Neolític antic

El Neolític inicial es va iniciar al Orient abans del 7.000 aC estenent-se cap el oest a través del Danubi i la Mediterrània.

L’existència de contactes entre Orient i la Península Ibèrica esta acreditada por algunes troballes

La primera fase del neolític la situaríem a Catalunya i el País Valencià entre el 4.500 aC y el 3.500 aC i es possible que influencies culturals procedents del Orient arribaren al litoral Mediterrani. Mes dubtosa es la penetració del element humà oriental.

A Catalunya s'han datat objectes neolítics del 4300 aC

Neolític inicial a la Peninsula Ibèrica

A la Península Ibèrica van arribar els primers emigrants orientals després del 4.500 aC. Es creu que venien de Anatòlia, i que van seguir el curs del Danubi, i després la Vall del Po, per arribar als Pirineus. També pogueren arribar emigrants orientals per via marítima, contornejant les costes Mediterrànies, i encara que aquesta arribada es problemàtica, els assentaments majoritàriament costers, suggereixen un paper decisiu de la mar a l’arribada dels orientals

Neolític als Països Catalans

A la zona litoral catalana sembla haver-se produït l’assentament de poblacions foranes que van desplaçar o absorbir a la població existent i van donar origen a una societat diferenciada de la anterior mesolítica. Sembla provat que venien de la Mediterrània Oriental (Síria, Turquia).

L’arribada a la costa Mediterrània de viatgers procedents d’orient o d’altres llocs però que ja havien tingut contactes o influencies d’orient fa pensar que des allí la civilització s’estengués cap al interior.

Els emigrants orientals coneixen els rudiments de les tècniques agrícoles. Viuen bàsicament en coves i en cabanes de fusta. Coneixen la tècnica de moldre el gra colpejant-lo amb pedres rodones de petita grandària que es podien agafar amb la ma contra pedres mes grans i planes. La farina obtinguda es menjava barrejada amb aigua o amb altres aliments, o cuinada damunt de pedres calentes. Varen establir comunitat petites properes als rius i en valls fèrtils. S’enterraven acuradament.Encara que coneixien l’agricultura, eren bàsicament ramaders, i seguien practicant la cacera i la recol•lecció

Aquesta primera civilització neolítica, estesa per el nord d'Àfrica, País Valencia, Catalunya, el sud-est francés i Itàlia, no s’allunya molt de les zones costeres. S’observa una certa unitat cultural per tota la costa mediterrània de la Península Ibèrica, el Nord del Àfrica, el sud-est francès i la Península Italiana, sobre tot de la cara al Adriàtic. Rarament els seus assentaments estaven situats a mes de cent kilòmetres de la costa, lo que no vol dir que no difongueren els seus hàbits culturals a zones mes allunyades.

Les coves mes destacades a Catalunya son les de Montserrat (per exemple la Cova gran de Montserrat en terme de Collbató, o la cova freda al mateix terme) però ni ha al Baix Llobregat, el Penedès, el Priorat i mes avall del Ebre continuant pel País Valencià (on destaquen la cova de la Sarsa a Bocairent, la cova de Bocairent també en aquest terme i la cova d’or, a Beniarrès)

Les pintures apareixen a molts indrets dels Països Catalans o de les rodalies (Aragó i Murcia):

• Coves de Cogul o Roca dels Moros, a Cogul de les Garrigues
• Tivissa i el Perelló (Tarragona)
• La Sènia
• Rojals
• Calapatà
• Vall de l'Aigua Amarga (mes enllà d'Alcanyis)
• Barranc dels gascons
• Els Cecans (Calaceit)
• diverses al Albarraci
• Morella la vella (Cove del Roure)
• Barranc de la Valltorta (termes de Tirig i d'Albocacer)
• Barranc de la Gassulla (Ares del Maestrat)
• Les Dogues
• Cova Remigia (Ares del Maestrat)
• La Joquera (Borriol)
• Cova de l'Aranya (Ricorp)
• Dues Aigües
• diverses a Alacant i alguns llocs de Murcia destacant la cova de La Sarga, prop d'Alcoi.