Jeffrey Amherst: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Sevenoaks usant HotCat |
ordena i detallets de traducció |
||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
=== Guerra de Successió Austríaca === |
=== Guerra de Successió Austríaca === |
||
En 1731 es va enrolar en l'Exèrcit britànic, |
En 1731 es va enrolar en l'Exèrcit britànic, i hi prestà servei el 1741 com a ajudant de camp del general John Ligonier. Va prendre part en la [[batalla de Dettingen]] i en la de [[batalla de Fontenoy|Fontenoy]], en el marc de la [[Guerra de Successió Austríaca]], contra l'Exèrcit francès. Durant la guerra va ascendir al rang de [[tinent coronel]], encara que després de la signatura de la pau, per mitjà del [[Tractat d'Aquisgrà (1748)|Tractat d'Aquisgrà]] en [[1748]] van quedar molt minvades les seves possibilitats d'ulteriors ascensos. |
||
=== Guerra dels Set Anys === |
=== Guerra dels Set Anys === |
||
==== A Europa ==== |
==== A Europa ==== |
||
La situació de Jeffrey Amherst va donar una bolcada a conseqüència de l'esclat de la [[Guerra dels Set Anys]]. En els inicis del conflicte va ser enviat a [[Alemanya]], |
La situació de Jeffrey Amherst va donar una bolcada a conseqüència de l'esclat de la [[Guerra dels Set Anys]]. En els inicis del conflicte va ser enviat a [[Alemanya]], i el juliol de 1757 prengué part a la batalla de Hastenbeck. Atès que el seu protector, el general John Ligonier, havia estat nomenat comandant en cap de l'Exèrcit britànic, es va conferir a Amherst el grau temporal de ''major general a Amèrica'' i rebé l'encàrrec concret d'apoderar-se del fort francès existent a [[Setge de Louisbourg|Louisbourg]], a l'[[Illa del Cap Bretó|illa de Cap Bretón]], encàrrec pel qual va explicar entre les seves files amb el futur general [[James Wolfe]]. Jeffrey va manar l'expedició enviada contra la fortalesa, i n'aconseguí la capitulació el 27 de juliol de 1758.<ref name="ImperioBritánico">{{ref-web|url = http://mx.encarta.msn.com/encyclopedia_761566125/Imperio_Brit%C3%A1nico.html|títol= ''Imperio británico''|consulta= 22 de gener de 2008|editor= Encarta|llengua= castellano|urlarxiu= http://web.archive.org/web/http://mx.encarta.msn.com/encyclopedia_761566125/Imperio_Brit%C3%A1nico.html|dataarxiu= 24 de novembre de 2015}}</ref> |
||
<!-- |
<!-- |
||
==== A Amèrica ==== |
==== A Amèrica ==== |
||
[[Fitxer:Jeffreyamherst.jpg|thumb|367x367px|Quadre de Jeffrey Amherst, pintat per Joseph Blackburn en [[1758]].]] |
[[Fitxer:Jeffreyamherst.jpg|thumb|367x367px|Quadre de Jeffrey Amherst, pintat per Joseph Blackburn en [[1758]].]] |
||
Després de l'èxit obtingut, va ser nomenat comandant en cap a [[Amèrica]] de l'Exèrcit britànic, substituint en aquest càrrec |
Després de l'èxit obtingut, va ser nomenat comandant en cap a [[Amèrica]] de l'Exèrcit britànic, substituint en aquest càrrec el general [[James Abercromby]]. Va acampar amb les seves tropes per passar l'hivern a la ciutat de [[Nova York]], tot i preparant els plans per a la campanya que emprendria en la següent primavera. |
||
Així, en |
Així, en 1759 va remuntar el [[llac Champlain]] al capdavant d'un exèrcit format per 11.000 soldats, fins a arribar a Crown Point, on va iniciar la construcció d'un fort. Des d'aquest, llançà alguns atacs contra una illa del [[riu Richelieu]] en la qual s'havia refugiat el comandant francès, François Charles de Bourlamaque. Com que la tàctica empleada no va obtenir resultats, va ser abandonada després de la victòria de [[James Wolfe]] al setembre en la [[batalla de les Planes d'Abraham]], que va permetre la conquesta del [[Quebec]] als francesos, encara que el propi Wolfe va morir en la batalla.<ref name="ImperioBritánico">{{Cite web|url = http://mx.encarta.msn.com/encyclopedia_761566125/Imperio_Brit%C3%A1nico.html|título = ''Imperio británico''|fechaacceso = 22 de gener de 2008|añoacceso = 2008|editorial = Encarta|idioma = castellano|urlarchivo = http://web.archive.org/web/http://mx.encarta.msn.com/encyclopedia_761566125/Imperio_Brit%C3%A1nico.html|fechaarchivo = 24 de novembre de 2015}}</ref> |
||
Durant el següent hivern, Amherst va planificar el següent moviment, consistent en l'atac convergent de tres exèrcits cap a [[Mont-real]]: James Murray hauria de remuntar el [[ |
Durant el següent hivern, Amherst va planificar el següent moviment, consistent en l'atac convergent de tres exèrcits cap a [[Mont-real]]: James Murray hauria de remuntar el [[riu Sant Llorenç]] des de Quebec, alhora que William Havilland avançaria des del llac Champlain i el propi Amherst atacaria des del [[llac Ontàrio]]. A principis de setembre de 1760 es va efectuar conforme al previst la conjunció dels tres exèrcits, la qual cosa va forçar als francesos a la capitulació davant els britànics el 8 de setembre.<ref>{{Cite web|url = http://www.millis.k12.ma.us/Programs/Immersion/historia/guerrafrind.htm|título = ''Guerra Francesa e India (1754 - 1763)''|fechaacceso = 22 de gener de 2008|añoacceso = 2008|editorial = Encarta|idioma = castellano}}</ref> Immediatament després, Amherst va nomenar tres governadors per a tot el territori recentment conquistat: Murray quedava confirmat per al càrrec que ja venia exercint com a governador del Quebec, Ralph Burton seria el nou governador de la zona de [[Trois-Rivières]], i [[Thomas Gage]] quedava nomenat per a Mont-real. |
||
Malgrat tot, la guerra no havia conclòs encara, per la qual cosa Jeffrey Amherst, mentre que comandant en cap de totes les tropes britàniques a Amèrica, va organitzar en els anys 1761 i |
Malgrat tot, la guerra no havia conclòs encara, per la qual cosa Jeffrey Amherst, mentre que comandant en cap de totes les tropes britàniques a Amèrica, va organitzar en els anys 1761 i 1762 operacions contra [[Dominica]], la [[Martinica]] i [[Cuba]], aquesta última a causa de l'aliança que els Borbons [[Espanya|espanyols]] mantenien amb els [[Dinastia borbònica|Borbons]] francesos a través dels ''[[Pactes de Família]]''. |
||
En 1762 va nomenar també |
En 1762 va nomenar també el seu germà, William Amherst perquè manés a les tropes que anaven a intentar la reconquesta de l'illa de [[Terranova]], en mans franceses per aquest llavors, encara que el propi Jeffrey va supervisar la marxa de l'operació des del seu lloc de comandament a [[Nova York]]. La [[batalla de Signal Hill]] i la capitulació del fort francès instal·lat a [[Saint John's (Terranova i Labrador)|Sant Joan de Terranova]] van posar fi a la presència de [[França]] a l'[[Amèrica del Nord]], a excepció de l'illa de [[Saint-Pierre i Miquelon|Sant Pierre i Miquelon]]. |
||
==== Rebel·lió de Pontiac ==== |
==== Rebel·lió de Pontiac ==== |
||
Al maig de |
Al maig de 1763, Jeffrey Amherst, va organitzar un campanya contra els [[Pobles indígenes d'Amèrica|amerindis]], després de la rebel·lió encapçalada per [[Pontiac]], cap de la tribu dels [[Ottawes]]. |
||
=== Retorn a Europa === |
=== Retorn a Europa === |
||
| Línia 81: | Línia 81: | ||
* [http://www.college.ucla.edu/webproject/micro12/webpages/indianssmallpox.html Amherst y la viruela] ''Excerpts from actual letters in which Lord Jeffery Amherst approves smallpox plan (dated July 16, 1763) and discusses other methods of genocide with Colonel Henry Bouquet'' (en inglés). |
* [http://www.college.ucla.edu/webproject/micro12/webpages/indianssmallpox.html Amherst y la viruela] ''Excerpts from actual letters in which Lord Jeffery Amherst approves smallpox plan (dated July 16, 1763) and discusses other methods of genocide with Colonel Henry Bouquet'' (en inglés). |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
{{ORDENA:Amherst, Jeffrey}} |
|||
[[Categoria:Mariscals de camp]] |
[[Categoria:Mariscals de camp]] |
||
Revisió del 17:23, 12 set 2019
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 gener 1717 Riverhead (Anglaterra) (en)  |
| Mort | 3 agost 1797 (80 anys) Montreal Park (en) |
| Sepultura | Sevenoaks |
| Membre del Consell Privat del Regne Unit | |
| 1772 – | |
 Governador Guernsey | |
| 1770 – 1794 | |
| Governor of New France (en) | |
| 8 setembre 1760 – 10 febrer 1763 ← Pierre de Rigaud de Vaudreuil – Supressió del càrrec → Nomenat per: Jordi III del Regne Unit | |
| Governador de Virgínia | |
| 1759 – 1768 | |
| Activitat | |
| Ocupació | administrador colonial, militar |
| Activitat | 1731 – |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit britànic |
| Rang militar | Mariscal de Camp (1796–) |
| Conflicte | Guerra de Successió Austríaca |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Altres | |
| Títol | Baron Amherst (en) (1788, 1776–1797) Earl Amherst (en) (1788–1797) |
| Cònjuge | Jane Dalison (en) (1753–) Elizabeth Cary (en) (1767–1797) |
| Fills | Maj.-Gen. Jeffrey Amherst (en) (  valor desconegut) |
| Pares | Jeffrey Amherst (en) i Elizabeth Kerrill (en) |
| Germans | William Amherst (en) , John Amherst (en) , Sackville Amherst (en) i Elizabeth Amherst (en) |
| Parents | William Pitt Amherst (fill del germà) Elizabeth Amherst Hale (en) (filla del germà) |
Premis
| |
Signatura  | |
  | |
Jeffrey Amherst, primer baró de Amherst, nascut el 29 de gener de 1717 a Sevenoaks, comtat de Kent (Anglaterra), i mort el 3 d'agost de 1797 al mateix Sevenoaks, va ser un militar britànic que va aconseguir el grau de mariscal de camp a l'Exèrcit britànic.
Va destacar pel seu paper a les guerres amb els amerindis, però especialment va destacar en la Guerra dels Set Anys contra França als territoris de l'actual Canadà, que va suposar la pèrdua del Québec i de Nova França per als francesos. Va ser el primer governador general britànic del Canadà després de l'ocupació del Québec. No obstant això, va fracassar en la lluita contra els rebels de les colònies americanes (les Tretze Colònies) que, mal resolta, va desembocar posteriorment en la Guerra d'independència dels Estats Units, amb la consegüent pèrdua del territori pel Regne Unit.
Va ser ennnoblit per la Corona britànica, concretament pel rei Jorge III, com a premi per la seva destacada actuació a Amèrica, sent així nomenat primer Baró de Amherst.
Activitats prèvies
Jeffrey Amherst va néixer el 29 de gener de 1717 a la localitat de Sevenoaks, al comtat de Kent, a Anglaterra, servint en la seva infantesa com a patge per al duc de Dorset.
Carrera militar
Guerra de Successió Austríaca
En 1731 es va enrolar en l'Exèrcit britànic, i hi prestà servei el 1741 com a ajudant de camp del general John Ligonier. Va prendre part en la batalla de Dettingen i en la de Fontenoy, en el marc de la Guerra de Successió Austríaca, contra l'Exèrcit francès. Durant la guerra va ascendir al rang de tinent coronel, encara que després de la signatura de la pau, per mitjà del Tractat d'Aquisgrà en 1748 van quedar molt minvades les seves possibilitats d'ulteriors ascensos.
Guerra dels Set Anys
A Europa
La situació de Jeffrey Amherst va donar una bolcada a conseqüència de l'esclat de la Guerra dels Set Anys. En els inicis del conflicte va ser enviat a Alemanya, i el juliol de 1757 prengué part a la batalla de Hastenbeck. Atès que el seu protector, el general John Ligonier, havia estat nomenat comandant en cap de l'Exèrcit britànic, es va conferir a Amherst el grau temporal de major general a Amèrica i rebé l'encàrrec concret d'apoderar-se del fort francès existent a Louisbourg, a l'illa de Cap Bretón, encàrrec pel qual va explicar entre les seves files amb el futur general James Wolfe. Jeffrey va manar l'expedició enviada contra la fortalesa, i n'aconseguí la capitulació el 27 de juliol de 1758.[1]
Recompenses i homenatges
Entre 1759 i 1768 va ser oficialment nomenat governador de la colònia de Virgínia. No obstant això, es tractava d'un càrrec que mai va exercir en realitat, però que li va permetre beneficiar-se de les rendes i prebendes annexes al càrrec.
En 1776 va ser ennoblit, com a baró de Amherst of Holmesdale, encara que el títol es va extingir en la seva pròpia persona en mancar de descendència.
Entre 1770 i 1794 va ser nomenat governador de Guernsey, també amb l'objecte que es beneficiés de les rendes conferides al càrrec.
En 1778 va rebre una segona baronia, la baronia de Amherst of Mont-real, que després de la seva defunció va recaure en el seu nebot William Pitt Amherst.
En el seu honor se li va donar el seu nom al Col·legi Amherst, així com a diverses localitats dels actuals Estats Units i Canadà.
Defunció
Jeffrey Amherst, primer baró de Amherst, va morir en la seva residència en Sevenoaks (residència batejada com Mont-real), en el mateix lloc del seu naixement, el 3 d'agost de 1797.
Referències
- ↑ «Imperio británico» (en castellano). Encarta. Arxivat de l'original el 24 de novembre de 2015. [Consulta: 22 gener 2008].
Bibliografia
- JC Long: Lord Jeffery Amherst: A Soldier of the King, New York, MacMillan, 1933.
- Cappel, Constance, The Smallpox Genocide of the Odawa Tribe at L'Arbre Croche, 1763: The History of a Native American People Lewiston, New York: The Edwin Mellen Press, 2007. ISBN 0-7734-5220-6.
- Amherst and the conquest of Canada: selected papers from the correspondence of Major-General Jeffrey Amherst while Commander-in-Chief in North America from September 1758 to December 1760 edited by Richard Middleton. Stroud: Sutton Publishing for the Army Records Society, 2003. ISBN 0-7509-3142-6.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeffrey Amherst |
- Biografía en el Dictionnaire biographique du Canada en ligne (en francés)
- Uso de la viruela en Fort Pitt (en inglés)
- Historical Biographies: Jeffrey Amherst (en inglés)
- Amherst y la viruela (en inglés)
- Amherst y la viruela Excerpts from actual letters in which Lord Jeffery Amherst approves smallpox plan (dated July 16, 1763) and discusses other methods of genocide with Colonel Henry Bouquet (en inglés).