Palau Moja: diferència entre les revisions
El cognom era Sarriera de la noble nissaga de Girona |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 28: | Línia 28: | ||
* [http://w3.bcn.es/ab/asia/equipament/controller/0,2317,1653_71861_2,00.html?accio=fitxa_eq&idEquip=92086008776 Sala d'Exposicions Max Cahner, al Palau Moja] |
* [http://w3.bcn.es/ab/asia/equipament/controller/0,2317,1653_71861_2,00.html?accio=fitxa_eq&idEquip=92086008776 Sala d'Exposicions Max Cahner, al Palau Moja] |
||
{{coord|41|22|59.29|N|2|10|18.69|E|type:landmark_region:ES-CT|display=title}} |
{{coord|41|22|59.29|N|2|10|18.69|E|type:landmark_region:ES-CT|display=title}} |
||
{{Xarxa de Museus i Monuments d'Història de Catalunya}} |
|||
[[Categoria:La Rambla]] |
[[Categoria:La Rambla]] |
||
Revisió del 13:04, 27 jul 2013
El Palau Moja és una casa senyorial d'estil neoclàssic que es troba al carrer Portaferrissa núm. 1 de Barcelona, cantonada amb la Rambla. Fou feta construir el 1774 pel marquès de Moja i la seva esposa Maria Lluïsa de Copons a l'indret que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa de l'antiga muralla medieval de la ciutat de Barcelona. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Mas i Dordal, autor de l'església de la Mercè, de Sant Vicenç de Sarrià i del palau episcopal de Barcelona. Les obres van durar 10 anys i finalment va ser inaugurat el 1784.[1]
En morir sense descendència Josepa de Sarriera i de Copons l'any 1865, el palau fou comprat pel comerciant d'esclaus i navilier Antonio López y López, primer marquès de Comillas, que s'hi va instal·lar el 1875,[1] i aquell any s'hi allotjà Alfons XII d'Espanya en la seva visita a Barcelona.[2]
Al Palau també hi va residir el poeta Jacint Verdaguer,[1] protegit del marquès de Comillas i capellà de la família. També hi han fet estada visitants il·lustres com Sant Joan Bosco, Alfons XII o l'actual rei Joan Carles I, quan era príncep.[3]
Part dels seus jardins van ser usats per construir els magatzems SEPU.[1]
Actualment és la seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya[4] i en els seus baixos hi ha una de les llibreries de la Generalitat i una sala d'exposicions, que des del mes de desembre de 2010 s'anomena Sala Max Cahner en honor del primer Conseller de Cultura de l'etapa Pujol.[5]
Galeria d'imatges
-
Entrada principal -
Escala interior -
Celobert -
Bust d'Antonio López y López, Marquès de Comillas -
Entrada al Palau amb cartell de l'exposició sobre Joan Maragall
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 poblesdecatalunya.cat, Fitxa del Palau Moja al web pobles de Catalunya
- ↑ Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle XIX a Catalunya: del Romanticisme al Realisme. Judit Subirachs i Burgaya, 1994, p.202. ISBN 8478265775.
- ↑ El Palau Moja, un palau de novel·la
- ↑ Generalitat de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultural
- ↑ Cultura21, La Generalitat ret homenatge a l’exconseller de Cultura Max Cahner
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Moja |
- Museu d'Història de Catalunya: Palau Moja
- Direcció General del Patrimoni Cultural, ubicada al Palau Moja
- Sala d'Exposicions Max Cahner, al Palau Moja
