Espelma: diferència entre les revisions
{{Il·luminació}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 11: | Línia 11: | ||
{{Enllaç AD|nn}} |
{{Enllaç AD|nn}} |
||
{{Il·luminació}} |
{{Il·luminació}} |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Llums]] |
||
[[Categoria:Decoració d'interiors]] |
[[Categoria:Decoració d'interiors]] |
||
Revisió del 14:58, 12 nov 2010
Una espelma o candela és una font d'il·luminació consistent en una metxa que puja per l'interior d'una barra de combustible sòlid, com pot ser la cera, el greix o la parafina (el més habitual ara com ara).
Fabricació
La manera més antiga coneguda per fabricar espelmes consisteix en la suspensió de l'espelma, en un recipient on s'allotja cera (o greix) congelada. Es treu l'espelma del recipient i s'espera fins que es fongui quan s'escalfa. Es repeteix aquest procés diverses vegades sobre la mateixa espelma fins obtenir el gruix buscat. Encara es fabriquen algunes espelmes artesanals d'aquesta manera, encara que la major part es fabriquen mitjançant motlles i maquinària a les fàbriques.
Història
A l'antiga França s'utilitzaven les espelmes fabricades amb cera de les abelles. A l'edat mitjana a l'Àsia s'utilitzaven espelmes fetes amb greix d'animal (sèu). A mitjan segle XVIII es van començar a fabricar amb una preparació a força de parafina, àcid esteàric (àcid sòlid gras) i en ocasions cera d'abelles, olis animals hidrogenats o altres materials grassos.