Obra del Ballet Popular: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m neteja i estandardització de codi
Línia 3: Línia 3:
L'any [[1995]], la institució va ser guardonada amb el [[Premi Creu de Sant Jordi]].
L'any [[1995]], la institució va ser guardonada amb el [[Premi Creu de Sant Jordi]].


En un principi concentrada als [[Esbart dansaire|esbart]]s, a partir del [[1955]] s'amplia al món de la [[sardana]] iniciant cursos de capacitació sardanista, i des del [[1959]] establí les [[Jornades d'Estudis Sardanistes]]. El [[1960]] instaurà el [[Dia Universal de la Sardana]] i la proclamació de la [[Ciutat Pubilla de la Sardana]]. El [[1966]] establí La Caravana de la [[Flama de la Sardana]] que, emulant els Jocs Olímpics i passant per diverses poblacions de Catalunya, recollia la Flama de la Sardana de la Ciutat Pubilla de l'any anterior i la portava a la nova Ciutat Pubilla on la podia lluir tot l'any. Alguns dels seus presidents històrics han estat Josep M Morera i Surroca, [[Salvador Millet i Maristany]], [[Josep Mainar i Pons]] i [[Lluís Moreno i Pallí]].
En un principi concentrada als [[Esbart dansaire|esbart]]s, a partir del [[1955]] s'amplia al món de la [[sardana]] iniciant cursos de capacitació sardanista, i des del [[1959]] establí les [[Jornades d'Estudis Sardanistes]]. El [[1960]] instaurà el [[Dia Universal de la Sardana]] i la proclamació de la [[Ciutat Pubilla de la Sardana]]. El [[1966]] establí La Caravana de la [[Flama de la Sardana]] que, emulant els Jocs Olímpics i passant per diverses poblacions de Catalunya, recollia la Flama de la Sardana de la Ciutat Pubilla de l'any anterior i la portava a la nova Ciutat Pubilla on la podia lluir tot l'any. Alguns dels seus presidents històrics han estat Josep M Morera i Surroca, [[Salvador Millet i Maristany]], [[Josep Mainar i Pons]] i [[Lluís Moreno i Pallí]].


El seu president actual és [[Juli Peinado i Sánchez]], qui substituí [[Bartomeu Duran i Olària]], alhora successor de [[Joan Vidal i Gayolà]]. Com a Modal de la [[Confederació Sardanista de Catalunya]], el president de l'Obra del Ballet Popular forma part de la junta de la Confederació Sardanista de Catalunya i alhora, dos membres de junta de l'Obra, formen part de la Comissió ‘[[Capital de la Sardana]]’ encarregada de triar els Premis Capital de la Sardana i d'escollir cada any quina serà la ciutat Capital de la Sardana.
El seu president actual és [[Juli Peinado i Sánchez]], qui substituí [[Bartomeu Duran i Olària]], alhora successor de [[Joan Vidal i Gayolà]]. Com a Modal de la [[Confederació Sardanista de Catalunya]], el president de l'Obra del Ballet Popular forma part de la junta de la Confederació Sardanista de Catalunya i alhora, dos membres de junta de l'Obra, formen part de la Comissió ‘[[Capital de la Sardana]]’ encarregada de triar els Premis Capital de la Sardana i d'escollir cada any quina serà la ciutat Capital de la Sardana.
Línia 42: Línia 42:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* {{oficial|http://obp.cat}}
* {{oficial|http://obp.cat}}
* [https://portalsardanista.cat/ PortalSardanista, web oficial de la Confederació Sardanista de Catalunya]
* [https://portalsardanista.cat/ PortalSardanista, web oficial de la Confederació Sardanista de Catalunya]
* [https://capitaldelasardana.cat Capital de la Sardana]
* [https://capitaldelasardana.cat Capital de la Sardana]

Revisió del 04:26, 17 ago 2020

L'Obra del Ballet Popular és una entitat fundada a Barcelona el 1950, actualment reconvertida en una federació modal que forma part de la Confederació Sardanista de Catalunya. Està integrada per una cinquantena d'entitats sardanistes i de dansa tradicional, majoritàriament esbarts dansaires. Té la seva seu a la Casa de la Sardana, al Carrer Pou de la Figuera núm.15, de Barcelona.

L'any 1995, la institució va ser guardonada amb el Premi Creu de Sant Jordi.

En un principi concentrada als esbarts, a partir del 1955 s'amplia al món de la sardana iniciant cursos de capacitació sardanista, i des del 1959 establí les Jornades d'Estudis Sardanistes. El 1960 instaurà el Dia Universal de la Sardana i la proclamació de la Ciutat Pubilla de la Sardana. El 1966 establí La Caravana de la Flama de la Sardana que, emulant els Jocs Olímpics i passant per diverses poblacions de Catalunya, recollia la Flama de la Sardana de la Ciutat Pubilla de l'any anterior i la portava a la nova Ciutat Pubilla on la podia lluir tot l'any. Alguns dels seus presidents històrics han estat Josep M Morera i Surroca, Salvador Millet i Maristany, Josep Mainar i Pons i Lluís Moreno i Pallí.

El seu president actual és Juli Peinado i Sánchez, qui substituí Bartomeu Duran i Olària, alhora successor de Joan Vidal i Gayolà. Com a Modal de la Confederació Sardanista de Catalunya, el president de l'Obra del Ballet Popular forma part de la junta de la Confederació Sardanista de Catalunya i alhora, dos membres de junta de l'Obra, formen part de la Comissió ‘Capital de la Sardana’ encarregada de triar els Premis Capital de la Sardana i d'escollir cada any quina serà la ciutat Capital de la Sardana.

Les activitats anuals que organitza són tres:

  • Aplec d'esbarts a Montserrat, que té lloc un diumenge de maig al matí al Santuari de Montserrat. L'acte reuneix desenes d'esbarts que ballen conjuntament després de participar a la missa conventual. Les danses que es ballen en aquest aplec cada any són diferents, si bé, sempre té lloc la 'Dansa de l'ofrena' una dansa creada específicament per a l'ocasió com a ofrena a la Patrona de Catalunya. L'aplec acaba amb la sardana 'És la moreneta' d'Antoni Carcellé.
  • Trobada Sardanista a Montserrat, que té lloc un diumenge d'octubre al matí al Santuari de Montserrat. Després de la Missa conventual, té lloc una gran ballada de sardanes a les places del santuari que acaba amb la sardana 'És la Moreneta' d'Antoni Carcellé. En el marc d'aquesta trobada, a la tarda es descobreixen els claus votius que les entitats sardanistes que celebren aniversaris posen al mur de Pep Ventura, al Camí dels Degotalls per a recordar l'efemèride.
  • Trobada d'escoles de cobla. Aquesta activitat consta d'una ballada de sardanes amb dues o tres escoles infantils de cobla que cada any es du a terme en una població diferent en el marc de la Capitalitat de la Sardana.

A més, històricament, la institució concedia anualment els següents premis:

  • Medalles al mèrit:
    • Medalla al mèrit sardanista
    • Medalla al mèrit musical
    • Medalla al mèrit cívic
    • Medalla al mèrit a la dansa popular catalana
  • Altres premis:
    • Premi a la continuïtat
    • Premi a la dedicació
    • Premi a la divulgació pedagògica
    • Premi a mitjans de comunicació
    • Premi al suport de la iniciativa privada
    • Premi a edició d'estudis sardanistes
    • Premi a la producció discogràfica

Cal dir, però, que des de l'any 2013, aquests premis passaren a anomenar-se Premis Capital de la Sardana, i es van integrar dins el projecte Capital de la Sardana de la Confederació Sardanista de Catalunya.

L'Obra del Ballet Popular va néixer d'una manera més o menys difusa, amb moltes precaucions i en la clandestinitat més absoluta, tot just acabada la Guerra Civil, l'any 1939. És per aquesta circumstància que no es conserva documentació de cap mena, sinó només la memòria i la transmissió oral. En el llibre Aproximació a la Història de l'Obra del Ballet Popular, de Ricard Jové Hortoneda, presentat el mes de juny de 2012, en el capítol segon: Precedents o antecedents històrics de l'Obra del Ballet Popular, pàgines 25 i següents, s'hi explica amb molt de detall la gènesi d'aquesta Institució i en la resta del llibre totes les diverses iniciatives i actuacions de l'entitat, obra de la qual en remarcaríem especialment els capítols X i VIII, per aquest ordre, que tracten sobre la Bandera de Respecte, que l'any 1982 la Institució, al capdavant de diverses entitas que li varen donar suport, va obsequiar la Generalitat de Catalunya, que venia a ocupar el lloc de la que els Casals Catalans d'Amèrica havien obsequiat a la Mancomunitat de Catalunya l'any 1922, que va desaparèixer subreptíciament l'any 1923, a causa del cop d'estat de Primo de Rivera. El capítol VIII parla extensament de l'Homenatge Nacional de Catalunya a la Sardana, que es va celebrar l'any 1979, a Barcelona.

Vegeu també

Enllaços externs