Estudis culturals: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 5: Línia 5:
Es considera que els seus orígens rauen en l'obra ''[[The Uses of Literacy]]'' (1957) de Richard Hoggart, juntament amb ''[[Culture and Society]]'' i ''[[The Long Revolution]]'' de [[Raymond Williams]] o ''[[The Making of the English Working Class]]'' d'[[E.P. Thompson]].<ref>[http://books.google.cat/books?id=jpzEACvzDFoC&pg=PA3&lpg=PA3&dq=%22field+%E2%80%94+Hoggart's+The+Uses+of+Literacy%22&source=bl&ots=AMsIWm9qJo&sig=n0YJFCHxKeq_mNGWgHLLzfKgnmU&hl=ca&ei=hPWcStrPO9HajQfN8c3bDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1#v=onepage&q=%22field%20%E2%80%94%20Hoggart's%20The%20Uses%20of%20Literacy%22&f=false Google Books], Culture, media, language: working papers in cultural studies, 1972-79 By Stuart Hall, Dorothy Hobson, Andrew Lowe and Paul Willis, (1980) London: Hutchinson</ref>
Es considera que els seus orígens rauen en l'obra ''[[The Uses of Literacy]]'' (1957) de Richard Hoggart, juntament amb ''[[Culture and Society]]'' i ''[[The Long Revolution]]'' de [[Raymond Williams]] o ''[[The Making of the English Working Class]]'' d'[[E.P. Thompson]].<ref>[http://books.google.cat/books?id=jpzEACvzDFoC&pg=PA3&lpg=PA3&dq=%22field+%E2%80%94+Hoggart's+The+Uses+of+Literacy%22&source=bl&ots=AMsIWm9qJo&sig=n0YJFCHxKeq_mNGWgHLLzfKgnmU&hl=ca&ei=hPWcStrPO9HajQfN8c3bDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1#v=onepage&q=%22field%20%E2%80%94%20Hoggart's%20The%20Uses%20of%20Literacy%22&f=false Google Books], Culture, media, language: working papers in cultural studies, 1972-79 By Stuart Hall, Dorothy Hobson, Andrew Lowe and Paul Willis, (1980) London: Hutchinson</ref>


Entre les crítiques que es fan als estudis culturals hi ha que la [[interdisciplinarietat]] no és tan [[innovació|nova]], ni exclusivament seva; i, sobretot, es critica l'orientació [[postmoderna]] i "amb un fals biaix [[d'esquerres]]" de la majoria d'aquests estudis.<ref>{{Ref-tesi|cognom=Clua Infante|nom=Anna|títol=La noció d’espai en la definició dels contextos de la recepció dels mitjans de comunicació. Una aproximació des de les perspectives crítiques dels Estudis Culturals i de la Geografia Cultural|url=https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/4166/aci1de1.pdf?sequence=1|llengua=Català|data=2001|universitat=Universitat Autónoma de Barcelona|lloc=Barcelona|pàgines=317}}</ref>
Entre les crítiques que es fan als estudis culturals hi ha que la [[interdisciplinarietat]] no és tan [[innovació|nova]], ni exclusivament seva; i, sobretot, es critica l'orientació [[postmoderna]] i "amb un fals biaix [[d'esquerres]]" de la majoria d'aquests estudis.<ref>{{Ref-tesi|cognom=Clua Infante|nom=Anna|títol=La noció d'espai en la definició dels contextos de la recepció dels mitjans de comunicació. Una aproximació des de les perspectives crítiques dels Estudis Culturals i de la Geografia Cultural|url=https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/4166/aci1de1.pdf?sequence=1|llengua=Català|data=2001|universitat=Universitat Autónoma de Barcelona|lloc=Barcelona|pàgines=317}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 11:52, 8 nov 2020

Els estudis culturals són un model d'estudis interdisciplinaris entorn de les humanitats que pretén una aproximació a fenòmens de la cultura tradicionalment negligits per l'academicisme, o bé una visió interdisciplinària dels camps d'estudi usuals. Es basen en una crítica del cànon, que consideren etnocèntric i androcèntric, a més de massa lligat a la classe alta. Per això proposen temes d'anàlisi com la literatura popular, l'art de carrer o la visió feminista d'una lectura. Sempre relacionen l'objecte d'estudi amb el poder, seguint una línia inaugurada per Michel Foucault i el marxisme[1], que afirma que cap producció cultural no és neutra. Igualment poden centrar-se en els estudis d'àrea.

El britànic Richard Hoggart va ser l'inventor del terme en el marc del Centre for Contemporary Cultural Studies,[2] una institució de recerca que va crear a la ciutat de Birmingham. Els estudis culturals van néixer com a estudis universitaris als anys setanta als Estats Units i posteriorment es van estendre als campus de diversos països, sovint lligats a les carreres de teoria de la literatura, humanitats i sociologia.

Es considera que els seus orígens rauen en l'obra The Uses of Literacy (1957) de Richard Hoggart, juntament amb Culture and Society i The Long Revolution de Raymond Williams o The Making of the English Working Class d'E.P. Thompson.[3]

Entre les crítiques que es fan als estudis culturals hi ha que la interdisciplinarietat no és tan nova, ni exclusivament seva; i, sobretot, es critica l'orientació postmoderna i "amb un fals biaix d'esquerres" de la majoria d'aquests estudis.[4]

Referències

  1. ↑ Fair, Hernán «Una aproximación al pensamiento político de Michel Foucault» (en castellà). Polis, 6, 1, 2010-06, pàg. 13–42. ISSN: 1870-2333.
  2. ↑ «Centro de Estudios Culturales Contemporáneos - Centre for Contemporary Cultural Studies - qaz.wiki». [Consulta: 6 novembre 2020].
  3. ↑ Google Books, Culture, media, language: working papers in cultural studies, 1972-79 By Stuart Hall, Dorothy Hobson, Andrew Lowe and Paul Willis, (1980) London: Hutchinson
  4. ↑ Clua Infante, Anna. La noció d'espai en la definició dels contextos de la recepció dels mitjans de comunicació. Una aproximació des de les perspectives crítiques dels Estudis Culturals i de la Geografia Cultural (tesi) (en català). Barcelona: Universitat Autónoma de Barcelona, 2001, p. 317. 

Articles relacionats

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estudis culturals
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estudis_culturals&oldid=25397779»