Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 21:07, 19 juny 2008

Maria Lluïsa d'Espanya o Maria Lluïsa de Borbó ( La Granja de San Ildefonso, Regne d'Espanya 1782 - Roma, Estats Pontificis 1824 ) fou una Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial per naixament que al contraure matrimoni esdevingué reina consort d'Etrúria i regent des del 1801 fins al 1807 i duquessa sobirana de Lucca des del 1814 i fins el 1824 en el moment de la seva mort.

Orígens familiars

Nascuda a La Granja de San Ildefonso el dia 6 de juliol de l'any 1782 essent filla del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma que llavors ostentaven el títol de prínceps d'Astúries. Maria Lluïsa era néta per via paterna del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia mentre que per via paterna ho era del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de França.

Fou germana del rei Ferran VII d'Espanya; de Carlota Joaquima d'Espanya, casada amb Joan VI de Portugal; de Maria Isabel d'Espanya, casada amb Francesc I de les Dues Sicílies i del pretedent carlista Carles Maria Isidre de Borbó.

Núpcies i descendents

Maria Lluïsa contragué matrimoni al Palau d'Aranjuez el 25 d'agost de l'any 1795 amb el seu cosí, el príncep hereu Lluís de Parma. La parella s'instal·là a Parma i tingueren dos fills:

SM el duc Carles II de Parma, nascut a Madrid el 1799 i mort a Niça el 1883. Es casà amb la princesa Maria Teresa de Savoia.

SAR la princesa Maria Lluïsa de Parma, nascuda a Barcelona el 1803 i traspassada a Roma el 1857. Es casà en primeres núpcies amb el príncep Maximilià de Saxònia i en segones núpcies amb l'aristòcrata d'origen italià, comte Francesco Rossi.

Exili de Parma

Moneda de 10 lires de 1803 amb l'efígie de Maria Lluïsa d'Espanya i el seu fill Carles de Parma.

L'any 1801 Napoleó Bonaparte ocupà el territori del ducat de Parma, i immediatament assignà als ducs de Parma el territori del regne d'Etrúria format sobre l'antic Gran Ducat de Toscana. La compensació territorial es féu en tant que la família Borbó d'Espanya, de la qual era membre de la duquessa, era aliada de la causa bonapartista en aquell moment.

El regne d'Etrúria tingué una efímera vida i l'any 1807 aquest va desaparèixer. Malgrat tot, l'any 1803, el rei Lluís I d'Etrúria, marit de la infanta Maria Lluïsa, moria a l'edat de trenta anys. A partir d'aquest moment, la infanta Maria Lluïsa es féu càrrec de la regència del seu fill i exercí un govern destinat a suprimir les innovacions revolucionàries dels governs del seu marit tutel·lats per França. Maria Lluïsa restituí l'absolutisme l'any 1807 i immediatament foren expulsats dels tron per part de l'exèrcit napoleònic.

L'any 1807 la infanta Maria Lluïsa i els seus dos fills s'instal·laren a la cort de Madrid, i en una Cort profundament dividida a principis del segle XIX la infanta recolzà als partidaris del seu pare, el rei Carles IV d'Espanya, en contra del partit que recolzava al seu germà, el futur rei Ferran VII d'Espanya. Maria Lluïsa actuà d'intermediària entre els seus pares i el francès Joachim Murat. Intentà pressionar al seu pare i a Napoleó Bonaparte per tal d'obtenir un reialme de nova creació al nord de Portugal. Ara bé, Napoleó decidí confinar-la junt amb els seus pares després dels fets de Baiona pels quals França obtingué recloure la família reial. Durant el llarg confinament francès, la infanta i la seva descendència foren exclosos de la successió a la Corona per les Corts de Cadis com a mostra del rebuig a la seva conducta profrancesa.

El Congrés de Viena creà el ducat de Lucca pel duc Carles i hi establí una regència de la infanta Maria Lluïsa. Posteriorment l'any 1817 se li reconegué la potestat d'heretar el ducat de Parma de nou a la mort de l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria, vidua de Napoleó.

La infanta morí el 13 de març de l'any 1824 a la ciutat de Roma, víctima de càncer, sent enterrada posteriorment al Monestir de l'Escorial.

Precedit per: Lluís I d'Etrúria	Regent d'Etrúria en nom de Lluís II d'Etrúria 1803–1807	Succeït per: integració al Primer Imperi Francès
Precedit per: nova creació	Duquessa de Lucca 1814–1824	Succeït per: Carles I de Lucca

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+[[Imatge:QueenofEtruria.jpg|right|thumb|Maria Lluïsa d'Espanya i el seu fill Carles Lluís, obra de [[Francisco de Goya y Lucientes|Francisco de Goya]] ([[1800]]).]]
-'''Maria Lluïsa d'Espanya (reina d'Etrúria)''' ([[La Granja de San Ildefonso]] [[1782]] - [[Roma]] [[1824]]). Infanta d'[[Espanya]] amb el tractament d'altesa reial per naixament que al contraure matrimoni esdevingué reina d'[[Etrúria]] des del [[1801]] fins al [[1807]] i duquessa sobirana de [[Lucca]] des del [[1814]] i fins el [[1824]] en el moment de la seva mort.
+'''Maria Lluïsa d'Espanya''' o '''Maria Lluïsa de Borbó''' ( [[La Granja de San Ildefonso]], [[Regne d'Espanya]] [[1782]] - [[Roma]], [[Estats Pontificis]] [[1824]] ) fou una [[Infanta d'Espanya]] amb el tractament d'altesa reial per naixament que al contraure matrimoni esdevingué [[Regne d'Etrúria|reina consort d'Etrúria]] i [[regent]] des del [[1801]] fins al [[1807]] i '''[[Duquessa de Lucca|duquessa sobirana de Lucca]]''' des del [[1814]] i fins el [[1824]] en el moment de la seva mort.
+==Orígens familiars==
-Nascuda a [[La Granja de San Ildefonso]] el dia 6 de juliol de l'any [[1782]] essent filla del rei [[Carles IV d'Espanya]] i de la princesa [[Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)|Maria Lluïsa de Borbó-Parma]] que llavors ostentaven el títol de prínceps d'[[Astúries]]. Maria Lluïsa era néta per via paterna del rei [[Carles III d'Espanya]] i de la princesa [[Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)|Maria Amàlia de Saxònia]] mentre que per via paterna ho era del duc [[Felip I de Parma]] i de la princesa [[Elisabet de França (duquessa de Parma)|Elisabet de França]].
+Nascuda a [[La Granja de San Ildefonso]] el dia [[6 de juliol]] de l'any [[1782]] essent filla del [[rei d'Espanya|rei]] [[Carles IV d'Espanya]] i de la princesa [[Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)|Maria Lluïsa de Borbó-Parma]] que llavors ostentaven el títol de [[prínceps d'Astúries]]. Maria Lluïsa era néta per via paterna del rei [[Carles III d'Espanya]] i de la princesa [[Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)|Maria Amàlia de Saxònia]] mentre que per via paterna ho era del [[duc de Parma|duc]] [[Felip I de Parma]] i de la princesa [[Elisabet de França (duquessa de Parma)|Elisabet de França]].
+Fou germana del rei [[Ferran VII d'Espanya]]; de [[Carlota Joaquima d'Espanya]], casada amb [[Joan VI de Portugal]]; de [[Maria Isabel d'Espanya (reina de les Dues Sicílies)|Maria Isabel d'Espanya]], casada amb [[Francesc I de les Dues Sicílies]] i del pretedent [[Carlisme|carlista]] [[Carles Maria Isidre de Borbó]].
-Maria Lluïsa contragué matrimoni al [[Palau d'Aranjuez]] l'any [[1795]] amb el seu cosí, el príncep hereu [[Lluís I d'Etrúria|Lluís de Parma]]. La parella s'instal·là a [[Parma]] i tingueren dos fills:
+==Núpcies i descendents==
-*SM el duc [[Carles II de Parma]], nascut a [[Madrid]] el [[1799]] i mort a [[Niça]] el [[1883]]. Es casà amb la princesa [[Maria Teresa de Savoia (duquessa de Parma)|Maria Teresa de Savoia]].
+Maria Lluïsa contragué matrimoni al [[Palau d'Aranjuez]] el [[25 d'agost]] de l'any [[1795]] amb el seu cosí, el príncep hereu '''[[Lluís I d'Etrúria|Lluís de Parma]]'''. La parella s'instal·là a [[Parma]] i tingueren dos fills:
+*SM el duc '''[[Carles II de Parma]]''', nascut a [[Madrid]] el [[1799]] i mort a [[Niça]] el [[1883]]. Es casà amb la princesa [[Maria Teresa de Savoia (duquessa de Parma)|Maria Teresa de Savoia]].
 *SAR la princesa [[Maria Lluïsa de Parma (princesa de Saxònia)|Maria Lluïsa de Parma]], nascuda a [[Barcelona]] el [[1803]] i traspassada a [[Roma]] el [[1857]]. Es casà en primeres núpcies amb el príncep [[Maximilià de Saxònia]] i en segones núpcies amb l'aristòcrata d'origen italià, comte Francesco Rossi.
+==Exili de Parma==
-L'any [[1801]], [[Napoleó I de França]] ocupà el territori del ducat de [[Parma]] immediatament assignà als ducs de [[Parma]] el territori del regne d'[[Etrúria]] format sobre l'antic gran ducat de la [[Toscana]]. La compensació territorial es féu en tant que la família [[Borbó]] d'Espanya, de la qual era membre de la duquessa, era aliada de la causa bonapartista en aquell moment.
+[[Imatge:Dena.jpg|thumb|Moneda de 10 lires de [[1803]] amb l'efígie de Maria Lluïsa d'Espanya i el seu fill [[Carles II de Parma|Carles de Parma]].]]
+L'any [[1801]] [[Napoleó Bonaparte]] ocupà el territori del [[ducat de Parma]], i immediatament assignà als ducs de [[Parma]] el territori del [[regne d'Etrúria]] format sobre l'antic [[Gran Ducat de Toscana]]. La compensació territorial es féu en tant que la família [[Borbó]] d'Espanya, de la qual era membre de la duquessa, era aliada de la causa bonapartista en aquell moment.
+El regne d'[[Etrúria]] tingué una efímera vida i l'any [[1807]] aquest va desaparèixer. Malgrat tot, l'any [[1803]], el rei [[Lluís I d'Etrúria]], marit de la infanta Maria Lluïsa, moria a l'edat de trenta anys. A partir d'aquest moment, la infanta Maria Lluïsa es féu càrrec de la regència del seu fill i exercí un govern destinat a suprimir les innovacions revolucionàries dels governs del seu marit tutel·lats per [[Primer Imperi Francès|França]]. Maria Lluïsa restituí l'[[absolutisme]] l'any [[1807]] i immediatament foren expulsats dels tron per part de l'exèrcit napoleònic.
+L'any [[1807]] la infanta Maria Lluïsa i els seus dos fills s'instal·laren a la cort de [[Madrid]], i en una Cort profundament dividida a principis del [[segle XIX]] la infanta recolzà als partidaris del seu pare, el rei [[Carles IV d'Espanya]], en contra del partit que recolzava al seu germà, el futur rei [[Ferran VII d'Espanya]]. Maria Lluïsa actuà d'intermediària entre els seus pares i el francès [[Joachim Murat]]. Intentà pressionar al seu pare i a [[Napoleó Bonaparte]] per tal d'obtenir un reialme de nova creació al nord de [[Portugal]]. Ara bé, Napoleó decidí confinar-la junt amb els seus pares després dels [[fets de Baiona]] pels quals [[Primer Imperi Francès|França]] obtingué recloure la família reial. Durant el llarg confinament francès, la infanta i la seva descendència foren exclosos de la successió a la Corona per les [[Corts de Cadis]] com a mostra del rebuig a la seva conducta profrancesa.
-El regne d'[[Etrúria]] tingué una efímera vida i l'any [[1807]] aquest va desaparèixer. Malgrat tot, l'any [[1803]], el rei [[Lluís I d'Etrúria]], marit de la infanta Maria Lluïsa, moria a l'edat de trenta anys. A partir d'aquest moment, la infanta Maria Lluïsa es féu càrrec de la regència del seu fill i exercí un govern destinat a suprimir les innovacions revolucionàries dels governs del seu marit tutel·lats per [[França]]. Maria Lluïsa restituí l'absolutisme l'any [[1807]] i immediatament foren expulsats dels tron per part de l'exèrcit napoleònic.
+El [[Congrés de Viena]] creà el [[ducat de Lucca]] pel duc Carles i hi establí una regència de la infanta Maria Lluïsa. Posteriorment l'any [[1817]] se li reconegué la potestat d'heretar el [[ducat de Parma]] de nou a la mort de l'arxiduquessa [[Maria Lluïsa d'Àustria]], vidua de Napoleó.
-L'any [[1807]] la infanta Maria Lluïsa i els seus dos fills s'instal·laren a la cort de [[Madrid]]. En la Cort profundament dividida dels [[Madrid]] d'inicis del segle [[XIX]] la infanta recolzà als partidaris del seu pare, el rei [[Carles IV d'Espanya]], en contra del partit que recolzava al seu germà, el futur rei [[Ferran VII d'Espanya]]. Maria Lluïsa actuà d'intermediària entre els seus pares i el francès [[Murat]].
+La infanta morí el [[13 de març]] de l'any [[1824]] a la ciutat de [[Roma]], víctima de [[càncer]], sent enterrada posteriorment al [[Monestir de l'Escorial]].
-Intentà pressionar al seu pare i a [[Napoleó I de França]] per tal d'obtenir un reialme de nova creació al nord de [[Portugal]]. Ara bé, Napoleó decidí confinar-la junt amb els seus pares després dels fets de [[Baiona]] pels quals [[França]] obtingué recloure la família reial. Durant el llarg confinament francès, la infanta i la seva descendència foren exclosos de la successió a la Corona per les Corts de [[Cadis]] com a mostra del rebuig a la seva conducta profrancesa.
-El [[Congrés de Viena]] creà el ducat de [[Lucca]] pel duc Carles i hi establí una regència de la infanta Maria Lluïsa. Posteriorment l'any [[1817]] se li reconegué la potestat d'heretar el ducat de [[Parma]] de nou a la mort de l'arxiduquessa [[Maria Lluïsa d'Àustria]], vidua de Napoleó.
-La infanta morí l'any [[1824]] a la ciutat italiana de [[Lucca]]. Les seves restes es troben enterrades a la col·legiata d'aquesta ciutat.
+{{Inicia taula}}
+{{Filera de successions|títol=[[Regne d'Etrúria|Regent d'Etrúria]]<br><small>''en nom de [[Lluís II d'Etrúria]]</small>|abans=[[Lluís I d'Etrúria]]|després=integració al<br> [[Primer Imperi Francès]]|anys=[[1803]]&ndash;[[1807]]}}
+{{Filera de successions|títol=[[Duquessa de Lucca]]|abans=nova creació|després=[[Carles I de Lucca]]|anys=[[1814]]&ndash;[[1824]]}}
+{{Finalitza taula}}
 [[Categoria:Infants d'Espanya]]
-[[Categoria:Ducs de Parma]]
+[[Categoria:Monarquies europees]]
+[[Categoria:Ducs]]
 [[de:Maria Luisa von Spanien (1782–1824)]]