Antònia Aguiló i Pascual: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
refs Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Antònia Aguiló i Pascual''' ([[Lleida]], [[1927]] - [[Lleida]], [[12 de desembre]] de [[2017]]) fou una [[escultora]] [[catalans|catalana]]. Es va iniciar en aquesta disciplina tot treballant la [[ceràmica]], per després passar a la [[fusta]] i finalment el [[ferro]]. Aquest darrer ha estat el material més abundant en la seva obra, que a vegades ha combinat amb la pedra o el [[formigó]]. La seva obra ha estat especialment valorada en tant que ha sabut trencar de manera crítica amb el conformisme figuratiu del darrer terç del {{segle|XX}}, tot apostant per l'abstracció de caràcter tecnoforme.<ref name=diccionari>{{ref-llibre|cognom=Nadal Gaya|nom=Juan Manuel|títol=Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants : l'art a la Lleida del segle XX|pàgines=50-52|lloc=Lleida|editorial=Pagès|any=2003|isbn=8479359986|edició=1a ed.}}</ref> |
'''Antònia Aguiló i Pascual''' ([[Lleida]], [[1927]] - [[Lleida]], [[12 de desembre]] de [[2017]])<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ros|nom=Àngel|article=Antonieta Aguiló, pionera de l'escultura|publicació=Segre|url=|data=13 desembre 2017|pàgines=37}}</ref> fou una [[escultora]] [[catalans|catalana]].<ref>{{Ref-web|títol=Antonieta Aguiló|url=https://www.segre.com/noticies/opinio/col_laboracio/2017/12/17/antonieta_aguilo_35327_1126.html|data=2017-12-17|consulta=2020-11-03|llengua=ca|nom=Josep Miquel|cognom=Garcia}}</ref> Es va iniciar en aquesta disciplina tot treballant la [[ceràmica]], per després passar a la [[fusta]] i finalment el [[ferro]]. Aquest darrer ha estat el material més abundant en la seva obra, que a vegades ha combinat amb la pedra o el [[formigó]]. La seva obra ha estat especialment valorada en tant que ha sabut trencar de manera crítica amb el conformisme figuratiu del darrer terç del {{segle|XX}}, tot apostant per l'abstracció de caràcter tecnoforme.<ref name=diccionari>{{ref-llibre|cognom=Nadal Gaya|nom=Juan Manuel|títol=Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants : l'art a la Lleida del segle XX|pàgines=50-52|lloc=Lleida|editorial=Pagès|any=2003|isbn=8479359986|edició=1a ed.}}</ref> |
||
La seva obra, d'un marcat sentit cívic, es troba principalment en espais públics de Lleida, tot i que també ha realitzat treballs instal·lats en altres indrets, com la seu de la comunitat [[Anglicanisme|anglicana]] de [[Barcelona]] o la ciutat de [[Fraga]]. |
La seva obra, d'un marcat sentit cívic, es troba principalment en espais públics de Lleida, tot i que també ha realitzat treballs instal·lats en altres indrets, com la seu de la comunitat [[Anglicanisme|anglicana]] de [[Barcelona]] o la ciutat de [[Fraga]]. |
||
Revisió del 12:56, 3 nov 2020
 "Exaltació al treball", obra d'Antònia Aguiló Pascual instal·lada al barri dels Magraners de Lleida  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1927 Lleida |
| Mort | 11 desembre 2017 (89/90 anys) Lleida |
| Activitat | |
| Ocupació | escultora, artista visual |
Antònia Aguiló i Pascual (Lleida, 1927 - Lleida, 12 de desembre de 2017)[1] fou una escultora catalana.[2] Es va iniciar en aquesta disciplina tot treballant la ceràmica, per després passar a la fusta i finalment el ferro. Aquest darrer ha estat el material més abundant en la seva obra, que a vegades ha combinat amb la pedra o el formigó. La seva obra ha estat especialment valorada en tant que ha sabut trencar de manera crítica amb el conformisme figuratiu del darrer terç del segle xx, tot apostant per l'abstracció de caràcter tecnoforme.[3]
La seva obra, d'un marcat sentit cívic, es troba principalment en espais públics de Lleida, tot i que també ha realitzat treballs instal·lats en altres indrets, com la seu de la comunitat anglicana de Barcelona o la ciutat de Fraga.
Exposicions destacades
- 1968, Institut d'Estudis Ilerdencs (individual)
- 1970, Palau de la Virreina (col·lectiva)
- 1971, Sala Miró del Col·legi d'Arquitectes de Lleida (individual)
- 1971, Ateneu Barcelonès (individual)
- 1971, Segona Biennal d'Escultura Pío Baroja (col·lectiva, Palacio San Telmo de Sant Sebastià)
- 1972, XXI Exposición de Otoño (col·lectiva, Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongria, Sevilla)
- 1980, Primer Concurso-Exposición de Pequeña Escultura (col·lectiva, Valladolid)
- 1995, Mostra Dona i Art (col·lectiva, Lleida)
Referències
- ↑ Ros, Àngel «Antonieta Aguiló, pionera de l'escultura». Segre, 13-12-2017, pàg. 37.
- ↑ Garcia, Josep Miquel. «Antonieta Aguiló», 17-12-2017. [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ Nadal Gaya, Juan Manuel. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants : l'art a la Lleida del segle XX. 1a ed.. Lleida: Pagès, 2003, p. 50-52. ISBN 8479359986.