Brucel·losi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula malaltia}} |
{{Infotaula malaltia}} |
||
La '''brucel·losi''' o ''' |
La '''brucel·losi''' o '''febre de Malta''' és una [[malaltia]] infecciosa, endèmica en tot el litoral [[mediterrani]], que es transmet habitualment de les [[ovella|ovelles]] o les [[cabra|cabres]] a l'home per mitjà de la [[llet]], del [[formatge]], etc. És una malaltia causada per ''[[Brucella melitensis]]'' tal com va descobrir [[Alice Catherine Evans]]. Les característiques principals són febre de curs irregular i ondulant, constipació, suors profuses generalitzades i tumefacció de la [[melsa]] i el [[fetge]]. Pot provocar com a seqüeles [[artritis]] i neuràlgies. La durada del període febril és de 15 a 20 dies, i són freqüents les recaigudes. Se sol diagnosticar usant el [[Test Rosa de Bengala]]. |
||
El descobridor de la vacuna contra la brucel·losi bovina va ser el veterinari català [[Josep Vidal i Munné]].<ref name="col">Colegio Oficial de Veterinarios de Madrid, [http://www.colvema.com/PDF/8291HistV2.pdf APORTACIONES DE LAS CIENCIAS VETERINARIAS A LA MEDICINA HUMANA]</ref> |
El descobridor de la vacuna contra la brucel·losi bovina va ser el veterinari català [[Josep Vidal i Munné]].<ref name="col">Colegio Oficial de Veterinarios de Madrid, [http://www.colvema.com/PDF/8291HistV2.pdf APORTACIONES DE LAS CIENCIAS VETERINARIAS A LA MEDICINA HUMANA]</ref> |
||
Revisió del 13:33, 18 feb 2020
  | |
| Tipus | malaltia bacteriana primària, malaltia bacteriana, zoonosi i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | infectologia i veterinària |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | febre ondulant, febre contínua, fatiga muscular, miàlgia, anorèxia, hepatomegàlia, esplenomegàlia, artritis, orquitis, limfadenopatia i neuritis |
| Exàmens | exploració física, anamnesi, cultiu microbiològic, test de fixació del complement, prova d'hemaglutinació passiva, ELISA, agglutination test (en)  i reacció en cadena de la polimerasa |
Medicació | |
| Patogènia | |
| Causat per | Brucella, Brucella melitensis, Brucella abortus, Brucella neotomae, Brucella suis i Brucella canis |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1B95 |
| CIM-10 | A23, A23.9, A23.2, A23.0, A23.8, A23.3 i A23.1 |
| CIM-9 | 023 i 023.9 |
| CIAP | A78 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0183324 i 0086308 |
| DiseasesDB | 1716 |
| MedlinePlus | 000597 |
| eMedicine | 213430 |
| Patient UK | Brucellosis |
| MeSH | D002006 |
| Orphanet | 1304 |
| UMLS CUI | C0006309 |
| DOID | DOID:11077 |
La brucel·losi o febre de Malta és una malaltia infecciosa, endèmica en tot el litoral mediterrani, que es transmet habitualment de les ovelles o les cabres a l'home per mitjà de la llet, del formatge, etc. És una malaltia causada per Brucella melitensis tal com va descobrir Alice Catherine Evans. Les característiques principals són febre de curs irregular i ondulant, constipació, suors profuses generalitzades i tumefacció de la melsa i el fetge. Pot provocar com a seqüeles artritis i neuràlgies. La durada del període febril és de 15 a 20 dies, i són freqüents les recaigudes. Se sol diagnosticar usant el Test Rosa de Bengala.
El descobridor de la vacuna contra la brucel·losi bovina va ser el veterinari català Josep Vidal i Munné.[1]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brucel·losi |
- ↑ Colegio Oficial de Veterinarios de Madrid, APORTACIONES DE LAS CIENCIAS VETERINARIAS A LA MEDICINA HUMANA
Enllaços externs
- «Brucel·losi». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].