Lluís Serrahima i Villavecchia: diferència entre les revisions
m Robot posa Categoria:Barcelonins contemporanis intersecant Categoria:Barcelonins i Categoria:Persones vives |
Cap resum de modificació |
||
Línia 20: | Línia 20: | ||
[[Categoria:Cantants barcelonins en català]] |
[[Categoria:Cantants barcelonins en català]] |
||
[[Categoria:Cercle Artístic de Sant Lluc]] |
[[Categoria:Cercle Artístic de Sant Lluc]] |
||
[[Categoria:Presidents del Cercle Artístic de Sant Lluc]] |
|||
{{persona viva}} |
{{persona viva}} |
Revisió del 12:14, 29 març 2014
Lluís Serrahima i Villavecchia (Barcelona, 1931), fill de Maurici Serrahima i Bofill, és escriptor i llicenciat en dret. Va ésser un dels pioners indiscutibles de la Nova Cançó. El seu article Ens calen cançons d'ara, publicat el 1959 a Germinàbit és considerat el text fundacional del moviment.
Tot i que va actuar diverses vegades en públic interpretant alguns temes propis (va cantar Jo sóc pansit com la lluna a la sessió celebrada al CICF el 19 de desembre del 1961), no va enregistrar cap disc i va abandonar aviat els escenaris, tot i que continuà escrivint ara i adés textos per a altres intèrprets: Miquel Porter i Moix (Sóc un burgès), Els 4 Gats (Cla i Cat), Maria del Mar Bonet (Què volen aquesta gent?), etc.
A mitjans de la dècada del 1980 la Generalitat de Catalunya el va posar al capdavant d'un departament dedicat a la cançó en totes les seves manifestacions.[1]
L'any 2007 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, juntament amb els components de Els Setze Jutges.
Referències
- ↑ Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5, plana 260