Montenegro: diferència entre les revisions

Montenegro (en serbi: Црна Гора, Crna Gora, que significa "mont negre") és una de les dues entitats que formen l'estat de Sèrbia i Montenegro (l'altra és la República de Sèrbia). El 21 de maig de 2006 se celebrà un referèndum d'autodeterminació amb una ajustada victòria independentista com a resultat, que conduirà a la independència respecte de la federació de Sèrbia i Montenegro, trencant així la seua unió amb Sèrbia.

Història

Durant molts segles, Montenegro va ser un principat governat per una successió de dinasties, obtenint el seu estatut internacional com a nació independent en el Congrés de Berlín després de la crisi oriental succeïda entre 1875 i 1878. Poc més tard, el príncep Nikola Petrovic Njegoš passaria a proclamar-se rei de la nació.

Més tard, signaria amb Sèrbia un acord de federació per a, posteriorment, entrar a formar part del què es va conèixer com el Regne de Serbis, Croats i Eslovens. A la fi de la Segona Guerra Mundial el regne va passar a convertir-se en la República Socialista Federal de Iugoslàvia en la que romandria fins a la seua segregació en 1992.

Després de ser part de la República Federal de Iugoslàvia, i després formant part de la federació de Sèrbia i Montenegro actualment constitueix un estat independent.

Delimita amb Croàcia, Bòsnia-Hercegovina, Sèrbia i Albània.

Les seues principals ciutats són: Podgorica (la capital amb 139.100 habitants), Nikšic (61.700), Pljevlja (18.800) i Bijelo Polje (17.100). L'antiga capital del regne de Montenegro estava situada a la localitat de Cetinje.

Unió amb Sèrbia

En el referèndum celebrat en 1992, el 95,66% dels vots eren favorables a mantenir el llaç d'unió de amb la república de Sèrbia. Ha d'assenyalar-se que la participació en aquestes votacions va ser de només el 66%, xifra que assenyala el boicot realitzat per les minories catòlica i musulmana, així com pels ciutadans que recolzaven la independència. Aquests sectors es van queixar que el referèndum havia sigut organitzat baix condicions no democràtiques i que el govern central s'havia encarregat de controlar la campanya electoral.

En 1996, davall el govern de Milo Ðukanovic, les relacions entre les dues repúbliques van empitjorar (a pesar dels canvis polítics que s'estaven portant en Sèrbia). Com a conseqüència, la cúpula política montenegrina va prendre la decisió d'establir una política econòmica pròpia, així com instaurar el marc alemany com a moneda oficial (divisa que seria substituïda més tard per l'euro).

El govern anterior (seguint les directrius del gabinet anterior) va dur a terme una sèrie de mesures per a frenar qualsevol tipus de moviment proindependentista. Algunes de les seues accions van ser posposades els censos de 2001 o 2003, així com posposar el referèndum per a la independència en múltiples ocasions.

En 2002 els dosgoverns que formen la federació van arribar a un nou acord amb el propòsit de millorar la cooperació entre ambdues. Així, la Federació de Iugoslàvia deixaria pas a la denominada federació de Sèrbia i Montenegro i es va arribar a un acord per a posposar la celebració d'un referèndum el 30 d'abril de 2006, posposat després al 22 de maig obtenint el 55,4% dels vots a favor de la independència de Sèrbia.

Geografia

La superfície de la república varia des de les elevades muntanyes de les zones frontereres amb Kosovo i Albània fins una diminuta plana costanera de a penes 6 quilòmetres d'amplària. La dita plana acaba de manera abrupta al nord, en trobar-se amb les muntanyes Lovcen i Orjen, formant la badia de Kotor.

La regió kàrstica del país es troba situada generalment a altures de 1.000 metres sobre el nivell del mar, arribant en alguns punts quasi els 2.000 metres com és el cas de la muntanya Orjen.

Les muntanyes de Montenegro formen part dels territoris més abruptes del continent europeu. Són també característiques per ser una de les zones on l'erosió de l'últim període glacial va actuar amb major força.

Platja més llarga: Velika Plaça, Ulcinj - 13.000 metres
Pic més alt: Bobotov Kuk, a la muntanya Durmitor - 2.522 metres
Llac més extens: Llac Skadar - 391 km2 de superfície
Fiord més gran: Boka Kotorksa (Badia de Kotor)
Parcs Nacionals: Durmitor (390 km2), Lovcen (64 km2), Biogradska Gora - 54 km2 i el Llac Skadar (400 m2)
Llocs protegits per la UNESCO: Durmitor, el centre historie de Kotor i la Badia de Kotor

Demografia

Grups ètnics, i la seua localització, en Montenegro

Segons dades del cens realitzat en 2003, la composició ètnica del país es compon de:

Montenegrins: 267.799 (43,16%)
Serbis: 198.414 (31,99%)
Bosnians: 48.184 (7,77%)
Albanesos: 31.163 (5,03%)
Musulmans: 24.625 (3,97%)
Croates: 6.811 (1,10%)
Gitanos i Egipcis: 2.826 (0,46%)

Nota: És important aclarir que les identitats sèrbia i montenegrina varien amb cada cens, a causa dels continus canvis polítics succeïts a la regió. Per exemple, un montenegrí pot veure's a si mateix com un serbi i, viceversa. Naturalment, en ambdós grups hi ha individus que es consideren exclusivament membres d'un grup ètnic. No obstant, s'observa que des del primer cens realitzat en 1948 pel govern comunista, el nombre d'habitants autòctons ha anat perdent pes.

En el text constitutiu adoptat en 1992, l'idioma oficial va ser rebatejat com serbi, deixant-se arrere la nomenclatura de serbocroat. En 2003, el 63.5% de la població s'inscrivien en l'apartat de la població que tenia el serbi com a llengua materna, mentre que el 22% s'incloïen en l'apartat de parlants de montenegrí (un dialecte amb gran similituds al parlat a la zona sèrbia de Bòsnia-Hercegovina o Krajina).

El 74% dels habitants de la república s'inscriuen com ortodoxos pertanyents a l'Església sèrbia. L'Església ortodoxa de Montenegro va ser oficialment establida en 1993, encara que els seus seguidors són escassos i no ha sigut reconeguda per cap altra Església del mateix credo.

Un altre grup religiós d'importància és el compost pels musulmans, arribant al 17,74% de la població actual. En aquest grup hi ha tres subgrups: els albanesos i els musulmans eslaus vaig dividir-vos al seu torn, en Bosnians i musulmans. Igualment hi ha un xicotet nucli de ciutadans de fe catòlica residents a les zones costaneres, particularment a la badia de Boka Kotorska.

Símbols

El Parlament nacional va adoptar el 12 de juliol de 2004 una nova bandera, dia nacional i himne, com a part del procés per a aconseguir la independència de l'antiga federació.

L'actual bandera de la república s'assembla a la utilitzada per la tradicional monarquia del país: es tracta de l'escut daurat del rei Nikola sobre un fons roig, brodat en daurat (les inicials del monarca no s'han inclòs).

El dia nacional es va traslladar al 13 de juliol celebrant les efemèrides de 1878 quan Montenegro va ser reconeguda com el país independent número 27 en el món, i també com a record de l'alçament popular contra els països de l'Eix el 13 de juliol de 1941.

Com a himne nacional, es va seleccionar una de les cançons més conegudes del folklore nacional, "Oj, Svijetla Majska Zoro"(títol de la qual en català seria "Oh, La Resplendent Alba de Maig"). La dita decisió va tenir l'oposició dels grups serbis al parlament nacional, així com l'Església Ortodoxa de Belgrad, ja que dos versos de tal tema havien sigut realitzats originàriament per Sekule Drljevic a principis del segle XX (Drljevic va ser un independentista de Montenegro, considerat per molts un col·laboracionista nazi).

Enllaços externs

Pàgina Oficial de Montenegro (anglès)

@@ Línia 73: / Línia 73: @@
 En el referèndum celebrat en [[1992]], el 95,66% dels vots eren favorables a mantenir el llaç d'unió de amb la república de [[Sèrbia]]. Ha d'assenyalar-se que la participació en aquestes votacions va ser de només el 66%, xifra que assenyala el boicot realitzat per les minories [[catolicisme|catòlica]] i [[Islam|musulmana]], així com pels ciutadans que recolzaven la independència. Aquests sectors es van queixar que el referèndum havia sigut organitzat baix condicions no democràtiques i que el govern central s'havia encarregat de controlar la campanya electoral.
-En [[1996]], davall el govern de [[Milo Ðukanovic]], les relacions entre les dues repúbliques van empitjorar (malgrat els canvis polítics que s'estaven portant en [[Sèrbia]]). Com a conseqüència, la cúpula política [[Montenegro|montenegrina]] va prendre la decisió d'establir una política [[economia|econòmica]] pròpia, així com instaurar el [[marc alemany]] com a moneda oficial (divisa que seria substituïda més tard per l'[[euro]]).
+En [[1996]], davall el govern de [[Milo Ðukanovic]], les relacions entre les dues repúbliques van empitjorar (a pesar dels canvis polítics que s'estaven portant en [[Sèrbia]]). Com a conseqüència, la cúpula política [[Montenegro|montenegrina]] va prendre la decisió d'establir una política [[economia|econòmica]] pròpia, així com instaurar el [[marc alemany]] com a moneda oficial (divisa que seria substituïda més tard per l'[[euro]]).
 El govern anterior (seguint les directrius del gabinet anterior) va dur a terme una sèrie de mesures per a frenar qualsevol tipus de moviment proindependentista. Algunes de les seues accions van ser posposades els censos de [[2001]] o [[2003]], així com posposar el referèndum per a la independència en múltiples ocasions.