Dolomita: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Correcció posició plantilla:commonscat
m Sintaxi de paràmetres
Línia 3: Línia 3:
| nom = Dolomita
| nom = Dolomita
| imatge = Dolomite-Magnésite- Navarre.jpg
| imatge = Dolomite-Magnésite- Navarre.jpg
| peu d'imatge = Dolomita amb magnesita d'Eugi, [[Esteribar]], [[Navarra]]
| peu_imatge = Dolomita amb magnesita d'Eugi, [[Esteribar]], [[Navarra]]
| fórmula = CaMg(CO<sub>3</sub>)<sub>2</sub>
| formula = CaMg(CO<sub>3</sub>)<sub>2</sub>
| color = blanc, gris, vermell, marronós
| color = blanc, gris, vermell, marronós
| ratlla = blanca
| ratlla = blanca
| exfoliació = perfecta en {10{{overline|1}}1}, exfol·liació rombohedral
| exfoliacio = perfecta en {10{{overline|1}}1}, exfol·liació rombohedral
| fractura = concoïdal
| fractura = concoïdal
| duresa = 3,5 a 4
| duresa = 3,5 a 4
| lluïssor = vítria, nacrada
| lluissor = vítria, nacrada
| densitat = 5,7
| densitat = 5,7
| categoria = [[minerals carbonats|carbonats]]
| categoria = [[minerals carbonats|carbonats]]
| simetria = trigonal rhombohedral, {{overline|3}}
| simetria = trigonal rhombohedral, {{overline|3}}
| estructura cristal·lina = a = 4.8012(1) Å, c = 16.002 Å; Z = 3
| estructura_cristalina = a = 4.8012(1) Å, c = 16.002 Å; Z = 3
| strunz = 05.AB.10
| strunz = 05.AB.10
| dana = 14.2.1.1
| dana = 14.2.1.1
| hàbit = cristalls tabulars, sovint amb cares corbes; també columnar, estalactític, granular, massiu
| habit = cristalls tabulars, sovint amb cares corbes; també columnar, estalactític, granular, massiu
| sistema = [[trigonal]]
| sistema = [[trigonal]]
| macles = macles de contacte simple
| macles = macles de contacte simple
| tenacitat = fràgil
| tenacitat = fràgil
| refracció = n<sub>ω</sub> = 1,679 a 1,681 n<sub>ε</sub> = 1,500
| refraccio = n<sub>ω</sub> = 1,679 a 1,681 n<sub>ε</sub> = 1,500
| prop òptiques = uniaxial (-)
| prop_optiques = uniaxial (-)
| birefringència = δ = 0.179–0.181
| birefringencia = δ = 0.179–0.181
| gravetat = 2,84 a 2,86
| gravetat = 2,84 a 2,86
| solubilitat = poc soluble en [[HCl]] diluït
| solubilitat = poc soluble en [[HCl]] diluït
| fluorescència = pot tenir fluorescència blanca a rosa sota [[Ultraviolat|UV]]; [[Triboluminescència|triboluminescent]]
| fluorescencia = pot tenir fluorescència blanca a rosa sota [[Ultraviolat|UV]]; [[Triboluminescència|triboluminescent]]
| referències = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-1304.html|consulta=22 juny 2014|títol=Dolomite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/dolomite.pdf|consulta=22 juny 2014|títol=Dolomite|obra=Handbook of Mineralogy|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://webmineral.com/data/Dolomite.shtml|consulta=22 juny 2014|títol=Dolomite Mineral Data|obra=Webmineral|llengua=anglès}}</ref>
| referencies = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-1304.html|consulta=22 juny 2014|títol=Dolomite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/dolomite.pdf|consulta=22 juny 2014|títol=Dolomite|obra=Handbook of Mineralogy|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://webmineral.com/data/Dolomite.shtml|consulta=22 juny 2014|títol=Dolomite Mineral Data|obra=Webmineral|llengua=anglès}}</ref>
}}
}}
La '''dolomita''' és un [[mineral]] de [[carbonat de calci]] i [[magnesi]]. Va ser anomenat així l'any 1791 per Nicolas Théodore de Saussure en honor del mineralogista i [[geòleg]] [[França|francès]] [[Déodat Gratet de Dolomieu|Dolomieu]] ([[1750]]-[[1801]]). És isostructural amb la nordenskiöldina. Pertany i dóna nom al grup dolomita de minerals.<ref name="grup">{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-29288.html|consulta=22 juny 2014|títol=Dolomite Group|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> Forma una [[solució sòlida|sèrie de solució sòlida]] amb l'[[ankerita]].<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-8599.html|consulta=22 juny 2014|títol=Ankerite-Dolomite Series|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
La '''dolomita''' és un [[mineral]] de [[carbonat de calci]] i [[magnesi]]. Va ser anomenat així l'any 1791 per Nicolas Théodore de Saussure en honor del mineralogista i [[geòleg]] [[França|francès]] [[Déodat Gratet de Dolomieu|Dolomieu]] ([[1750]]-[[1801]]). És isostructural amb la nordenskiöldina. Pertany i dóna nom al grup dolomita de minerals.<ref name="grup">{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-29288.html|consulta=22 juny 2014|títol=Dolomite Group|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> Forma una [[solució sòlida|sèrie de solució sòlida]] amb l'[[ankerita]].<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-8599.html|consulta=22 juny 2014|títol=Ankerite-Dolomite Series|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>

Revisió del 18:10, 21 maig 2017

Aquest article tracta sobre el mineral. Si cerqueu les muntanyes, vegeu «Dolomites».
Infotaula de mineralDolomita

Dolomita amb magnesita d'Eugi, Esteribar, Navarra
Fórmula químicaCaMg(CO3)2
EpònimDéodat Gratet de Dolomieu Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.05.AB.10
Nickel-Strunz 9a ed.5.AB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.V/B.03 Modifica el valor a Wikidata
Dana14.2.1.1
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Hàbit cristal·lícristalls tabulars, sovint amb cares corbes; també columnar, estalactític, granular, massiu
Estructura cristal·linaa = 4.8012(1) Å, c = 16.002 Å; Z = 3
Grup puntualtrigonal rhombohedral, 3
Colorblanc, gris, vermell, marronós
Maclesmacles de contacte simple
Exfoliacióperfecta en {1011}, exfol·liació rombohedral
Fracturaconcoïdal
Tenacitatfràgil
Duresa3,5 a 4
Lluïssorvítria, nacrada
Color de la ratllablanca
Gravetat específica2,84 a 2,86
Densitat5,7
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,679 a 1,681 nε = 1,500
Birefringènciaδ = 0.179–0.181
Fluorescènciapot tenir fluorescència blanca a rosa sota UV; triboluminescent
Solubilitatpoc soluble en HCl diluït
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolDol Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

La dolomita és un mineral de carbonat de calci i magnesi. Va ser anomenat així l'any 1791 per Nicolas Théodore de Saussure en honor del mineralogista i geòleg francès Dolomieu (1750-1801). És isostructural amb la nordenskiöldina. Pertany i dóna nom al grup dolomita de minerals.[4] Forma una sèrie de solució sòlida amb l'ankerita.[5]

Característiques

La dolomita és un mineral compost de carbonat de calci i magnesi, amb fórmula CaMg(CO3)2. Cristal·litza en el sistema trigonal, i es pot trobar en cristalls tabulars, sovint amb cares corbes. El seu hàbit cristal·lí també inclou el columnar, l'estalactític, el granular i el massiu. La dolomita pot ser fluorescent en blanc i rosa sota la llum ultravioleta.[6]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dolomita pertany a "05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H2O, alcalinoterris (i altres M2+)" juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.

Formació i roques

És un important mineral de roques sedimentàries i metamòrfiques, trobat com mineral principal de les roques anomenades dolomies i metadolomies, així com un mineral important en limolites i marbres on la calcita és el principal mineral present. També apareixen dipòsits de dolomita en vetes hidrotermals, formant cristalls que omplen cavitats. S'ha trobat també en serpentinites i roques similars.

La dissociació natural de la dolomita per l'acció de l'aigua carbònica en roques sedimentàries (dolomies) dóna lloc a nombroses formacions càrstiques, per donar calcita i magnesita pura, segons la reacció reversible:

CaMg(CO3)2 + 2H2O + 2CO2 ←→ 4CO3H- + Ca2+ + Mg2+ ←→ CaCO3 + MgCO3 + 2H2O + 2CO2

Es sol trobar acompanyada de siderita, quars, guix, fluorita, celestina, calcita o barita.

Usos

Abunda en la naturalesa en forma de roques dolomítiques i s'utilitza com a font de magnesi i per a la fabricació de materials refractaris (és una roca sedimentària química). També s'utilitza com a fonent en metal·lúrgia, manufactura de ceràmica, pintures i càrregues blanques i com a component per fabricar el vidre. Està totalment proscrita com mineral al clínquer del formigó pel contingut en MgO, ja que dóna una alta expansivitat. En canvi com a àrid de formigó valdria, sempre que s'analitzi la seva reacció amb el ciment.

Grup dolomita

Els membres d'aquest grup tenen una estructura cristal·lina semblant a la de la calcita. En la dolomita, posicions alternes de Ca estan ocupades per Mg, esdevenint estructures no equivalents, reduint el punt de simetria del cristall de 32/m a 3.[4]

El grup està compost per cinc espècies minerals: ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita i norsethita.

Varietats

  • Brossita, una varietat férrica de dolomita amb fins a un 10% de FeCO3. Trobada originàriament a la mina Brosso, Calea, Província de Torí, Itàlia, d'on rep el seu nom.[7]
  • Cobaltodolomita, una varietat cobaltífera provinent de Pribram, República Txeca, que conté 5,17% de CoO. Es representa amb la fórmula (Ca,Mg,Co)CO3.[8]
  • Conita, també anomenada dolomita rica en magnesi, és una dolomita amb Mg > Ca en una quantitat significativa, amb fórmula (Ca,Mg)Mg(CO3)2.[9]
  • Dolomita fèrrica, una varietat relativament comuna de dolomita que conté ferro. Es pot distingir de l'ankerita només per mitjans analítics.[10]
  • Dolomita manganesífera, una varietat que conté manganès.[11]
  • Dolomita zíncica, una varietat que conté zinc.[12]
  • Greinerita, una varietat manganesífera de dolomita, però probablement només una dolomita amb un contingut de manganès feble. El material tipus, provinent de la muntanya Greiner, al Tirol, es va perdre.[13]
  • Gurhofian, també anomenada geldolomita, una varietat microcristal·lina de dolomita que inicialment es creia que es tractava d'un gel. Originàriament reportada de Gurhof, Baixa Àustria. Pot ser de color blanc o groguenc.[14]
  • Plumbodolomita, una varietat que conté plom.[15]
  • Taraspita, una dolomita sinteritzada verda i bandejada, que deu el seu color a continguts menors de níquel (0,1-0,3% NiO) i de ferro (0,75-6% FeO). El material s'utilitza per tallar. Rep el seu nom de la localitat de Tarasp, Grischun, Suïssa.[16]
  • Teruelita, una dolomita negre originalment descrita a Terol, Aragó.[17]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolomita
  1. ↑ «Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  2. ↑ «Dolomite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 22 juny 2014].
  3. ↑ «Dolomite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 22 juny 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Dolomite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  5. ↑ «Ankerite-Dolomite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  6. ↑ Deer, W. A., R. A. Howie and J. Zussman (1966) An Introduction to the Rock Forming Minerals, Longman, pp. 489–493. ISBN 0-582-44210-9.
  7. ↑ «Brossite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  8. ↑ «Cobaltoan Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  9. ↑ «Mg-rich Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  10. ↑ «Ferroan Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  11. ↑ «Manganoan Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  12. ↑ «Zincian Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  13. ↑ «Greinerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  14. ↑ «Gurhofian» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  15. ↑ «Plumbodolomit» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  16. ↑ «Taraspite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  17. ↑ «Teruelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dolomita&oldid=18461488»