Eulogi Despujol i Dusay: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Línia 35: Línia 35:
Era fill del militar i polític carlí [[Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi]], comte de Fonollar i Marquès de la Palmerola. El 1852 ingressà a l'estat major de l'[[Exèrcit espanyol]]. El [[1860]] participà a la [[guerra d'Àfrica]] sota el comandament de [[Joan Prim i Prats]] i el 1861 a la [[guerra de la restauració]] a [[Santo Domingo]], on assolí el grau de tinent coronel.<ref name="GEC">{{GEC|0022196}}</ref>
Era fill del militar i polític carlí [[Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi]], comte de Fonollar i Marquès de la Palmerola. El 1852 ingressà a l'estat major de l'[[Exèrcit espanyol]]. El [[1860]] participà a la [[guerra d'Àfrica]] sota el comandament de [[Joan Prim i Prats]] i el 1861 a la [[guerra de la restauració]] a [[Santo Domingo]], on assolí el grau de tinent coronel.<ref name="GEC">{{GEC|0022196}}</ref>


Després va tornar a la Península, on es va posar de part de la [[restauració borbònica]] i va lluitar, per una banda, contra els insurrectes republicans de [[Saragossa]] (1874), i per altra en la [[Tercera Guerra Carlina]], derrotant Marco de Bello al Maestrat i a Casp. [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]] el va nomenar [[Comtat de Casp|comte de Casp]] en 1878 per la victòria obtinguda en [[Casp]] sobre les forces carlines.<ref>[http://books.google.es/books?id=JKgJ0Ze0F3AC&pg=PA429 Revista hidalguía].</ref> Va ser successivament capità general de Castella la Nova i de València (1876-1878), governador de Puerto Rico (1878-1881, de Filipines (1891-1893) i capità general de Catalunya (1896-1899). Durant el seu mandat a Catalunya fou conegut per declarar l'estat de guerra quan es va produir el moviment del [[Tancament de Caixes]].<ref name="GEC"/> També fou diputat del congrés per la província de Puerto Rico a les [[eleccions generals espanyoles de 1884]], districte d'[[Aguadilla]], [[Congrés dels Diputats]]: <ref>[[Congrés dels Diputats]]: [http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=(30660).NDIP. Arxiu històric de diputats].</ref>
Després va tornar a la Península, on es va posar de part de la [[restauració borbònica]] i va lluitar, per una banda, contra els insurrectes republicans de [[Saragossa]] (1874), i per altra en la [[Tercera Guerra Carlina]], derrotant Marco de Bello al Maestrat i a Casp. [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]] el va nomenar [[Comtat de Casp|comte de Casp]] en 1878 per la victòria obtinguda en [[Casp]] sobre les forces carlines.<ref>[http://books.google.cat/books?id=JKgJ0Ze0F3AC&pg=PA429 Revista hidalguía].</ref> Va ser successivament capità general de Castella la Nova i de València (1876-1878), governador de Puerto Rico (1878-1881, de Filipines (1891-1893) i capità general de Catalunya (1896-1899). Durant el seu mandat a Catalunya fou conegut per declarar l'estat de guerra quan es va produir el moviment del [[Tancament de Caixes]].<ref name="GEC"/> També fou diputat del congrés per la província de Puerto Rico a les [[eleccions generals espanyoles de 1884]], districte d'[[Aguadilla]], [[Congrés dels Diputats]]: <ref>[[Congrés dels Diputats]]: [http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=(30660).NDIP. Arxiu històric de diputats].</ref>
senador vitalici des de 1896 i per dret propi en 1903.<ref>[[Senat d'Espanya]]: [http://www.senado.es/cgi-bin/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=HISE&DOCN=000000639 Expedient personal del Senador Comte de Casp, D. Eulogio Despujol y Dusay, vitalici i per dret propi].</ref> Fou condecorat amb la [[Creu Llorejada de Sant Ferran]] i la gran creu de l'orde americà d’Isabel la Catòlica
senador vitalici des de 1896 i per dret propi en 1903.<ref>[[Senat d'Espanya]]: [http://www.senado.es/cgi-bin/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=HISE&DOCN=000000639 Expedient personal del Senador Comte de Casp, D. Eulogio Despujol y Dusay, vitalici i per dret propi].</ref> Fou condecorat amb la [[Creu Llorejada de Sant Ferran]] i la gran creu de l'orde americà d’Isabel la Catòlica


Línia 44: Línia 44:


== Bibliografia==
== Bibliografia==
* {{Cita libro|título=Presència catalana a les Filipines|nombre=Joan|apellido={{Versalita|Garrabou}}|editorial=L'Abadia de Montserrat|año=1998|ISBN=8484150240|url=http://books.google.es/books?id=H8DqTltlBGAC|idioma=catalán}}
* {{Cita libro|título=Presència catalana a les Filipines|nombre=Joan|apellido={{Versalita|Garrabou}}|editorial=L'Abadia de Montserrat|año=1998|ISBN=8484150240|url=http://books.google.cat/books?id=H8DqTltlBGAC|idioma=catalán}}
* {{Cita publicación|publicación=Revista de Indias|año=1998|título=La cuestión Rizal, memoria del gobernador general Despujol (1892)|apellido={{Versaleta|Rodrigo y Alharilla}}|nombre=Martín|volumen=58|número=213|url=https://web.archive.org/web/20120701030713/http://revistadeindias.revistas.csic.es/index.php/revistadeindias/article/viewFile/755/825|formato=pdf|issn=0034-8341|páginas=365-383}}
* {{Cita publicación|publicación=Revista de Indias|año=1998|título=La cuestión Rizal, memoria del gobernador general Despujol (1892)|apellido={{Versaleta|Rodrigo y Alharilla}}|nombre=Martín|volumen=58|número=213|url=https://web.archive.org/web/20120701030713/http://revistadeindias.revistas.csic.es/index.php/revistadeindias/article/viewFile/755/825|formato=pdf|issn=0034-8341|páginas=365-383}}


Revisió del 11:14, 28 gen 2015

Infotaula de personaEulogio Despujol y Dusay
Nom original(es) Eulogio Despujol Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 març 1834 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 octubre 1907 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Riba-roja de Túria (el Camp de Túria) Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
12 març 1896 – 17 octubre 1907
Circumscripció electoral: senador vitalici
Capità general de Catalunya
10 gener 1896 – 28 desembre 1899
← Valerià Weyler i Nicolau – Manuel Delgado y Zuleta →
Governador de Filipines
17 novembre 1891 – 27 febrer 1892
← Valerià Weyler i Nicolau – Federico Ochando Chumillas →
Diputat al Congrés dels Diputats
5 juny 1884 – 8 març 1886
Circumscripció electoral: Aguadilla
Governador de Puerto Rico
16 abril 1878 – 19 abril 1881
← José Gámir y Maladén – Segundo de La Portilla Gutiérrez →
Capità general de València
1r abril 1876 – 16 abril 1878
← Manuel Lassala i Solera – Ramón Fajardo Izquierdo →
Capità general d'Aragó
6 abril 1875 – 25 juliol 1875
← Carlos Yauch Condamy – Ramón Fajardo Izquierdo → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
Premis

Eulogio Despujol y Dusay (Barcelona, 11 de març de 1834 – Riba-roja de Túria, 18 d'octubre de 1907), I comte de Casp, fou un militar, polític i governador colonial espanyol.

Biografia

Era fill del militar i polític carlí Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi, comte de Fonollar i Marquès de la Palmerola. El 1852 ingressà a l'estat major de l'Exèrcit espanyol. El 1860 participà a la guerra d'Àfrica sota el comandament de Joan Prim i Prats i el 1861 a la guerra de la restauració a Santo Domingo, on assolí el grau de tinent coronel.[2]

Després va tornar a la Península, on es va posar de part de la restauració borbònica i va lluitar, per una banda, contra els insurrectes republicans de Saragossa (1874), i per altra en la Tercera Guerra Carlina, derrotant Marco de Bello al Maestrat i a Casp. Alfons XII el va nomenar comte de Casp en 1878 per la victòria obtinguda en Casp sobre les forces carlines.[3] Va ser successivament capità general de Castella la Nova i de València (1876-1878), governador de Puerto Rico (1878-1881, de Filipines (1891-1893) i capità general de Catalunya (1896-1899). Durant el seu mandat a Catalunya fou conegut per declarar l'estat de guerra quan es va produir el moviment del Tancament de Caixes.[2] També fou diputat del congrés per la província de Puerto Rico a les eleccions generals espanyoles de 1884, districte d'Aguadilla, Congrés dels Diputats: [4] senador vitalici des de 1896 i per dret propi en 1903.[5] Fou condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran i la gran creu de l'orde americà d’Isabel la Catòlica

El 7 de juliol de 1892 va ser el responsable de l'arrest de José Rizal i la seva posterior deportació a l'illa de Mindanao.[6]

Referències

  1. ↑ Garrabou, 1998, p. 59.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Eulogi Despujol i Dusay». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Revista hidalguía.
  4. ↑ Congrés dels Diputats: Arxiu històric de diputats.
  5. ↑ Senat d'Espanya: Expedient personal del Senador Comte de Casp, D. Eulogio Despujol y Dusay, vitalici i per dret propi.
  6. ↑ Rodrigo y Alharilla, 1998, p. 365.

Bibliografia



Càrrecs públics
Precedit per:
José Gamir Maladen 		Governador de Puerto Rico

1878- 1881 		Succeït per:
Segundo de la Portilla Gutiérrez
Precedit per:
Valerià Weyler 		Governador de Filipines

1891- 1893 		Succeït per:
Federico Ochando
Precedit per:
Valerià Weyler 		Capità General de Catalunya

1896- 1899 		Succeït per:
Manuel Delgado Zulueta
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eulogi_Despujol_i_Dusay&oldid=14770781»