Filosofia presocràtica: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Períodes filosòfics}} |
{{Períodes filosòfics}} |
||
Se sol anomenar '''presocràtics''' |
Se sol anomenar '''''presocràtics''''' els [[filòsof]]s grecs anteriors a [[Sòcrates]], tot i que aquesta denominació tampoc és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis d'ell i no anteriors (els pluralistes). La seva preocupació bàsica és ontològica, busquen l'essència o ''arché'' de les coses, del món, així com explicar el seu origen. Aquest terme va adquirir popularitat amb la publicació de l'obra ''Fragmente der Vorsokratiker'' de [[Hermann Alexander Diels]] el [[1903]], tot i que existeix des del [[segle XIX]]. |
||
Són els primers pensadors que intenten donar una explicació racional i no a partir de [[mite]]s (encara que els puguin usar com a metàfores puntuals) sobre el perquè del que ens envolta. |
Són els primers pensadors que intenten donar una explicació racional i no a partir de [[mite]]s (encara que els puguin usar com a metàfores puntuals) sobre el perquè del que ens envolta. |
||
Hi ha qui adopta l'opinió segons la qual, els filòsofs sofistes potser haurien de ser inclosos com a "filòsofs presocràtics", tot i que la pràctica totalitat dels sofistes importants foren, de fet, contemporanis de Sòcrates. En general, no se'ls sol incloure, ja que és justament la preocupació per la natura d'uns (presocràtics) i la preocupació política, social o humana dels altres (sofistes) la que marca una diferència destacable. |
Hi ha qui adopta l'opinió, segons la qual, els filòsofs sofistes potser haurien de ser inclosos com a "filòsofs presocràtics", tot i que la pràctica totalitat dels sofistes importants foren, de fet, contemporanis de Sòcrates. En general, no se'ls sol incloure, ja que és justament la preocupació per la natura d'uns (presocràtics) i la preocupació política, social o humana dels altres (sofistes) la que marca una diferència destacable. |
||
== Del |
== Del mite al logos == |
||
Els mites són llegendes fantàstiques que es transmeten de pares a fills. A Milet, a la Jònia grega, va sorgir la filosofia perquè |
Els mites són llegendes fantàstiques que es transmeten de pares a fills. A Milet, a la Jònia grega, va sorgir la filosofia perquè moltes persones intentaven donar respostes als problemes de la humanitat. El concepte de destí comporta una felicitat. La filosofia comença quan l'ésser humà sent per si mateix. El primer filòsof reconegut va ser Tales de Milet (624-546 aC). |
||
Aquesta expressió del mite al logos fa referència a l'origen de la filosofia com a superació de les formes mítiques i religioses de pensament i a l'adveniment d'un pensament racional que inclou tant la filosofia com la ciència. I és que intentaren respondre les preguntes que els inquietaven sense |
Aquesta expressió ''del mite al logos'' fa referència a l'origen de la filosofia com a superació de les formes mítiques i religioses de pensament i a l'adveniment d'un pensament racional, que inclou tant la filosofia com la ciència. I és que intentaren respondre les preguntes que els inquietaven sense recórrer als [[Mites]], buscant les causes necessàries dels fenòmens en la natura mateixa, mirant de trobar una llei a partir de la qual s'expliqui racionalment, i no arbitràriament, la realitat. Logos/raó es fa servir per l'observació i l'experiència. |
||
Els filòsofs presocràtics deien que el coneixement humà es pot produir de dues maneres: |
Els filòsofs presocràtics deien que el coneixement humà es pot produir de dues maneres: mitjançant els sentits, que ens mostra l'aparença, (diversitat i pluralitat). Mitjançant la raó, que ens mostra l'essència (l'un, és permanent). |
||
== Miracle |
== Miracle grec == |
||
El pas |
El pas del mite al logos es considera un miracle grec. Les civilitzacions antigues tenien com a precedent de ciències, sobretot les matemàtiques. Els coneixements estan dominats pels sacerdots egipcis, però influïts per la religió. La ciència va començar a Grècia. |
||
Segons si creuen que totes les coses es componen d'una única essència o no, es poden classificar de la |
Segons si creuen que totes les coses es componen d'una única essència o no, es poden classificar de la manera següent: |
||
== [[Monistes]] == |
== [[Monistes]] == |
||
| Línia 29: | Línia 29: | ||
** [[Hipàs de Metapont|Hipàs]] |
** [[Hipàs de Metapont|Hipàs]] |
||
** [[Filolau]] |
** [[Filolau]] |
||
* Escola d' |
* Escola d'Efes |
||
** [[Heràclit d'Efes]] |
** [[Heràclit d'Efes]] |
||
* Escola d'Elea |
* Escola d'Elea |
||
| Línia 45: | Línia 45: | ||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
* [[Filosofia antiga]] |
* [[Filosofia antiga]]. |
||
{{Portal|Filosofia}} |
{{Portal|Filosofia}} |
||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
| Línia 51: | Línia 51: | ||
[http://www.alcoberro.info/planes/presocratic.htm Els presocràtics al web del Dr. Ramon Alcoberro] |
[http://www.alcoberro.info/planes/presocratic.htm Els presocràtics al ''web'' del Dr. Ramon Alcoberro]. |
||
Revisió del 18:00, 22 jul 2015
|
| Antiga Medieval Renaixentista (humanisme) Moderna (il·lustració) Filosofia contemporània Filosofia postmoderna |
| Per cultura: |
Se sol anomenar presocràtics els filòsofs grecs anteriors a Sòcrates, tot i que aquesta denominació tampoc és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis d'ell i no anteriors (els pluralistes). La seva preocupació bàsica és ontològica, busquen l'essència o arché de les coses, del món, així com explicar el seu origen. Aquest terme va adquirir popularitat amb la publicació de l'obra Fragmente der Vorsokratiker de Hermann Alexander Diels el 1903, tot i que existeix des del segle XIX.
Són els primers pensadors que intenten donar una explicació racional i no a partir de mites (encara que els puguin usar com a metàfores puntuals) sobre el perquè del que ens envolta.
Hi ha qui adopta l'opinió, segons la qual, els filòsofs sofistes potser haurien de ser inclosos com a "filòsofs presocràtics", tot i que la pràctica totalitat dels sofistes importants foren, de fet, contemporanis de Sòcrates. En general, no se'ls sol incloure, ja que és justament la preocupació per la natura d'uns (presocràtics) i la preocupació política, social o humana dels altres (sofistes) la que marca una diferència destacable.
Del mite al logos
Els mites són llegendes fantàstiques que es transmeten de pares a fills. A Milet, a la Jònia grega, va sorgir la filosofia perquè moltes persones intentaven donar respostes als problemes de la humanitat. El concepte de destí comporta una felicitat. La filosofia comença quan l'ésser humà sent per si mateix. El primer filòsof reconegut va ser Tales de Milet (624-546 aC).
Aquesta expressió del mite al logos fa referència a l'origen de la filosofia com a superació de les formes mítiques i religioses de pensament i a l'adveniment d'un pensament racional, que inclou tant la filosofia com la ciència. I és que intentaren respondre les preguntes que els inquietaven sense recórrer als Mites, buscant les causes necessàries dels fenòmens en la natura mateixa, mirant de trobar una llei a partir de la qual s'expliqui racionalment, i no arbitràriament, la realitat. Logos/raó es fa servir per l'observació i l'experiència.
Els filòsofs presocràtics deien que el coneixement humà es pot produir de dues maneres: mitjançant els sentits, que ens mostra l'aparença, (diversitat i pluralitat). Mitjançant la raó, que ens mostra l'essència (l'un, és permanent).
Miracle grec
El pas del mite al logos es considera un miracle grec. Les civilitzacions antigues tenien com a precedent de ciències, sobretot les matemàtiques. Els coneixements estan dominats pels sacerdots egipcis, però influïts per la religió. La ciència va començar a Grècia.
Segons si creuen que totes les coses es componen d'una única essència o no, es poden classificar de la manera següent:
Monistes
- Escola de Milet
- Escola pitagòrica
- Escola d'Efes
- Escola d'Elea
Pluralistes
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filosofia presocràtica |
Els presocràtics al web del Dr. Ramon Alcoberro.