Alta Velocitat Espanyola: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 11: | Línia 11: | ||
| ample via = 1435 |
| ample via = 1435 |
||
}} |
}} |
||
'''Alta Velocitat Espanyola''', més coneguda per les sigles '''AVE''', és la marca comercial<ref>{{ref-publicació|nom=Ministerio de Fomento|títol=15 años de Ave: de ilusión por el progreso a símbolo del desarrollo presente y futuro de España|publicació=Nota de prensa|data=21 abril 2007|url=http://www.adif.es/es_ES/infraestructuras/doc/AVE_15ANIVERSARIO.pdf|consulta=3 octubre 2013}}</ref> creada el 1992<ref>{{ref-web|url=http://www.adif.es/es_ES/infraestructuras/lineas_de_alta_velocidad/madrid_sevilla/historia_madrid-sevilla.shtml|consulta=3 octubre 2013|títol=Línea Madrid-Sevilla|editor=Adif}}</ref> de la companyia ferroviària espanyola [[Renfe Operadora]] per als seus trens de gamma més alta. Aquests trens circulen a una velocitat màxima de 350 km/h per línies d'[[ample ferroviari estàndard]] (1.435 mm) electrificades a 25 kV - 50 Hz en recorreguts de llarga distància. La paraula al·ludeix al mateix temps a au en [[castellà]] buscant una imatge comercial per a aquests trens.{{CC|2019}} |
'''Alta Velocitat Espanyola''', més coneguda per les sigles '''AVE''', és la marca comercial<ref>{{ref-publicació|nom=Ministerio de Fomento|títol=15 años de Ave: de ilusión por el progreso a símbolo del desarrollo presente y futuro de España|publicació=Nota de prensa|data=21 abril 2007|url=http://www.adif.es/es_ES/infraestructuras/doc/AVE_15ANIVERSARIO.pdf|consulta=3 octubre 2013}}</ref> creada el 1992<ref>{{ref-web|url=http://www.adif.es/es_ES/infraestructuras/lineas_de_alta_velocidad/madrid_sevilla/historia_madrid-sevilla.shtml|consulta=3 octubre 2013|títol=Línea Madrid-Sevilla|editor=Adif}}</ref> de la companyia ferroviària espanyola [[Renfe Operadora]] per als seus trens de gamma més alta. Aquests trens circulen a una velocitat màxima de 350 km/h per línies d'[[ample ferroviari estàndard]] (1.435 mm) electrificades a 25 kV - 50 Hz en recorreguts de llarga distància. La paraula al·ludeix al mateix temps a au en [[castellà]] buscant una imatge comercial per a aquests trens.{{CC|2019}} Espanya és el primer país amb més línies d'alta velocitat d'Europa.<ref name="agujeronegro">{{ref-notícia |cognom=Vélez |nom=Antonio M. |títol=Los agujeros negros del AVE: sobrecostes, amaños y corrupción tras una inversión de más de 50.000 millones |publicació=eldiario.es |url=https://www.eldiario.es/economia/agujeros-AVE-sobrecostes-corrupcion-inversion_0_882962580.html |consulta=19 octubre 2019 |data=2019-3-30}}</ref> |
||
L'empresa encarregada de l'AVE, Adif Alta Velocidad va ser des del seu inici l'empresa pública que més deute acumulava a Espanya.<ref name="deute">{{ref-notícia |cognom=Larrouy |nom=Diego |títol=Adif Alta Velocidad ya supera en deuda al Fondo de Rescate de los bancos: 17.900 millones |publicació=eldiario.es |url=https://www.eldiario.es/economia/Adif-Alta-Velocidad-Frob-millones_0_756975091.html |consulta=19 octubre 2019 |data=2018-04-03}}</ref> |
|||
== Història == |
== Història == |
||
La marca comercial AVE va començar-se a per a denominar la [[LAV Madrid-Sevilla|línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla]], que es va inaugurar el 21 d'abril del 1992.<ref>{{ref-notícia|cognom=M. Ontoso|nom=Luis|títol=Ave, la estación de salida de la marca España|publicació=ABC|url=http://www.abc.es/economia/20130320/abci-estacion-salida-201303192215.html|consulta=3 octubre 2013|data=20 març 2013}}</ref> Les primeres locomotores de la [[LAV Madrid-Sevilla|línia Madrid-Sevilla]] estan inspirades en el [[TGV]] francès (''Train à Grande Vitesse'', tren de gran velocitat), pioner a [[Europa]] en els serveis de gran velocitat. Actualment l'AVE ja no és sols sinònim de la línia Madrid-Sevilla sinó que és un producte comercial gestionat actualment per la Unitat de Negoci (UN) Alta Velocidad [[Renfe Operadora]]. La companyia, única operadora amb llicència d'[[Adif]] a les vies d'ample europeu, classifica en aquesta Unitat de Negoci aquells productes la major part dels quals el recorregut es realitza a més de 200 km/h de mitjana. Des de la inauguració del primer tram cada any els pressupostos de l'Estat espanyol han tingut una partida per l'AVE.{{CC}} |
La marca comercial AVE va començar-se a per a denominar la [[LAV Madrid-Sevilla|línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla]], que es va inaugurar el 21 d'abril del 1992.<ref>{{ref-notícia|cognom=M. Ontoso|nom=Luis|títol=Ave, la estación de salida de la marca España|publicació=ABC|url=http://www.abc.es/economia/20130320/abci-estacion-salida-201303192215.html|consulta=3 octubre 2013|data=20 març 2013}}</ref> Les primeres locomotores de la [[LAV Madrid-Sevilla|línia Madrid-Sevilla]] estan inspirades en el [[TGV]] francès (''Train à Grande Vitesse'', tren de gran velocitat), pioner a [[Europa]] en els serveis de gran velocitat. Actualment l'AVE ja no és sols sinònim de la línia Madrid-Sevilla sinó que és un producte comercial gestionat actualment per la Unitat de Negoci (UN) Alta Velocidad [[Renfe Operadora]]. La companyia, única operadora amb llicència d'[[Adif]] a les vies d'ample europeu, classifica en aquesta Unitat de Negoci aquells productes la major part dels quals el recorregut es realitza a més de 200 km/h de mitjana. Des de la inauguració del primer tram cada any els pressupostos de l'Estat espanyol han tingut una partida per l'AVE.{{CC}} |
||
El 2016 va multar un càrtel d'empreses per repartir-se les adjudicacions relatius a l'AVE.<ref>{{ref-web |url=https://www.cnmc.es/node/232558 |consulta=19 octubre 2019 |títol=Multa de 5,64 millones de euros a cuatro empresas y nueve de sus directivos por repartirse las adjudicaciones de los suministros de desvíos ferroviarios de Adif |obra=CNMC |data=6 juliol 2016}}</ref><ref name="agujeronegro" /> |
|||
El servei d'AVE València-Castelló inaugurat el gener de 2018 no donava efectivament el servei d'alta velocitat per ser reduïda.<ref>{{ref-notícia |cognom=Lafita |nom=Íngrid |títol=Per què l'AVE València-Castelló no és "alta velocitat"? |publicació=Diari La Veu |url=https://www.diarilaveu.com/noticia/79242/no-ave-castello |consulta=26 agost 2019 |data=2018-01-22}}</ref> Es constatà que el viatge s'allargava per fer-se sobre unes vies que ja abans estaven saturades.<ref name="lafita_10">{{ref-notícia |cognom=Lafita |nom=Íngrid |títol=El servei de Rodalia València perd 10 milions d'usuaris en 12 anys |publicació=Diari La Veu |url=https://www.diarilaveu.com/servei-de-rodalia-de-renfe-valencia-perd-10-milions-usuaris |consulta=26 agost 2019 |data=2019-08-23}}</ref> |
El servei d'AVE València-Castelló inaugurat el gener de 2018 no donava efectivament el servei d'alta velocitat per ser reduïda.<ref>{{ref-notícia |cognom=Lafita |nom=Íngrid |títol=Per què l'AVE València-Castelló no és "alta velocitat"? |publicació=Diari La Veu |url=https://www.diarilaveu.com/noticia/79242/no-ave-castello |consulta=26 agost 2019 |data=2018-01-22}}</ref> Es constatà que el viatge s'allargava per fer-se sobre unes vies que ja abans estaven saturades.<ref name="lafita_10">{{ref-notícia |cognom=Lafita |nom=Íngrid |títol=El servei de Rodalia València perd 10 milions d'usuaris en 12 anys |publicació=Diari La Veu |url=https://www.diarilaveu.com/servei-de-rodalia-de-renfe-valencia-perd-10-milions-usuaris |consulta=26 agost 2019 |data=2019-08-23}}</ref> |
||
El desembre de 2018 dos empreses de transport aeri de passatgers, Air Nostrum i Acciona, s'uniren per competir contra l'AVE.<ref>{{ref-notícia |títol=Air Nostrum se alía con Acciona para competir contra el AVE de Renfe |publicació=Levante-EMV |consulta=Levante-EMV |data=2018-12-16}}</ref> El mateix mes, el Govern espanyol aprovà l'alliberament del tràfic ferroviari entre Alacant i Madrid perquè, a partir del 2021, puguin participar-hi operadors privats.<ref>{{ref-notícia |cognom=Benito |nom=F.J. |títol=El Gobierno aprueba el decreto para "privatizar" el AVE entre Alicante y Madrid a partir de 2021 |publicació=Diario Información |url=https://www.diarioinformacion.com/alicante/2018/12/21/gobierno-aprueba-decreto-privatizar-ave/2100280.html |consulta=21 desembre 2018 |data=2018-12-21}}</ref> |
El desembre de 2018 dos empreses de transport aeri de passatgers, Air Nostrum i Acciona, s'uniren per competir contra l'AVE.<ref>{{ref-notícia |títol=Air Nostrum se alía con Acciona para competir contra el AVE de Renfe |publicació=Levante-EMV |consulta=Levante-EMV |data=2018-12-16}}</ref> El mateix mes, el Govern espanyol aprovà l'alliberament del tràfic ferroviari entre Alacant i Madrid perquè, a partir del 2021, puguin participar-hi operadors privats.<ref>{{ref-notícia |cognom=Benito |nom=F.J. |títol=El Gobierno aprueba el decreto para "privatizar" el AVE entre Alicante y Madrid a partir de 2021 |publicació=Diario Información |url=https://www.diarioinformacion.com/alicante/2018/12/21/gobierno-aprueba-decreto-privatizar-ave/2100280.html |consulta=21 desembre 2018 |data=2018-12-21}}</ref> |
||
El 14 de març de 2019, la Comissió Nacional dels Mercats i Valors va imposar multes milionàries a diversos càrtels d'empreses que es dedicaven a trucar els contractes, pràctica que feren durant catorze anys.<ref name="agujeronegro" /> |
|||
Segons dades de 2019, l'eix València-Barcelona era utilitzat per més passatgers que vuit de les línies d'AVE, esdevenint el setè eix amb més passatgers.<ref>{{ref-notícia |cognom=Mestre |nom=J. |títol=El eje València-Barcelona supera en pasajeros a ocho líneas de AVE |publicació=Levante-EMV |url=https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2019/03/18/eje-valencia-barcelona-supera-pasajeros/1849771.html |consulta=1 maig 2019 |data=2019-3-18}}</ref> |
Segons dades de 2019, l'eix València-Barcelona era utilitzat per més passatgers que vuit de les línies d'AVE, esdevenint el setè eix amb més passatgers.<ref>{{ref-notícia |cognom=Mestre |nom=J. |títol=El eje València-Barcelona supera en pasajeros a ocho líneas de AVE |publicació=Levante-EMV |url=https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2019/03/18/eje-valencia-barcelona-supera-pasajeros/1849771.html |consulta=1 maig 2019 |data=2019-3-18}}</ref> |
Revisió del 13:27, 19 oct 2019
AVE | |
---|---|
Inauguració | 1992 |
Operador | Renfe |
Tipus servei | Alta Velocitat Llarg recorregut |
Línies | 6 |
Estacions | 22 |
Longitud | 2.230 km (2010) |
Velocitat | ≃300 km/h |
Ample ferroviari | 1435 mm |
Alta Velocitat Espanyola, més coneguda per les sigles AVE, és la marca comercial[1] creada el 1992[2] de la companyia ferroviària espanyola Renfe Operadora per als seus trens de gamma més alta. Aquests trens circulen a una velocitat màxima de 350 km/h per línies d'ample ferroviari estàndard (1.435 mm) electrificades a 25 kV - 50 Hz en recorreguts de llarga distància. La paraula al·ludeix al mateix temps a au en castellà buscant una imatge comercial per a aquests trens.2019 Espanya és el primer país amb més línies d'alta velocitat d'Europa.[3]
L'empresa encarregada de l'AVE, Adif Alta Velocidad va ser des del seu inici l'empresa pública que més deute acumulava a Espanya.[4]
Història
La marca comercial AVE va començar-se a per a denominar la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla, que es va inaugurar el 21 d'abril del 1992.[5] Les primeres locomotores de la línia Madrid-Sevilla estan inspirades en el TGV francès (Train à Grande Vitesse, tren de gran velocitat), pioner a Europa en els serveis de gran velocitat. Actualment l'AVE ja no és sols sinònim de la línia Madrid-Sevilla sinó que és un producte comercial gestionat actualment per la Unitat de Negoci (UN) Alta Velocidad Renfe Operadora. La companyia, única operadora amb llicència d'Adif a les vies d'ample europeu, classifica en aquesta Unitat de Negoci aquells productes la major part dels quals el recorregut es realitza a més de 200 km/h de mitjana. Des de la inauguració del primer tram cada any els pressupostos de l'Estat espanyol han tingut una partida per l'AVE.
El 2016 va multar un càrtel d'empreses per repartir-se les adjudicacions relatius a l'AVE.[6][3]
El servei d'AVE València-Castelló inaugurat el gener de 2018 no donava efectivament el servei d'alta velocitat per ser reduïda.[7] Es constatà que el viatge s'allargava per fer-se sobre unes vies que ja abans estaven saturades.[8]
El desembre de 2018 dos empreses de transport aeri de passatgers, Air Nostrum i Acciona, s'uniren per competir contra l'AVE.[9] El mateix mes, el Govern espanyol aprovà l'alliberament del tràfic ferroviari entre Alacant i Madrid perquè, a partir del 2021, puguin participar-hi operadors privats.[10]
El 14 de març de 2019, la Comissió Nacional dels Mercats i Valors va imposar multes milionàries a diversos càrtels d'empreses que es dedicaven a trucar els contractes, pràctica que feren durant catorze anys.[3]
Segons dades de 2019, l'eix València-Barcelona era utilitzat per més passatgers que vuit de les línies d'AVE, esdevenint el setè eix amb més passatgers.[11]
Recorreguts
Crítiques
Diversos historiadors i economistes critiquen que aquesta infraestructura és una «ruïna per a l'Estat», ja que ni tan sols la línia de Barcelona-Madrid aporta diners a l'estat, i ha fet que Estats Units i França desestimessin el projecte per als seus propis països.[12][13][14][15][16] També se l'ha acusat de ser «un tren per a rics».[17] Un dels crítics més significats ha estat Joan Amorós i Pla, Secretari General de FERRMED, un grup de pressió europeu liderat des de Catalunya i que té com a objectiu principal la impulsió d’un gran eix ferroviari de mercaderies que ha d’unir el sud i amb el nord d’Europa.[18][19]
Un informe del 2012 fet per la RACC conclogué que l'AVE no genera suficients beneficis per viatger.[20]
Un informe del Tribunal de Comptes de la Unió Europea, publicat el 2018, concloïa que l'AVE era car i ha sigut construït seguint criteris polítics i no econòmics.[21]
Vegeu també
Referències
- ↑ «15 años de Ave: de ilusión por el progreso a símbolo del desarrollo presente y futuro de España». Nota de prensa, 21-04-2007 [Consulta: 3 octubre 2013].
- ↑ «Línea Madrid-Sevilla». Adif. [Consulta: 3 octubre 2013].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Vélez, Antonio M. «Los agujeros negros del AVE: sobrecostes, amaños y corrupción tras una inversión de más de 50.000 millones». eldiario.es, 30-03-2019 [Consulta: 19 octubre 2019].
- ↑ Larrouy, Diego «Adif Alta Velocidad ya supera en deuda al Fondo de Rescate de los bancos: 17.900 millones». eldiario.es, 03-04-2018 [Consulta: 19 octubre 2019].
- ↑ M. Ontoso, Luis «Ave, la estación de salida de la marca España». ABC, 20-03-2013 [Consulta: 3 octubre 2013].
- ↑ «Multa de 5,64 millones de euros a cuatro empresas y nueve de sus directivos por repartirse las adjudicaciones de los suministros de desvíos ferroviarios de Adif». CNMC, 06-07-2016. [Consulta: 19 octubre 2019].
- ↑ Lafita, Íngrid «Per què l'AVE València-Castelló no és "alta velocitat"?». Diari La Veu, 22-01-2018 [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ Lafita, Íngrid «El servei de Rodalia València perd 10 milions d'usuaris en 12 anys». Diari La Veu, 23-08-2019 [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ «Air Nostrum se alía con Acciona para competir contra el AVE de Renfe». Levante-EMV, 16-12-2018 [Consulta: Levante-EMV].
- ↑ Benito, F.J. «El Gobierno aprueba el decreto para "privatizar" el AVE entre Alicante y Madrid a partir de 2021». Diario Información, 21-12-2018 [Consulta: 21 desembre 2018].
- ↑ Mestre, J. «El eje València-Barcelona supera en pasajeros a ocho líneas de AVE». Levante-EMV, 18-03-2019 [Consulta: 1r maig 2019].
- ↑ «AVE: la ruïna de l'Estat» Avui, consultat el 28 de juny de 2011
- ↑ «La ruïna de l'AVE». Ara.acat [Economia], 03-07-2011 [Consulta: 9 agost 2015].
- ↑ http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20110630/54178833653/ave-ruinos.html
- ↑ http://www.larazon.es/noticia/9864-renfe-suprime-el-servicio-ave-toledo-albacete-cuenca-por-falta-de-usuarios
- ↑ Mestre, J. «Ferrmed califica de ruina el AVE radial desde Madrid y reclama el eje mediterráneo». Levante-emv. El mercantil valencialo, 24-01-2011 [Consulta: 9 agost 2015].
- ↑ Ruiz del Árbol, Antonio «Por qué el AVE es un tren para ricos». Eldiario.es, 24-12-2012 [Consulta: 3 octubre 2013].
- ↑ «Entrevista a Joan Amorós i Pla». Revista Relleu, 103, Gener-Març 2010 [Consulta: 9 agost 2015].
- ↑ Torrent, Quim «AVE: la ruina del Estado». Navarralde [Consulta: 9 agost 2015].
- ↑ «El AVE no alcanza el umbral de rentabilidad por viajeros en ninguna línea». La Vanguardia, 03-05-2012 [Consulta: 20 febrer 2018].
- ↑ Suanzes, Pablo R. «Demoledor informe del Tribunal de Cuentas europeo sobre el AVE: muy caro, político y sin pasajeros». El Mundo, 26-06-2018 [Consulta: 27 juny 2018].