Matèria de Bretanya: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Afegir temes de la matèria de bretanya
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
La '''matèria de Bretanya''' o literatura artúrica és aquella que va sorgir a Europa, centrada en el conjunt de temes i històries sobre el [[Rei Artús]], la seva cort i la recerca del [[Sant Greal]]. S'oposa a altres dues grans tradicions, la [[matèria de Roma]] i la [[matèria de França]], segons la divisió de [[Jean Bodel]]. La classificació d'aquestes dues tradicions queda establerta en els versos inicials de la ''Chanson des Saisnes'' de Jean Bodel :
La '''matèria de Bretanya''' <ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Simó|nom=Meritxell|títol=Prosa|url=|edició=2ona Edició|llengua=Català|data=2015|editorial=FUOC|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>es refereix al conjunt de novel·les, romans i textos bretons que parlen i difonen l'ideal de la novel·la cavalleresca. S'oposa a altres dues grans tradicions de l'època, la [[matèria de Roma]] i la [[matèria de França]], segons la divisió de [[Jean Bodel]]. La classificació d'aquestes dues tradicions queda establerta en els versos inicials de la ''Chanson des Saisnes'' :


''N’en sont que trois materes à nul home entandant: De France et de Bretaigne et de Rome la grant.'' 
''N’en sont que trois materes à nul home entandant: De France et de Bretaigne et de Rome la grant.'' 
Línia 14: Línia 14:


== Antecedents ==
== Antecedents ==
⚫
Al 1066 Guillem el conqueridor va guanyar la batalla de Hastings, derrotant als saxons i instaurant la dinastia Normanda a Anglaterra. Portant amb ells la cultura francesa que es va fusionar amb la cultura cèltica anglesa i gal·lesa. Segons '''M. Simó''' <ref name=":1" /> resten pocs referents o fragments d'aquesta literatura prèvia que difonia els mites cèlics, anomenades els ''Mabinogi''. Però si que es disposen nombroses evidències indirectes de la seva existència, en les cròniques llatines i franceses, tal com '''''Historia Regum Britanniae''''', de [[Geoffrey de Monmouth]] (1135) i la seva traducció francesa, el '''''Roman de Brut''''', de Wace (1155). A mitjans del segle XII, [[Geoffrey de Monmouth]] va escriure l’obra ''[[Historia Regum Britanniae]]'' (Història dels reis de Bretanya), on va voler proporcionar a la seva pàtria un passat fabulós i fantàstic, per la qual cosa va incorporar a la història oficial tot un seguit de llegendes i mites que conformarien el corpus de la matèria de Bretanya: els personatges de [[Merlí|Merlí;]] el rei mític [[Uther Pendragon]], pare del rei Artús o el rei Leir ( un Rei britó preromà en que [[William Shakespeare|Shakespear]]<nowiki/>e es va basar per fer posteriorment el [[El Rei Lear|Rei Lear]]).

Al segle VI el monjo [[Gildas de Rhuys]] va escriure ''De excidio Britanniae (Sobre la ruïna de Britània''), on narra la història de la conquesta de Bretanya. Tot i que l'obra és un sermó en què l'eclesiàstic defensa la invasió romana i ataca els governants bretons, la seva importància rau a ser un dels primers textos amb components historiogràfics de la tradició bretona.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Riquer|nom=Martí de|títol=Historia de la literatura universal|url=|edició=|llengua=|data=2007|editorial=Gredos|lloc=Madrid|pàgines=198-201|isbn=9788424928742}}</ref>
Al segle VI el monjo [[Gildas de Rhuys]] va escriure ''De excidio Britanniae (Sobre la ruïna de Britània''), on narra la història de la conquesta de Bretanya. Tot i que l'obra és un sermó en què l'eclesiàstic defensa la invasió romana i ataca els governants bretons, la seva importància rau a ser un dels primers textos amb components historiogràfics de la tradició bretona.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Riquer|nom=Martí de|títol=Historia de la literatura universal|url=|edició=|llengua=|data=2007|editorial=Gredos|lloc=Madrid|pàgines=198-201|isbn=9788424928742}}</ref>


Línia 20: Línia 22:
D'autoria anònima, a principis del segle IX, ens arriba ''Historia britonum (''Història dels bretons''), ''una obra cabdal de la qual naixerà part de la historiografia utilitzada en la matèria de Bretanya. Per exemple, en l'obra es parla d’un general bretó anomenat Artús que aconsegueix vèncer als saxons en dotze batalles.
D'autoria anònima, a principis del segle IX, ens arriba ''Historia britonum (''Història dels bretons''), ''una obra cabdal de la qual naixerà part de la historiografia utilitzada en la matèria de Bretanya. Per exemple, en l'obra es parla d’un general bretó anomenat Artús que aconsegueix vèncer als saxons en dotze batalles.



⚫
A mitjans del segle XII, [[Geoffrey de Monmouth]] va escriure l’obra ''[[Historia Regum Britanniae]]'' (Història dels reis de Bretanya). En aquesta obra l’autor va voler proporcionar a la seva pàtria un passat fabulós i fantàstic, per la qual cosa va incorporar a la història oficial tot un seguit de llegendes i mites que conformarien el corpus de la matèria de Bretanya: els personatges de [[Merlí|Merlí;]] el rei mític [[Uther Pendragon]], pare del rei Artús o el rei Leir ( un Rei britó preromà en que [[William Shakespeare|Shakespear]]<nowiki/>e es va basar per fer posteriorment el [[El Rei Lear|Rei Lear]] ).


== Temes de la matèria de Bretanya i cicles artúrics ==
== Temes de la matèria de Bretanya i cicles artúrics ==
Línia 26: Línia 28:
Com comenta '''J. Cerdà''', la '''matèria de Bretanya''' amb la inclusió i difusió de les obres de cavalleria és un bon exemple del fet que la cultura medieval és oberta, variada i receptiva, ja que uns herois celtes esdevenen herois per tot Europa.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Cerdà|nom = Jordi|títol = Qüestions preliminars|url = |edició =2a ed.|llengua = Català|data = 7-3-2015|editorial = FUOC|lloc = Barcelona|pàgines = 19-20|isbn = }}</ref>
Com comenta '''J. Cerdà''', la '''matèria de Bretanya''' amb la inclusió i difusió de les obres de cavalleria és un bon exemple del fet que la cultura medieval és oberta, variada i receptiva, ja que uns herois celtes esdevenen herois per tot Europa.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Cerdà|nom = Jordi|títol = Qüestions preliminars|url = |edició =2a ed.|llengua = Català|data = 7-3-2015|editorial = FUOC|lloc = Barcelona|pàgines = 19-20|isbn = }}</ref>


Com afirma V. Cirlot<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Cirlot|nom=Victproa|títol=GRIAL Poética y mito (siglos xii-xv)|url=|edició=|llengua=castellà|data=|editorial=Siruela|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>, dins de la matèria de Bretanya es va donar protagonisme a [[Rei Artús|Artús]] i tot el relacionat amb els cavallers de la taula rodona, hi havia una passió per a aquests temes, i són les històries dels seus cavallers i herois les que es van estendre per tot Euopa. Però val la pena puntualitzar que en aquesta difusió de la '''matèria de Bretanya '''es va donar molta importància als herois bretons ([[Tristany (heroi)|Tristany,]] Artús o [[Lancelot]]), en detriment d’altres com Enees de la ''matèria de ''Roma, o Diana, no per això menys representatius.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Cerdà|nom=Jordi|títol=Qüestions preliminars|url=|edició=2014a ed.|llengua=Català|data=7-3-2015|editorial=FUOC|lloc=Barcelona|pàgines=22|isbn=}}</ref>
Com afirma '''V. Cirlot'''<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Cirlot|nom=Victproa|títol=GRIAL Poética y mito (siglos xii-xv)|url=|edició=|llengua=castellà|data=|editorial=Siruela|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>, dins de la matèria de Bretanya es va donar protagonisme a [[Rei Artús|Artús]] i tot el relacionat amb els cavallers de la taula rodona, hi havia una passió per a aquests temes, i són les històries dels seus cavallers i herois les que es van estendre per tot Euopa. Però val la pena puntualitzar que en aquesta difusió de la '''matèria de Bretanya '''es va donar molta importància als herois bretons ([[Tristany (heroi)|Tristany,]] Artús o [[Lancelot]]), en detriment d’altres com Enees de la ''matèria de ''Roma, o Diana, no per això menys representatius.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Cerdà|nom=Jordi|títol=Qüestions preliminars|url=|edició=2014a ed.|llengua=Català|data=7-3-2015|editorial=FUOC|lloc=Barcelona|pàgines=22|isbn=}}</ref>

Els temes artúrics en són predominants motiu pel qual es confon sovint amb el nom


Aquesta obertura i variació en les obres de la matèria de Bretanya queda plasmada en les diferents versions o cicles de les obres que tracten la mitologia artúrica<ref>Alvar, Carlos La Materia de Bretaña. Alicante : Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2010. <nowiki>http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc5d9b1</nowiki></ref> i els altres herois bretons. La '''matèria de Bretanya''' té un origen lingüístic doble ( en llatí a a l’obra de [[Geoffrey de Monmouth]] i en francès a les obres d’autors com [[:en:Wace|Wace]], [[Maria de França i d'Aquitània|Maria de França]] o [[Chrétien de Troyes|Chrétien de Troye]]<nowiki/>s. Posteriorment aquestes obres inicials que tractaven sobre els herois bretons van ser reescrites per [[:es:Robert_de_Boron|Robert de Boron]] en forma de trilogia, tot afegint simbologia cristiana a la història: J[[Josep d'Arimatea|oseph d'Arimathie]] (o Roman de l'Estoire dou Graal), ''Merlin'' i ''Perceval'' ( o ''Didot-Perceval'') i la part incial d’una tercera obra anomenada ''Merlí''.  En aquest sentit, el símbol del Grial apareix per primera vegada en al darrer ''roman'' ( inacabat ) de Chrétien de Troyes, ''El conte del Grial'', de 1180, el Grial passa a ser un símbol o l'aventura del coneixement com diu '''Cirlot'''<ref name=":0" />, o un objecte tangible.
Aquesta obertura i variació en les obres de la matèria de Bretanya queda plasmada en les diferents versions o cicles de les obres que tracten la mitologia artúrica<ref>Alvar, Carlos La Materia de Bretaña. Alicante : Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2010. <nowiki>http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc5d9b1</nowiki></ref> i els altres herois bretons. La '''matèria de Bretanya''' té un origen lingüístic doble ( en llatí a a l’obra de [[Geoffrey de Monmouth]] i en francès a les obres d’autors com [[:en:Wace|Wace]], [[Maria de França i d'Aquitània|Maria de França]] o [[Chrétien de Troyes|Chrétien de Troye]]<nowiki/>s. Posteriorment aquestes obres inicials que tractaven sobre els herois bretons van ser reescrites per [[:es:Robert_de_Boron|Robert de Boron]] en forma de trilogia, tot afegint simbologia cristiana a la història: J[[Josep d'Arimatea|oseph d'Arimathie]] (o Roman de l'Estoire dou Graal), ''Merlin'' i ''Perceval'' ( o ''Didot-Perceval'') i la part incial d’una tercera obra anomenada ''Merlí''.  En aquest sentit, el símbol del Grial apareix per primera vegada en al darrer ''roman'' ( inacabat ) de Chrétien de Troyes, ''El conte del Grial'', de 1180, el Grial passa a ser un símbol o l'aventura del coneixement com diu '''Cirlot'''<ref name=":0" />, o un objecte tangible.

Revisió del 20:01, 9 oct 2016

La matèria de Bretanya [1]es refereix al conjunt de novel·les, romans i textos bretons que parlen i difonen l'ideal de la novel·la cavalleresca. S'oposa a altres dues grans tradicions de l'època, la matèria de Roma i la matèria de França, segons la divisió de Jean Bodel. La classificació d'aquestes dues tradicions queda establerta en els versos inicials de la Chanson des Saisnes :

N’en sont que trois materes à nul home entandant: De France et de Bretaigne et de Rome la grant. 

Ne de ces trois materes n’i a nule samblant. 

Li conte de Bretaigne s’il sont vain et plaisant 

Et cil de Rome sage et de sens aprendant, 

Cil de France sont voir chascun jour aparant,

Et de ces trois materes tieng la plus voir disant”,[2]

Antecedents

Al 1066 Guillem el conqueridor va guanyar la batalla de Hastings, derrotant als saxons i instaurant la dinastia Normanda a Anglaterra. Portant amb ells la cultura francesa que es va fusionar amb la cultura cèltica anglesa i gal·lesa. Segons M. Simó [1] resten pocs referents o fragments d'aquesta literatura prèvia que difonia els mites cèlics, anomenades els Mabinogi. Però si que es disposen nombroses evidències indirectes de la seva existència, en les cròniques llatines i franceses, tal com Historia Regum Britanniae, de Geoffrey de Monmouth (1135) i la seva traducció francesa, el Roman de Brut, de Wace (1155). A mitjans del segle XII, Geoffrey de Monmouth va escriure l’obra Historia Regum Britanniae (Història dels reis de Bretanya), on va voler proporcionar a la seva pàtria un passat fabulós i fantàstic, per la qual cosa va incorporar a la història oficial tot un seguit de llegendes i mites que conformarien el corpus de la matèria de Bretanya: els personatges de Merlí; el rei mític Uther Pendragon, pare del rei Artús o el rei Leir ( un Rei britó preromà en que Shakespeare es va basar per fer posteriorment el Rei Lear).

Al segle VI el monjo Gildas de Rhuys va escriure De excidio Britanniae (Sobre la ruïna de Britània), on narra la història de la conquesta de Bretanya. Tot i que l'obra és un sermó en què l'eclesiàstic defensa la invasió romana i ataca els governants bretons, la seva importància rau a ser un dels primers textos amb components historiogràfics de la tradició bretona.[3]

Al segle VIII, Beda el Venerable va escriure Historia ecclesiastica gentis Anglorum (La història eclesiàstica del poble anglès) un text just i imparcial segons els experts.

D'autoria anònima, a principis del segle IX, ens arriba Historia britonum (Història dels bretons), una obra cabdal de la qual naixerà part de la historiografia utilitzada en la matèria de Bretanya. Per exemple, en l'obra es parla d’un general bretó anomenat Artús que aconsegueix vèncer als saxons en dotze batalles.


Temes de la matèria de Bretanya i cicles artúrics

Com comenta J. Cerdà, la matèria de Bretanya amb la inclusió i difusió de les obres de cavalleria és un bon exemple del fet que la cultura medieval és oberta, variada i receptiva, ja que uns herois celtes esdevenen herois per tot Europa.[4]

Com afirma V. Cirlot[5], dins de la matèria de Bretanya es va donar protagonisme a Artús i tot el relacionat amb els cavallers de la taula rodona, hi havia una passió per a aquests temes, i són les històries dels seus cavallers i herois les que es van estendre per tot Euopa. Però val la pena puntualitzar que en aquesta difusió de la matèria de Bretanya es va donar molta importància als herois bretons (Tristany, Artús o Lancelot), en detriment d’altres com Enees de la matèria de Roma, o Diana, no per això menys representatius.[6]

Els temes artúrics en són predominants motiu pel qual es confon sovint amb el nom

Aquesta obertura i variació en les obres de la matèria de Bretanya queda plasmada en les diferents versions o cicles de les obres que tracten la mitologia artúrica[7] i els altres herois bretons. La matèria de Bretanya té un origen lingüístic doble ( en llatí a a l’obra de Geoffrey de Monmouth i en francès a les obres d’autors com Wace, Maria de França o Chrétien de Troyes. Posteriorment aquestes obres inicials que tractaven sobre els herois bretons van ser reescrites per Robert de Boron en forma de trilogia, tot afegint simbologia cristiana a la història: Joseph d'Arimathie (o Roman de l'Estoire dou Graal), Merlin i Perceval ( o Didot-Perceval) i la part incial d’una tercera obra anomenada Merlí.  En aquest sentit, el símbol del Grial apareix per primera vegada en al darrer roman ( inacabat ) de Chrétien de Troyes, El conte del Grial, de 1180, el Grial passa a ser un símbol o l'aventura del coneixement com diu Cirlot[5], o un objecte tangible.

Més tard aquestes obres van ser reescrites en prosa per un autor anònim, a aquesta nova versió se la va anomenar  Vulgata artúrica (o cicle de Lanzarote-Grial o de Pseudo-Map). Les obres que formen part de la  Vulgata artúrica (escrites entre 1215 y 1230) serien la Estoire del Saint Graal (o Joseph Abarimathie), Estoire de Merlin, Lancelot i la queste del Saint Graal i  la Mort d'Artus  Entre 1230 y 1240, un nou autor anònim va atribuir novament a Robert de Boron una reedició de les obres de la vulgata passant a ser denominades Post-Vulgata. Aquest nou cicle de novel·les està format per fragments de les obres anteriors, però centrat en la història del Rei Artús i el Greal deixant enrere la història de Lancelot i Ginebre. Les històries que formaven  part d’aquest nou cicle artúric serien : Merlin,  la Suite de Merlin i Le Morholt.

La matèria de Bretanya a la península ibèrica

Els temes de la matèria de Bretanya, la literatura artúrica i la vida dels seus cavallers es van estendre durant l'edat mitja per tot Europa. Testimonis de la matèria de bretanya en la cultura hispànica medieval n'hi ha molts, es conserven fragments i manuscrits, tot i que la majoria s'han perdut ( vegeu l'article La "materia de Bretaña" en las culturas hispánicas de la Edad Media y del Renacimiento : textos, ediciones y estudios de Rafael Mérida)[8]

Però la seva influència va anar més enllà de les novel·les i romans que formaven part dels cicles artúrics, van influir notablement en les novel·les que formarien part del gènere de la novel·la cavalleresca, essent la més característica la novel·la Amadís de Gaula,

Autors

Són destacats autors de la matèria de Bretanya:

Vegeu també la llista de llibres sobre el rei Artús.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Simó, Meritxell. Prosa (en català). 2ona Edició. FUOC, 2015. 
  2. ↑ Bodel, Jean. La chanson des Saisne, Textes littéraires français,. BRASSEUR (A.),. 
  3. ↑ Riquer, Martí de. Historia de la literatura universal. Madrid: Gredos, 2007, p. 198-201. ISBN 9788424928742. 
  4. ↑ Cerdà, Jordi. Qüestions preliminars (en català). 2a ed.. Barcelona: FUOC, 7-3-2015, p. 19-20. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Cirlot, Victproa. GRIAL Poética y mito (siglos xii-xv) (en castellà). Siruela. 
  6. ↑ Cerdà, Jordi. Qüestions preliminars (en català). 2014a ed.. Barcelona: FUOC, 7-3-2015, p. 22. 
  7. ↑ Alvar, Carlos La Materia de Bretaña. Alicante : Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2010. http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc5d9b1
  8. ↑ Mérida Jiménez, Rafael M. «La "materia de Bretaña" en las culturas hispánicas de la Edad Media y del Renacimiento : textos, ediciones y estudios». Revista de literatura medieval, 2010, n. 22, p. 289-350. ISSN 1130-3611, 2010.

Enllaç

[1] Matèria de Bretanya, Enciclopèdia Catalana.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Matèria_de_Bretanya&oldid=17587880»