John Martin (pintor): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 8: Línia 8:
| lloc_naixement = [[Haydon Bridge]] ([[Northumberland]], [[Anglaterra]])
| lloc_naixement = [[Haydon Bridge]] ([[Northumberland]], [[Anglaterra]])
| data_defuncio = {{data defunció i edat|1854|2|17|1789|7|19}}
| data_defuncio = {{data defunció i edat|1854|2|17|1789|7|19}}
| lloc_defuncio = [[Illa de Man]]<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"> [http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0040720.xml Gran Enciclopèdia Catalana] {{ca}}</ref>
| lloc_defuncio = [[Douglas (illa de Man)|Douglas]] ([[Illa de Man]])<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"> [http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0040720.xml Gran Enciclopèdia Catalana] {{ca}}</ref>
| nacionalitat = {{GBR}}
| nacionalitat = {{GBR}}
| conjuge =
| conjuge =
Línia 14: Línia 14:
| educacio =
| educacio =
| moviment = [[Romanticisme]]
| moviment = [[Romanticisme]]
| obres_notables = ''[[El festí de Baltasar]]'' ([[1826]]), ''El gran dia de la seua ira'' ([[1852]]), ''Les planes del Cel'' ([[1853]]) i ''[[Judici Final|Juí Final]]'' ([[1853]])
| obres_notables =
| patrons =
| patrons =
| influencies_de =
| influencies_de =
Línia 26: Línia 26:
==Biografia==
==Biografia==


Es va iniciar treballant a [[Newcastle upon Tyne]] com a decorador de carrosses i, amb posterioritat, va ésser deixeble i col·laborador de Boniface Musso. El [[1806]] es va establir a [[Londres]], on es va guanyar el favor del públic amb les seues obres de tall fantàstic (''Aníbal i el seu exèrcit travessant els Alps, [[1812]]) i amb les seues evocacions de desastres i cataclismes (''El diluvi'', [[1826]]).<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/martin_john.htm Biografías y Vidas] {{es}}</ref>
Va néixer a [[Haydon Bridge]] ([[Northumberland]])<ref name="Tate"> [http://www.tate.org.uk/art/artists/john-martin-371 Tate] {{en}}</ref> i es va iniciar treballant a [[Newcastle upon Tyne]] com a aprenent decorador de carrosses i, amb posterioritat, va ésser deixeble i col·laborador del pintor de porcellana Boniface Musso.<ref name="Tate"></ref> El [[1806]] es va establir a [[Londres]], on es va guanyar el favor del públic amb les seues obres de tall fantàstic (''Aníbal i el seu exèrcit travessant els Alps, [[1812]]) i amb les seues evocacions de desastres i cataclismes (''El diluvi'', [[1826]]).<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/martin_john.htm Biografías y Vidas] {{es}}</ref>




Va realitzar les seues primeres exposicions a la [[Royal Academy of Arts]] de [[Londres]]<ref name="Ciudad de la Pintura"> [http://pintura.aut.org/ Ciudad de la Pintura] {{es}}</ref> des del [[1811]].<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>
Va realitzar les seues primeres exposicions a la [[Royal Academy of Arts]] de [[Londres]]<ref name="Ciudad de la Pintura"> [http://pintura.aut.org/ Ciudad de la Pintura] {{es}}</ref> des del [[1811]]<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref> i a la British Institution, on va guanyar premis el [[1817]] i el [[1821]].<ref name="Tate"></ref>




Línia 36: Línia 36:





Captivava la imaginació del públic amb pintures espectaculars com ''[[Josuè]] manant al Sol d'aturar-se a [[Gabaon]]'' ([[1816]], [[Gran Lògia Unida d'Anglaterra]], [[Londres]]), l'obra que el va fer famós, i ben aviat es convertí en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats (''Sadak a la recerca de les aigües de l'oblit'', [[1812]], Southampton City Art Gallery, [[Southampton]], [[Anglaterra]])<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>, que culminaren en les seues grans pintures ''El gran dia de la seua ira'' ([[1852]], [[Tate]], [[Londres]]), [[Judici Final|Juí Final]] ([[1853]], col·lecció privada) i ''La plana del Cel'' ([[1853]], col·lecció privada).<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>
Captivava la imaginació del públic amb pintures espectaculars com ''[[Josuè]] manant al Sol d'aturar-se a [[Gabaon]]'' ([[1816]], [[Gran Lògia Unida d'Anglaterra]], [[Londres]]), l'obra que el va fer famós, i ben aviat es convertí en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats (''Sadak a la recerca de les aigües de l'oblit'', [[1812]], Southampton City Art Gallery, [[Southampton]], [[Anglaterra]])<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>, que culminaren en les seues grans pintures ''El gran dia de la seua ira'' ([[1852]], [[Tate]], [[Londres]]), ''[[Judici Final|Juí Final]]'' ([[1853]], col·lecció privada) i ''Les planes del Cel'' ([[1853]]).<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>


El [[1821]] [[Thomas Lawrence]] el qualificà de ''"pintor més popular del moment"''.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> La seua obra va ésser realment popular, perquè de vegades les exposicions de les seues pintures havien d'ésser protegides amb una barana de les multituds d'admiradors, i Martin es guanyava la vida amb la venda de gravats de les seues pintures més que no pas amb la de les mateixes pintures.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
El [[1821]] [[Thomas Lawrence]] el qualificà de ''"pintor més popular del moment"''.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> La seua obra va ésser realment popular, perquè de vegades les exposicions de les seues pintures havien d'ésser protegides amb una barana de les multituds d'admiradors, i Martin es guanyava la vida amb la venda de gravats de les seues pintures més que no pas amb la de les mateixes pintures.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
Línia 42: Línia 43:




Es va fer famós tant a [[França]] com a [[Anglaterra]], fou nomenat cavaller per [[Leopold I de Bèlgica]] ([[1833]]) i va influir en artistes nord-americans, com ara [[Thomas Cole]]. Tanmateix, mentre agradava a una vasta audiència i era considerat per alguns admiradors un dels genis més grans que havien viscut mai, [[John Ruskin]] i altres crítics en qualificaven l'obra de vulgar [[sensacionalisme]]. De fet, pocs artistes han viscut uns canvis de fortuna tan extrems entre la crítica, i la seua fama es va ensorrar fins a un gran tan sorprenent que, després de la seua mort les seues pintures grandioses i abans tan famoses es venien per tan sols dues lliures.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
Es va fer famós tant a [[França]] com a [[Anglaterra]], fou nomenat cavaller per [[Leopold I de Bèlgica]] ([[1833]]) i va influir en artistes nord-americans, com ara [[Thomas Cole]].<ref name="ISBN 8429742271."></ref> Tanmateix, mentre agradava a una vasta audiència i era considerat per alguns admiradors un dels genis més grans que havien viscut mai, [[John Ruskin]] i altres crítics en qualificaven l'obra de vulgar [[sensacionalisme]]. De fet, pocs artistes han viscut uns canvis de fortuna tan extrems entre la crítica, i la seua fama es va ensorrar fins a un gran tan sorprenent que, després de la seua mort les seues pintures grandioses i abans tan famoses es venien per tan sols dues lliures.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>





Els anys setanta, la seua reputació va experimentar una enorme revifalla. Martin va fer gravats a la manera negra no sols com a mitjà per a reproduir les seues pintures, sinó també com a composicions originals. Especialment notables en són les il·lustracions per a la [[Bíblia]] i per al ''[[El Paradís perdut|Paradís perdut]]'' de [[John Milton]], que demostren que, malgrat la seua gran feblesa com a artista, sobretot en el dibuix de la figura humana, també tenia una imaginació vívida, grandiloqüent i gens indigna de temes tan elevats. De vegades, ha estat anomenat ''"Mad Martin"'' (''"Martin el Boig"''), però el malnom és injustificat i escau més al seu germà Jonathan, que era boig i va calar foc a la catedral de York.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
Els anys setanta, la seua reputació va experimentar una enorme revifalla. Martin va fer gravats a la manera negra no sols com a mitjà per a reproduir les seues pintures, sinó també com a composicions originals. Especialment notables en són les il·lustracions per a la [[Bíblia]] i per al ''[[El Paradís perdut|Paradís perdut]]'' de [[John Milton]], que demostren que, malgrat la seua gran feblesa com a artista, sobretot en el dibuix de la figura humana, també tenia una imaginació vívida, grandiloqüent i gens indigna de temes tan elevats. De vegades, ha estat anomenat ''"Mad Martin"'' (''"Martin el Boig"''), però el malnom és injustificat i escau més al seu germà Jonathan, que era boig i va calar foc a la catedral de York.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>

Va morir, paralitzat, el [[17 de febrer]] del [[1854]] a [[Douglas (illa de Man)|Douglas]] ([[Illa de Man]]).<ref name="Tate"></ref>




John Martin era eminentment assenyat, i durant la [[dècada del 1830]] va estar a punt de fer fallida amb el seu projecte extremadament ambiciós però molt pràctic de millorament del subministrament d'aigua i del sistema de canalització d'[[aigües residuals]] de [[Londres]]. Aquests plans van fracassar, però manifestaven un desig heroic de donar una forma concreta a les visions arquitectòniques dels seus quadres.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
John Martin era eminentment assenyat, i durant la [[dècada del 1830]] va estar a punt de fer fallida amb el seu projecte extremadament ambiciós però molt pràctic de millorament del subministrament d'aigua i del sistema de canalització d'[[aigües residuals]] de [[Londres]]. Aquests plans van fracassar, però manifestaven un desig heroic de donar una forma concreta a les visions arquitectòniques dels seus quadres.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>




S'inspirà també en temes espectaculars de l'[[antiguitat clàssica]] i il·lustrà ''[[El Paradís Perdut]]'' de John Milton.<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref> Poc valorat (potser a causa de la desigualtat de qualitat entre les seues obres), ha estat revalorat fa relativament poc temps.<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>
S'inspirà també en temes espectaculars de l'[[antiguitat clàssica]] i il·lustrà ''[[El Paradís perdut]]'' de John Milton.<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref> Poc valorat (potser a causa de la desigualtat de qualitat entre les seues obres), ha estat revalorat fa relativament poc temps.<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>


Les millors representacions de l'obra de Martin es conservan a la [[Tate]] de [[Londres]] i la Laing Art Gallery de [[Newcastle upon Tyne]].<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
Les millors representacions de l'obra de Martin es conservan a la [[Tate]] de [[Londres]] i la Laing Art Gallery de [[Newcastle upon Tyne]].<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
Línia 55: Línia 63:
==Llegat==
==Llegat==


John Martin fou un dels artistes anglesos més importants de la seua època i és conegut sobretot pels seus impressionants i variats gravats. A ell li devem gravats de l'Antic i el Nou Testament amb impressionants paisatges naturals.<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
John Martin fou un dels artistes anglesos més importants de la seua època (eclipsant, fins i tot, [[Joseph Mallord William Turner|William Turner]]<ref name="Amb l'Art"> [https://www.amblart.com/casal-solleric/16-john-martin Amb l'Art (revista d'art contemporani)] {{ca}}</ref>) i és conegut sobretot pels seus impressionants i variats gravats. A ell li devem gravats de l'Antic i el Nou Testament amb impressionants paisatges naturals.<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref> La raresa i espectacularitat de les seues creacions, l'extraordinari virtuosisme per a la posada en escena de complexes i suggeridores composicions amb multitud de diminuts personatges situats en vastos escenaris arquitectònics, i la imaginació apocalíptica, van estendre la seua fama i reputació per [[Europa]] i [[Amèrica del Nord]], fins convertir-lo en un dels màxims representats del [[Romanticisme]] i de l'estètica del [[sublim]].<ref name="Amb l'Art"></ref>



⚫
La seua fama era inqüestionable quan va realitzar el tema bíblic ''El festí de Baltasar'' el 1821. Així mateix, és digne de recordar altres impressionants obres seues com ''El paradís perdut'' (estampes que il·lustren el poema de John Milton). També, cal esmentar els seus aiguaforts sobre dinosaures, on es va esforçar per recrear el més fidelment el seu possible hàbitat.<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>



⚫
La seua fama era inqüestionable quan va realitzar el tema bíblic ''El festí de Baltasar'' el 1821. Així mateix, és digne de recordar altres impressionants obres seues com ''El Paradís perdut'' (estampes que il·lustren el poema de John Milton). També, cal esmentar els seus aiguaforts sobre dinosaures, on es va esforçar per recrear el més fidelment el seu possible hàbitat.<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>




Línia 64: Línia 76:


{{refbegin|2}}
{{refbegin|2}}
* ''Arbres'' (llapis i aquarel·la sobre paper, 21 × 30,8 cm)<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''Arbres'' (llapis, aquarel·la i [[goma aràbiga]] sobre paper, 21 × 30,8 cm, [[Tate]], [[Londres]])<ref name="Tate"></ref>
* ''El [[bard]]'' ([[1817]], [[oli sobre llenç]], 270 × 170 cm, Laing Art Gallery, [[Newcastle upon Tyne]], [[Anglaterra]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''El [[bard]]'' ([[1817]], [[oli sobre llenç]], 270 × 170 cm, Laing Art Gallery, [[Newcastle upon Tyne]], [[Anglaterra]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''El [[Jardí de l'Edèn]]'' ([[1821]], 19,4 × 26,4 cm, [[Tate]], [[Londres]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''El [[Jardí de l'Edèn]]'' ([[1821]], 19,4 × 26,4 cm, [[aquarel·la]] sobre paper, [[Tate]], [[Londres]])<ref name="Tate"></ref>
* ''La destrucció de [[Pompeia]] i [[Herculà]]'' ([[1822]], restaurat el [[2011]], pintura a l'oli sobre llenç, [[Tate]], [[Londres]])<ref name="Tate"></ref>
* ''[[Eva]] mostrant el fruit prohibit a [[Adam]]'' ([[1824]], [[manera negra]], 25'4 × 35'8 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, [[San Francisco]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''[[Eva]] mostrant el fruit prohibit a [[Adam]]'' ([[1824]], [[manera negra]], 25'4 × 35'8 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, [[San Francisco]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''Eve's Dream Satan Aroused'' ([[1825]], [[manera negra]], 25'6 × 35'6 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, [[San Francisco]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''Eve's Dream Satan Aroused'' ([[1825]], [[manera negra]], 25'6 × 35'6 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, [[San Francisco]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
Línia 80: Línia 93:
* ''La coronació de la [[Reina Victòria del Regne Unit|reina Victòria]]'' ([[1839]], [[oli sobre llenç]], 238'1 x 185'4 cm)<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''La coronació de la [[Reina Victòria del Regne Unit|reina Victòria]]'' ([[1839]], [[oli sobre llenç]], 238'1 x 185'4 cm)<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''The Assuaging of the Waters'' ([[1840]], [[oli sobre llenç]], 143 × 218 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, [[San Francisco]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''The Assuaging of the Waters'' ([[1840]], [[oli sobre llenç]], 143 × 218 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, [[San Francisco]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''Els àngels caiguts entrant al Pandemònium, del [[El Paradís perdut|Paradís Perdut]]'' ([[1841]], [[oli sobre llenç]], 62'2 x 76'5 cm)<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''Els àngels caiguts entrant al Pandemònium, del [[El Paradís perdut|Paradís perdut]]'' ([[1841]], [[oli sobre llenç]], 62'2 x 76'5 cm)<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''Vista sobre el [[riu Wye]]. Mirant cap a [[Cas-gwent|Chepstow]]'' ([[1844]]; [[aquarel·la]], [[aiguada]] i tocs de pintura a l'oli; 30'7 × 64 cm; [[National Gallery of Art]], [[Washington DC]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''Vista sobre el [[riu Wye]]. Mirant cap a [[Cas-gwent|Chepstow]]'' ([[1844]]; [[aquarel·la]], [[aiguada]] i tocs de pintura a l'oli; 30'7 × 64 cm; [[National Gallery of Art]], [[Washington DC]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>

⚫
* ''El gran dia de la seua ira'' ([[1851]]-[[1853]], [[oli sobre llenç]], [[Tate]], [[Londres]])

⚫
* ''Les Planes del Cel'' ([[1851]]-[[1853]], [[oli sobre llenç]], 199 × 307 cm, [[Tate]], [[Londres]])
⚫
* ''El gran dia de la seua ira'' ([[1852]], [[oli sobre llenç]], [[Tate]], [[Londres]])
⚫
* ''Les planes del Cel'' ([[1853]], [[oli sobre llenç]], 199 × 307 cm, [[Tate]], [[Londres]])
{{refend}}
{{refend}}


Línia 111: Línia 126:
==Bibliografia==
==Bibliografia==


* Feaver, William, [[1975]]. ''The Art of John Martin''. [[Oxford University Press]]. ISBN 9780198173342. [https://www.amazon.com/Art-John-Martin-William-Feaver/dp/0198173342]
* Morden, Barbara C., [[2014]]. ''John Martin: Apocalypse Now!''. McNidder & Grace. ISBN 9781904794998. [https://www.amazon.com/John-Martin-Apocalypse-Barbara-Morden/dp/1904794998/ref=pd_cp_14_1/164-0151309-7474605?_encoding=UTF8&pd_rd_i=1904794998&pd_rd_r=GK1RP4HJD4CW2S3346CV&pd_rd_w=SE0Yj&pd_rd_wg=le1oQ&psc=1&refRID=GK1RP4HJD4CW2S3346CV]
* Myrone, Martin, [[2011]]. ''John Martin: Apocalypse''. Tate Publishing. ISBN 9781854378897. [https://www.amazon.com/John-Martin-Myrone/dp/1854378899/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1486496631&sr=1-1&keywords=John+Martin+%2B+painter]
* Pendered, Mary L., [[2010]]. ''John Martin, Painter: His Life and Times''. Kessinger Publishing. ISBN 9781162765501. [https://www.amazon.com/John-Martin-Painter-Life-Times/dp/116276550X/ref=sr_1_3?s=books&ie=UTF8&qid=1486496377&sr=1-3&keywords=John+Martin+%2B+painter]


==Enllaços externs==
==Enllaços externs==

Revisió del 22:03, 7 feb 2017

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Infotaula de personaJohn Martin

John Martin el 1839 (National Portrait Gallery, Londres)
Biografia
Naixement19 de juliol de 1789
Haydon Bridge (Northumberland, Anglaterra)
Mort17 de febrer de 1854(1854-02-17) (als 64 anys)
Douglas (Illa de Man)[1]
Causa de mortMalaltia cerebrovascular Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatRegne Unit Regne Unit
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Anglaterra
Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, aquarel·lista, gravador, paisatgista, pintor d'història, escriptor, aiguafortista, artista, artista gràfic, gravador, il·lustrador, arquitecte Modifica el valor a Wikidata
GènerePaisatge i pintura religiosa Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme
Obra
Obres destacables
El festí de Baltasar (1826), El gran dia de la seua ira (1852), Les planes del Cel (1853) i Juí Final (1853)
Família
GermansJonathan Martin i William Martin Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 1042f351-543d-4e10-bc50-b2cf0a4cefcd Discogs: 2239135 Modifica el valor a Wikidata
El festí de Baltasar (1826, 479 × 681 cm, National Gallery of Art, Washington DC)

John Martin (1789-1854) fou un pintor romàntic anglès i gravador amb la tècnica de la manera negra, cèlebre per les seues escenes melodramàtiques d'esdeveniments catastròfics poblats per figures minúscules col·locades en vastos escenaris arquitectònics.[2]

Biografia

Va néixer a Haydon Bridge (Northumberland)[3] i es va iniciar treballant a Newcastle upon Tyne com a aprenent decorador de carrosses i, amb posterioritat, va ésser deixeble i col·laborador del pintor de porcellana Boniface Musso.[3] El 1806 es va establir a Londres, on es va guanyar el favor del públic amb les seues obres de tall fantàstic (Aníbal i el seu exèrcit travessant els Alps, 1812) i amb les seues evocacions de desastres i cataclismes (El diluvi, 1826).[4]


Va realitzar les seues primeres exposicions a la Royal Academy of Arts de Londres[5] des del 1811[1] i a la British Institution, on va guanyar premis el 1817 i el 1821.[3]




Captivava la imaginació del públic amb pintures espectaculars com Josuè manant al Sol d'aturar-se a Gabaon (1816, Gran Lògia Unida d'Anglaterra, Londres), l'obra que el va fer famós, i ben aviat es convertí en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats (Sadak a la recerca de les aigües de l'oblit, 1812, Southampton City Art Gallery, Southampton, Anglaterra)[1], que culminaren en les seues grans pintures El gran dia de la seua ira (1852, Tate, Londres), Juí Final (1853, col·lecció privada) i Les planes del Cel (1853).[1]

El 1821 Thomas Lawrence el qualificà de "pintor més popular del moment".[2] La seua obra va ésser realment popular, perquè de vegades les exposicions de les seues pintures havien d'ésser protegides amb una barana de les multituds d'admiradors, i Martin es guanyava la vida amb la venda de gravats de les seues pintures més que no pas amb la de les mateixes pintures.[2]


Es va fer famós tant a França com a Anglaterra, fou nomenat cavaller per Leopold I de Bèlgica (1833) i va influir en artistes nord-americans, com ara Thomas Cole.[2] Tanmateix, mentre agradava a una vasta audiència i era considerat per alguns admiradors un dels genis més grans que havien viscut mai, John Ruskin i altres crítics en qualificaven l'obra de vulgar sensacionalisme. De fet, pocs artistes han viscut uns canvis de fortuna tan extrems entre la crítica, i la seua fama es va ensorrar fins a un gran tan sorprenent que, després de la seua mort les seues pintures grandioses i abans tan famoses es venien per tan sols dues lliures.[2]



Els anys setanta, la seua reputació va experimentar una enorme revifalla. Martin va fer gravats a la manera negra no sols com a mitjà per a reproduir les seues pintures, sinó també com a composicions originals. Especialment notables en són les il·lustracions per a la Bíblia i per al Paradís perdut de John Milton, que demostren que, malgrat la seua gran feblesa com a artista, sobretot en el dibuix de la figura humana, també tenia una imaginació vívida, grandiloqüent i gens indigna de temes tan elevats. De vegades, ha estat anomenat "Mad Martin" ("Martin el Boig"), però el malnom és injustificat i escau més al seu germà Jonathan, que era boig i va calar foc a la catedral de York.[2]

Va morir, paralitzat, el 17 de febrer del 1854 a Douglas (Illa de Man).[3]


John Martin era eminentment assenyat, i durant la dècada del 1830 va estar a punt de fer fallida amb el seu projecte extremadament ambiciós però molt pràctic de millorament del subministrament d'aigua i del sistema de canalització d'aigües residuals de Londres. Aquests plans van fracassar, però manifestaven un desig heroic de donar una forma concreta a les visions arquitectòniques dels seus quadres.[2]


S'inspirà també en temes espectaculars de l'antiguitat clàssica i il·lustrà El Paradís perdut de John Milton.[1] Poc valorat (potser a causa de la desigualtat de qualitat entre les seues obres), ha estat revalorat fa relativament poc temps.[1]

Les millors representacions de l'obra de Martin es conservan a la Tate de Londres i la Laing Art Gallery de Newcastle upon Tyne.[2]

Llegat

John Martin fou un dels artistes anglesos més importants de la seua època (eclipsant, fins i tot, William Turner[6]) i és conegut sobretot pels seus impressionants i variats gravats. A ell li devem gravats de l'Antic i el Nou Testament amb impressionants paisatges naturals.[5] La raresa i espectacularitat de les seues creacions, l'extraordinari virtuosisme per a la posada en escena de complexes i suggeridores composicions amb multitud de diminuts personatges situats en vastos escenaris arquitectònics, i la imaginació apocalíptica, van estendre la seua fama i reputació per Europa i Amèrica del Nord, fins convertir-lo en un dels màxims representats del Romanticisme i de l'estètica del sublim.[6]



La seua fama era inqüestionable quan va realitzar el tema bíblic El festí de Baltasar el 1821. Així mateix, és digne de recordar altres impressionants obres seues com El Paradís perdut (estampes que il·lustren el poema de John Milton). També, cal esmentar els seus aiguaforts sobre dinosaures, on es va esforçar per recrear el més fidelment el seu possible hàbitat.[5]


Obres destacades


Galeria d'imatges


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Gran Enciclopèdia Catalana (català)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàgs. 504-505.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Tate (anglès)
  4. ↑ Biografías y Vidas (castellà)
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 Ciudad de la Pintura (castellà)
  6. ↑ 6,0 6,1 Amb l'Art (revista d'art contemporani) (català)

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Martin
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=John_Martin_(pintor)&oldid=18114825»