Anton Reicha: diferència entre les revisions
m Corregit: Volum nº. > Volum núm. |
|||
Línia 32: | Línia 32: | ||
Va rebre la primera formació musical del seu oncle, [[Josef Reicha]], un virtuós [[violoncel|violoncel·lista]]<ref>. El seu concert per a violoncel Op. 4 s'interpreta en l'actualitat i ha estat gravat.</ref> Reicha va traslladar-se a [[Bonn]] amb la seua família el 1785, on va ser intèrpret de flauta a la ''Hofkapelle'' sota la direcció del seu oncle i del [[mestre de capella]] [[Andrea Luchesi]] al costat del llavors jove [[viola|violista]] [[Ludwig van Beethoven]], que va esdevenir el seu amic durant tota la vida. Després de cinc anys a [[Hamburg (estat)|Hamburg]] i dos a [[París]], Reicha va instal·lar-se a [[Viena]] el 1801, on va establir amistat amb Haydn, va conrear la relació amb Beethoven, i va prendre lliçons dels millors professors vienesos, [[Johann Georg Albrechtsberger]] i [[Antonio Salieri]]. |
Va rebre la primera formació musical del seu oncle, [[Josef Reicha]], un virtuós [[violoncel|violoncel·lista]]<ref>. El seu concert per a violoncel Op. 4 s'interpreta en l'actualitat i ha estat gravat.</ref> Reicha va traslladar-se a [[Bonn]] amb la seua família el 1785, on va ser intèrpret de flauta a la ''Hofkapelle'' sota la direcció del seu oncle i del [[mestre de capella]] [[Andrea Luchesi]] al costat del llavors jove [[viola|violista]] [[Ludwig van Beethoven]], que va esdevenir el seu amic durant tota la vida. Després de cinc anys a [[Hamburg (estat)|Hamburg]] i dos a [[París]], Reicha va instal·lar-se a [[Viena]] el 1801, on va establir amistat amb Haydn, va conrear la relació amb Beethoven, i va prendre lliçons dels millors professors vienesos, [[Johann Georg Albrechtsberger]] i [[Antonio Salieri]]. |
||
Reicha es va establir permanentment a París el 1808 on va atènyer el 1818 la plaça de professor de contrapunt i fuga al Conservatori de la ciutat. Molts dels compositors capdavanters del romanticisme van ser alumnes seus: [[Henri-Catherine-Camille, Comte de Ruolz]],<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum |
Reicha es va establir permanentment a París el 1808 on va atènyer el 1818 la plaça de professor de contrapunt i fuga al Conservatori de la ciutat. Molts dels compositors capdavanters del romanticisme van ser alumnes seus: [[Henri-Catherine-Camille, Comte de Ruolz]],<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 52, pàg. 849'' (ISBN 84 239-4552-9)</ref> [[Louis Charles Lazare Costard de Mezerai|Mezerai]], [[Franz Liszt]], [[Louis Hector Berlioz]], els parisencs [[Louise Farrenc]],<ref name="Enciclopèdia EspasaT">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 23. pàg. 334'' (ISBN 84-239-4523-5)</ref> i [[Eugène Sauzay]].<ref name="Enciclopèdia EspasaTT">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Apèndix núm. 9, pàg. 1116'' (ISBN 84-239-4579-0)</ref> [[Charles Gounod]] breument [[César Franck]], [[Adolphe Vogel]], el bordelès [[Jean-Henri Ravina]] i el belga [[Albert Grisar]],<ref name="Enciclopèdia EspasaTTT">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 26, pàg. 1351'' (ISBN 84-239-4526-X)</ref> [[Amédée Méreaux]]<ref name="Enciclopèdia EspasaTTTT">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 34, pàg. 879'' (ISBN 84 239-4534-0)</ref> i també el que fou un gran admirador seu i el lloà molt en [[Jacob August Delaire]]. La seua influència es va transmetre més enllà de la seua vida a través dels seus texts, especialment el ''Traité de haute composition musicale''. Durant alguns anys el va substituir en aquesta funció el compositor i teòric de la música, francès, [[August Barbereau]]. |
||
== Obres == |
== Obres == |
Revisió del 20:56, 6 gen 2016
Biografia | |
---|---|
Naixement | (cs) Antonín Josef Rejcha 26 febrer 1770 Praga |
Mort | 28 maig 1836 (66 anys) París |
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 7 Grave of Anton Reicha (en) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Bonn |
Activitat | |
Camp de treball | Fuga |
Ocupació | compositor, teòric musical, pedagog musical, professor d'universitat, pedagog, escriptor, musicòleg, professor |
Activitat | 1800 – |
Ocupador | Conservatoire de Paris |
Membre de | Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1835–1836) |
Gènere | Òpera i simfonia |
Moviment | Música clàssica |
Estil | Classicisme |
Professors | Josef Reicha (en) , Antonio Salieri i Johann Georg Albrechtsberger |
Alumnes | Hector Berlioz, Franz Liszt, Napoléon Henri Reber, Narcisse Girard, Eugène Sauzay, César Franck i Alphonse Leduc |
Instrument | Flauta |
Obra | |
| |
Localització dels arxius | |
Premis | |
Anton (o Antonin o Antoine) Reicha (o Rejcha) (Praga, 26 de febrer de 1770 – París, 28 de maig de 1836) fou un compositor nascut txec i nacionalitzat francès. Va ser flautista en la seua joventut i un influent teòric. Actualment és especialment recordat per la seua contribució a la música per a quintet de vent, i l'experimentació amb mesures imparelles.
Vida
Va rebre la primera formació musical del seu oncle, Josef Reicha, un virtuós violoncel·lista[1] Reicha va traslladar-se a Bonn amb la seua família el 1785, on va ser intèrpret de flauta a la Hofkapelle sota la direcció del seu oncle i del mestre de capella Andrea Luchesi al costat del llavors jove violista Ludwig van Beethoven, que va esdevenir el seu amic durant tota la vida. Després de cinc anys a Hamburg i dos a París, Reicha va instal·lar-se a Viena el 1801, on va establir amistat amb Haydn, va conrear la relació amb Beethoven, i va prendre lliçons dels millors professors vienesos, Johann Georg Albrechtsberger i Antonio Salieri.
Reicha es va establir permanentment a París el 1808 on va atènyer el 1818 la plaça de professor de contrapunt i fuga al Conservatori de la ciutat. Molts dels compositors capdavanters del romanticisme van ser alumnes seus: Henri-Catherine-Camille, Comte de Ruolz,[2] Mezerai, Franz Liszt, Louis Hector Berlioz, els parisencs Louise Farrenc,[3] i Eugène Sauzay.[4] Charles Gounod breument César Franck, Adolphe Vogel, el bordelès Jean-Henri Ravina i el belga Albert Grisar,[5] Amédée Méreaux[6] i també el que fou un gran admirador seu i el lloà molt en Jacob August Delaire. La seua influència es va transmetre més enllà de la seua vida a través dels seus texts, especialment el Traité de haute composition musicale. Durant alguns anys el va substituir en aquesta funció el compositor i teòric de la música, francès, August Barbereau.
Obres
És recordat avui dia per la seua substancial contribució a la literatura per a quintet de vent, vint-i-cinc obres escrites a París entre el 1811 i el 1820, que van gaudir de gran difusió arreu d'Europa. Reicha va reivindicar en les seues memòries que els seus quintets de vent van omplir un buit: "En aquell temps, hi havia una absència de bona música per a quintet de vent, simplement perquè els compositors en desconeixien la tècnica.". Avui dia alguns dels quintets de vent de Reicha s'interpreten regularment i tots han estat gravats.
Va compondre de manera prolífica moltes altres obres, incloent-hi vuit simfonies, algunes amb els moviments connectats des del punt de vista temàtic, set òperes, música per a piano, dos conjunts de variacions i un conjunt de treta-sis fugues; sonates per a violí i trios amb piano, cinc quintets per a vent i corda, 24 trios per a tres trompes (Op.82, publicats a París, 1815); deu quintets de corda, quatre quintets per a violoncel sol i quartet de corda i sis per a quartet de corda i una segona viola; almenys trenta-set quartets de corda, dels quals només tres van ser interpretats durant el Segle XX. Els vuit quartets de corda de Viena (1801-5) es troben entre les seues obres més importants. Tot i ser llargament ignorats després de la seua mort, van ser obres molt influents durant la seua vida, deixant la seua empremta sobre els quartets de Beethoven i Schubert. La primera edició moderna de les partitures dels quartets de Viena va ser publicada en juny de 2006].
Els seus escrits teòrics van ser:
- Traité de mélodie (1814);
- Cours de composition musicale (1818);
- Traité de haute composition musicale (2 vols. 1824–1826; amb traducció alemanya de Carl Czerny apareguda al voltant del 1835). La seua obra principal.
- L'art du compositeur dramatique (4 vols., 1833). Tractat de la composició d'òpera que subministra informació sobre les tècniques d'interpretació del seu temps.
Referències
- ↑ . El seu concert per a violoncel Op. 4 s'interpreta en l'actualitat i ha estat gravat.
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52, pàg. 849 (ISBN 84 239-4552-9)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 23. pàg. 334 (ISBN 84-239-4523-5)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 9, pàg. 1116 (ISBN 84-239-4579-0)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 1351 (ISBN 84-239-4526-X)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 34, pàg. 879 (ISBN 84 239-4534-0)
Bibliografia
- (anglès) Olga Šotolová, Antonín Reicha: A Biography and Thematic Catalogue. Deryck Viney, translator. Supraphon, Prague, 1990.
Enllaços externs
- (anglès) Ron Drummond, "Els Quartets de corda d'Anton Reicha"
- (anglès) Breu referència de la música clàssica txeca
- (anglès) Anton Reicha
- (neerlandès) Klassiekemuziek: Anton Reicha
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anton Reicha |