Llengües itàliques: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: eo:Italika lingvaro |
m Robot modifica: tr:İtalik diller |
||
| Línia 50: | Línia 50: | ||
[[sv:Italiska språk]] |
[[sv:Italiska språk]] |
||
[[th:ภาษากลุ่มอิตาลิก]] |
[[th:ภาษากลุ่มอิตาลิก]] |
||
[[tr:İtalik |
[[tr:İtalik diller]] |
||
[[uk:Італійські мови]] |
[[uk:Італійські мови]] |
||
[[vi:Nhóm ngôn ngữ gốc Ý]] |
[[vi:Nhóm ngôn ngữ gốc Ý]] |
||
Revisió del 23:30, 1 nov 2008
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu · Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
Les llengües itàliques són un grup centum de les llengües indoeuropees. Està subdivit al seu torn en dues branques més: la sabèl·lica i la llatinofalisca (on es va originar el llatí, origen al seu torn de totes les llengües romàniques). Hi ha documents escrits d'aquestes llengües que daten del segle XII aC.
Els idiomes més rellevants d'aquesta branca, a part del llatí, són l'osc (famós per les inscripcions de Pompeia), l'umbre (parlat al nord) i el falisc. Tots presenten una forta influència d'altres llengües parlades a la zona, sobretot de l'etrusc.