Lluís Serrahima i Villavecchia: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m infotaula de músic -> infotaula persona |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Lluís Serrahima i Villavecchia''' ([[Barcelona]], [[1931]]), fill de [[Maurici Serrahima i Bofill]], és escriptor i llicenciat en dret. Va ésser un dels pioners indiscutibles de la [[Nova Cançó]]. El seu article ''Ens calen cançons d'ara'', publicat el [[1959]] a ''[[Germinàbit]]'' és considerat el text fundacional del moviment. |
'''Lluís Serrahima i Villavecchia''' ([[Barcelona]], [[1931]]), fill de [[Maurici Serrahima i Bofill]], és escriptor i llicenciat en dret. Va ésser un dels pioners indiscutibles de la [[Nova Cançó]]. El seu article ''Ens calen cançons d'ara'', publicat el [[1959]] a ''[[Germinàbit]]'' és considerat el text fundacional del moviment. |
||
Revisió del 18:13, 22 abr 2019
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 agost 1931 Barcelona |
Mort | 26 juliol 2020 (88 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, compositor de cançons, poeta, activista cultural |
Gènere | Nova Cançó |
Instrument | Veu |
Família | |
Cònjuge | Remei Margarit i Tayà |
Pare | Maurici Serrahima i Bofill |
Premis | |
Lluís Serrahima i Villavecchia (Barcelona, 1931), fill de Maurici Serrahima i Bofill, és escriptor i llicenciat en dret. Va ésser un dels pioners indiscutibles de la Nova Cançó. El seu article Ens calen cançons d'ara, publicat el 1959 a Germinàbit és considerat el text fundacional del moviment.
Tot i que va actuar diverses vegades en públic interpretant alguns temes propis (va cantar Jo soc pansit com la lluna a la sessió celebrada al CICF el 19 de desembre del 1961), no va enregistrar cap disc i va abandonar aviat els escenaris, tot i que continuà escrivint ara i adés textos per a altres intèrprets: Miquel Porter i Moix (Soc un burgès), Els 4 Gats (Cla i Cat), Maria del Mar Bonet (Què volen aquesta gent?), etc.
A mitjans de la dècada del 1980 la Generalitat de Catalunya el va posar al capdavant d'un departament dedicat a la cançó en totes les seves manifestacions.[1]
L'any 2007 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, juntament amb els components de Els Setze Jutges.
El novembre de 2018, Edicions de 1984 publica Què volen aquesta gent? Llegat poètic que recull els seus poemaris Com el mar (1962) i Torno a salpar (2004) així com el llibre inèdit Figures en assaig, amb edició literària i pròleg de Glòria Soler Giménez.
Referències
- ↑ Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5, plana 260