Llengües itàliques: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: ka:იტალიკური ენები |
m Robot afegeix: da:Italiske sprog |
||
| Línia 17: | Línia 17: | ||
[[cs:Italické jazyky]] |
[[cs:Italické jazyky]] |
||
[[cy:Ieithoedd Italaidd]] |
[[cy:Ieithoedd Italaidd]] |
||
[[da:Italiske sprog]] |
|||
[[de:Italische Sprachen]] |
[[de:Italische Sprachen]] |
||
[[el:Ιταλικές γλώσσες]] |
[[el:Ιταλικές γλώσσες]] |
||
Revisió del 23:53, 29 nov 2008
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu · Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
Les llengües itàliques són un grup centum de les llengües indoeuropees. Està subdivit al seu torn en dues branques més: la sabèl·lica i la llatinofalisca (on es va originar el llatí, origen al seu torn de totes les llengües romàniques). Hi ha documents escrits d'aquestes llengües que daten del segle XII aC.
Els idiomes més rellevants d'aquesta branca, a part del llatí, són l'osc (famós per les inscripcions de Pompeia), l'umbre (parlat al nord) i el falisc. Tots presenten una forta influència d'altres llengües parlades a la zona, sobretot de l'etrusc.