019), de Denise Despeyroux; direcció: Denise Despeyroux

Televisió

Jet lag TV3 (2000-2006)

Premis ^{[cal citació]}

Premi de la Critica de Barcelona a la Revelació Teatral de la Temporada (1991)
Nominació als Premis MAX (1999)
Millor text teatral de la temporada per l'obra Criatures, Premis Butaca (1999)
Butaca Honorífica a la trajectòria professional, Premis Butaca (2006)

Referències

↑ Tarragona i Castells, Josep. Generació Cat: de fills del pujolisme a mossos d'esquadra. Pagès Editors, 2008, p. 111. ISBN 8497796306.
↑ Torras, Ester. «Dones, emocions i neurociència en el 25è aniversari de T de Teatre». El Periódico, 30-06-2017. [Consulta: 30 desembre 2018].
↑ Polo, Toni. «T de Teatre: “La comèdia és sana i terapèutica”». El PAís, 23-06-2017. [Consulta: 30 desembre 2018].
↑ Barranco, Justo «Las T de Teatre se ríen de la crisis en «Dones com jo»». La Vanguardia, 24-01-2014 [Consulta: 16 agost 2016].
↑ Bravo, Julio, «Premios y castigos», en la cocina del escenario ABC Cultura (2016)
↑ Sorribes, José Carlos, 'E.V.A.', el homenaje a T de Teatre por encima de todo EL PERIÓDICO Ocio y cultura (2017)

Enllaços externs

Pàgina oficial de la companyia T de Teatre

[1] Tarragona i Castells, Josep. Generació Cat: de fills del pujolisme a mossos d'esquadra. Pagès Editors, 2008, p. 111. ISBN 8497796306.

[2] Torras, Ester. «Dones, emocions i neurociència en el 25è aniversari de T de Teatre». El Periódico, 30-06-2017. [Consulta: 30 desembre 2018].

[3] Polo, Toni. «T de Teatre: “La comèdia és sana i terapèutica”». El PAís, 23-06-2017. [Consulta: 30 desembre 2018].

[4] Barranco, Justo «Las T de Teatre se ríen de la crisis en «Dones com jo»». La Vanguardia, 24-01-2014 [Consulta: 16 agost 2016].

[5] Bravo, Julio, «Premios y castigos», en la cocina del escenario ABC Cultura (2016)

[6] Sorribes, José Carlos, 'E.V.A.', el homenaje a T de Teatre por encima de todo EL PERIÓDICO Ocio y cultura (2017)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

@@ Línia 8: / Línia 8: @@
 == Trajectòria ==
+El maig de 1991 quan cinc joves actrius acabades de graduar-se a l'[[Institut del Teatre]] de Barcelona creen la companyia per presentar en societat el que serà el seu primer espectacle ''Petits contes misògins'' de [[Patricia Highsmith]] i la bategen amb el nom T de Teatre.<ref>{{ref-web |cognom=Torras |nom=Ester |url=https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20170630/t-de-teatre-celebra-25-aniversari-romea-eva-6137238 |consulta=30/12/2018 |títol=Dones, emocions i neurociència en el 25è aniversari de T de Teatre |editor=El Periódico |data=30/06/2017}}</ref> Les primeres funcions d'aquest espectacle es poden veure al circuit alternatiu (La Cuina, [[Sala Beckett]], [[FiraTàrrega|Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega]]). L'interès que desperta entre els espectadors provoca que la producció iniciï un pelegrinatge per diverses sales de Barcelona ([[Mercat de les Flors]], [[La Villarroel]]) i una gira per gran part de la Península, participant en diversos festivals i actuant en nombroses ciutats espanyoles. Obtenen una excel·lent acollida de crítica i públic i reben el Premi de la Crítica de Barcelona a la Revelació Teatral de la Temporada.
-T de Teatre va ser creada el 1991 per cinc joves actrius tot just graduades a l’Institut del Teatre de Barcelona. El seu primer espectacle, Petits contes misògins (1991), va ser guardonat amb el Premi de la Crítica de Barcelona a la millor revelació teatral de la temporada. El 1994 van estrenar Homes!, de la qual en van fer més de 850 funcions. Criatures es va estrenar a Buenos Aires l’abril de 1998 i, mesos més tard, a Barcelona i a Madrid. La seguiren la telecomèdia Jet lag, creada amb el cineasta Cesc Gay, que consta de 81 capítols, emesos al llarg de sis temporades, i els espectacles Això no és vida! (2003), 15 (2006) i Com pot ser que t’estimi tant (2007), coproduït amb el Teatre Nacional de Catalunya, Delicades (2010), coproduït amb el Festival Grec i Aventura! (2012), amb text i direcció d’Alfredo Sanzol i Dones com jo (2014), de Pau Miró. Els darrers espectacles que ha representat aquesta singular companyia són Premis i càstigs (2015), dramatúrgia i direcció de        l’argentí Ciro Zorzoli, coproduït amb el Teatre Lliure i el Festival Grec, i E.V.A., dirigida per Julio Manrique i co-escrita juntament amb Marc Artigau, i Cristina Genebat, coproduïda amb el Teatre Romea i el Grec Festival. Novament dins        del marc de Grec Festival de Barcelona, s’estrenarà el dotzè espectacle de la companyia, Cançó per tornar a casa (2019). Una proposta fantasiosa amb humor i pinzellades de drama escrita i dirigida per Denise Despeyroux una de les veus més singulars de la dramatúrgia contemporània del país.
+La segona peripècia teatral fou ''Homes!'', dirigida per [[Sergi Belbel]], estrenada el 1994 al [[Mercat de les Flors]]. Disseccionen irònicament el sexe oposat a partir de creacions pròpies i d'alguns relats encarregats a quatre dramaturgs. L'èxit de públic manté l'espectacle sis mesos en cartell i posteriorment engega una gira per Catalunya i per diverses ciutats espanyoles. [[Rosa Gàmiz]] decideix iniciar una carrera en solitari i l'actriu [[Marta Pérez]] entra a formar part de la companyia.<ref>{{ref-web |cognom=Polo |nom=Toni |url=https://cat.elpais.com/cat/2017/06/23/cultura/1498208750_740850.html |consulta=30/12/2018 |títol=T de Teatre: “La comèdia és sana i terapèutica” |editor=El PAís |data=23/6/2017}}</ref> Marxen a Madrid el 1995 per representar l'espectacle durant un mes i mig, però l'èxit les sorprèn i ''Homes!'' es manté un any seguit en la cartellera del Marquina. Aquest triomf a la capital és decisiu per a la companyia i els permet accedir als circuits de gira comercials. Se’n van cap a les Amèriques, on al teatre La Plaza de Buenos Aires acollirà durant tres mesos les últimes funcions d'''Homes''! el 1997.
-T de Teatre ha creat dotze espectacles, ha representat més de 2.800 funcions i ha convocat l’assistència de més d’un milió d'espectadors.
 == Història ==