Orde Teutònic: diferència entre les revisions
m r2.6.4) (Robot modifica: ar:الفرسان التوتونيون |
|||
Línia 103: | Línia 103: | ||
[[af:Duitse Orde]] |
[[af:Duitse Orde]] |
||
[[an:Orden Teutonica]] |
[[an:Orden Teutonica]] |
||
[[ar:الفرسان |
[[ar:الفرسان التوتونيون]] |
||
[[arz:تيوتون]] |
[[arz:تيوتون]] |
||
[[az:Tevton ordeni]] |
[[az:Tevton ordeni]] |
Revisió del 13:17, 1 set 2011
Ordo Sanctae Mariae Teutonicorum | |
Escut de l'orde, amb la creu negra | |
Tipus | Militar |
---|---|
Nom oficial | Orde dels Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem |
Nom oficial llatí | Ordo Domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum, Ordo Teutonicus |
Sigles | O.T. |
Altres noms | Cavallers Teutònics, Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem, Orde Germànic |
Hàbit | túnica, mantell i caputxa blanques, amb la creu negra al pit i al costat del mantell |
Lema | Helfen, Wehren, Heilen (Ajuda, defensa, sana) |
Objectiu | Assistència als pelegrins a Terra Santa, lluita contra els infidels i defensa de la fe; avui, assistència a necessitats |
Fundació | 1190, com a orde militar el 1192, Sant Joan d'Acre (Palestina) per Mercaders de Lübeck i Bremen |
Aprovat per | Innocenci III, en 1198 (Celesti III ja la reconeix el 1192) |
Regla | Regla de Sant Agustí |
Patrons | Mare de Déu i Sant Jordi |
Supressió | 1809 per Napoleó I; només continua com a organització benèfica i orde de cavalleria |
Branques i reformes | En 1237 absorbeix l'orde dels Germans Livonians de l'Espasa |
Primera fundació | Acre, 1190 |
Fundacions destacades | Venència, Marienburg, Königsberg, Mergentheim, Viena |
Persones destacades | Hermann von Salza |
Lloc web | deutscher-orden.at |
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum ) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre. L'any 1198 esdevingué orde militar.
Des del segle XIX l'orde sobreviu com a una organització cristiana de caràcter caritatiu.
Noms en altres llengües
- llatí: Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum, Ordo Teutonicus,
- alemany Orden der Brüder vom Deutschen Haus St. Mariens in Jerusalem,
- bielorús Тэўтонскі ордэн
- estonià Saksa ordu
- finès Saksalainen ritarikunta
- hongarès Német Lovagrend
- letó Vācu ordenis
- lituà Kryžiuočių Ordinas
- polonès Zakon Krzyżacki
- romanès Ordinul Cavalerilor Teutoni
- rus Тевтонский орден
- suec Tyska orden
- alemany suís Tütsche Ordä
Terra santa
L'Orde estava format per nobles alemanys i seguia el model de l'Orde del Temple i de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. Fou fundat a la fortalesa de Sant Joan d'Acre (Palestina) l'any 1190 durant la Tercera Croada després de la presa de Jerusalem per Saladí. Originalment va ser només una organització caritativa que ajudava els pelegrins cristians, però va ser reorganitzat com a orde militar l'any 1192 i va obtenir el reconeixement oficial del papa Innocenci III el 1198. Un segle després, l'any 1291, la presa d'Acre pels Mamelucs obligà als croats a retirar-se de Terra Santa, impulsant l'orde a reconsiderar la seva missió. Derrotats a les Croades, els cavallers de l'Orde Teutònic es van traslladar a Transsilvània fins a ser expulsats el 1225 pel rei Andreu II d'Hongria.
-
Creu de l'Orde Teutònica
-
Escut de l'Orde Teutònic.
-
Territoris dominats per l'Orde Teutònica
Estat teutònic
En aquest moment l'orde es va establir, ja definitivament, a Prússia, tot creant-hi un Estat de l'Orde Teutònic independent, des del qual van llançar campanyes contra el Regne de Polònia, el Ducat de Lituània i contra altres pobles no cristianitzats, procés que es va conèixer com les Croades Bàltiques. L'Emperador Frederic II Hohenstaufen va atorgar als cavallers tots els privilegis dels prínceps de l'Imperi, com el dret de sobirania sobre els territoris conquerits.
Malgrat la derrota que van patir a mans del rus Alexandre Nevski l'any 1242, l'orde estengué ràpidament el seu domini sobre els països bàltics. A partir de l'any 1308 van ocupar el conjunt de Prússia, estenent-se fins a Estònia. Aquesta conquesta incloïa les regions bàltiques de Pomerània, Curlàndia, Letònia, Estònia i Danzig, ciutat que va estar sota el seu jou fins al 1454. L'orde comptava, a més, amb possessions en diferents punts del Sacre Imperi Romà Germànic. Van patir una gran derrota envers el rei Ladislau II de Polònia i els lituans a la Batalla de Tannenberg el 1410, de manera que els territoris aconseguits per l'Orde van passar a mans poloneses.
Al donar-se a Europa la Reforma Protestant, l'Orde es va convertir al Luteranisme per mitjà del seu Gran Mestre.
Secularització de Prússia
L'Orde va ser suprimit en la zona meridional del feu i les seves terres secularitzades per a crear el ducat de Prússia el 1525. L'Orde va perviure vinculat als Habsburg, però en 1809 Napoleó Bonaparte va ordenar la seva dissolució, pel que van perdre bona part dels seus béns seculars.
-
Hermann von Salza, quart gran mestre de l'orde
-
Casa de l'Orde Teutònic a Frankfurt del Main.
-
Segell del Hochmeister
-
Moneda amb l'escut de l'orde
-
Moneda
Vegeu també
Enllaços externs
- Pàgina de l'Orde a Alemanya (alemany)
- Página de l'Orde a Àustria (alemany)
- Der Deutschordenspriester bis 1800 (alemany)
Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD
- Comunitats i instituts de perfecció catòlics desapareguts al segle XIX
- Ordes militars
- Ordes de canonges regulars
- Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats a Palestina
- Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats al segle XII
- Comunitats i instituts de perfecció dedicats a l'assistència sanitària
- Prússia