Neolític antic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m ortografia
ortografia + retocs + al neolític no hi havia estats ni autonomies
Línia 3: Línia 3:
L’existència de contactes entre Orient i la [[Península Ibèrica]] està acreditada per algunes troballes.
L’existència de contactes entre Orient i la [[Península Ibèrica]] està acreditada per algunes troballes.


La primera fase del neolític la situaríem a [[Catalunya]] i el [[País Valencià]] entre el [[Mil·lenni VI aC|4.500 aC]] i el [[Segle XXXV aC|3.500 aC]] i és possible que influencies culturals procedents de l'Orient arribaren al litoral Mediterrani. Més dubtosa és la penetració de l'element humà oriental.
La primera fase del neolític la situaríem a [[Catalunya]] i el [[País Valencià]] entre el [[Mil·lenni VI aC|4.500 aC]] i el [[Segle XXXV aC|3.500 aC]] i és possible que influències culturals procedents de l'Orient arribaren al litoral Mediterrani. Més dubtosa és la penetració de l'element humà oriental.


A [[Catalunya]] s'han datat objectes neolítics del [[Mil·lenni V aC|4300 aC]]
A [[Catalunya]] s'han datat objectes neolítics del [[Mil·lenni V aC|4300 aC]]
Línia 9: Línia 9:
==Neolític inicial a la Peninsula Ibèrica==
==Neolític inicial a la Peninsula Ibèrica==


A la Península Ibèrica van arribar els primers emigrants orientals després del 4.500 aC. Es creu que venien de [[Anatòlia]], i que van seguir el curs del Danubi, i després la [[Vall del Po]], per arribar als [[Pirineus]]. També pogueren arribar emigrants orientals per via marítima, contornejant les costes Mediterrànies, i encara que aquesta arribada es problemàtica, els assentaments majoritàriament costers, suggereixen un paper decisiu de la mar a l’arribada dels orientals
A la Península Ibèrica van arribar els primers emigrants orientals després del 4.500 aC. Es creu que venien d'[[Anatòlia]], i que van seguir el curs del Danubi, i després la [[Vall del Po]], per arribar als [[Pirineus]]. També pogueren arribar emigrants orientals per via marítima, contornejant les costes Mediterrànies, i encara que aquesta arribada és problemàtica, els assentaments majoritàriament costers, suggereixen un paper decisiu de la mar a l’arribada dels orientals.


==Neolític a la zona de parla catalana ==
==Neolític a la zona de parla catalana ==


A la zona litoral catalana sembla haver-se produït l’assentament de poblacions foranes que van desplaçar o absorbir a la població existent i van donar origen a una societat diferenciada de la anterior mesolítica. Sembla provat que venien de la Mediterrània Oriental ([[Síria]], [[Turquia]]).
A l'actual zona litoral catalana sembla que llavors s'hi assentaren poblacions foranes que van desplaçar o absorbir la població existent i van donar origen a una societat diferenciada de l'anterior mesolítica. Sembla provat que venien de la Mediterrània Oriental ([[Síria]], [[Turquia]]).


L’arribada a la costa Mediterrània de viatgers procedents d’orient o d’altres llocs però que ja havien tingut contactes o influencies d’orient fa pensar que des allí la civilització s’estengués cap al interior.
L’arribada a la costa Mediterrània de viatgers procedents d’orient o d’altres llocs però que ja havien tingut contactes o influències d’orient fa pensar que des d'allí la civilització s’estengués cap a l'interior.


Els emigrants orientals coneixen els rudiments de les tècniques agrícoles. Viuen bàsicament en coves i en cabanes de fusta. Coneixen la tècnica de moldre el gra colpejant-lo amb pedres rodones de petita grandària que es podien agafar amb la ma contra pedres mes grans i planes. La [[farina]] obtinguda es menjava barrejada amb aigua o amb altres aliments, o cuinada damunt de pedres calentes. Varen establir comunitat petites properes als rius i en valls fèrtils. S’enterraven acuradament. Encara que coneixien l’agricultura, eren bàsicament ramaders, i seguien practicant la cacera i la recol•lecció
Els emigrants orientals coneixen els rudiments de les tècniques agrícoles. Viuen bàsicament en coves i en cabanes de fusta. Coneixen la tècnica de moldre el gra colpejant-lo amb pedres rodones de petita grandària que es podien agafar amb la contra pedres més grans i planes. La [[farina]] obtinguda es menjava barrejada amb aigua o amb altres aliments, o cuinada damunt de pedres calentes. Varen establir comunitats petites properes als rius i en valls fèrtils. S’enterraven acuradament. Encara que coneixien l’agricultura, eren bàsicament ramaders, i seguien practicant la cacera i la recol•lecció.


Aquesta primera civilització neolítica, estesa per el nord d'Àfrica, País Valencià, Catalunya, el sud-est francès i Itàlia, no s’allunya molt de les zones costeres. S’observa una certa unitat cultural per tota la costa mediterrània de la Península Ibèrica, el Nord d'Àfrica, el sud-est francès i la Península Italiana, sobretot de la cara al [[Adriàtic]]. Rarament els seus assentaments estaven situats a més de cent kilòmetres de la costa, lo que no vol dir que no difongueren els seus hàbits culturals a zones més allunyades.
Aquesta primera civilització neolítica, estesa pel nord d'Àfrica, les zones que ara coneixem com el País Valencià, Catalunya, el sud-est francès i Itàlia, no s’allunyà molt de les zones costeres. S’observa una certa unitat cultural per tota la costa mediterrània de la Península Ibèrica, el Nord d'Àfrica, el sud-est francès i la Península Italiana, sobretot de la banda de l'[[Adriàtic]]. Rarament els seus assentaments estaven situats a més de cent kilòmetres de la costa, el què no vol dir que no difongueren els seus hàbits culturals a zones més allunyades.


Les coves més destacades a Catalunya són les de [[Montserrat]] (per exemple la Cova gran de Montserrat al terme de [[Collbató]], o la cova freda al mateix terme) però n'hi ha al [[Baix Llobregat]], el [[Penedès]], el [[Priorat]] i més avall de l'[[Ebre]] continuant pel País Valencià (on destaquen la cova de la Sarsa a [[Bocairent]], la cova de Bocairent també en aquest terme i la cova d’or, a [[Beniarrès]])
Les coves més destacades a Catalunya són les de [[Montserrat]] (per exemple la Cova gran de Montserrat al terme de [[Collbató]], o la cova freda al mateix terme) però n'hi ha al [[Baix Llobregat]], el [[Penedès]], el [[Priorat]] i més avall de l'[[Ebre]] continuant pel País Valencià (on destaquen la cova de la Sarsa a [[Bocairent]], la cova de Bocairent també en aquest terme i la cova d’or, a [[Beniarrès]]).


Les pintures apareixen a molts indrets dels Països Catalans o de les rodalies (Aragó i Murcia):
Les pintures apareixen a molts indrets dels Països Catalans o de les rodalies (Aragó i Murcia):

Revisió del 14:57, 1 ago 2005

El Neolític inicial es va iniciar a l'Orient abans del 7.000 aC estenent-se cap a l'oest a través del Danubi i la Mediterrània.

L’existència de contactes entre Orient i la Península Ibèrica està acreditada per algunes troballes.

La primera fase del neolític la situaríem a Catalunya i el País Valencià entre el 4.500 aC i el 3.500 aC i és possible que influències culturals procedents de l'Orient arribaren al litoral Mediterrani. Més dubtosa és la penetració de l'element humà oriental.

A Catalunya s'han datat objectes neolítics del 4300 aC

Neolític inicial a la Peninsula Ibèrica

A la Península Ibèrica van arribar els primers emigrants orientals després del 4.500 aC. Es creu que venien d'Anatòlia, i que van seguir el curs del Danubi, i després la Vall del Po, per arribar als Pirineus. També pogueren arribar emigrants orientals per via marítima, contornejant les costes Mediterrànies, i encara que aquesta arribada és problemàtica, els assentaments majoritàriament costers, suggereixen un paper decisiu de la mar a l’arribada dels orientals.

Neolític a la zona de parla catalana

A l'actual zona litoral catalana sembla que llavors s'hi assentaren poblacions foranes que van desplaçar o absorbir la població existent i van donar origen a una societat diferenciada de l'anterior mesolítica. Sembla provat que venien de la Mediterrània Oriental (Síria, Turquia).

L’arribada a la costa Mediterrània de viatgers procedents d’orient o d’altres llocs però que ja havien tingut contactes o influències d’orient fa pensar que des d'allí la civilització s’estengués cap a l'interior.

Els emigrants orientals coneixen els rudiments de les tècniques agrícoles. Viuen bàsicament en coves i en cabanes de fusta. Coneixen la tècnica de moldre el gra colpejant-lo amb pedres rodones de petita grandària que es podien agafar amb la mà contra pedres més grans i planes. La farina obtinguda es menjava barrejada amb aigua o amb altres aliments, o cuinada damunt de pedres calentes. Varen establir comunitats petites properes als rius i en valls fèrtils. S’enterraven acuradament. Encara que coneixien l’agricultura, eren bàsicament ramaders, i seguien practicant la cacera i la recol•lecció.

Aquesta primera civilització neolítica, estesa pel nord d'Àfrica, les zones que ara coneixem com el País Valencià, Catalunya, el sud-est francès i Itàlia, no s’allunyà molt de les zones costeres. S’observa una certa unitat cultural per tota la costa mediterrània de la Península Ibèrica, el Nord d'Àfrica, el sud-est francès i la Península Italiana, sobretot de la banda de l'Adriàtic. Rarament els seus assentaments estaven situats a més de cent kilòmetres de la costa, el què no vol dir que no difongueren els seus hàbits culturals a zones més allunyades.

Les coves més destacades a Catalunya són les de Montserrat (per exemple la Cova gran de Montserrat al terme de Collbató, o la cova freda al mateix terme) però n'hi ha al Baix Llobregat, el Penedès, el Priorat i més avall de l'Ebre continuant pel País Valencià (on destaquen la cova de la Sarsa a Bocairent, la cova de Bocairent també en aquest terme i la cova d’or, a Beniarrès).

Les pintures apareixen a molts indrets dels Països Catalans o de les rodalies (Aragó i Murcia):