Edifici

Torre Agbar, a Barcelona.

La paraula edifici vol dir «fer temple» (del llatí aedificiō «faig un temple; construeixo», de aedis «temple», de l'indoeuropeu *h₂éydʰs «foc»), la qual cosa no ha d'estranyar quan se segueix dient llar a l'habitatge.

Es tracta d'una obra de fàbrica, dedicat a albergar diferents activitats humanes: habitatge, temple, teatre (edifici), comerç, etc.

De l'origen del nom sembla desprendre's que els primitius edificis van servir per a albergar el foc, evitant que l'apagués la pluja o el vent, car no era senzill encendre'l.

La imaginació humana va millorar les tècniques de construcció i decorar les diverses parts, fins a fer de l'activitat d'edificar una de les Belles Arts, l'Arquitectura.

Arquitectura clàssica

A l'arquitectura clàssica distingim els següents conceptes, referits als seus cossos i formes:

Elements dels edificis

Parts del cos d'un edifici són:

• Ala és el cos que s'estén per un lateral en relació amb un altre.
• Pòrtic és el cos format per una galeria de columnes o per arquejades davant la portada de l'edifici i també tota galeria de columnes o pilastres, coberta i recolzant en forma de balconada perllongada o una estada molt llarga.
• Peristil és el pòrtic que s'estén al voltant de l'edifici ja en la seva part interior o exterior.
• Atri, pati situat en l'interior de l'edifici i també una plaça en l'exterior d'algunes esglésies.
• Vestíbul, el mateix atri interior i, en general, la primera estada després de la porta, que dóna pas a les altres.
• Nau, tot àmbit interior que s'estén al llarg en les esglésies, que es diu així per prendre la forma juntament amb la seva volta d'un vaixell invertit.
• Tram, cadascuna de les porcions transversals (de columna a columna o de pilastra a pilastra) que es divideix una nau.
• Creuer, nau menor que talla a les altres i també la intersecció d'aquest amb la nau principal.
• Crugia és l'àmbit que es troba entre dos murs de càrrega en qualsevol pis.
• Girola, nau circular darrere de la capella major configurada com una prolongació de les naus laterals.
• Absis, cos de planta semicircular o poligonal situat en l'extrem oposat a l'entrada principal, que es denomina menor o secundari.
• Cripta és la capella o església subterrània situada en general sota una altra.
• Claustre són el conjunt de pòrtics interiors que envolten un pati en els monestirs i catedrals.
• Trifori és la galeria que se situa en el pis superior de les naus laterals.

Els cossos de l'edifici consten de membres principals o secundaris. Els membres principals es poden classificar en dos tipus:

• Els suports o sustentacions. A aquest grup corresponen els murs i les columnes. Aquests elements es denominen en general massissos per a distingir-los de les obertures que són els espais de llum entre aquells. Entre els massissos, mereix especial consideració l'aparell que és la disposició i trabazó donades als materials emprats en l'obra.
• El suportat o sostingut. Aquí s'englobarien l'entaulament, els arcs i voltes.

Vegeu també

• Síndrome de l'edifici malalt.
• Llibre de l'edifici

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici

Viccionari