Jaume Subirana i Ortín: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
{{CN}}
Robot posa data a plantilles de manteniment
Línia 12: Línia 12:
</ref> al català poesia de [[Seamus Heaney]] (amb Pauline Ernest), [[Berta Piñán]], [[Gary Snyder]] (amb José Luis Regojo),<ref>{{Ref-llibre|cognom=Snyder|nom=Gary|títol=Les muntanyes són la teva ment|url=|edició=|llengua=|data=2013|editorial=Tushita|lloc=|pàgines=|isbn=978-84-940665-4-2}}</ref> [[R.L. Stevenson]] i [[R. S. Thomas]], i les novel·les ''Fahrenheit 451'' de [[Ray Bradbury]] i ''Yann Andréa Steiner'' de [[Marguerite Duras]], a més de lletres de cançons. [[Ovidi Montllor i Mengual|Ovidi Montllor]], [[Adrià Puntí]] i el grup Vàlius han fet versions del seu poema "Carnisseria".
</ref> al català poesia de [[Seamus Heaney]] (amb Pauline Ernest), [[Berta Piñán]], [[Gary Snyder]] (amb José Luis Regojo),<ref>{{Ref-llibre|cognom=Snyder|nom=Gary|títol=Les muntanyes són la teva ment|url=|edició=|llengua=|data=2013|editorial=Tushita|lloc=|pàgines=|isbn=978-84-940665-4-2}}</ref> [[R.L. Stevenson]] i [[R. S. Thomas]], i les novel·les ''Fahrenheit 451'' de [[Ray Bradbury]] i ''Yann Andréa Steiner'' de [[Marguerite Duras]], a més de lletres de cançons. [[Ovidi Montllor i Mengual|Ovidi Montllor]], [[Adrià Puntí]] i el grup Vàlius han fet versions del seu poema "Carnisseria".


Ha estat col·laborador regular de publicacions com ''Avui'', el "Quadern" d'''El País'' o ''El Periódico'' (on manté una columna des de 2006), i va exercir la crítica literària a ''La Vanguardia'' com a membre del col·lectiu Joan Orja, amb [[Josep-Anton Fernàndez i Montolí|Josep-Anton Fernàndez]] i [[Oriol Izquierdo Llopis|Oriol Izquierdo]]. Amb ells, publicà l'assaig ''Fahrenheit 212. Una aproximació a la literatura catalana recent'' (La Magrana (1989).{{CN}} Des de 2008 és l’editor d’una sèrie d’antologies temàtiques de poesia publicades per Ara Llibres.{{CN}}
Ha estat col·laborador regular de publicacions com ''Avui'', el "Quadern" d'''El País'' o ''El Periódico'' (on manté una columna des de 2006), i va exercir la crítica literària a ''La Vanguardia'' com a membre del col·lectiu Joan Orja, amb [[Josep-Anton Fernàndez i Montolí|Josep-Anton Fernàndez]] i [[Oriol Izquierdo Llopis|Oriol Izquierdo]]. Amb ells, publicà l'assaig ''Fahrenheit 212. Una aproximació a la literatura catalana recent'' (La Magrana (1989).{{CN|data=setembre de 2016}} Des de 2008 és l’editor d’una sèrie d’antologies temàtiques de poesia publicades per Ara Llibres.{{CN|data=setembre de 2016}}


== Obra publicada ==
== Obra publicada ==

Revisió del 02:02, 3 set 2016

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (desembre de 2015)
Jaume Subirana al MHC el 2006.

Jaume Subirana i Ortín (Barcelona, 1963) és escriptor en llengua catalana en prosa i vers i traductor. Signa les seves publicacions com a Jaume Subirana.

Biografia

L'any 1988 obtingué el premi Carles Riba de poesia amb Final de festa, i el 2011 el premi Gabriel Ferrater-Sant Cugat amb Una pedra sura. Ha publicat també dos volums de dietari (Suomenlinna i Adrada[1]) i diversos llibres sobre Catalunya i la cultura catalana. De 2004 a 2006 va ser director de la Institució de les Lletres Catalanes.[2]

És professor a la Universitat Oberta de Catalunya,[3] on va posar en marxa juntament amb Genís Roca el portal LletrA, dedicat a la literatura catalana.[4] Doctor en Filologia Catalana, la seva tesi sobre l'exili de Josep Carner[5] obtingué en ser publicada el premi Ferran Soldevila de Biografies i estudis històrics.[6] Va ser també professor a la Universitat Pompeu Fabra (1994-1999) i ha estat professor visitant a diverses universitats estrangeres.

Ha traduït[7] al català poesia de Seamus Heaney (amb Pauline Ernest), Berta Piñán, Gary Snyder (amb José Luis Regojo),[8] R.L. Stevenson i R. S. Thomas, i les novel·les Fahrenheit 451 de Ray Bradbury i Yann Andréa Steiner de Marguerite Duras, a més de lletres de cançons. Ovidi Montllor, Adrià Puntí i el grup Vàlius han fet versions del seu poema "Carnisseria".

Ha estat col·laborador regular de publicacions com Avui, el "Quadern" d'El País o El Periódico (on manté una columna des de 2006), i va exercir la crítica literària a La Vanguardia com a membre del col·lectiu Joan Orja, amb Josep-Anton Fernàndez i Oriol Izquierdo. Amb ells, publicà l'assaig Fahrenheit 212. Una aproximació a la literatura catalana recent (La Magrana (1989).[cal citació] Des de 2008 és l’editor d’una sèrie d’antologies temàtiques de poesia publicades per Ara Llibres.[cal citació]

Obra publicada

Poesia

  • Pel viure extrem (Proa, 1985)
  • Final de festa (Proa, 1989). Premi Carles Riba 1988
  • El rastre de l'animal més lliure (Proa, 1994). Traducció al castellà: El rastro del animal más libre (Germania, 2001)
  • En altres coses (Edicions 62, 2002)
  • Rapala (Edicions 62, 2007)
  • Una pedra sura (Edicions 62, 2011). Premi de Poesia de Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater

No ficció

  • Per a què serveix un escriptor? (Proa, 1998)
  • Suomenlinna (Proa, 2000). Premi Fundació Enciclopèdia Catalana
  • Josep Carner, l'exili del mite (1945-1970) (Edicions 62, 2000). Premi Ferran Soldevila de biografies i memòries
  • Tota la veritat sobre els catalans (RBA-La Magrana, 2001)
  • Adrada (Edicions 62, 2005)
  • BarcelonABC. Alfabet d'una ciutat / A City Alphabet (Ajuntament de Barcelona, 2013). Fotografia: Pepe Navarro
  • La catalana lletra. Una dècada de societat literària observada (Núvol, 2016)[9]

Ficció

  • No som perfectes (Proa, 1992)

Volums editats

  • Carneriana. Josep Carner, vint-i-cinc anys després (Proa, 1995)
  • Literatura catalana contemporània (Ediuoc/Proa, 1999). Amb Glòria Bordons
  • Gabriel Ferrater, in memoriam (Proa, 2001). Amb Dolors Oller
  • Barcelona acrostic (Destino/Ajuntament de Barcelona, 2003)
  • Barcelona 365. Temps i ciutat (Ajuntament de Barcelona, 2004). Amb Jordi Bernadó, Carles Roche i Tanit Plana
  • Willkommen in Katalonien. Eine literarische Entdeckungsreise (München, dtv, 2007)
  • Biblioteques particulars de Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 2014)

Referències

  1. ↑ «"El poeta Jaume Subirana reúne en su último libro, 'Adrada', sus reflexiones, artículos, crónicas y aforismos"». El País, 30-01-2005.
  2. ↑ Memòria de la ILC 2005-2006
  3. ↑ Universitat Oberta de Catalunya, Jaume Subirana Ortin
  4. ↑ Saül Gordillo el considera un dels "200 protagonistes de la internet catalana" a Sobirania.cat.
  5. ↑ «Jaume Subirana reconstruye los años de exilio de Josep Carner hurgando en archivos y memorias». El País, 25-09-2000.
  6. ↑ Històric de guardonats amb el premi Ferran Soldevila (Fundació Congrés de Cultura Catalana).
  7. ↑ Visat. Revista digital de literatura i traducció del PEN Català
  8. ↑ Snyder, Gary. Les muntanyes són la teva ment. Tushita, 2013. ISBN 978-84-940665-4-2. 
  9. ↑ «"Jaume Subirana: 'Jo confio en la literatura catalana'"». Núvol, 15-VI-2016.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Subirana i Ortín
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaume_Subirana_i_Ortín&oldid=17425289»