Vés al contingut

Uqba ibn Nafi: diferència entre les revisions

156 bytes afegits ,  fa 8 anys
nom en àrab
m (Robot inserta {{Autoritat}})
(nom en àrab)
'''Uqba ibn Nafi ibn Abd-al-Qays al-QurayshíFihrí al-FihríQuraixí''' o, simplement, '''Uqba ibn Nafi''' (en [[àrab]] '''عقبة بن نافع الفهري القرشي''', ''‘Uqba b. Nāfi‘ al-Fihrī al-Quraxī'') (vers 632 - [[683]]) fou un general àrab, conqueridor de l'Àfrica del nord. És considerat un [[company de Mahoma]].<ref name="Gibbon">[[Edward Gibbon]], [http://etext.library.adelaide.edu.au/g/gibbon/edward/g43d/chapter51.html ''History of the Decline and Fall of the Roman Empire''] capítol 51</ref>
 
Era nebot per part de mare de [[Amr ibn al-As]] conqueridor d'[[Egipte]]. El 642 va participar en l'expedició del seu oncle a [[Cirenaica]], arribant a la [[ciutat de Barca]], sent enviat cap al [[Fezzan]] fins a [[Zawila]] on va restar un cert temps. El 646 i 648 va participar en la campanya contra el bizantí [[Gregori (patrici)|Gregori d'Àfrica]] que va dirigir Abd Allah ibn Sad ibn Abi Sarh.
 
Fou el seu oncle qui el 662/663, poc abans de morir el 663, va donar al seu nebot els comandament sobre els territoris de l'oest d'Egipte. Uqba va dirigir llavors (662/663) una expedició contra les tribus berbers del sud de [[Trípoli de Líbia]] i va ocupar Djarma, capital del [[Garamants]], i altres fortaleses; d'allí va seguir al sud cap al territori dels negres i va conquerir [[Kuwar]] a mig camí entre Fezzan i el [[llac Txad]]. El 670 va fer una nova expedició que va arribar a [[Ghadames]], [[Gafsa]] i [[Kastiliya]], llocs que va conquerir; les fonts bizantines parlen d'una expedició àrab que va fer 80.000 captius. Fou en aquesta expedició que Uqba va decidir fundar un campament a Kastiliya, a la província bizantina de la [[Bizacena]], que fou Kayrawan (Kairuan) renunciant al que havia construït el governador d'[[Ifriquiya]] [[Muàwiya ibn Hudayj as-Sakuní]] a al-Karn, en un lloc no gaire llunyà.
 
El 673 o 674 fou cessat com a governador d'Ifriquiya pel califa [[Muawiya I]] i el govern fou agregat a Egipte, el governador del qual, Maslama o Múslima ibn Màkhlad al-Ansarí (667-682), va enviar a un antic esclau seu per governar la zona, anomenat Abu l-Muhadjir Dinar (674 o 675) que va fer empresonar a Uqba; després va fer diverses expedicions al que avui dia és Algèria, arribant fins a Tlemcen i buscant l'aliança dels berbers contra els ''afarika'' o afroromans (inclosos grecs). Després de derrotar al cap berber dels awraba Kusayla (Kosayla o Kasila) del qual va acceptar la conversió a l'islam i va unir les seves forces a les pròpies. El 680 va morir el califa Muawiya I i el nou califa Yazid I va restituir a Uqba com a governador. Llavors va fer empresonar a [[Abu-l-Muhàjir Dinar al-Makhzumí |Abu l-MuhadjirMuhàjir Dinar]] i a Kosyala i va iniciar una expedició (681) de més envergadura que les anteriors; va avançar cap a l'oest i va arribar fins a la riba de l'Atlàntic. Va sortir de [[Kairuan]] precedit per l'avantguarda conduïda per Zuhayr ibn Kays al-Balawi, i va avançar cap a Magreb central derrotant als berbers i bizantins al [[Zab]] i a [[Tahart]], va seguir cap a l'oest i va arribar a [[Tànger]] que li va entregar un cap berber local anomenat Ilyan (el comte [[Olban]] o Julià?) que li va desaconsellar creuar cap a la [[península Ibèrica]] i llavors va girar cap al sud cap el massís Zarhun entrant a [[Volúbilis]] (Walila), creuant l'Atles Mitjà i marxant pre la [[regió del Draa]] fins al [[Sus]] i d'allí a la costa Atlàntica; va atacar terres dels berbers [[masmuda]] de l'[[serralada de l'Atles|Atles]] i [[Anti Atles]] fins a [[Tarudant]]. Durant la campanya Kosayla que igual que Abu l-Muhadjir Dinar acompanyaven com a presoners a Uqba, es va poder escapar i, aliat als bizantins, va començar a organitzar la resistència berber. De tornada, al Magreb central, l'exèrcit va mostrar descontentament per les campanyes d'Uqba; en arribar a [[Tobna|Tubna]] (''Thubunae'') al Zab, Uqba va dividir el seu exèrcit en dues parts i va reenviar algunes unitats cap a Kairuan mentre ell mateix es dirigia a la regió de l'[[Aurès]] (Awras); a [[Tahudha]] (''Thabudeos'') al sud-est de [[Biskra]], el seu exèrcit reduït [[batalla de Biskra|fou atacat]] i derrotat per Kusayla i Uqba va morir amb 300 dels seus homes (683); entre els morts hi havia el seu presoner Abu l-Muhadjir Dinar. La seva suposada tomba està a Sidi Uqba.
 
==Referència==
33.055

modificacions